LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1974-1931)

1. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

1.1. “La Gloriosa”: Revolució setembre 1868 -- Fi regnat Isabel II i dinastia Borbó
- OBJECTIU: Derrocar el govern del partit liberal moderat i el regant de Isabel II - Partits polítics
implicats:
o Liberals Progressistes
o Unió Liberal
o Partit Republicà
o Suport de la població civil
- S’estableix GOVERN PROVISIONAL per generals Serrano i Prim.
- 1869: Eleccions generals a Corts per constituir unes Corts Constituents (Nova constitució)
o Sufragi Universal Masculí majors de 25 anys
- Catalunya: Republicans Federals (Francesc Pi I Margall.

1.2. La Monarquia d’Amadeu de Savoia

- 1869: CC redacten NOVA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA -> Monarquia CONSTITUCIONAL I
DEMOCRÀTICA.
- Nova DINASTIA: Príncep Amadeu, fill del rei d’Itàlia de Dinastia SAVOIA.
- Regnat breu: 1871-1873. Causes:
o 1868: Guerra Cuba (independència)
o 3ª Guerra Carlina: Carlins en contra Rei Amadeu I – PQ? Dinastia Savoia havia combatut
al Sant Pare de Roma.
o Assassinat general Prim: Defensor Rei Amadeu I.
- 11 Febrer 1873: Rei Amadeu abdica i es proclama 1ª REPÚBLICA ESPANYOLA

1.3. La 1ª República Espanyola: 11 mesos (Febrer 1873-Gener 1874)

- Inestabilitat política: 4 presidents diferents.
- REVOLTES CANTONALS: Enfrontament entre Republicans UNITARIS i Republicans FEDERALS.
- Gener 1874 – 29 desembre 1874: COP MILITAR de General SERRANO: Restabliment de l’ordre i
disciplina al país à Dictadura Republicana
- Dissolució de Corts Republicanes
--FI SEXENNI DEMOCRÀTIC--
- 29 de desembre 1874: Cop militar de General Martínez Campos a Sagunt.
o Proclamació ALFONS XII de Borbó nou Rei d’Espanya.
o Antonio Cánovas del Castillo assumeix PRESIDÈNCIA.

1.4. Antonio Cánovas del Castillo i el Manifest de Sandhurst

- ACdC: Crea el “Partido Alfonsino” per aconseguir el retorn dels Borbons.
- Autor Manifest de Sanhurst: Signat per Alfons de Borbó 1 desembre 1874
- Trets general del NOU SISTEMA POLÍTIC que volia implantar: COMBINACIÓ IDEOLOGIA
CONSERVADORA I CATÒLICA TRADICIONAL.
2. La Restauració Borbònica: 1874-1932
2.1. Constitució de 1876
- Combina caràcter CONSERVADOR I LIBERAL Característiques:
- Recull DRETS I LLIBERTATS ciutadans: Expressió, associació I reunió.
- Sobirania COMPARTIDA entre les CORTS i REI: Monarca pot escollir el PRESIDENT DEL GOVERN,
sense justificar davant les Corts.
- Paper ARBITRAL del Rei davant disputes partits polítics.
- Rei es CAP SUPREM FORCES ARMADES.
- Corts BICAMERALS:
- CONGRES DELS DIPUTATSàCàmera Baixa: Diputats elegits amb S.M.
- SENATàCàmera Alta: Persones amb càrrecs de prestigi designades pel MONARCA.
- SUFRAGI ELECTORAL sense concretar.
- 1r: PC apliquen SCM
- 2n: 1890- PL instaura SUM
- ESTAT CONFESSIONAL: Religió Catòlica oficial de l’Estat.
- Govern CENTRALISTA: Uniformitat legislativa (Únic Codi Civil).

2.2. El Règim de la Restauració.

2.2.1. BIPARTIDISME TURNISTA: Partits Dinàstics de caràcter oligàrtic-> PLC (Cánovas del
Castillo) i PLF (Sagasta) s’alternen el govern de forma pacífica.
- TRETS COMUNS:
o Defensa de Monarquia Borbona
o Aplicació Constitució 1876
o Defensa propietat privada
o Centralisme

2.2.2. El Pacte del Pardo (1885) i Alternança Pacífica (1876-1898)

- 1881: 1ª vegada que s’aplica el Turnisme: Presidència de Sagasta.
- Novembre de 1885: Mor el Rei ALFONS XII. C i S presten suport a la Regència de Dª Maria
Cristina d’Àustria. (1885-1902)
- Fill de Alfons XII neix el 1886, Alfons XIII.
- Pacte del Pardo: No derogar la legislació que cada partit aprovés durant el seu exercici del
poder.
- Falsificava la voluntat popular
- Fomentava la corrupció
- Lleis aprovades durant el Govern del PARTIT LIBERAL: Progrés en les llibertats.
- Llei d’Associacions 1887: Permet la legalització de partit opositors al règim -> PSOE, i la
legalització d’associacions obreres -> Sindicats (UGT)
- Llei del jurat 1888: Introducció jurats en els judicis
- Abolició ESCLAVITUD a Cuba i Puerto Rico (1888)
- Nou Codi Civil (1889)
- Sufragi UNIVERSAL masculí (1890)

2.2.3. CORRUPCIÓ I FALSIFICACIONS del TURNISME: Es practicava la falsedat

electoral
- Partit governant presenta la dimissió davant el Rei
- Rei nomena el CAP DE L’OPOSICIÓ com a president del nou govern
 - El nou president nomena els ministres i convoca eleccions generals per canviar la composició de
les corts i substituir-la per formar majoria en el nou CONGRÉS. - Resultat obtingut gràcies a les
TUPINADES: Frau electoral
- CACIQUISME: Els CACICS s’encarregaven de controlar els vots de la seva localitat -> Gran
influencia en ZONES RURALS-
- S’eviten les candidatures REPUBLICANES o CARLISTES.

2.3. FI CONFLICTES BÈL·LICS

- 1876: Fi guerra Carlista amb victòria de tropes Alfonsines.
- Carlistes perden suport població catòlica, satisfeta amb el règim de Alfons XIII
- Abolició RÈGIM FORAL de províncies BASQUES. (1878 se’ls retorna el concert econòmic).
- Fi Guerra dels 10 anys de CUBA: General Martínez Campos crea una cord amb els rebels ->
- CONVENI DE ZANJÓN (1878): Compromisos
o Decretar una amnistia favorable als rebels
o Abolició esclavitud
o Reformes polítiques i administratives per l’autonomia de Cuba
- Desastre de 1898: Incompliment compromisos Tractat de Zanjón provoca la definitiva
INSURRECCIÓ CUBANA (1895-1898) -> PÈRDUA DE LES COLÒNIES.

2.4. LES FORCES POLÍTIQUES NO DINÀSTIQUES

2.4.1. ELS REPUBLICANS: Culminació democràtica del procés liberal:
- Característiques:
o SUM
o Llibertats civils: reunió, associació, expressió, religiosa
o LAÏCITAT de l’Estat: Separació entre Església i Estat
o Justícia Social: millorar educació en classes humils
o Abolició SISTEMA DE QUINTES
o Mesures econòmiques i socials CONTRÀRIES al CAPITALISME. - Suport de classes
popular URBANES I INDUSTRIALS (Catalunya) - 3 grans corrents de
REPUBLICANISME:
o R.FEDERALS (Pi i Margall): Estructura FEDERAL -> Catalunya
o R.UNITARIS (Nicolás Salmerón): Unitat centralitzada de l’Estat
o Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux): Anticatalanista i obrerista.

2.4.2. EL CARLISME (Tradicionalisme): Ultraconservador i catòlic.

- Des de 1833
- Lema: Déu, pàtria i rei
- Branca de la dinastia Borbon rival d’Isabel II i Alfons XII
- Arrelat a Navarra, País Basc, País Valencià i Catalunya: El carlisme estava a favor dels FURS.
- Suport de ZONES RURALS i ECLESIÀSTICS.
- Gran protagonisme Durant Guerra CIVIL 1936 I el posterior RÈGIM FRANQUISTA.

2.4.3. EL SOCIALISME MARXISTA: PSOE i UGT -> Fundades per Pablo Iglesias
- PSOE (des de 1879, quan funden Agrupación Socialista Madrileña)
- UGT (1888): Vinculada al PSOE
- Influència a Madrid, Astúries i País Basc.
- Es mantenen en el marge del joc polític legal
- Cap diputat al Congrés FINS 1910
 2.4.4. ANARQUISME: Societat utòpica
- S’estengueren ràpidament a Espanya (obrers industrials catalans i jornalers rurals d’Andalusia i
Aragó).
- Idees Anarquistes d’especial difusió: Propaganda pel Fet i l’Acció Directa.
- Política d’atacs terroristes contra les ESTRUCTURES D’OPRESSIÓ - Atemptats de Barcelona
- 1893: Atemptat contra General Martínez Campos - 1893: 20 morts per una bomba al Gran
Teatre del Liceu.
- 1894: Atemptat contra Governador Civil de Barcelona.
- 1896: Atemptat durant la processó catòlica Corpus Christi.

2.4.4.1. El procés de Montjuïc (1897):

- S’establiren MEDIDAS DE EXCEPECIÓN que reforçaven l’actuació policial i retallaven drets
democràtics dels ciutadans.
- Empresonament, interrogacions, judicis i execucions als declarats com a culpables.
- Setmanes després, President Cánovas del Castillo fou assassinat per un anarquista Italià.

3. Economia i Societat durant la Restauració

- Grans desigualtats de riquesa i nivell de vida entre les regions espanyoles
o Desenvolupats: Madrid, Barcelona i comarques industrials catalanes i el País Basc
o Pobresa: regions agrícoles i latifundistes(grans extensions del terreny) del centre i sud.
- Major part població vivia a la pobresa

3.1. L’agricultura
- 2/3 de la població treballava a l’agricultura. La major part, agricultura poc
productivaendarrerida tecnològicament i pobre
o Per culpa de la manca d’ànsia dels terratinents
o Conseqüència: poca producció i preus alts
- Desigual repartiment de la propietat de la terra
o Nord: molta fragmentacióminifundisme
o Centre i sud: grans extensions de terrenylatifundisme
- Moltes famílies eren jornalers: tenien feina poques setmanes a l’any
- Pobresa afavorí caciquisme i bandolerisme
- Idees revolucionàries anarquistes: sorgiren grups revolucionaris clandestins que van fer accions
de caire terrorista nombroses vagues

3.2. El Proteccionisme: Agrari i Industrial

- Finals s.XIX: Greu crisi provocada per la impossibilitat de competir ni en preus ni en producció
contra els “països nous” (Canadà...)
- Cultivadors castellans i industrials tèxtils catalans van pressionar al govern de Madrid per tal
que s’apliquessin mesures proteccionistes
- Proteccionisme: mercat espanyol únicament reservat a la venda de productes elaborats a
Espanyaposant elevats impostos als productes importats
- Inconvenient: dificultat per la modernització constant de la indústria i de la economia: impedia
la competència estrangera que incités la revolució tecnològica.

3.2.1. El Proteccionisme en el comerç colonial

- Llei de Relacions Comercials amb les Antilles (1882): legislació proteccionista que regulava
comerç amb les colònies espanyoles
 o Protegir la indústria de la península obstaculitzant les importacions
o Cuba-EEUU: proteccionisme espanyol disgustava als EEUU pq perjudicava els seus
interessos econòmics invertits a la illa
o Cuba: gran descontentamentacabà provocant la guerra

3.3. La Indústria
- Major part de la població no tenia prou recursos per comprar productes fabricats a
Espanyano permetia desenvolupament industrial i modernització
- Revolució IndustrialCatalunya, Astúries i País Basc. Resta territori menys industrialització
o País Basc: Canvi Ferro(Espanya) amb Carbó(UK). El carbó se’l quedaven els bascs
- Desamortització del subsol: Facilità expansió mineramajoria empreses mineres eren
d’estrangers
- Causes de l’endarreriment industrialització:
o Major part espanyols rics preferien invertir en terres o en adquisició del deute públic de
l’Estat
o Inestabilitat política
o Absència de bones comunicacions terrestres
o Complicada orografia peninsular
o Règim liberal no invertí prou en la construcció de infraestructures públiques
o Excessiva aplicació del proteccionisme
o Gran part de la societat espanyola era analfabeta

3.4. La Indústria a Catalunya

- Catalunya va poder assolir un desenvolupament industrial malgrat les mancances de fonts
d’energia i de matèries primeres.
o Tradició artesana i manufacturera
o Creixement demogràfic
o Burgesia emprenedora
o Producció agrícola que garantia certa prosperitat econòmica
- INDÚSTRIA TÈXTIL A CATALUNYA:
o Ja existia poderosa tradició
o VAPORS:
 Dins del casc urbà de les ciutats
 Màquines impulsades pel vapor de la combustió del carbó
 Prop de ports marítims i estacions ferroviàriesarribada de matèries
primeres(carbó i cotó) així com facilitar la sortida dels productes manufacturats
o COLÒNIES INDUSTRIALS:
 Nous nuclis de població construïts separats dels pobles veïns: nuclis al costat de
la fàbrica. TOT era del propietari(fabrica com habitatges)
 Establides al costat del riu: energia hidràulica que era més barata que el carbó
 Degut al aïllament, no arribava gaire o gens propaganda reivindicativatots
estaven a favor del que deia el propietari
 1868: Llei que concedia avantatges: fiscals o exempció als treballadors d’anar al
servei militar
 Inconvenients:
 Depenia del cabal del riu
 Alts costos de transport tant de matèries primeres com del producte
fabricat
  Paternalisme: manca de llibertat i moviments controlats i limitats dels
obrers i famílies.

4. La pèrdua de l’imperi d’ultramar

4.1. El Grito de Baire
- 1895segona Guerra de Cubainiciada amb el Grito de Baire i dirigida pel patriota cubà José
Martí
- Incompliment Pau de Zanjón de 1878
- Govern espanyol torna a enviar a Martínez Campos per a negociar: fracasaGovern espanyol
envia tropes militars encapçalades pel general Valerià Weyler
- Weyler va aplicar política militar eficaç però donava molt mala imatge internacional diaris
EEUU volen intervenció d’EEUU a la guerra
o Expansió al Carib i al Pacífic
o Nord-americans eren els principals inversors econòmics a la illa
- Soldats espanyols eren de classes baixes i humils impopular per la població

4.2. La guerra contra EEUU

- 1897 mor Cánovas del Castillo: Sagasta el substitueixWeyler destituït, concedir amplia
autonomia política a Cuba
- 1898barco EEUU, MAINE, és destruït per una explosiópresident Mc Kinley declara la guerra
a Espanya
- Guerra a Filipines i Puerto Rico

4.3. La desfeta espanyola. El fi de la guerra

- Tractat de París: Espanya cedeix la sobirania de Cuba, Filipines, Puerto Rico i illes de Guam a
EEUU
- 1899: Espanya ven els arxipèlags al Pacífic que encara li quedaven a l’imperi alemany
Espanya s’havia quedat SENSE imperi colonial

4.4. Catalunya i la guerra de Cuba

- Burgesia industrial i comercial: Cuba continués essent colònia espanyolacomerciar
- Major part població: NO a la guerraSistema de quintes i quoteses podia pagar per no anar
a la guerra: pobres no podienpobres van a la guerra
- Unió catalanista: Cuba unida a Espanya però sense guerra: Tractat de Zanjón
- Catalanisme polític tb proposava un estil d’estatut d’autonomia a Cuba

5. El regeneracionisme segona etapa restauració

Desastre del 98 va mostrar tots els defectes del règim polític de la restauració: Per modernitzar
país es necessita canvis

5.1. El regeneracionisme
- Moviment intel·lectual que sorgí per procurar posar remei als greus problemes d’Espanya
- Causes de la decadència espanyola
o Corrupció dels partits polítics
o beneficis de la Revolució Industrial eren per unes regions
o Caciquisme i trampes electorals
o analfabetisme
o Poc nivell científic i acadèmic a les universitats i escoles tècniques
 o el clericalisme i militarisme
o dones patien gran marginació social: No dret a vot, no política ni universitats

5.2. Els partits dinàstics i el regeneracionisme

- Motius del fracàs del regeneracionisme
o Inestabilitat constant dels governs
o No voluntat d’acabar amb el caciquisme
o No prou valentia dels governs i generositat de patronals d’aconseguir un model
econòmic i social que fes arribar la prosperitat a l’empobrida població rural
o Esclat de la guerra del Marroc

5.3. La guerra al Marroc

- 1906: Conferència d’Algeciras: s’acordà que Espanya i França exercirien un protectorat sobre el
Marrocespanya recupera una mica de prestigi dp de la guerra de Cuba
- Zona del Rif (tocava a Espanya) era molt rebel i bel·liciosamoltes morts i molta despesa
econòmica.
- S’acaba al 1927 amb un desgast molt gran d’energies i recursos del règim

5.4. El catalanisme en els inicis del Regeneracionisme

Resum fet al catalanisme polític

5.5. Partit republicà radical

- Caire republicà i fermament anticatalanista i anticlerical
- Dirigit per Alejandro Lerroux
- En alguns cops, exitosos resultats degut a l’èxit entre la nombrosa població obrera procedent
d’altres regions d’Espanya
- Estil demagògic i de tarannà revolucionari
- Influència en fets violents a BCN i a la Setmana Tràgica
- Després de la Setmana Tràgica, van perdre suport dels obrers
o La creació de la central sindical anarco-sindicalista C.N.T
o Nombrosos casos de corrupció
- Lerroux arribà a ser president del govern espanyol durant la Segona República

5.6. L’intent Regeneracionista del Partit Conservador: Silvela i Maura

5.6.1. El Govern Regeneracionista de Silvela i Polavieja
- És el govern del Tancament de Caixes i el primer intent regeneracionista per part del PC
- Silvela: Líder del partit degut a l’assassinat de Cànovas del Castillo
- 1899: Silvela esdevé president substituint el liberal Sagasta
- Silvela va convèncer al general Polavieja perquè entrés al seu govern. Polavieja havia
aconseguit suport burgesia catalana per lo del Concert Econòmic
- L’intent regeneracionista va fracassar a causa de l’incompliment de promeses fetes i dels
incidents del Tancament de Caixes

5.6.2. El “govern llarg” d’Antonio Maura

- 1907-1909
- “Govern llarg”Va ser el govern més llarg de tots els governs entre 1898-1923
- Revolució des de daltrevolució regeneracionista que acostés la política a les necessitats reals
dels ciutadans
 - Volia redactar:
o Una nova llei electoral que acabés amb els fraus electorals
o Una Llei de l’Administració Local que posés fi al caciquisme i al centralisme que exercia
l’Administració Central de l’Estat (en això últim contava amb suport de la Lliga
Regionalista)
- No es va dur a terme les reformes per oposició exercida per Moret (PL) i pq Maura va haver
d’abandonar el govern degut a la Setmana Tràgica de Barcelona

5.6.3. La Setmana Tràgica de Barcelona

- Juliol de 1909: Combats prop de Melillaenviament de reforços militarsDesde BCN sortiren
nombrosos reservistes(gent no militar però que té prou instrucció per anar a la guerra)
- Embarcaments indignaren als obrers de BCNVAGA GENERAL
- La vaga es descontrolà: Vandalisme i incendis principalment a esglésies
- Govern central envia forces. Al cap d’una setmana, amb desenes de morts, es va restablir ordre
públic
- Culpables5 penes de mort: Ferrer i Guàrdia (vinculat amb anarquisme)aixecà molta
polseguera
- Protestes en contra execució Ferrer i Guàrdia i contra la repressivitat del govern de Maura
o Per Espanya
o Partit liberal s’afegí
 Maura considerà TRENCAT el Pacte del Pardo de 1885
- Rei fa dimitir a Maura

5.6.4. Les conseqüències de la Setmana Tràgica

- Trencament Pacte del Pardo
- Fractura dins del partit conservador: Mauristes i no mauristes
- Dissolució de la Solidaritat Catalana
- Molts seguidors de Lerroux van donar suport al Central Nacional de Trabajadores (C.N.T)

5.7. La Confederació Nacional del Trebal (CNT)

- 1907-1911: sindicat Solidaritat Obrerasocialista i anarco-sindicalista
- 1910: Solidaritat Obrera+ entitats obreres d’Espanya Creació de la CNT
- CNT:
o Anarco-sindicalista
o Fou l’organització obrera més poderosa fins a 1939 (guerra civil)
- 1917: Primera vaga general revolucionària. Amb UGTFracàs: CNT es reafirma en apoliticisme i
aplicació de l’acció sindical directa
- 1918: Congrés de Sants: reestructuració a Sindicat Únicincrement d’afiliats
- 1919: Vaga Canadenca: serví per demostrar la seva força en aconseguir tots els objectius de la
vaga així com aconseguir doblegar patronal barcelonina
- Èxit de la vaga canadenca: Una causa del cop d’estat de Primo de Rivera (1923)Va il·legalitzar
la CNT
- Segona república (1931): Recupera legalitat controlada per la FAI

5.8. L’intent Regeneracionista del Partit Liberal: Canalejas

- José Canalejas: President del Govern del 1910 al 1912
- Nova oportunitat de “revolució des de dalt”feina difícil per els problemes derivats del
regionalisme, ineficàcia administrativa, militarisme, conflicte Marroc i lluita obrera
- Mesures:
 o Ley del Candado: límits al número d’institucions catòliques establertes a Espanya
o Intent d’establir una nova política fiscal que gravés més les rendes més altes
o Va voler implantar un nou sistema de reclutament militar que substituís a la “redempció
en metàl·lic”
o Va voler establir reformes laborals que augmentessin el benestar dels treballadors i de
les dones treballadores forta oposició. Fins i tot del seu partit
o Ley de Mancomunidadesautoritzava la unió de les diputacions provincials d’una
mateixa regió espanyola per tal de coordinar les seves funcions administratives
- Canalejas va ser assassinat al 1912 pels carrers de Madrid en mans d’un anarquistaFinal dels
intents regeneracionistes per part dels partits dinàsticsPartits dinàstics entraren en fase
descomposició que provocà inestabilitat i desaparició RestauracióExili Alfons XIII(1931)

5.9. La Mancomunitat de Catalunya

Resum fet al catalanisme polític

6. Fi del sistema polític de la restauració

6.1. L’impacte a Espanya de la Primera Guerra Mundial:
- Espanya va ser país neutral. Tot i això precarietat sobretot a les classes més humils
- Influència de les revolucions comunistes a Rússia
o CNT i UGTaugmenten reivindicacions del proletariat espanyol. Àmbits agraris i
industrials
o Fundació Partido Comunista de España(1921): vinculat amb el Komintern
o Augment el problema dels regionalismes a Espanyainfluència del principi Wilsonià
sobre l’autodeterminació dels pobles
Impacte econòmic i social
- Creixement de les exportacions als països en guerragrans beneficis però que no van ser
invertits
- Es genera tensió social i conflictivitatinflació
- Final de la guerrareducció de exportacionsreducció llocs treballsaturprecarietat i
conflictivitat

6.2. La crisi del 1917:

- Conseqüència de la conflictivitat del moment que van fer trontollar el règim monàrquic
- Influïda per les revolucions russes que van fer fora al Zar i van entrar els bolxevics

6.2.1. El descontentament militar: Les Juntes de Defensa

- Descontentament de militars que NO estaven al Marroc
- Motius del descontentament:
o Desacord de concedir ascensos “per mèrits de guerra” als militars destinats a Marroc
o Patien repercussions de la inflació
- Crearen les Juntes de Defensa per pressionar al governhauria d’haver-hi sancions als militars

6.2.2. El descontentament polític: L’Assemblea de Parlamentaris

- Juntes de Defensasuspensió de l’activitat parlamentària
- Partits NO dinàsticsAssemblea de Parlamentarisintenció de crear una nova Constitució
- Policia dissol l’Assemblea de Parlamentaris al mateix dia

6.2.3. El descontentament sindical: La Vaga General Revolucionària

- Vaga General Revolucionària causada per l’inflació i la tensió entre classes treballadores
 - Llocs on més fàbriques (Madrid, BCN, asturies i bizcaia)més violènciaintervé exèrcit
- Mala coordinació CNT i UGTCNT més apolític i més acció directa

6.3. Agonia de la Restauració:

6.3.1. Els darrers anys del sistema polític de la Restauració
- Partits dinàstics mal cohesionatsnomés es preocupaven per les seves diferènciesMolts
fracassos de treure Espanya de la crisi

6.3.2. La campanya per a l’Estatut

- 1918: final I guerra mundialDret autodeterminació estava molt present ja que estava inclòs
en els “14 punts del president Wilson”context favorable per tenir estatut d’autonomia de
Catalunya
- Rei Alfons XIII estava a “favor” de l’estatut per evitar protestes que tombessin la monarquia. Al
final va dir que no
- Mancomunitat de Catalunyaaprova proposta d’Estatut que Cambó defensarà a les Corts
espanyoles
- Vaga de la Canadenca posa Estatut en segon pla

6.3.3. La Vaga de “La Canadenca” (1919)

- Va començar a una empresa coneguda com “La Canadenca” però acabà estenent-se per totes
les empreses barcelonines
- Demostra que CNT(governada per Salvador Seguí) té molta forçagovern central ha
d’intervenir per evitar expansió per tota Espanya
- Canvis que van provocar:
o Acceptació de jornada laboral de 8h màxim
o Alliberament de la majoria de presos detinguts durant la vaga
o Importants increments salarials per als treballadors
o Acceptació de la capacitat legal de negociació dels sindicats
o Readmissió dels vaguistes acomiadats durant la Vaga

6.3.4. El Pistolerisme
- Patronal catalana va promoure clandestinament formules d’enfrontament contra la CNT encara
que fos amb ús de la violència armada
- Destaca el Sindicat Lliureque emprava pistolers que atemptaven contra obrers que eren
membres destacats de la CNT i comptaven amb el suport de les autoritats militars i policials
barcelonines
- 1919 a 1923nombroses víctimes del pistolerisme
o Sindicat LliureSalvador Seguí
o CNTpresident del govern espanyol Eduardo Dato (1921)
- Llei de fugues fou utilitzada

6.3.5. El desastre militar d’ANNUAL (1921)

- Milers de soldats espanyols morts a mans dels rifenys dirigits per Abd el Krim a conseqüència
dels errors imprudents del general Fernández Silvestre
- Va sacsejar la societat espanyola fent que hi hagués gent, entre ells el general Picasso, que
exigien responsabilitats i investigacions
- Maura va intentar tornar a aixecar el paístorna a fracassar
- Cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera
o 1923 a BCN
 o General reclama ser nomenat president del govern. Alfons XIII ho concedeix

7. La dictadura del general Miguel Primo de Rivera

7.1. El Cop d’Estat del general Primo de Rivera: Setembre del 1923
- Primo de Rivera va fer un cop d’estat a BCN en que reclamava la presidència del govern
- El Rei va cedir ja que el cop d’estat tenia el suport de gran part de militars i de persones
d’ideologia conservadoranecessitat de treure la situació caòtica en la que el país estava
- Es declara estat de guerra a tot Espanyaes suprimeixen les corts, la constitució de 1876 i
drets individuals i polítics dels ciutadans
- Objectiu inicial del dictador era solucionar els greus problemes que el país patia:
o Restaurar ordre públicsuprimir pistolerisme
o Unitat de la pàtria
o Acabar amb la corrupció i caciquisme
o Evitar sindicats i partits que provoquessin una revolució social semblant a la de la URSS

7.2. El govern dels DIRECTORIS

7.2.1. El directori militar
- Funció: Assessorar a Primo de Rivera
- Integrat per alts comandaments de l’exèrcit

7.2.1.1. El restabliment de l’ordre públic mitjançant la militarització de la

societat
- Exèrcit va restablir ordre públic gràcies a la clausura de les corts, supressió de la constitució...
- Militarització: Substitució de les autoritats provincials i locals per militars
- Delictes greus i políticsjurisdicció militar
- Sometent: Voluntaris que ajudaven a restablir l’ordre públic

7.2.1.2. Repressió de l’anarcosindicalisme i col·laboració amb els Socialistes

- PSOE, amb Largo Caballero al davant, va entrar al “Consejo de Trabajo”, i van marxar quan
veien que la dictadura s’acabaria en breus
- Repressió a la CNTclandestinitatradicalització de la CNT

7.2.1.3. Regeneració de la vida política amb la intenció d’erradicar el

caciquisme
- Delegats governatiusobjectiu: erradicar caciquisme
- Redactaren uns nous “Estatut Municipal” i “Estatut Provincial”

7.2.1.4. Unió patriòtica

- Entitat que donés suport a la dictadura i a la monarquia amb ideologies tradicionalistes
- No va fer gaire

7.2.1.5. Lluita contra els “intents separatistes”

- 1923: Decret contra el separatisme: castigar els delictes que ataquessin contra la unitat de la
Pàtria
- Marginació de la llengua catalana, repressió del nacionalisme basc i supressió de la
Mancomunitat de Catalunya
 7.2.1.6. Pacificació del Protectorat de Marroc: El desembarcament
d’Alhucemas
- Primo de Riverapostura abandonistaconflicte amb els militars africanistes
- 1924Abd el Krim va atacar al protectorat francèscol·laboració França-Espanya per anar
contra Abd el Krimdesembarcament d’Alhucemas(1925)rendició Abd el Krim
(1926)protectorat quedà completament pacificat (1927)

7.2.2. El directori civil

- 1925: Civils com a ministres juntament amb els militars

7.2.2.1. La política econòmica

- Prosperitat internacional
- Major intervenció de l’Estatcreació de monopolis de propietat estatal com Telefònica
- Nombroses obres públiques projectades i algunes executades (pantans, carreteres i ferrocarrils)
- Producció industrial creixCatalunya i País basc enriqueixinmés desigualtats entre
comunitats
- Problema: intervencionisme de l’estat va crear deute públic que la segona republica va haver de
pagar en un pitjor context internacional

7.2.2.2. La política social

- Comitès Paritaris: comitès amb patrons i obrers que estaven sotmesos a l’arbitratge d’un
representant del govern. PSOE i UGT participaren
- Repressió anarquista a la CNT
- Mai es va afrontar al greu problema de la Reforma Agrària

7.2.2.3. El gran fracàs: No aconseguir establir un nou i estable règim polític

- Assemblea Nacional Consultiva: redacció d’una nova Constitució de manera Corporativa va
acabar siguent molt autoritària, sense gaires drets, sense divisió de poders i nomes la meitat de
diputats eren elegits per sufragi universalNO es va aplicar mai
- Unión PatrióticaNo va tenir mai suport
- Dictadura no es capaç d’establir un nou règim polític i la monarquia pot ser fàcilment
enderrocada

7.3. La política del general Miguel Primo amb Catalunya

- Decreto contra el separatismo (1923) on posava sota la jurisdicció militar a tot aquell que
atemptés contra la unitat de la pàtria
- 1925: Mancomunitat de Catalunya queda suprimida així com el ball de la Sardana (eliminar
cultura catalana)
- Llengua catalana queda prohibida i es castellanitzaren tots els noms
- Resultat: Més distanciament entre monarquia i Catalunya

7.3.1. Francesc Macià

- Havia estat militar fins als incidents del Cu-Cut i la llei de Jurisdiccions, que es va passar a
Solidaritat Catalana i més tard va crear Estat Català
- 1926: Va intentar una acció armada, els Fets de Prats de Molló, contra la dictaduraFracassa
però augmenta el prestigi de Macià
- Caiguda la dictadura, Macià torna a Catalunya i fundà Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC)magnífic resultat a les eleccions municipals de 1931
7.4. Els últims mesos de la Monarquia
7.4.1. La caiguda del general Miguel Primo de Rivera
- Gener de 1930: Miguel Primo de Rivera dimiteix com a cap del governMarxa a l’exili a París
on mor
o Estava malalt
o Havia perdut la confiança d’Alfons XIII i dels alts comandaments de l’exèrcit
- Deteriorament economia espanyola degut al “Crack del 1929”
- Creixement de la oposició a la dictadura
- Fracàs de no haver pogut instaurar un nou règim polític

7.4.2. La “Dictablanda” del general Berenguer

- Rei Alfons XIII va nomenar al general Damaso Berenger com a nou president del govern, amb la
funció de tornar a la “normalitat constitucional”
- No es va poder tornar a la “normalitat constitucional”partits dinàstics havien pràcticament
desaparegut i part dels polítics no volien col·laborar amb Alfons XIII per haver permès la
dictadura

7.4.2.1. El Pacte de Sant Sebastià

- Durant la Dictablanda
- Reunió clandestina al 1930, on es va establir el Comitè Revolucionari republicà, presidit per
Alcalá Zamoraobjectiu: enderrocar la Monarquia
- Van promoure una insurrecció militar i una vaga general que va acabar sent una petita revolta
militar a Jaca(Aragó)Comitè Revolucionari republicà empresonat i els dos màxims dirigents
(militars) de la rebel·lió, afusellatsprimers màrtirs de la Repúblicava fer que el prestigi de la
república augmentés
- Berenguer va intentar convocar eleccions però no va rebre suport de cap partit 1931 dimiteix
havent fracassat

7.5. La caiguda de la Monarquia

7.5.1. La proclamació de la Segona República a Madrid
- Almirall (militar de mar) Aznar per tornar la normalitat constitucionalva convocar eleccions
municipals per al 12 abril de 1931republicans guanyen a les ciutats però no en l’àmbit
ruralComitè Revolucionari republicà actua ràpidament i proclama la Segona República des de
Madrid
- Rei i govern no van ser capaços de reaccionar, no comptaven amb el suport de la Guàrdia Civil,
no van oferir resistència (evitar guerra civil) i van abandonar el país
- Alcalá Zamora 1r president de la República

7.5.2. La proclamació de la República a Catalunya

- Lluís Companys, guanyador de les eleccions per l’alcaldia de BCN, va ser el primer a proclamar
la República de Catalunya des de l’Ajuntament de Barcelona
- Després Francesc Macià proclamà la República Catalana dins de la federació de Repúbliques
ibèriques, que s’havia pactat al Pacte de Sant SebastiàEl nou govern va demanar a Macià que
retirés la proclamació de República Catalana per no fer trontollar la 2na república
- Macià va decidir constituir una Generalitat Provisional, presidida per ell mateix. Estatut
d’Autonomia (Estatut de Núria) va ser redactat per la Generalitat Provisional