SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

(tema 6 del llibre)

La creació de la societat de classes

· El sistema liberal posa fi a la societat estamental, donant igualtat jurídica a los tots els habitants, que passen de la

categoria de súbdit a la de ciutadà. Aquest aspecte està relacionat amb el desig de la burgesia i de la Il·lustració:

construir una societat basada en el mèrit/esforç individual, no en el naixement o la sang.

· Per tant, l’única categoria jurídica és la de ciutadans: paguen impostos per igual, se’ls apliquen les mateixes lleis i tenen

els mateixos drets (o quasi, perquè el sufragi continua sent censatari).

· La societat estamental, per tant, és substituida per la societat de classes, que queda configurada de la següent

manera:

Classes dirigents:

- alt clergat

- antiga aristocràcia

- alts càrrecs de l’exèrcit

- alta burgesia (propietària dels mitjans de producció, és a dir, de les fàbriques)

Classes populars (treball manual, venen la seua força de treball):

- artesans

- llauradors

- proletaris (treballadors de les fàbriques)

- dones que fan tasques domèstiques (bugaderes, planxadores, costureres, dides...)

- venedors autònoms

· La classe dominant ha experimentat un relleu. A l’Antic Règim era l’estament privilegiat (noblesa i clero). Peró amb el

Liberalisme, ho és la GRAN BURGESIA.

· Pel que fa a la noblesa:

- xicoteta /hidalgos → han perdut privilegis i ara conformen part de la classe mitjana de propietaris agraris.

- mitjana i alta /antiga noblesa reconvertida → continuen poderosos econòmica i políticament, perquè mantenen el

patrimoni agrari.

· Respecte a l’Església, veu reduït el seu poder econòmic (per la supressió del delme i pels efectes de les

desamortitzacions), però la seua bona relació amb la monarquia li confereix poder social, el control moral de la població i

el control de l’educació.

· La Burgesia és un grup vinculat als negocis (compra de terres, operacions comercials, banca, inversions en Borsa,

empresaris industrials…).

1
· Els llauradors s’inclouen entre les classes populars. Són molt nombrosos, treballaven com a jornalers amb sous baixos.

Resulten especialment perjudicats (convertint-se en homes lliures sense terres) a Andalusia, Extremadura i Castella la

Manxa.

· Els proletaris (o assalariats), també part de les classes populars, venen la seua força de treball a canvi d’un sou:

- Una gran proporció procedeixen del camp (èxode rural).

- Soporten dures condicions de treball (12-14h)

- Xiquets i dones cobren menys.

- No existeix legislació laboral, seguretat, vacances…

- Vivendes poc adequades (a prop de les fàbriques, sense les infraestructures ni les comoditats de l’eixample)

LES DIFERENTS RIQUESES I CONDICIONS DE VIDA I TREBALL DE LA CLASSE OBRERA I DELS LLAURADORS RESPECTE A LA

BURGESIA DONEN LLOC AL MOVIMENT OBRER (moviment social que defensa els drets dels treballadors davant dels

abusos que exerceixen les propietaris dels mitjans de producció; és l’anomenada “pressa de consciència”)

Evolució del moviment obrer

1 A l’inici, l’associacionisme obrer estava prohibit, per això es protestava de manera violenta, clandestina i espontània

(no organitzada), naixent el luddisme/moviment mecanoclasta a Gran Bretanya. Consistia en la destrucció de les

màquines per part dels artesans, ja que aquestes substituïen el treball manual i, per tant, les consideraven la causa de

la seua crisi.

La 1a manifestació de luddisme a Espanya es va produir a Alcoi, 1821: artesans que van destruir uns telars mecànics.

Un altre exemple és l’incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona el 1835.

Finalment, aquest moviment va ser reprimit.

2 Prompte se n'adonaren que el problema no eren les màquines, sinó les condicions de treball, naixent la 1a mostra

d'associacionisme obrer, els Protosindicats/societats de protecció mútua (dècada de 1830). Eren fons monetaris -

clandestins- als que els treballadors aportaven de manera voluntària una quota, per a assegurar-se un jornal en cas de

malaltia, acomiadament o vaga.

3 A les dècades de 1840 i 1850 es van expandir les associacions obreres i les vagues, encara que ambdues prohibides.

Al mateix temps, es reproduïen les revoltes al camp (andalús, sobretot, on s'ocupaven les terres i es cremaven

escriptures que reflectien la propietat de la terra).

2
La 1a associació obrera va ser la dels Teixidors de Barcelona.

La 1a vaga general a Espanya es va convocar l'any 1855, durant el Bienni Progressista. El seu origen va ser a Barcelona,

amb una duració de 10 dies. El motiu va ser la introducció de noves màquines de filar -les «self-acting machines»- que

estalviaven mà d’obra a les fàbriques. La conseqüència per als promotors de la vaga va ser la presó, la tortura o la

deportació a Cuba.

Les associacions obreres no seran legals fins 1887, gràcies a la Llei d'Associacions.

Les vagues també estaran prohibides fins l'any 1909.

4 A la primera meitat del s.XIX apareix el primer Socialisme/Protosocialisme/Socialisme Utòpic

Doctrina filosòfica i econòmica anterior al Marxime que defenia la creació d’una societat igualitària i que substituïra la

propietat privada per la propietat col·lectiva i el repartiment de la riquesa. Els seus defensors -considerats els pares

del cooperativisme- dissenyaren ciutats ideals on es vivia i es treballava en comú. Exemples: colònies de Robert Owen,

Falansteris de Fourier, ciutat lineal d’Arturo Soria.

5 A la segona meitat del s.XIX apareix el Marxisme/Socialisme Científic

Doctrina filosòfica, política i econòmica que defenia la substitució del sistema econòmic capitalista pel sistema econòmic

comunista (en altres paraules, la substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva). Rep el seu nom del filòsof

prussià KARL MARX. Aquest, en col·laboració amb l’empresari FRIEDRICH ENGELS, va publicar el Manifest Comunista,

1848. Segons el Marxime, calia destruir el sistema capitalista mitjançant una revolució comunista per part del proletariat,

que acabaria implantant la Dictadura del Proletariat.

El Marxisme es va dividir en 2 tendències:

- El Comunisme, que volia aconseguir l’objectiu anterior mitjançant un moviment revolucionari

- La Socialdemocràcia, que el volia aconseguir gràcies a la creació de partits polítics i des del Parlament.

El Marxisme va aconseguir adeptes a Espanya amb l’arribada de Paul Lafargue, gendre de Marx. Els representants

espanyols del Marxime van ser Pablo Iglesias i Francisco Mora, entre d’altres, que van crear una organisme en 1872, la

Nueva Federación Madrileña. Aquest grup, en 1879, es convertí en el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol). Aquestos

socialistes, l’any 1888, a l’empara de la Llei d’Associacions de 1887, van fundar un sindicat de treballadors, la UGT (Unió

General de Treballadors), per a exportar al món laboral les idees socialistes.

Va ser el 1921 quan un grup de socialistes fundaren un nou partit polític, el PCE (Partit Comunista d’Espanya).

6 També a la segona meitat del s.XIX es desenvolupà l'Anarquisme

Filosofia política i social que defenia l’abolició de l’Estat perquè el considerava innecessari. A més, criticava la societat

capitalista (la propietat privada) i propugnava l’apoliticisme (absència de partits polítics).

3
Els màxims exponents van ser BAKUNIN, KROPOTKIN i PROUDHON. Els representants espanyols foren ANSELMO

LORENZO y RAMÓN FARGA PELLICER. En 1881, en un Congrés a Barcelona, l’anarquisme, que havia sigut clandestí fins el

moment, va adoptar el nom de FEDERACIÓ DE TREBALLADORS.

Les 2 tendències de l’Anarquisme foren:

- La col·lectivista o anarcosindicalista: partidària de la creació de sindicats i de la utilització de la vaga com a instrument

revolucionari. En este sentit es crea el sindicat anarquista CNT (Confederació Nacional del Treball) en 1910.

- La revolucionària o anarcocomunista: partidària del sabotatge/acció directa/atemptat. Actuà de manera clandestina

i va ser molt important al camp andalús.

..............................................................................................

Els que pensaven que els treballadors s'havien d'organitzar per lluitar contra el capitalisme i emancipar-se es van agrupar

en la 1ª Internacional de Treballadors (AIT), a Londres, 1864. Van col·laborar Marx, Engels i Bakunin, però les diferències

entre ells donaren lloc a discussions:

– els marxistes reclamaven la creació de partits polítics

– els anarquistes (bakunistes) exigien l'absència d'autoritat, l'abolició de l'Estat i que foren els propis

treballadors els que prengueren la direcció

La 2ª Internacional va tenir lloc en 1889, a París. Alguns acords als que es va arribar:

– declarar l'1 de maig dia internacional del treballador

– declarar el 8 de març dia internacional de la dona treballadora

– himne

La 3ª Internacional es va celebrar a Moscú, 1919. S'anomenà Internacional Comunista/Komintern. Símbol. Fundada per

iniciativa de Lenin. L'objectiu era exportar la revolució fora de l'URSS.

La 4ª, 1938, seguiria les idees de Trotsky (URSS).