MODERATS, PROGRESSISTES I REPUBLICANS

General Espartero: (1840-1843)

General militar
Com a gerent actitud: territorial, autoritària
Desgast econòmic → impostos pujen
Revolta sector tèxtil català → Espartero envia tropes i bombes a Barcelona per “acabar”
amb aquesta revolta. Això va reduir els suports del regent. Tota aquesta tensió va
desembocar en un moviment conspiratiu per part de la càmera progressista, al qual es van
unir els moderats, liderats per Narváez. Espartero, mancat de suports va acabar
abandonant el país.

Regnat D'isabel II (1843) || marxa Espartero || década dels moderats

Esperan que Isabell II sigui major d’edat 13 anys.

Ètapa moderada.
Es crea la Junta Suprema a Catalunya
Barcelona és bomberdejada
Inici de govern per els moderats

Bullangues (1835-1843)

Jamància (la segona bullanga) →revolta

tensions socials molt fortes, perquè estem en època de canvi
Construeix estat liberal, molt centralista
MODERATS, PROGRESSISTES I FEDERALS | Estat liberals (1843-1854)
Narvaez: màxim dirigent.

Característiques:
- “Manaran les persones amb pasta i poder”
- Creació serie de lleis que aforeixen la centralització del poder a Madrid.
- Llei administració local (l’estat o controlarà tot)
- Divisió provincial es torna a restaurar.
- Dret d'impremta
- Serie d’impostos directes (directes a l’estat) i indirecte (“IVA”)
- Eliminació milicia nacional → creació Guàrdia Civil 1844 (es dereixia a les zones
més rurals per intentar controlar aquesta revolta)
- Concordat amb la Santa Seu. Acord esglesia Santa Seu i govern espanyol. Amb la
desamortització l'església no tenia tant poder, ara són retornats les seves terres.
Católica única religió oficial. Sistema més central i religiós

Isabel II → constitució 1845

Aspectes rellevants:
- Soberania nacional compartit les corts amb el rei.
- Corts → bicamerals, decisió compartida pels representants de les nacions
- Senat → format per persones escollides pel rei (isabel ii)
- Congrés → diputats de sufragi censatari, molt restringit, només podien votar
persones molt riques.
- Corona amb molt poder,
- Nació catòlica
- Manteniment de l'església per part de l‘estat

PARTITS POLÍTICS QUE NO ESTAN AL PODER

·Progressistes utilizen els pronunciamientos (cop d’estat)

·Partit democrata. demanen mes o menys igual q els liberals, pero per tothom. En canvi, els
liberals només demanaven mesures i drets només per ells.
· Carlins: Inicien a Catalunya la Segona Guerra Carlina. La gent estava en contra, ja que
esten oposats a reformes liberals…

Bienni progressista (1854-1856):

● Volen canviar el poder.
● General O'Donnell, fa un cop d’estat 1854.
● La reina no l’accepta i posa un progressista (espartero) com primer ministre.
● Manifest de Manzanares: ideas més progressistes
● Unió liberal, governat per Espartero
● Creació de la junta provisional de Govern de Catalunya.

Es carreguen l’antic regim

Deroguen la constitució del 1845 apareix la constitució del 1856 Non nata.

Conseqüències econòmiques:
- Desamortització de Madoz (1855) → en aquesta llei acceptava títols de deute (ara
es treu). Les terres de les parròquies, l'església, terres comunals, municipals es
desamortització. Volien diners per fer una construcció del ferrocarril, es van construir
moltes vies “inútils” ja que no arribaben a llocs importants. No va a estar aceptada
per la societat, ja que moltes terres s'explotaven de forma comunitaria per asumir
despeses que les persones individuals no podien pagar.

(Moment de crisis i revoltes)

Inici revolució industrial → nivel de vida obrer empitjora.

Progressista: Espartero
Moderat: O'Donnell

Fi bienni progressista
moderats i progressistes no s’entenen (diler progresista: espartero
O'donnell fa pronunciament contra Espartero

La Unió Liberal i la descomposició del règim moderat (1856- 1868)

característiques:
- recuperació constitució del 1845
 - llei Moyano.Intenta que el ensenyament sea únicament en castellà
- Alternança de governs de la Unió Liberal O'Donnell (1858- 1863) i del Partit Moderat
(narvaez) (1865-1866)
- General navandez nombrat president
- guerra de áfrica

El règim moderat es desgasta conseqüència de...

- Política autoritària dels moderats en els darrers anys del regnat d’Isabel II
- Intents fallits de pronunciaments (1866)
- Contactes entre l’oposició per derrocar el règim. Pacte d’Ostende (1866) es
reuneixen els partits polítics per fer fora a isabel ii
- Mort o'donnell i substitució pel general Serrano
- La Unió Liberal s’afegeix al pacte d’Ostende
- Aïllament de la Reina Isabel II i els moderats
- Greu crisi financera i d’abastiments. Descontentament ampli i heterogeni de la
societat contra el règim

Revolució comença a Cadiz, exèrcit de la reina derrotat i Isabel II s'exilia a Paris

Causa: crisis reinat isabell II,monarquía desgastada

Sexenni Democràtic. (1868-1874)

La revolució i la constitució del 1869
- 18 de setembre de 1868 Topete es pronuncia a Cadis contra la isabel II (cop d’estat).
Serrano derrota l'exèrcit de la reina (alcolea)
- Sufragi universal masculi
- Juntas de govern → gestionan provicionalment el govern
- Primera experiencia democratica real Espanya

Característiques:
Llibertats públiques i privades
Moviment obrer organitzat
Debat sobre l’organització política i territorial de l’Estat
Aparició de formulacions explícitament catalanistes

Cronologia (etapes sexenni democràtic):

- instauració govern provicional (quan es va guerra)
 - disolució juntes revolucionàries (a canvi de que el govern acepte les seves
propostes)
- convocatoria d’eleccions per sufragi universal masculí (
- Majoria progressista seguits d’unionistes
- aprovació constitució 1869

Constitucio 1869
Monarquia parlamentaria (existeix un parlament) i democràtica
Sobirania nacional, el poder el tindrà el poble
congrés i senat bicameral, principal centre poder.
rei un poder executiu medi els seus ministres
Drets individuals, com llibertat opinió associació d’ensenyació, de reunio i de culte. (religió
oficial catolica)

Monarquia d’Amadeu (1871-1873)

Separació cuba
No te suport politic ni polpalr (ja que en 3 anys va haver 6 governs diferents)
inici guerra carlina 1872-1876
Inici de la Tercera guerra carlina (1872-1876)

Federalisme polític
Francesc Pi i Margall
→ Reorganització de l’estat sobre bases descentralitzades
→ Abolició de les quintes (servei milirat i la guerra)
→ Supressió d’alguns impostos, impostos indirectes que afecten més a la renda baixa
→ Suport de petita burgesia i bona part de les classes populars
→ Implantació desigual a tot Espanya (molt a Catalunya)
→ Pacte de Tortosa, escrit per Valentí el Mirallw.
→ Valentí Almirall, defensa un estat federal en una base estatal. Defensa No separatista

Divisió de faderals
→ Benèvols: partidaris de la instauració de l’estat federal “des de dalt”
La divisió de federalistes benèvols fa referència als partidaris de l'establiment de l'estat
federal des de dalt. Defensa la idea que l'estat federal hauria de ser creat i implementat per
les institucions i les autoritats governamentals existents. I aspiren a una transició gradual
cap a un estat federal.
→ intransigent. Sistema revolucionari. Volen implantar la república “des de baix”.
a través d'una revolució popular o una insurrecció contra les institucions i les autoritats
existents. A diferència dels federalistes benèvols, els intransigents busquen una
transformació radical del sistema polític i social actual.

Primera república Espanyola (1873)

Corts espanyola per 258 vots a favor i 32 en contra
espanya estat unitari
Nivell social:
- rebuda amb esperança al carrer per fer realitat canvis socials
- Demandes obreres
- Creació de juntes revolucionàries
- Moviments cantonals a zones de la perifèria mediterrània

Nivell polític (característiques)

- Govern d’Estaristau (repubians federats i republicans radicals)
- Matrimoni civil
- Caiguda govern per tensions internes
- Intent de federalisme “des de dalt”
- Espanya 17 estats federals
- Moviment Cantonal Murcía
- Estat bicameral
- Sufragi universal masculí
- Cantons (revoltes dels estats)
- Al 3 de gener a 1874 COP D’ESTAT

Salmeron | Pi Margall…

MAPA DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMET OBRER