LA SEGONA REPÚBLICA (1931-36)

Proclamació de la 2ª República:14 d'abril de 1931. Porta del Sol, Madrid

• De 1931 a 1936 amb la Segona República tingué lloc un nou intent d'establir a Espanya un
sistema polític realment democràtic modern i avançat com a la majoria d’Europa occidental.

• la Segona República es presentarà com un règim plenament democràtic, amb sufragi universal
masculí i femení, àmplies llibertats, autonomia per a Catalunya, participació popular, reformisme
social, etc.

• El nou règim va nèixer amb un considerable suport popular, però es trobarà amb dificultats
insalvables per aconseguir la seva consolidació

Els problemes de la República foren:

• 1r Cojuntura internacional desfavorable, marcada per la crisi econòmica dels anys trenta i
l'ascens dels totalitarismes d'esquerra i dreta a Europa (comunisme i feixisme)

• 2n La intolerància dels sectors extremistes de dreta i esquerra, que impediran la pràctica

democràtica amb alçaments i alteracions de l’ordre públic. De manera particular, els sectors que
detentaven el poder econòmic (oligarquia) boicotejaran els intents reformistes dels governants
republicans.

D’aquesta manera, la Segona República coneixerà una accentuada inestabilitat política, distingint-se tres
grans etapes:
*1r Proclamació de la República, govern provisional i bienni reformista (1931-33):
• S’aprova la constitució de 1931 i governen els republicans d’esquerra i els socialistes
• Manuel Azaña com a cap de govern.
• Els governs del bienni reformista intenten dur a terme un programa d’àmplies reformes socials,
agràries, militars, autonòmiques, religioses, etc. Però a causa de la radical oposició procedent de
sectors diversos (monàrquics, anarquistes) fracassen.
*2n Bienni Radicalcedista (1934-36):
• Governen els partits de centre i dreta: els republicans radicals de Lerroux i la CEDA (Confederació
 Espanyola de Dretes Autònomes, de Gil Robles).
• Duen a terme una política antireformista que provoca protestes obreres i l’alçament d’Octubre de
1934.
*3r Front Popular (febrer-juliol 1936):
• Governen novament les esquerres, que intenten retornar a la política reformista del primer bienni.
• Però l’alteració de l’ordre públic i la conspiració organitzada per sectors de l’exèrcit i de la dreta
desembocaren en l’alçament de juliol de 1936 que provocà l’inici de la Guerra Civil (1936-39).

Bandera de la 2ª República.

La proclamació de la II República, el govern provisional i el bienni reformista (1931-33).

• Després de la proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931, es formà un govern provisional
presidit per Niceto Alcalá Zamora (republicà de dretes).
• Aquest govern estava integrat per representants dels diversos sectors polítics que havien signat el
Pacte de Sant Sebastià: monàrquics conversos al republicanisme (Alcalá Zamora, Miguel Maura)
fins a socialistes (Prieto, Largo Caballero, Fernando de los Ríos), ministres procedents de la petita
burgesia republicana que aspiraven a realitzar una modernització de la societat espanyola.
• Mesures del govern provisional:
• Jornada laboral de 8 hores,
• Llei de termes municipals (que obligava als propietaris agrícoles a contractar jornalers de la
comarca).
• Ampliació del nombre de mestres i augment de sous.
• Supressió de l'obligatorietat de l'ensenyament religiós.
Els problemes del Govern Provisional:
• 1r La cuestió catalana:
• A Catalunya -on les eleccions municipals del 12 d'abril havien estat guanyades per l'Esquerra
Republicana de Catalunya, nou partit nacionalista i d'esquerra dirigit per Francesc Macià i Lluís
Companys-, el 14 d'abril Francesc Macià havia proclamat "la República Catalana com a Estat
integrant de la Federació Ibèrica".
• Es constituí un govern de la República Catalana, però el 18 d'abril una delegació del govern
republicà espanyol negocià la renúncia a la proclamació de la República catalana a canvi de
l'establiment d'un govern autònom provisional que recuperà el nom històric de Generalitat de
Catalunya i fou presidit per Macià.
 2n El problema religiós:
• Objectiu: secularització de la societat espanyola que fes front a l'extraordinària influència
de l'Església i considerada com un dels principals obstacles a la modernització.
• El catolicisme era religió oficial durant l’època de la Restauració, l'Església controlava una
bona part de l'educació -sobretot de les classes benestants-, i tenia encara un gran poder
moral, sobretot a les zones rurals.
• El govern republicà i l'Església xocaran sovint, a causa de la negativa d'aquesta a perdre els
seus privilegis.
• Un sector del moviment obrer es caracteritzava pel seu anticlericalisme visceral ( a Madrid
el maig de 1931 i culminaren amb la crema de convents )
• A més a més, el cardenal Pedro Segura adoptà una actitud de rebuig intransigent a la
República i fou expulsat d'Espanya.

Crema de convents. Madrid. 1931

• El govern provisional convocà eleccions a Corts constituents per al 28 de juny de 1931.

• S'aprovà una nova normativa electoral que, entre altres mesures, establia l'existència d'una
única cambra, fixava la majoria d'edat per als homes en els 23 anys i atorgava el dret de les
dones a ser elegides diputades (però no a votar).
• Les eleccions foren guanyades de manera molt clara per la conjunció republicanosocialista: el
PSOE aconseguí 115 diputats, el Partit Republicà Radical -d'Alejandro Lerroux- 94, el Partit
Radical-Socialista 59 i Acció Republicana -de Manuel Azaña- 28. Els partits de dretes, tant els
republicans com els monàrquics, s'enfonsaren, principalment perquè havien quedat totalment
desorganitzats després de la proclamació de la República.
 Manuel Azaña: President del govern. Niceto Alcalá Zamora: President de la República
• Fins al desembre de 1931, continuà en el poder el govern provisional i les Corts s'encarregaren
d'elaborar una nova Constitució.
• Una comissió presidida pel socialista Jiménez de Asúa redactà el projecte i l'agost fou presentat a la
cambra.
• El debat fou molt dur, ateses les diferències existents entre els diversos grups polítics en qüestions
fonamentals com l'estructuració de l'Estat, la qüestió religiosa, o els temes socials.
• Constitució molt progressista i avançada per a l'època, i que reflectia fonamentalment les posicions
dels republicans d'esquerra i dels socialistes. A més, era un text llarg i meticulós, poc flexible.
• Principals aspectes de la Constitució de 1931:
• El text definia Espanya com "una República democràtica de treballadors de tota classe".
• Sobirania popular i la separació de poders.
• Quant a l'organització de l'Estat, per evitar definir la República com federal -com volien els
catalanistes- o unitària -com propugnava la dreta- s'optà per introduir el concepte d´”Estat
integral", que acceptava la possibilitat de crear regions autònomes.
• Les eleccions es farien per Sufragi universal i es concedia el vot a la dona, tema que fou
objecte d'un apassionat debat (defensà la proposta la diputada radical Clara Campoamor).
• El poder legislatiu estaria en mans d'una sola cambra: Les Corts.
• El president de la República tenia un poders considerables i era elegit conjuntament per les
Corts i per compromisaris elegits en eleccions específiques.
• Es reconeixien amplíssims drets polítics i socials ( no detenció arbitrària, inviolabilitat domicili,
llibertat d'expressió, dret de reunió i associació )
• L'Estat es reservava la possibilitat d'intervenir en l'economia mitjançant l'expropiació i la
nacionalització.
• Religió: Aconfesionalitat de l'Estat (és a dir, que l’Estat no tingués religió oficial), la llibertat
plena de consciència, es prohibí a les ordes religioses la pràctica de l'ensenyament, i el
dissolgueren les ordes que tinguessin vot d'obediència a una autoritat diferent que l'Estat (com
la companyia de Jesús).

• Els partits de dreta s'oposaren durament a aquests articles, l'aprovació dels quals provocà la
dimissió d'Alcalá Zamora com a cap del govern provisional (fou substituït per Azaña).
• Una vegada aprovada la Constitució, s'inicià pròpiament el període conegut com a bienni
reformista, social-azañista o republicanosocialista, que abastà fins a novembre de 1933.
• Alcalá Zamora fou elegit president de la República i Manuel Azaña president del govern.
Es formà un govern integrat principalment per Acció Republicana, el PSOE i altres grups
republicans d'esquerra, mentre que els radicals de Lerroux passaren a l'oposició.
• Les Reformes del bienni reformista: En aquests anys s'intentaren afrontar els principals
problemes de la societat espanyola amb mesures de caràcter reformista, encara que amb
resultats desiguals. Podem destacar els següents aspectes:
• 1r Qüestió autonòmica:
• Setembre de 1932 s'aprovà l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya, encara que amb
una oposició molt dura per part de la dreta. Aquest estatut era inferior al que havien
aprovat prèviament els catalans en referèndum l'agost de 1931 ("Estatut de Núria")
• Concedia competències exclusives o molt àmplies a la Generalitat en matèria de
transports, sanitat, dret civil, obres públiques i règim local.
• L'ensenyament i l'ordre públic eren compartits.
• El català i el castellà eren cooficials.
• Una vegada aprovat l'estatut, se celebraren eleccions al parlament de Catalunya, les
quals foren guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya.
• Macià fou confirmat com a president de la Generalitat (amb la seva mort, el
desembre de 1933, ocupà el càrrec Companys).
 Estatut de Catalunya. 1932
• Altres estatuts que es començaren a discutir foren el basc i el gallec, però el primer
no fou aprovat fins octubre de 1936 i el segon no arribà a entrar en vigència per
l'esclat de la Guerra Civil.
• A les Balears hi hagué un projecte d'estatut impulsat per l'Associació per la Cultura
de Mallorca i les cambres de comerç, però no prosperà a causa de les reticències de
l'esquerra i dels menorquins, i de la manca de suport popular.
2n Reforma agrària:
• Per fer front als problemes de l'agricultura espanyola el govern d'Azaña impulsà una Llei de Reforma
Agrària ( 1932 ) que pretenia expropiar milions d'hectàries als latifundistes per ser distribuïdes entre
camperols que les conreassin directament, principalment a Andalusia, Extremadura, sud de la Manxa i
Salamanca.
• Així mateix, s'establia la creació d'un Institut de Reforma Agrària que s'ocuparia de l'execució de la
llei. La llei fou molt combatuda per la dreta i pels propietaris, però finalment fou aprovada per les Corts.
• La seva aplicació fou llarga i dificultosa, i els seus efectes limitats, en part per la manca de recursos de
l'Institut de Reforma Agrària. A final de 1933 només s'havien repartit terres a uns vuit mil de camperols,
quan es tenia previst distribuir-ne a 60.000.

•
3r Qüestió religiosa: en aquest primer bienni s'aprovaren diverses lleis que desenvolupaven els aspectes
contemplats a la Constitució quant a la secularització (reducció de la influència religiosa) de la societat:
dissolució de la Companyia de Jesús, secularització dels cementeris, llei de divorci, llei de confesions i
congregacions -que preveia el tancament de centres educatius de l'Església-, etc. Es produí la crema de convents
de Madrid.
4rt Reformes militars:
• L'exèrcit espanyol era una institució poc eficaç i comptava amb un excés d'oficials.
• Azaña impulsà una llei que atorgava als oficials la possibilitat de retirar-se amb el sou sencer.
Fou coneguda com a la Llei Azaña.
• Es reformà la justícia militar, suprimint la polèmica llei de jurisdiccions (que permetia als tribunals
militars jutjar les ofenses de civils a l'exèrcit).
• Es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa.
5è Qüestió social:
• El ministeri de treball, el socialista Francisco Largo Caballero promogué una legislació laboral
avançada:
• Llei de Contractes de Treball -que establia la regulació dels convenis col.lectius, set dies de
vacances anuals, salaris mínims, etc-
• Llei de Jurats Mixtes ( patrons i obrers en la mateixa proporció ) ampliació de les
assegurances socials, etc.
• La Llei de Términos Municipales feia que els patrons haguessin de contractar a obrers de la
localitat.

Francisco Largo Caballero

6è Reformes educatives:
• Objectiu: combatre els alts nivells d’analfabetisme ( aprox. 40% ) i la influència de l’Església dins
l’ensenyament amb una promoció decidida de l’educació pública.
• Creació d’escoles i instituts, increment del nombre de mestres i professors, impuls de les Missions
Pedagògiques (que intentaven transmetre la cultura a les zones més allunyades), etc.
 Escuela Nacional.
• Els efectes d'aquestes mesures foren limitats, principalment perquè el govern republicanosocialista
hagué de fer front a una forta oposició de diversos sectors:
• 1r La dreta monàrquica:
• Des de la proclamació de la República s'inicià la conspiració dels sectors més durs de la
dreta monàrquica que tenien el suport de grups oligàrquics (com els latifundistes) contraris
a les reformes republicanes.
• L'agost de 1932 el general Sanjurjo protagonitza un intent de cop d'Estat a Sevilla, però
fracassa (Sanjurjada) De fet, la sublevació de Sanjurjo reforçà al govern republicà i
afavoreix l'aprovació pel parlament de la Llei de Reforma Agrària i de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya.
• 2n Els anarquistes:
• La radicalització de la CNT produïda per l'aparició de la Federació Anarquista Ibèrica
-FAI- dugueren als anarcosindicalistes a llançar-se a la insurrecció contra el govern.
• Moviments insurreccionals a l'Alt Llobregat (gener de 1932)
• Andalusia (1933). Els fets més greus tingueren lloc a Casas Viejas (Cadis), on la
rebel.lió fou durament reprimida per la Guàrdia d'Assalt, provocant la mort de 22 civils.
L'oposició culpà pels incidents a Azaña, que quedà desacreditat.

Successos de Casas Viejas. 1933

 • Tots aquests factors provocaren una pèrdua de popularitat del govern.
• A més a més, es produïren tensions internes dins la coalició governamental
• La dreta es reorganitzà amb la creació de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
(CEDA) el 1933, dirigida per José María Gil Robles.
• La crisi de govern provocà la dimissió d'Azaña i es convocaren eleccions per al novembre de 1933,
en les quals votaren les dones per primera vegada. Les eleccions foren guanyades pels grups de
centredreta: la CEDA aconseguí 115 diputats, i el Partit Radical (de Lerroux) 104, mentre que el
PSOE només aconseguí 58, i els republicans d'esquerra uns deu.
• Les causes de la derrota de l'esquerra foren la seva divisió (els republicans d'esquerra i els socialistes
es presentaren per separat, i a més la CNT va fer campanya per l'abstenció) i el fracàs de la gestió
del govern Azaña.

José María Gil Robles. CEDA

El Bienni Radicalcedista o conservador (1933-36)
* Com a conseqüència dels resultats electorals s'inicià un període de govern del centredreta conegut com
a bienni radicalcedista, negre o rectificador.
*En aquest període es revisen una part de les reformes del primer bienni.
*En un principi, els radicals governaren amb el suport parlamentari de la CEDA, que malgrat ser el
partit més votat no s'integrà dins el govern presidit per Alejandro Lerroux. L'octubre de 1934, però, la
CEDA s'incorporà al govern, fet que suposà una viratge cap a la dreta.

*Entre les mesures adoptades pels diversos governs del bienni radicalcedista podem destacar les
següents:
*1r Limitacions en l'aplicació de la Llei de Reforma Agrària: sobretot a partir de 1935, quan es
nomenat ministre d'agricultura un membre del Partit Agrari, representant dels interessos dels
grans propietaris. Es deroga la Llei de Termes Municipals.
*2n Amnistia per al general Sanjurjo i els involucrats en la sublevació d'agost de 1932.
*3r Paralització del procés autonòmic: se suspèn la tramitació de l'estatut basc i s'inicia una dura
pugna amb la Generalitat de Catalunya. Aquesta té el seu punt culminant quan el parlament de
Catalunya aprova una Llei de Contractes de Conreu que defensava els interessos dels
 rabassaires (és a dir, pagesos que conreaven la vinya). Aquesta llei és rebutjada pel Tribunal de
Garanties Constitucionals a instàncies del Govern espanyol, i com a protesta els diputats
catalans es retiren de les Corts.
4rt Revisió de la legislació religiosa: es tractà de signar un nou Concordat amb el Vaticà.

La Revolució de 1934
*Aquesta política provoca la protesta dels sectors obrers i d'esquerra, que veuen com els patrons
aprofiten la situació per empitjorar les condicions laborals dels treballadors.
*Es produeix una radicalització del PSOE i l'UGT, dins els quals hi ha un avanç del sector més esquerrà
i revolucionari, representat per Largo Caballero.
*Es constitueixen les Aliances Obreres, que integraven socialistes, anarcosindicalistes i comunistes. Al
llarg de 1934 la tensió social es fa creixent, amb nombroses vagues.

*El juny de 1934 hi ha una vaga de jornalers. L'octubre de 1934 té lloc una vaga general
revolucionària convocada pels socialistes en protesta per l'entrada de tres ministres de la CEDA en el
govern de Lerroux, fet que segons els socialistes posava en perill la República (cal tenir en compte que
arreu d'Europa es coneixia aleshores un avanç del feixisme: Hitler havia arribat al poder a Alemanya el
1933 i a Aústria s'havia establert un règim autoritari que es considerava pròxim a la ideologia que
defensava la CEDA).
*La revolució va ser molt mal preparada, i si bé a diverses zones del país hi hagué vaga, aviat el govern
controlà la situació.
*A Astúries es produí una insurrecció armada centrada en la zona minera, i durant dues setmanes els
obrers socialistes, comunistes i anarquistes implantaren un règim revolucionari.
*Per restablir la situació el govern hagué de recòrrer a l'exèrcit -legionaris i regulars- i practicà una
duríssima repressió. Hi hagué centenars de morts i uns 30.000 detinguts.
*A Catalunya Companys proclamà l'Estat Català dins la República Federal. El general Batet
proclamà l'estat de guerra i dominà la situació sense dificultats. Com a conseqüència d'aquests fets, la
Generalitat fou suspesa i Companys i els seus consellers, empresonats.

*Al llarg de 1935 la coalició de centredreta entrà en una progressiva crisi, amb enfrontaments entre la
CEDA i els radicals.
*El Partit Radical de Lerroux es va veure afectat per diversos escàndols de corrupció (assumpte
Straperlo).
*Els partits republicans i d'esquerra iniciaren un reagrupament, en part a causa de la repressió pels Fets
d'Octubre de 1934.

* El gener de 1936 es constituí el Front Popular, coalició que integrava republicans d'esquerra, el PSOE,
el PCE, i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
*A les eleccions de febrer de 1936 el Front Popular presentà un programa electoral bastant moderat:
* Àmplia amnistia per als repressaliats pels Fets d'Octubre de 1934
* Continuitat de la legislació reformista del primer bienni.
* Restabliment de l'autonomia catalana.
*Els anarquistes no s'integraren dins la coalició, però tampoc feren campanya per l'abstenció. El centre i
la dreta, en canvi, anaren separats a les eleccions.
* Les eleccions donaren una victòria clara al Front Popular, que aconseguí 257 diputats; la dreta, 139; i
el centre, 57.Les Balears foren dels pocs llocs de l'Estat on les eleccions foren guanyades pel centredreta,
que aconseguí els set diputats de les Illes.
*Davant la victòria del Front Popular, alguns militars com el general Franco proposaren que fos
declarat immediatament l'estat de guerra, però el cap de govern, el centrista Portela Valladares, s'hi
oposà terminantment.