TEMA 4: ISABEL II

Mort de Ferran VII

 Introducció
Regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1840)
• Fase de Transició 1833-1835
• Fase de Trencament 1835-1840

Regència de Espartero (1840-1843)

Regnat d’Isabel II (1843-1868)

• Dècada Moderada (1844-1854)
• Bienni Progressista (1854-1856)
• Alternança Uniò Liberal i Moderats (1856-1868)
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
Els artífexs del Regim Liberal van ser:

Partits Polítics Liberals La Corona Militars

Coincideixen en la Les Constitucions de 1837 i Intervencions dels militars

necessitat d’acabar amb de 1845 recullen el principi (“espadones”) en la política,
l’Antic Regim i instaurar de sobirania compartida degut al prestigi militar i a
un estat Liberal, encara amb àmplies prerrogatives debilitat dels partits
que trobem distints partits. a la Corona. liberals.
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
Partits Polítics Liberals
Coincideixen
• Abolir l’Antic Regim i l’Absolutisme.
• Estat Liberal: Sobirania Nacional, Separació de Poders, Drets Individuals
• Monarquia Constitucional.
Difereixen
PROGRESSISTES MODERATS
• Sobirania Nacional • Sobirania Compartida Rei/Corts
• Sufragi censatari ampli. • Sufragi Censatari molt Restringit (1%)
• Drets individuals i tolerància als drets col·lectius. • Drets individuals restringits i sense drets
• Llibertat religiosa col·lectius.
• Certa descentralització administrativa • Estat Confessional
• Classes mitjanes • Centralització Administrativa
• Classes altes
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
Altres Partits Liberals
DEMOCRÀTES UNIÓN LIBERAL

• Creat, en 1849, de la unió de progressistes més • Creat, en 1854, per Leopoldo O’Donnell.
radicals, republicans i socialistes utòpics. • Escissió dels moderats més pròxims als
• Drets individuals bàsics (reunió, associació…) progressistes, fugint de les posicions massa
• Sufragi universal extremes dels moderats.
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• A la mort de Ferran VII en 1833 va heretar el tron la seua filla,
Isabel II, de tres anys d'edat. La seua mare, Mª Cristina de Borbó,
es va convertir en regent.
• Immediatament, els absolutistes partidaris de Carlos Mª Isidro,
germà de Ferran VII, es van alçar en armes iniciant la 1a guerra
carlista.
• Esta situación va obligar la regent a ajudar-se en els liberals per a
assegurar el tron a la seua filla
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• En un principi no desitja dur a terme reformes radicals:
1. Amnistia als liberals.
2. Acord Dinàstic.
• Però, per les dificultats sorgides en la guerra carlista, es va veure
obligada a buscar el suport dels liberals moderats (Martínez de
la Rosa), plasmades en l’Estatut Reial (1834).
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• L’Estatut Reial (1834).
1. Carta atorgada que pretén conciliar
absolutisme i liberalisme.
2. Unes Corts bicamerals que només
tenien funcions consultives i votaven Consolida la divisió entre
imposats. moderats i progressistes.
3. Un sistema electoral basat en un
sufragi censatari molt restringit
(0,15% de la població).
4. No reconeix la sobirania nacional i no
garanteix les llibertats individuals.
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
Atacs Carlins Revoltes Ciutadanes (1835)

Epidèmia de Còlera
Creació de Juntes Revolucionàries
Deute
Reactivacio de les Reformes 1812 i
Opinió Pública
1823
Malestar Social

Govern de Mendizàbal (1835)

 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• Mesures del Govern de Mendizábal
1. Lleva militar. Maria Cristina destituirà a
2. Reforma de l’Estatut Reial. Mendizábal (1836) i donarà el
3. Reforma Agrària (desamortitzacions i poder als moderats
supressió de les ordres religioses)

Revoltes: Andalusia, Motí

• Restabliment de la Constitució 1812
dels Sergents de la Granja
• Nou Govern progressista (Calatrava) amb
(1836)
Mendizàbal com Ministre d’Hisenda.
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
La Desaparició de l’Antic Regim i la Creació d’un Estat Liberal
• Constitució 1837: progressista però amb concessions als moderats:
1. Sobirania Nacional.
2. Amplia declaració de drets.
3. Bicameralisme
4. Amplis poders a la Corona
5. Finançament culte catòlic
• Lleis
1. Llei d’Impremta (1837)
2. Llei Electoral (1837)
3. Alcaldes elegits popularment
4. Milícia Nacional
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
Liberalització del sistema econòmic

• Abolició dels senyorius

• Eliminació de les terres “vinculades” (mayorazgo, manos muertas)
• Desamortització dels béns del clergat regular (1836)
• Abolició dels Delmes, Mesta i Gremis.
• Eliminació de Duanes Interiors.
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• La Tornada al poder dels Moderats (1837-
1840): Els Progressistes es senten
expulsats del sistema
• En 1837, els moderats tornaran al poder, i van
intentar paralitzar o abolir algunes mesures
progressistes:
1. Restricció de les llibertats. Nou Cicle de Revoltes

2. Suspensió de la Constitució
3. Fre a la desamortització
Victòria dels Progressistes
4. Disminució del pes de la Milícia Nacional.
5. Centralització política (Llei d’Ajuntaments
1840) Exili de Maria Cristina (1840)
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• Regència d’Espartero (1840-1843)
1. Opta per una Regència Única i de caràcter personalista, aïllant a sectors
crítics i suportat pels ayacuchos (militars afins).
2. Impuls de les llibertats (premsa, associacionisme obrer)
3. Accelera les desamortitzacions (venda 50 % de les propietats)
4. Tractat amb Gran Bretanya (1842), de caràcter lliurecanvista.
 2. Revolució Liberal (1833-1843)
• Regència d’Espartero (1840-1843)
1. Revolta d’O’Donell (1841): intent fallit
d’assalt al Palau Reial i repressió dels militars.
2. Revolta Barcelona (1842): perjudicada per el
tractat lliurecanvista (cotó), reprimida
fortament (bombardeig de Barcelona).
3. Insurrecció civil i militar (1843): van
participar tant l’oposició progressista (Prim,
Serrano) com a moderats (Narváez, Concha).

Les Corts declaren la

Fi de la Regència d’Espartero i
majoria d’edat d’Isabel II
posterior Exili(1843)
(1843)
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Govern de Narvaez (1844-1854)
• Les eleccions de 1844 van donar la majoria als moderats, que van
formar govern amb Narváez.
• L’objectiu era garantir l’estabilitat política, mitjançant reformes
institucionals combinades amb mesures repressives.
• El règim moderat es va consolidar gràcies al suport de l'oligarquia
terratinent i financera, que buscava un nou ordre social i els
protegira tant dels carlins com de les classes populars.
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Constitució 1845: Expressa la ideologia del liberalisme moderat o doctrinari.
1. Sobirania compartida entre les Corts i la Corona
2. Corona amb poders més amplis (cessament i nomenament ministres,
veto, dissolució de les Corts)
3. Corts bicamerals: Congrés (Sufragi Censatari restringit) i Senat (designació
Reial).
4. Confessionalitat de l’Estat i manteniment del culte i clergat.
5. Els drets dels ciutadans són reconeguts però “amb subjecció a la llei” (se
desenvolupen posteriorment)
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Estat Liberal Moderat (1844-1854): es basa en els principis de centralisme
uniformitat i jerarquització.
I. Centralització i Jerarquització de l’Administració
A. Control de l'administració provincial i local: sistema jeràrquic de control a
les a l’administració provincial i local (Governador Civil triat pel Govern,
Diputacions i Ajuntaments).
B. Control dels ajuntaments: El govern elegeix als alcaldes dels municipis de
més de 2000 hab. i la resta dels alcaldes són triats pel governador.
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Estat Liberal Moderat (1844-1854): es basa en els principis de centralisme
uniformitat i jerarquització.
II. Lleis Electorals
A. La Llei Electoral (1846): reduïa el dret de vot a l'1% de la població
(propietaris i professionals amb estudis universitaris) i establia com a unitat
electoral el districte uninominal (sols hi ha un guanyador).
III. Ordre Jurídic Unitari
A. Codi Penal (1848).
B. Projecte de Codi Civil (1851).
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Estat Liberal Moderat (1844-1854): es basa en els principis de centralisme
uniformitat i jerarquització.
IV. Reforma Fiscal
A. Llei Mon-Santillan (1845): establia un sistema fiscal centralitzat, amb una
contribució directa sobre la propietat i els impostos indirectes sobre
articles bàsics (“consumos”)
V. Manteniment de l’Ordre Públic
A. Creació de la Guardia Civil (1844): substituïa a la Milícia Nacional,
encarregada de protegir propietats i persones a l’àmbit rural.
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Estat Liberal Moderat (1844-1854): es basa en els principis de centralisme
uniformitat i jerarquització.
VI. Concordat amb la Santa Seu (1851)
A. Reconeixement d’Isabel II i de les desamortitzacions prèvies.
B. Manteniment de l’Esglèsia.
C. Amplies competències en matèria d’educació.
D. Reconeixement del Catolicisme com a Religió Oficial de l’Estat.
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• Estat Liberal Moderat (1844-1854): es basa en els principis de centralisme
uniformitat i jerarquització.
VII. Altres Mesures
A. Sistema Nacional d’Instrucció Pública (1845).
B. Sistema Únic de Pesos i Mesures.
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• La Crisi del Moderantisme
• Els Governs Moderats no van aconseguir estabilitat política (16
governs).
• La suspensió de les Corts era habitual i els governs es formaven
mitjançant la influència de camarilles de la Cort, que buscaven el favor
reial.
 3. La Dècada Moderada (1844-1854)
• L’oposició als Moderats.
1. Carlins: se reactiva el carlisme, amb la II Guerra Carlina o Guerra dels
Matiners (1847-1849).
2. Partit Demòcrata (1849): defensaven el sufragi universal i la llibertat
d’associació, amb membres del progressisme, republicanisme i socialisme
utòpic.
3. “Puritans”(1852): sorgeixen com una divisió dels moderats
 4. El Bienni Progressita (1854-1856)
• El desprestigi dels governs moderats va conduir a un pronunciament en
1854 protagonitzat pels puritans i sectors de l’Exèrcit.
• A la fi de juny un grup de generals moderats dirigits per O´Donnell es van
revoltar en Vicálvaro (La Vicalvarada).
• El fracàs del pronunciament militar va obligar a buscar el suport dins del
progressisme.
• Es publica el Manifest del Manzanares, que recollia demandes
progressistes (Reforma Llei Electoral, Reducció d’Impostos, Restauració de
la Milícia Nacional...)
• Progressistes i Demòcrates van donar suport als revoltats i la Reina va
acceptar un govern presidit per Espartero (Progressista) i amb O’Donell
com a Ministre de Guerra.
 4. El Bienni Progressista (1854-1856)
• Es va recuperar la legislació anterior a 1844: sistema electoral, llibertat
d'impremta, descentralització i democratització de poders locals i
provincials.
• Les noves Corts van tenir una amplia majoria progressista i unionista i
comptaven amb diputats demòcrates.
• Es van aprovar un nou projecte de Constitució non nata (1856), que no va
ser sancionada per la reina.
 4. El Bienni Progressista (1854-1856)
• La nova legislació econòmica va impulsar reformes rellevants que van
donar lloc a una expansió econòmica:
1. Llei de Desamortització de Madoz (1855): afectava a la propietat
municipal col·lectiva (terres comunals), aconseguint-se recursos per a la
Hisenda i l’aparició d’una nova burgesia agrària.
2. Llei General de Ferrocarrils (1855): creació d’una xarxa de ferrocarrils per
a estimular el consum. Va atraure a inversors estrangers.
3. Llei de Societats Bancaries i Creditícies (1856): van liberalitzar la
creació de bancs i societats de crèdit van permetre el desenvolupament
del sistema financer.
 4. El Bienni Progressita (1854-1856)
• El caràcter limitat de les reformes, la crisi econòmica i l'epidèmia de
còlera van provocar una forta conflictivitat social.
1. A les fàbriques de Catalunya es produeixen vagues, que van ser durament
reprimides i donaran lloc a la primera vaga general (2 Juliol 1855).
2. A Castella es produeixen motins (1856) al medi rural per les crisis de
subsistència, que es van estendre per moltes ciutats.
 4. El Bienni Progressita (1854-1856)
• La conflictivitat social i la seua repressió va provocar discrepàncies entre
els dos partits del govern.
• La Reina va nomenar a O’Donell president del Govern, que es va enfrontar a
una moció de censura dels diputats progressistes i demòcrates, que va ser
durament reprimida.
• O´Donnell va dissoldre les Corts, va suprimir la Milícia, va destituir
Ajuntament i Diputacions i va anul·lar la llibertat de premsa.
 5. La desintegració de la Monarquia
(1857-1868)
• Narváez va ser nomenat president (1856), amb l’objectiu de restablir el
moderantisme conservador. Les eleccions de 1857 van donar majoria als
moderats.
• Va ser una legislatura curta (1857-1858), on es va promulgar la Llei
d’Instrucció Pública o Ley Moyano (ensenyament dividit en primària,
secundaria i Universitat).
• Van haver mobilitzacions de demòcrates, republicans i jornalers com a
resposta a les males collites, que van ser durament reprimits per Narváez
(150 condemnes a mort)
 5. La desintegració de la Monarquia
(1857-1868)
• El Govern Unionista (1858-1863)
• O’Donell va ser nomenat president (1858), que va tindre majoria a les
Corts.
• Va liberalitzar la Constitució de 1845, amb menor control sobre la premsa,
augment de l’autonomia dels ajuntaments i ampliació del nombre d’electors.
• Va ser un període d’expansió del ferrocarrils, va reprendre les
desamortitzacions civils i les obres publiques.
• Fins a 1866, va ser un període d’expansió econòmica.
 5. La desintegració de la Monarquia
(1857-1868)
• Es va desenvolupar una política exterior, que pretenia refer la imatge com a
potencia colonial:
1. Expedició a Cotxinxina (1858-1863).
2. Campanyes Militars del Marroc (1859-1860): van suposar la incorporació
d’Ifni i l’ampliació de Ceuta.
3. Intervenció a Mèxic (1862).
 5. La desintegració de la Monarquia
(1857-1868)
• La Crisis Final del Sistema (1863-1868)
• L’augment de l’autoritarisme i el fort intervencionisme de la reina i les
camarilles van provocar una gran inestabilitat política.
• L’oposició va créixer, especialment a l’àmbit universitari, amb critiques cap
al regim isabelí, que va donar lloc a la Nit de San Daniel (1856), protesta
d’estudiants que va ser reprimida
 5. La desintegració de la Monarquia
(1857-1868)
• La Crisis Final del Sistema (1863-1868)
• Els progressistes, republicans i demòcrates van responsabilitzar a la reina
de la seua exclusió de l’oposició i el mal funcionament de les institucions i
van decidir pel pronunciament com a única via d’accés.
• Així, tindrà lloc la Revolta dels Sergents de San Gil (1866), que es va
convertir en una revolta popular i va ser durament reprimida.
 5. La desintegració de la Monarquia
(1857-1868)
• La Crisis Final del Sistema (1863-1868)
• La resposta del govern de Narvaez va ser el tancament de les Corts i la
repressió.
• La situació s’agreuja amb les crisis de subsistència (1866), que
augmentaran els preus i el malestar general.
• En 1866, progressistes i demòcrates firmaran el Pacte d’Oostende, per a
acabar amb la Monarquia d’Isabel II, crear un nou govern i unes Corts
Constituents. Al 1867 es van incorporar al Pacte, els unionistes i bona part
de la cúpula militar.