MOVIMENT OBRER S.

XIX

CONDICIONS DE VIDA DELS TREBALLADORS

OBRERS (fàbriques, mines, alts forns, indústria)

SALARI insuficient

- Dones + infants treballant a fàbriques (salaris inferiors)

JORNADES LABORALS molt llargues

- Sis dies a la setmana

- Cobraven per dia treballat
- Protecció en cas d’atur / malaltia / accident / vellesa

HABITATGES petits i miserables

- Vivien amuntegats
- Enllumenat, aigua corrent, clavegueram, carrers empedrats, assistència mèdica,
infants a l’escola
- Malalties: tuberculosi / còlera  afecció a causa de la mala alimentació + treball

JORNALERS (obrers agrícoles)

- Dificultat per trobar feina

- Mà d’obra abundant  amos locals1: pagar salaris baixos

ORIGENS DEL MOVIMENT OBRER

Consciència d’una nova classe social  millora de la situació  lluita pels drets

Primeres revoltes: violentes i EL NAIXEMENT DEL MOVIMENT OBRER

clandestines
- Associacions obreres 1820: introducció de nova maquinària
prohibides
- Es van organitzar - Pèrdua llocs de
ràpid Primeres accions de protesta
treball
- Baixada salarial

1821: crema de teler mecànics

Accions violentes + luddisme

1
Grans propietaris agrícoles benestants
1835: incendi a la fàbrica Bonaplata2
Defensa del dret d’associació + millores laborals  principal problema
1834, BCN: treballadors de teixidors presenten un document al capità general
- Associacionisme obrer
SINDICATS (filadors, impressors, blanquejadors)  societats de protecció mútua
- Caixa de resistència3
- Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó
Associacionisme en desenvolupament
- Oposició dels empresaris
- Augment salaris + disminució temps de treball
VAGUES: instrument emprat per pressionar els amos + subsistien gràcies a les caixes
L’EXPANSIÓ DE L’OBRERISME
1854 (BIENNI PROGRESSISTA): associacions obreres + moviment obrer
- BCN: reacció noves màquines filadores (selfactines)  vaga de les selfactines
PRIMERA VAGA GENERAL
- Llibertat d’associació + millores laborals
- 1857 (FI DEL BIENNI): associacions obreres
LES REVOLTES AGRÀRIES
BIENNI PROGRESSISTA: insurreccions agràries al camp andalús
- Ocupacions il·legals + repartiment jornalers
- Crema registres propietat
DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ: terres comunals  mans privades
- Repartiment beneficiós per als jornalers
Suport polític + por a la radicalitat  fracàs // afany de terres  revoltes mig segle més
L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME: MARXISTES I ANARQUISTES
ELS PRECURSORS: EL SOCIALISME UTÒPIC
S.XIX: pensadors denuncien injustícies capitalisme industrial  socialistes utòpics
Saint – Simon / Cabet / Fourier
CATALUNYA (1830): Narcís Monturiol
- Societats igualitàries
ESPANYA: Joaquin Abreu
- Propietat col·lectiva
- Repartiment equitatiu de la riquesa
2
Primer vapor que havia funcionat a Espanya
3
Els treballadors pagaven una quota per mantenir-la per pagar els treballadors en cas de malaltia,
acomiadament o vaga
L’AIT: MARXISME I ANARQUISME
1864, LDN: Associació Internacional de Treballadors / Primera Internacional
- Agrupació dels qui volien l’emancipació i lluitaven contra el capitalisme
Mikhaïl Bakunin: pensament llibertari / anarquista
LIBERALISME / ANARQUISME: oposició a l’acció política + formació PP
- Abolició de l’Estat
- Hostil a l’autoritat + Acusen a Marx de ser autoritari
- Poder directe + autonomia en seccions nacionals
Karl Marx: socialisme científic
SOCIALISTES MARXISTES: la classe obrera ha d’organitzar-se políticament
- Conquesta del poder polític i econòmic
- Construcció d’un nou Estat obrer  dictadura del proletariat
“nou ordre social”  propietat privada; en mans de l’Estat (socialisme)
- Diferències econòmiques i socials  comunisme
o no classes socials + Estat extingit
L’AIT A ESPANYA
1868: idees socialistes i anarquistes + nuclis vinculats a la Primera Internacional
FANELLI: enviat de l’AIT que crea els primers nuclis
- Difusió dels ideals anarquistes (com si fossin els de l’AIT)
o Expansió + arrelament idees anarquistes
o Apoliticisme: després de la decepció dels PP
1869: extensió associacions obreres  BCN, MAD
FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA DE L’AIT (1870, BCN): línia anarquista
- Vaga com a arma fonamental del proletariat
- Apoliticisme
- Revolució social  acció directa
CRISI I ESCISSIÓ
PAUL LAFARGE: difusor idees marxistes a Espanya
- Grup d’internacionalistes madrilenys
- La Emancipación: campanya a favor de la necessitat de conquesta del poder
polític per la classe obrera
1827: expulsió del grup madrileny + fundació NUEVA FEDERACIÓN MADRILEÑA
INTERNACIONALISME: Primera República  revolució i enfonsament de l’Estat
1874: davallada de la Internacional  il·legal per la Restauració (clandestinament)
SOCIALISME I ANARQUISME AL DARRER TERÇ DEL SEGLE XIX
Crisi AIT: socialistes – anarquistes  separats
SOCIALISTES: principis marxistes
- Acció política + partit de la classe obrera
NUEVA FEDERACIÓN MADRILEÑA  AGRUPACIÓN SOCIALISTA
MADRILEÑA  PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL
PSOE: partit marxista + obrerista + revolució social
- Segona Internacional
- Vagues a Biscaia
- Regidors a diversos ajuntaments
- 1910: diputat a les Corts
FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA REGIÓ ESPANYOLA
- Afiliats augmenten
- Acció sindical de caràcter reivindicatiu
- Repressió  acció directa + violència
CATALUNYA: grups anarcosindicalistes4
1888, BCN: sindicat socialista  UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS

4
Grups que prioritzaven la fundació d’organitzacions de caràcter sindical