4 Els nous moviments socials

Introducció. Les condicions de vida dels obrers i obreres

Léon Frèderic: L’edad del treballador ( 1895)

Activitat: Realitzeu en grups les activitats del professor

4 Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
 Moviment obrer: Procés a través del qual els obrers i obreres es van
identificant com una classe socials amb interessos propis
1.1. Industrialització i associacions d’ofici (segle XVIII)

La industrialització va alterar la societat tradiciónal

amb L’ expulsió pagesos de les terres
La nova cultura del progrés industrial

Producció tradicional. Artesania

afecta Artesans

Proletarització

Primers conflictes laborals Associacions d’ofici

Activitat: Doc. 1 del llibre, pàgina 61

4 Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
1.2. Repressió, radicalisme i lluita socials

 L’auge de la conflictivitat social va provocar la intervenció dels governs

amb mesures repressives
com  Vagues: actes de sedició
 Associacions de treballadors: entitats subversives

i  França: Llei de Chapelier (1791)

Prohibició associacions
 Anglaterra: Combination Acts ( 1799 -1800)

Per evitar la repressió els obrers s’organitzen en cofradies de caràcter

religiós, festiu o assistencial

Davant les respostes dels governs el moviment obrer es radicalitza

Imatges obrers i obreres (segle XIX)

P. Da Volpedo: “El cuarto estado” (1901)

4 Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
1.3. El ludisme (1811-1817)

Moviment que va adquiri auge a Angleterra a partir de 1811 i es caracteritzava per

la destrucció o incendi de les màquines o fàbriques.
El seu origen està relacionat
amb · Atur, després de les guerres Napoleòniques
· Liberalizació econòmica.
· Repressió per part de l’exercit

S’nicià en zones de molta industrialització: Lancashire i Yorkhire

I s’expandir cap a altres zones angleses i del continent europeu

El nom de ludites ve del nom del capità Ludd

El ludites pensaven que La màquina provocava atur i reducció dels

salaris

Activitat: Document 4 pàgina 61 del llibre

4 Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.4. Les primeres organitzacions obreres (1823-1876)

 El 1830 es va crear a Anglaterra l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball

Agrupació de diverses unions d’oficis(Trade Unions)
Formada
Obrers qualificats
per
Alta tradició de lluita
Alta quota

 El 1833 es va constituir la Great Trade Union formada per obrers no qualificats

 Les seves principals reivindicacions

eren Reducció jornada laboral

Augment salaris
Dret d’associació

Multiplicació associacions obreres França:Primera Unió Obrera (1843)

Espanya: Asociació de teixidors de Barcelona
(1840)
 Imatges obrers i obreres (segle XIX)

Anglaterra. Época Victoriana

 4 Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.5. El cartisme (1839-1848)

 Moviment social que procedia de la tradició radical dels treballadors anglesos.

 La repressió política contra els obrers i la seva exclusió de la participació

electoral i per canviar les lleis es va fer necessari
la La intervenció política dels
treballadors

El 1836 es va crear la London Working Men’s Association

Va publicar  Sufragi Universal masculí
 Vot secret
Carta del poble  Divisió equitativa circunscripcions electorals
Caràcter elegible dels no-propietaris.
 Sou diputats
Reformes democràtiques
 Accés treballadors a la política i anticapitalistes

No va aconseguir el seu objectius, peró va mostrar la consciència dels treballadors

al voltant d’uns objectius polítics.
4 Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.5. El socialisme utòpic

 Teòrics que, des de la primera meitat del segle XIX, condenen les injustícies de la
societat industrial que provoca miseries i que van propugnar la dignitat de l’individuo
i la solidaritat col·lectiva
van elaborar
Projectes ideals que pretenien la igualtat social

Creien en la reforma de la societat per mitjans pacìfics i morals i amb

la fundació de comunitats aïllades exemplars (d’aquí el nom d’utòpics)

Principals socialistes utòpics Charles Fourier: creació de falansteris

Etienne Cabet: disseny nous país: Icària
Robert Owen: va defensar la creació de
cooperatives.
va aplicar aquests principis a la
seva fàbrica de New Lanark

Aquest intents d’aplicar les idees socials van fracasar

 Socialistes utòpics

Robert Owen
Charles Fourier Etienne Cabet

New Lanark (Escòcia)

4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.1. L’impacte de la Revolució de 1848

 El 1848, el protagonisme obrer es va desplaçar d’Anglaterra al continent.

En la revolució de 1848 a Paris els treballadors es van posar inicialment al costat de la burgesia
liberal contra les forcés conservadores.

Peró la burgesia No va acceptar les propostes reformistes del obrers i

va reprimir la insurrecció obrera amb l’exèrcit

El 1848 va significar la clara confrontació social dels obrers amb la burgesia liberal

Malgrat la repressió el moviment reivindicatiu es va intensificar

Sectors del moviment obrer, davant del fracàs i la reacció de la burgesia, plantegen la
necessitat de canviar el model social burgés que cosideren incompatible amb les demandes
obreres.

Es desenvolupen les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el

marxisme i l’ anarquisme.
4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.2. El marxisme

 El 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Parti Comunista
Primera formulació del socialisme científic un corrent que tindria un impacte profund no només
en el moviment obrer, sinó també en la cultura mundial.
La teoría marxista es va bastir sobre tres bases.
1.- La lluita de classes. La història és la lluita entre les classes opressores i les
oprimides. Etapes històriques: esclavisme, feudalisme, capitalisme i en el futur
socialisme.
2.- Critica del present: el capitalisme - Explotació de l’home per home.
- Plusvàlua: Apropiació per part
del
3.-Presa del poder pels traballadors capitalista de l’excedent produït
creació societat comunista. pel
Igualitaria on no hi haurà treballador. General benefici.
explotació

Activitat: Doc 12 del llibre pàgina 65

4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.3. L’anarquisme

Menys vertebrat que el marxisme. El primer referent va ser P.J Proudhon; considerava

que - La propietat privada era un robatori

- Rebutjava l’Estat

El pensament llibertari partia del rebuig a tota classe d’autoritat l’anarquia com a model social

Es fonamentava en 1.- L’exaltació de la lliberat individual en el marc de la solidaritat.

1
tres principis bàsics
2.- Crítica propietat privada i defensa propietat col·lectiva.

3.- Oposició a tota organització jeràrquica. Principlament l’estat

Els mitjans per destruir l’estat burgués i arribar a una societat sense classes
es fonamenta
en - Rebuig acció política i per tant dels partits
- Esponatneïtat de les masses

El principal representant de l’anarquisme va ser Bakunin

 4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
Marxime i anarquisme

Aspectes comuns
- Crítica al sistema capitalista.
Marxisme -Societat de classes. Anarquisme
-Explotació.
-Propietat privada
- Destrucció capitalisme:
K. Marx M. Bakunin
instauració socialisme. Propietat
col·lectiva
- Conquesta de l’Estat burges per - Destrucció de l’Estat
convertir-lo en un Estat al servei dels - Antiautoritaritarisme
treballadors (dictaduradel proletariat). - No a l’acció política.
Autoritari. Diferències -Contraris al reformisme
- Necessitat d’una avanguarda:partit -Protagonisme de les masses.
comunista. - Insurrecció general.
-Dues maneres per conquerir el poderde
l’Estat.
- Reformiste: eleccions.
- Revolucionaria: violència, Activitat: feu una breu descripció de
la biografia de Marx i Bakunin
 4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) I
2.4. La formació de la Associació Internaciona de Treballadors (AIT) 1era Internacional.

Any 1864. Contacte entre les organitzacions obreres de frança i anglaterra vol agrupar el
treballadors de diferents països
Organitzada
en
-Seccions nacionals Diverses tendències
-Comité Central hi havien

La seva organització va ser encarregada a un Consell General dirigit per Marx que va
elaborar
- El Estatuts
- El Manifest Inaugural Activitat:
dos principis
1.- Emancipació classe obrera
Font 14 llibre
2.- Conquesta del poder de l’Estat Pàgina 67
En els diferents Congresos ( Ginebre, Lausana, i Bruseles) es van
impulsar mobilitacions a tot europa i amèrica
per Jornada la boral 8 hores
Supressió treball infantil
Enfrotament entre marxistes i anarquistes Millorar condicions laborals dona
Vaga mitjà de lluita
La I era Internacional
4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
2.5. La Comuna de París (1871)
Durant la guerra franco-prussiana (unificació d’Alemanya) les tropes alemanyes van arribar
fins a París.
Va ser llavors quan a París es va produir la insurrecció espontània com a reacció davant la
derrota i contra els poders tradicionals de l’Estat (exercit i burgesia fonamentalment).

Va ser un alçament

Va dur Proclamació
de

Obrer i popular Comuna de Paris

Nou estat democràtic i social obrer
-Nacionalizació béns del clergat
conjunt de reformes -Anulació lloguers
de

-Cooperatives obreres.
Revolucionaries -Ensenyament laic i gatuït

La Comuna va se reprimida per l’exercit.

La repressió va ser duríssima: 17.000 afussellats i 40.000 detencions.

La AIT va ser declarada il·legal
 La Comuna de Paris 1871

La Comuna de París 18 une rue de Paris en mai 1871 ou La Commune 71 Maximilien Luce
La Comuna de Paris (1871)
4 Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
2.6. La crisi de la Internacional
La derrota de la Comuna va tenir una gran repercussió en l’AIT.

Divisió entre marxistesi anarquistes

pels
de
Marxistes la causa del fracàs va ser el
caràcter espotani i la manca de direcció.

Formació de partits nacionals Els anarquiste no van acceptar la

Proposta de formar partits i van ser
expulsalts

La AIT es traslladà a Nova York, on va perdent força

4 Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.1.Cap a un sindicalisme de masses (1870-1930)

Des del darrer quart del segle XIX, el capitalisme va experimentar un important
canvi: la Segona revolució Industrial i l’Imperialisme

Repercussions notables en el moviment obrer

de

-Creixement proletariat
- Incorporació de sectors no especialitzats (miners, estibadors)
- Fragmentació moviment obrer (sectors terciari)

Cami cap un sindicalisme massiu Creació de sindicats centralitzats

4 Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.2.La formació dels partits socialistes

D’acord amb la Iera Internacional es van formar el partits socialistes nacionals

Alemanya SPD Parttit Socialdemòcrata Alemany (1875. Marxista)

Programa

de
- Democratització societat
- Estat del benestar
- Regulació mercat laboral

de
Reformista
França PSF. Partit Socialista Francès (1905. Marxista)

PLB. Partit Laborista Britànic (1900-1006). Dependència

Anglaterra dels sindicats

Activitat: A partir de les dades del document del llibre pàgina

19, fes un gràfica dels % de l’evolució de l’afiliació sindical
obrera partit de 1910 (base=100). Comenta-la
4 Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.3.L’univers anarquista

L’anarquisme va arrelar principalment a Espanya i Itàlia.

Van sorgir 2 corrents

1.- Anarcomunisme: propugnava l’acció directa i
de

violenta (ús de la violència)

de
Atemptats
2.- Sindicalisme revolucionari: contrari als atemptats
Defensora d’un sindicalisme de masses
4 Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.4.Les tendències ideològiques socialistes

En la dècada del 1890 va començar una polèmica sobre els carcàcter reformista o revolucionari
Dels partits socialistes
Van sorgir 2 corrents
1.-Revisionismes (Eduard Bernstein) Reformistes.
de

Pragmàtics
considerava a.- Es sistema capitalista és

de
pot millorar internament i fer-lo
més just.
b.- Democràcia parlamentària
permetia als treballadors
aconseguir reformes.

2.- Revolucionaris ( Lenin).

considerava
de
a.- Que s’havia de fer la revolució
i destruir el capitalisme
b.- La democràcia parlamentària no
era ùtil per fer la revolució