EL MOVIMENT OBRER

i
EL MOVIMENT
INTERNACIONALISTA

Història Món Contemporani

Prof. Rosa Porcar Villalonga
 Moviment Obrer
• És el conjunt d'accions col.lectives que
durà endavant la classe obrera a fi de
millorar les seues condicions laborals i
polítiques.
• La presa de consciència de l'explotació a
que eren sotmesos va ajudar a construir la
seua identitat.
 1.Societat industrial
Societat de classes Societat urbana
Es defineix per Producte del

Igualtat jurídica Èxode rural

dividida Definida per la posició econòmica Escenari de canvis polítics,
socials, culturals i dels
Burgesos Proletaris conflictes socials

Gran burgesia (aristocratització) Remodelació urbanística

classificats
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Identificats per
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència
cohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Eren la
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
 2. Els orígens del moviment obrer
Primeres manifestacions

Ludisme Destrucció de màquines

(Ned Ludd) Defensa dels llocs de treball

Primeres organitzacions obreres

En els inicis
Mútues, societats de socors
neixen
Anglaterra, 1824 Sindicats (trade unions)
Lluitaven per
al Reivindicacions laborals
1830, primer sindicat nacional
(Associació General per a la Protecció del Treball,
Daumier John Doherty)
Primera mobilització política dels sindicats

Cartisme, 1838 “La Carta del Poble”

Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal

CARTISME
Moviment de masses anglès de caràcter polític,
que reclamava:
●
sufragi universal,
●
retribució econòmica als diputats
●
jornada de 8 hores.

Van enviar al Parlament i van publicar la

People’s Chart 1838

Van protagonitzar vagues, manifestacions,

des de 1838 a 1848.
Després de la gran Manifestació a Londres
de 1848, es va dissoldre.
 El pensament socialista
Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat

Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)

Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme

Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada

Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència

i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.

Els socialisme utòpic també es caracteritza per

No tenir un contingut revolucionari

Són reformistes

Els principals pensadors utòpics

 2.- El pensament socialista
El socialistes utòpics
Durant la 1ª 1/2 s. XIX una sèrie de pensadors denuncien les
Injustícies de la societat industrial i la misèria obrera.
Critiquen la propietat privada, propugnen la solidaritat i proposen
«societats ideals» basades en la igualtat social.
Falansteri (comunitat de
Producció i de consum)

New lanarck (Millores laborals)

Dirigent sindicalista
Cooperativisme
New Harmony (EE.UU.)

Mutualisme i federalisme
Rebuig a l’Estat, la política i l’Església
Precursor de l’anarquisme

Engels i Marx criticaran el socialisme utòpic

 FALANSTERI

NEW LANARK
 3.1.- El Socialisme Utòpic

Basant-se en una societat utòpica: Icària, funda

Etienne Cabet
1758-1856 comunes igualitàries en Amèrica del Nord entre
1848 i 1898.
 3.1.- El Socialisme Utòpic

P.J. Proudhon “La propietat privada és un robatori i l’origen de la desigualtat

I dels problemes socials”.
1809-1865

MUTUALISME i FEDERALISME

Propugna una societat amb una economia basada en les

tendències associatives dels éssers humans per a aconseguir
satisfer les seves necessitats a través de la cooperació
voluntària, la ajuda mútua i la solidaritat

Proposa crear un model econòmic on els individus rebin el

producte complet del seu treball i intercanvien lliurement
productes i serveis.

Critica qualsevol forma de poder: L’Estat, L’església i les organitzacions polítiques.

per la qual cosa és considerat com a precursor de l’Anarquisme
 3.3.- El Marxisme

EL SOCIALISME REVOLUCIONARI

En desenvolupa en la 2ª meitat del segle XIX

K. Marx i F. Engels publiquen

“El Manifest Comunista” (1848)
 3.2.- El Socialisme Revolucionari

Karl Marx, 1818-1883

• Nàix a Treveris-Renània en 1818.

Estudia Dret i Història de la Filosofia
a Berlín.
• Publica a la Gaceta Renana en
contra dels empresonaments per
robatoris de llenya.
• Marxa a París en 1843. Estudia els
utòpics.
• 1845 Brusel.les -Lliga dels
Justos...Lliga dels Comunistes
• 1848 Manifest Comunista
 3.2.1.- El Marxisme

EL MARXISME

Pren el nom de l'alemany Karl Marx que, juntament amb Friedrich

Engels són les figures principals.

Junts van elaborar una teoría per transformar la seva societat:

societat el
socialisme científic o comunisme.
comunisme

Els filòsofs no han fet més que

interpretar el món,
del que es tracta és de
transformar-lo

Les dues obres principals

on es recull aquesta teoria
son: el Manifest
Comunista publicat
conjuntament a Londres
el 1848 i El capital
publicat per Marx al 1867.
 El Marxisme

Karl Marx

EL CAPITAL: 1863-1867
Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques

En el passat...

Modes de producció Forces de producció i relacions de producció

Esclavisme Homes lliures / esclaus

La lluita de classes
Feudalisme Senyors / serfs Es el motor de la Història:
Opressors contra oprimits
Capitalisme Burgesos / proletaris
 2.- El pensament socialista
Marx desenvolupa una filosofia
MATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi)
Quan serveix per a interpretar la història
dóna lloc al
MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)

Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’

ECONOMIA És la base de la societat -infraestructura-

Es basa en uns elements
que van canviant
Els modes de producció
Les forces de producció
Les relacions de producció
Condiciona l’organització política,
la mentalitat i la cultura de l’època
- superestructura-

Defineixen les diverses classes socials

Dividides en
Dominants Antagonisme
i dominades Lluita de classes

Provoca el pas de les etapes històriques

 2.- El pensament socialista

Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista

Economia capitalista
Mode de producció: Capitalisme
Es basa en
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...)
Mà d’obra
Relacions de producció:

Proletariat Capitalista (burgès)

(classe dominada) explotació (classes dominants)

A través de la
Plusvàlua (benefici del capitalista)

Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

 2.- El pensament socialista

On ens portarà tot això, segons K. Marx?

A una crisi de superproducció

Que provocarà Una revolució social (Lluita de classes)
Que transformarà la societat capitalista En una societat socialista

Què vol Marx?

Que el proletariat (amb el Partit Comunista)

instaure La Dictadura del proletariat
A través de la qual es construirà Una societat sense classes (socialista)

Societat comunista
 3.2.- El Socialisme Revolucionari

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL SOCIALISME REVOLUCIONARI

Volen superar el fracàs i les limitacions dels assajos utòpics.

Plantegen la necessitat de destruir l’ordre burgès i de crear-ne un de nou

en el qual no existís la propietat privada ni les classes socials

Consideren que la burgesia no cedirà voluntàriament i que el canvi social,

haurà de ser producte d’una revolució protagonitzada pel propi proletariat.

EL MARXISME
(Karl Marx, F. Engels)
Dues vies per fer
la revolució:
EL ANARQUISME
(Bakunin, Kropotkin)
 3.2.- El Socialisme Revolucionari

Proletaris del món,

uniu-vos!
EL SOCIALISME REVOLUCIONARI Ni Déu, Ni Pàtria, Ni Amo!

Propugna una revolució obrera Propugna una revolució obrera

Per aconseguir el poder polític Per a destruir el poder polític,

Dictadura del proletariat l’Estat i la propietat privada

El nou govern obrer col·lectivitzarà la Sorgiria una nova societat que

propietat. Sense propietat privada no s’organitzaria sota els principis de la
hi haurà classes socials ni injustícia llibertat individual i la solidaritat
social. Societat Comunista social

Els obrers s’han d’organitzar formant Estan en contra de l’organització i la

partits polítics obrers i socialistes participació política.
política Rebuig a l’autoritat
AIT: Londres 1864
 PREÀMBUL ACTA FUNDACIONAL AIT
Considerant:
Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels mateixos treballadors.
Que la subjecció del treballador al capital és la font de tota servitud, política,
moral i material.
Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és la gran
meta a la qual cal subordinar tot moviment polític.

Que tots els esforços fets fins ara han fracassat per la manca de solidaritat
entre els obrers de les diverses professions a l’interior de cada país, i d’una unió
fraternal entre els treballadors […].

Que l’emancipació dels treballadors no és un problema simplement local o

nacional, sinó que, al contrari, aquest problema interessa a totes les nacions
civilitzades i la seva solució va necessàriament subordinada al seu concurs teòric
i pràctic […].
Per aquestes raons, els sotasignats, membres del consell elegit per
l’assemblea celebrada el 28 de setembre de 1864 al Saint Martin’s Hall, a
Londres, han pres les mesures per fundar l’Associació Internacional de
Treballadors […].
3.1.-

Primera
Internacional
-1864-1876-

Llibertaris, Anomenats autoritaris

antiautoritaris
Acció política i
Contraris a l’acció política sobirania del Consell
i a un Estat obrer General

Defensen l’autonomia Consideraven l’anarquisme

de les seccions enfront una ideologia individualista i
del Consell General ingènua
3.1.-

La COMUNA
DE PARÍS ●
En 1870 comença la Guerra
Francoprussiana .
●
Després de la Revolució de 1848 la
burgesia conservadora va donar el poder
a Napoleó, que va instaurat el II Imperi, i
la població francesa vivia un règim
autoritari.
●
La guerra Francoprussiana és guanyada
per Prússia, en 1871, i va suposar la
pèrdua d’Alsàcia i Lorena per a França i la
fi del II Imperi.
●
El poble de París, s’aixeca contra el
govern que els ha portat a eixe desastre i
proclama LA COMUNA DE PARÍS, un
govern autogestionari que governarà de
març a maig de 1871, i que té com a
objectiu la millora de les condicions de
vida de la classe obrera.
La Comuna és la base de tot Estat polític, com la família és l’embrió de les societats
La Comuna implica:
Com a força política, la República, única forma de govern compatible amb la
llibertat i la sobirania popular.
La llibertat més completa de parlar, escriure, reunir-se i associar-se.
La sobirania del sufragi universal
La responsabilitat dels mandataris i, com a conseqüència, la seva revocabilitat
permanent.
Supressió de l’exèrcit permanent, perillós per a la llibertat cívica i onerós per a
l’economia social .
Propagació de l’ensenyament laic integral
Recerca dels mitjans més apropiats per proporcionar al treballador el capital i
els instruments de treball necessaris.
 Els participants en La Comuna seran
Perseguits, jutjats i ajusticiats.
Molts membres de la Iª Internacional
Seran perseguits.

Els anarquistes seran

Expulsats de la Internacional
En 1872.
L’AIT es dissol en 1876.
 Història de l’organització internacional obrera
-
L’AIT
(Associació L’aparició La Segona
Internacional dels Internacional
dels partits 1889-1916
Treballadors) socialistes
o Primera
Internacional
-1864-1876-
3.2.-

Els partits
socialistes
Neixen a partir de 1880
Són obrers i revolucionaris
Participen de la lluita electoral i parlamentària
Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista

Els més importants:

-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)
-PSOE amb Pablo Iglesias Posse(1879)
-Partit Socialista Francès (1901)
-Partit Laborista anglès (1900)
-
3.2.-

Els partits
socialistes
PSOE: 2 MAIG 1879
3.3.-
Característiques
La Segona
Internacional -Està formada per una agrupació de
1889-1916 partits polítics de caire socialista
-Acceptaven la legalitat democràtica
-Els anarquistes no hi són acceptats
Símbols
El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)
“La Internacional” (Himne obrer)
La lluita per la jornada laboral per les 8 hores

Els grans debats i polèmiques

- El revisionisme
(Reforma o
Revolució?)
- L’imperialisme i
la qüestió colonial
- El militarisme
• "El Quart estat" (1901). Milán.
• Giuseppe Pellizza da Volpedo
• Galería de Arte Moderno de Milán
• Oli sobre llenç, 293 x 545 cm
• Tècnica: puntillisme.
Què veiem?
• La llum: defineix formes i
volumns, té significat simbòlic.
• EL SIGNIFICAT.
• EL QUART ESTAT,
PROLETARIAT, treballadors
que han vingut del camp a la
ciutat, encara robes de camp,
amb dignitat, avancen
reivindicant els seus drets.
• la massa de treballadors
avança de l’obscuritat cap a a la
llum del sol, que representaria
el reconeixement social.
Dignitat