REGNAT ISABEL II

**Veure també taula Faccions Polítiques

ETAPES CRONOLOGIA FETS PRINCIPALS CONSTITUCIÓ IDEOLOGIA

Regència Maria 1833-1840 RÈGIM DE L’ESTATUT REIAL (1834-1835) · 1834 (fins 1837) Conservadora
Cristina · Primeres reformes: divisió provincial Javier de Burgos (ministre Foment).
· Primera Guerra Carlina (1833-1840)
· ​Canvi: ​Govern de Martínez de la Rosa. ​Integrat per polítics exiliats del
Trienni Liberal.
· ​Estatut Reial 1834​: carta atorgada. Convocatòria de Corts amb dues
Cambres: Estament d’Eminents i Estament de Procuradors. Només legislarien
a proposta del monarca, qui les convocava. Sufragi censatari (rendes
altes/capacitats).
Oposició tant dels liberals com antiliberals/carlins.
· ​Situació problemàtica: ​relacions tenses entre Cort/Govern, còlera, guerra
civil, debilitat Hisenda Reial

GOVERN PROGRESSISTA (1835-1837) · 1837 (fins 1845) Progressista

· ​Canvi: ​Mendizábal ​ministre d’Hisenda, després cap de govern​. ​Importants
reformes: consumació política cap al sistema liberal.
· Reorganització Milícia Nacional
· Desamortització dels béns del clergat.
· ​Nomenament cap de govern moderat (Istúriz)
· Motí de La Granja: ​canvi govern progressista. Es reestableix part lesgislació
Corts de Cadis/Trienni Liberal.
· Ajuntaments: Sufragi Universal Masculí
· ​Constitució de 1837:​ consens entre liberals. Corts passen a bicamerals:
Congrés dels Diputats i Senat. Separació poders.
·Llei electoral 1837: sufragi censatari majors contribuents. Comença
falsejament de resultats electorals i el control del procés pel govern.
 · Trienni Moderat (1837-1840)
·Eleccions de 1837 triomfen moderats.
· Govern moderat condicionat per rivalitat entre generals Narváez (moderat) i
Espartero (progressista).
· 1839 motí progressista. President Espartero i renúncia de Maria Cristina.

Regència 1840-1843 · Espartero, progressista. Poder de base populista, amb suport de

d’Espartero classes mitjanes i militars (ayacuchos)
· Govern autoritari. ​Recorria a moderats quan no tenia majoria progressista.
Exigeix ser regent únic.
· Seguint Mendizábal: venda de béns clergat secular/aposta pel
lliurecanvisme
· Crisi de la regència: malestar en la Milícia Nacional. ​Tenia poc suport
parlamentari i estava aïllat a nivell internacional.
· Fets de Barcelona (tardor de 1842). ​Espartero bombardeja Barcelona per
reprimir manifestació de milicians contra lliurecanvisme del mercat tèxtil.
· ​Suports al regent es redueixen: perd eleccions.​ Espartero renuncia a la
regència l’any 1843.

Dècada 1844-1854 ·Majoria d’edat d’Isabel II, ​proposada per president López i general Prim, · 1845 (fins 1868) Conservadora
Moderada ambdós progressistes. ​Període de transició
· ​Governs de Narváez (1844-1850)​. Hegemonia del partit moderat,
problemes freqüents​. Estat centralitzat i uniforme. ​Creació Guàrdia Civil.
· Constitució de 1845 (moderada): ​Supressió Milícia Nacional, designació
reial del Senat caràcter vitalici)
· Noves lleis: ​suspensió vendes desamortitzacions, Pla Pidal (sistema
educatiu espanyol: primària, secundària i universitat), ajuntaments triats per
sufragi censatari...
· Segona Guerra Carlina (1846-1849)
· 1848 primera línia de ferrocarril Barcelona-Mataró. ​Important implantació
per desenvolupament comercial i industrial
· ​Moderantisme tecnocràtic (1851-1854​). Bravo Murillo, president.
 Objectius: sanejar el deute i modernitzar l’estat ​(burocràcia)​.
· Concordat de 1851: pacte Església-Estat espanyol. ​Reprenen relacions
(s’havien acabat per les desamortitzacions). Accepten religió catòlica com
única, l’església inspecciona sistema educatiu, s’admet que pugui posseir
béns, s’accepten ordres religiosos masculins i s’estableix el manteniment de
l’església amb les contribucions.
· Pràctica electoral: corrupció, eleccions falsejades, amb escassa
participació. ​Prohibició de la difusió de notícies. ​Revolta 1854.

Bienni 1854-1856 · ​Conflicte entre Govern i Senat.

Progressista · Vicalvarada, Revolta militar de 1854​, dirigida per generals Dulce i
O’Donell​. ​Pugen progressistes al poder.
· Manifest de Manzanares. ​Després del pronunciament, general Serrano
demana manifest a Cánovas del Castillo, difós ràpidament pel telègraf. S’hi
demana “regenaració liberal”, basat en el programa polític progressista.
· Revolució Social.​ Situació influenciada per revolució europea de 1848
(contra Restauració). Alçaments 17 i 19 de juliol de 1854 a Madrid amb lemes
democràtics i republicans.
· Dos cabdills militars: Espartero​ torna de l’exili, líder dels ​progressistes
purs i ​O’Donnell​, líder de ​Unió Liberal​ (agrupació de moderats i
progressistes). Importants reformes: ascens militars revolucionaris, eleccions
Corts constituents, llibertat premsa, tolerància religiosa… ​Pascual Madoz
proposa segona ​desamortització (1855).
· Constitució de 1856 Progressista ​(n ​ on nata, ​no entra en vigor)
·Crisi del Bienni: motins de 1856 (València, Valladolid, etc.) ​a causa dels
impostos de consum i les quintes (reclutament exèrcit obligatori)​. O’Donnell
pren el Congrés, ​dissol el parlament​.

Hegemonia 1856-1868 · El nou Congrés restableix la Constitució de 1845, ​amb algunes

Unió Liberal modificacions que motiven a la reina a nomenar de nou a Narváez president.
Pretenen el retorn al ​moderantisme tradicional i autoritari ​(suspèn
desamortitzacions, recupera esperit Concordat 1851…)
· Eleccions 1857: cens reduït i manipulable, reestableixen cambres fidels al
Govern. Llei restrictiva llibertat de premsa.
· Llei Moyano d’instrucció pública (1857): ​creació d’instituts d’ensenyament
mitjà. Reconeix el dret a de l’església a inspeccionar l’educació.
· Grans obres públiques: canal d’Isabel II (1858)
· Dimissió de Narváez (sense motiu aparent)
· ​Eleccions 1858, majoria Unió Liberal. ​“Govern llarg” del general O’Donell
(1858-1863): moderantisme polític amb modernització en l’economia.
Moment de més estabilitat Isabel II. Transformacions tècniques, econòmiques
i administratives importants.
· Intent recuperar prestigi exterior: ​Guerra Àfrica (1859-1860) i parts
Sud-Amèrica.
· Crisi general: ​crisi econòmica es suma al desprestigi de la reina. Tornen a
nomenar el moderat cap de​ Govern Narváez (1864).
· Oposició: ​progressistes, demòcrates i després Unió Liberal signen ​pacte
d’Ostende ​per fer fora Isabel II​.
· Crisi econòmica de 1866: ​La crisi ​industrial​, sumada a la bombolla
especulativa entorn a la construcció de la ​via ferroviària​ (1865) provoquen
una greu crisi econòmica de les classes treballadores en un entorn capitalista
poc madur. A més, l’alt preu dels cereals provoquen una ​crisi de
subsistències, ​provocant motins populars.
· Pronunciament de Topete a Cadis (1868): fi del regnat d’Isabel II,
exiliada. Revolució també coneguda com ​La Gloriosa, ​el manifest acabava
amb el crit: ¡Viva España con honra!