LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I LA FORMACIÓ DE L’ESTAT
LIBERAL A L’ESPANYA DEL S. XIX. (1808-1874)
1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM A ESPANYA (1808-1833)
La Guerra del Francès (1808-1814) Les causes de la guerra del Francès. o Guerra amb Anglaterra + Tractat de Fontaineableau + Motí d’Aranjuez+ Abdicacions de Baiona La Guerra del Francès: o Govern de Josep I Bonaparte o Aixecament popular + Organització de la revolta (JUNTES) + Junta suprema central + Consell de regència (Corts de Cadis) o La guerra contra els francesos: Exèrcit regular, Guerrilles i Setges (resistència) Corts de Cadis (La Constitució de 1812): Primera Revolució Liberal a Espanya.
El retorn de Ferran VII (1814-1820): Primera restauració de la Monarquia
Absoluta. Liquidació de la constitució de 1812 i de les reformes liberals: context li era favorable (Restauració a Europa) Repressió als liberals Ruïna hisenda pública. Contradicció: per salvar l’Antic Règim l’ha de modificar (treure privilegis amb una reforma fiscal) Procés independència colònies americanes Pronunciaments militars liberals
Trienni Liberal (1820-1823): Segon intent de formació d’un Estat Liberal.
Pronunciament militar de Rafael del Riego triomfa a Cabezas de San Juan (Sevilla) Ferran VII jura la Constitució de 1812: Desmantellament l'Antic Règim i reformes liberals. La Santa aliança liquida el Trienni liberal (exèrcit francès dels Cent mil fills de Sant Lluís)
Dècada Ominosa (1823-33): Segona restauració de l’Absolutisme. Ferran VII
Repressió i depuració política contra els liberals. Culminació del procés d’independència de les colònies d’Amèrica Reformisme il·lustrat (absolutisme reformista): Reforma tributària i econòmica per salvar l’Antic Règim (contradicció) Els absolutistes s’acosten al germà del rei Carles Mª Isidre (Carlisme) Isabel, filla de Ferran VII (No pot governar per la llei Sàlica) + Pragmàtica sanció + acostament de Ferran VII als liberals moderats.
*La independència de les colònies americanes (1808-1824)
2. LA CONSOLIDACIÓ DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL I LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1834-1868) LES REGÈNCIES (1834-1843): LA REVOLUCIÓ LIBERAL O BURGESA.
La regència de la reina Mª Cristina (1834-40):
Del Justo Medio a la Revolució liberal (Constitució de 1837) o El Justo medio (absolutisme reformista amb un pacte amb les liberals moderats). Oposició: Bullangues + Pronunciaments liberals progressistes + Carlisme o Desamortitzacions (reforma agrària liberal + necessitat de diners per fer front al carlisme) o Motí de la Granja (1836) + Constitució de 1837 (REVOLUCIÓ LIBERAL) *Carlisme
La regència d’Espartero (1840-43)
EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868)
Etapes La Dècada Moderada (1844-1854) Narvaez El Bienni Progressista (1854-1856) Restabliment del Moderantisme: Unión Liberal i Moderada (1856-1868)
Característiques generals: Domini dels moderats en el poder
Consolidació de les reformes liberals. Consolidació de l’estructura centralista de l’estat. Estat centralitzat i uniforme: províncies i governadors civils. Pronunciaments militars (via de canvi polític). Aparició dels partits polítics. Bipartidisme: moderats i progressistes, amb un clar predomini dels moderats. Constitució de 1845 :molt moderada, sobirania compartida: entre les corts i el rei + Sufragi censatari (vot molt limitat) + Limitar drets individuals o col.lectius (No volen la llibertat de premsa, opinió, I associació). Varen crear la Guàrdia civil (guàrdia en mans de l’exèrcit). Estat confessional amb poder per l’església. Format per la Burgesia agrària terratinent, (latifundistes), burgesia industrial I comercial, alt clergat, la vella noblesa, als comandaments de l’exèrcit. Desprestigi de la Reina Isabel: vida privada convulsa. 3. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE O DE LA GLORIOSA 1868
Causes de la revolució: o Crisi financera + crisi industrial + crisi de subsistència (1866) + El desprestigi de la reina = Pacte d’Ostende (pacte de progressistes, demòcrates i republicans, per acabar amb la monarquia d’Isabel II) Cop d’Estat (19 set.1868) encapçalat pel general Prim + Juntes Revolucionàries Democràtiques Constitució de 1869 (democràtica)
LA DEFINICIÓ DEL NOU MODEL POLÍTIC DEMOCRÀTIC (1868-1873)
Govern provisional (la regència de Serrano) o Recerca d’un nou Rei o La guerra colonial de Cuba (Grito de Yara) o Oposició de Carlins (3ª Guerra carlina) o Alçament dels republicans o Descontentament de las classes populars La Monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) o Prim va ser assassinat a l'inici del regnat. o Amadeu I va patir el menyspreu i la indiferència dels alts comandants militars i de l'aristocràcia. La cort reial li va fer el buit. o La inestabilitat política (demòcrates estaven poc units i els republicans es radicalitzaven) i continuava la rebel·lió carlina i la guerra de Cuba Amadeo I, sense suport, va renunciar a la Corona el febrer de 1873: Ni carlins, ni moderats, ni les classes populars que volien el republicanisme federal, i ni el moviment obrer que es convertia en anarquista.
LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)
Etapes: – La República federal: Figueras i Pi i Margall o Constitució federal de 1873 – La república centralista (unitaris): Salmerón i Castelar. – El govern de Serrano (dictadura) o Cop d’estat del general Pavia o Preparar el terreny per la restauració de la monarquia Cànovas del Castillo + Manifest de Sandhurts (pacte pel retorn d’Afons XII de borbó, fill d’Isabel II al tro, per fer un sistema conservador) *Cop d’esta militar amb el pronunciament del general Martínez Campos (29 desembre 1874). Retorn a la monarquia. Dificultats o problemes: – Divisió interna dins els republicans: – Federals – Unitaris – La guerra carlina (3ª Guerra Carlina) i la guerra de Cuba. (Grito de Yara, guerra dels 10 anys) – El cantonalisme (federalisme radical) – Conspiracions dels monàrquics (Restauració de la monarquia)