LA SEGONA REPÚBLICA (1931- 1936)

1. La proclamació de la SegonaRepública
1.1 La caiguda de la monarquia i la instauració del govern provisional
- Després de la dimissió de Primo de Rivera (1930), el govern del general Berenguer
va pretendre el retorn a la situació de 1923 i el restabliment de la Constitució de1876
(Dictablanda). Berenguer va renunciar després i va ser substituït per l’almirall Aznar.
- Els problemes interns del partits dinàstics i el malestar social van afavorir la cohesió
de l’oposició antimonàrquica que aviat va reclamar transformacions democràtiques.
- La monarquia estava fortament desacreditada:
a) Per la seva mala gestió política incapaç d’afrontar els greus problemes que l’Estat
arrossegava des del segle XIX.
b) Pel suport que havia donat a la Dictadura de Primo de Rivera
- El 17 d’agost de 1930 els diversos partits republicans i nacionalistes van signar el
pacte de Sant Sebastià: pretenia impulsar un moviment polític revolucionari que
mitjançant una insurrecció armada recolzada per mobilitzacions populars, derroqués
la monarquia i instaurés la república.
- Els signants del pacte de Sant Sebastià van obtenir el suport dels socialistes i de la
CNT.
- El moviment revolucionari fou un fracàs i la insurrecció militar, centrada a Jaca,
fou reprimida. (Insurrecció de Jaca: alçament militar de la guarnició de Jaca els
dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel
García Hernández, i que pretenia la proclamació de la república a Espanya).
- El 12 d’abril de 1931 el govern va convocar eleccions municipals. Malgrat el frau
electoral, les candidatures republicanes i socialistes van triomfar en 41 de les 50
capitals de província i a les ciutats més importants de les regions industrials. A les
àrees rurals derrota majoritària del republicanisme.
- Davant dels resultats electorals el rei Alfons XIII va decidir marxar a l’exili, i el 14
d’abril de 1931 es va proclamar laRepública.
- Niceto Alcalá- Zamora en nom del comitè revolucionari va constituir un govern
provisional format per republicans, socialistes inacionalistes.
- El govern provisional va convocareleccions.
- Les eleccions a Corts es van realitzar el 28 de juny de 1931; la nova llei electoral
concedia el dret de vot als homes majors de 23 anys i ampliava les circumscripcions
electorals per tal de combatre el caciquisme (és el primer procés democràtic a l’Estat
espanyol).

1
 1.2 La conjuntura internacional
- El context internacional no va afavorir l’estabilització del nou règim:
a) Profunda crisi econòmica que desacreditava les democràciescapitalistes.
b) Auge dels règims políticstotalitaris.
- A Europa es començaven a notar els efectes de la crisi econòmica mundial
iniciada el 1929 amb la caiguda de la Borsa de NovaYork.
- En aquest ambient de crisi econòmica i malestar social, a Europa van proliferar els
totalitarismes: el feixisme italià i el nazisme alemany (que es presentaven com els
únics capaços de superar els problemessocioeconòmics).
- D’altra banda, l’exemple del règim comunista soviètic estava influint de manera
important en el moviment obrer.

1.3 Diversitat d’ideologies i de partits polítics

- Amb la República es van diversificar els partitspolítics.

- Els partits favorables a la República vanser:

-Els republicans
Continuaven dividits en diverses tendències:
a) el Partido Radical d’Alejandro Lerroux (posició de centre cada cop més
conservadora i ambigua).
b) el Partido Progresista de Niceto Alcalá-Zamora (dreta).
c) EL Partido Republicano Conservador de Miguel Maura (de tendència
catòlica).
d) Acción Republicanade Manuel Azaña(centre-esquerra).
e) Partido Socialista deMarcel·lí Domingo i Álvaro de Albornoz.
Els partits d’esquerres reivindicaven un Estat laic i el reformisme social.
-Les organitzacions obreres
Representades pel PSOE d’Indalecio Prieto i Julián Besteiro, i la seva filial
sindical UGT, amb Francisco Largo Caballero.
La resta d’organitzacions obreres no van donar suport incondicional al nou règim.
El sindicat anarquista CNT va tornar a adquirir un gran protagonisme amb els
seus líders Buenaventura Durruti o Frederica Montseny.
Va començar a despuntar el PCE (escindit del PSOE) amb José Díaz i Dolores
Ibarruri.
A Catalunya va aparèixer el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) liderat per
Andreu Nin, partit comunista contrari a l’obediència soviètica.

2
 -Els nacionalistes
Foren favorables a la República. Van destacar:

a) ERC(EsquerraRepublicanadeCatalunya)lideradaperFrancescMaciàiLluís
Companys.
b) USC (Unió Socialista de Catalunya) en coalició amb ERC i que havia rellevat
electoralment la Lliga Regionalista de FrancescCambó.
c) PCR (Partit CatalanistaRepublicà).
d) ORGA (Organización Republicana Gallega Autónoma) de Santiago Casares
Quiroga.
e) PNB (Partit Nacionalista Basc) amb José Antonio deAguirre.

- Les forces polítiques contràries a la República van ser:

a) Els catòlics d’Acción Popular que el 1933 van formar la CEDA (Confederación
Española de Derechas Autónomas), liderada per José María Gil-Robles.
b) Els monàrquics alfonsins agrupats a Renovación Española amb José Calvo
Sotelo.
c) Els monàrquics carlins de la ComuniónTradicionalista.
d) Elspropietaris agrícoles, especialment de Castella i Lleó, que van formar el
Partido Agrario.
e) Es van articular els primers grups autoritaris paramilitars propers al feixisme: la
JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) de Ramiro Ledesma i Onésimo
Redondo, i la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera. El 1934 es
van fusionar les dues organitzacions.

2. El bienni progressista (1931-1933)

2.1 La Constitució de1931
- El Parlament escollit a les eleccions tenia una majoria republicanosocialista i va
redactar la Constitució que es va aprovar el 9 de desembre de1931.
- Després el conservador Niceto Alcalá-Zamora va ser escollit President de la
República.
- Manuel Azaña va ser el Cap de Govern fins a 1933 i va posar en marxa una
política reformista.
- Els aspectes més destacats de la Constitució de 1931 van ser:
a) Reflectia un sistema de govern democràtic basat en unes Corts unicamerals
(Congrés dels Diputats) on residia el poder legislatiu.

b) Les Corts eren elegides per sufragi universal dels majors de 23 anys, homes i
3
 dones (és la primera vegada a Espanya que es reconeix el vot femení).
c) El president de la República era elegit per les Corts, i podia nomenar o destituir
el cap de govern. L’actuació del President estava subordinada al poder legislatiu.
d) El govern tenia el poder executiu.
e) Es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals (per a decidir sobre la
constitucionalitat de les lleis).
f) Es reconeixien les llibertats individuals (llibertat religiosa, llibertat d’expressió,
associació i reunió, etc) i els drets socials i polítics, tant dels homes com de les
dones.
g) L’estructura de l’Estat era unitària, però es reconeixia el dret d’autonomia dels
municipis i regions, encara que es negava la possibilitat d’una federació entre
regions autònomes.
h) S’establia la separació Església-Estat, tot instaurant un règim laic.

- El problema d’aquesta Constitució va ser el seu fort contingut ideològic esquerrà,

cosa que va provocar la manca d’un ampli consens (sobretot en els temes més
problemàtics, com l’estructura de l’Estat i la qüestió religiosa).
- La qüestió religiosa va ser una de les més controvertides. Els republicans i
socialistes volien eliminar l’immens poder d’influència de l’Església a la societat
espanyola:
a) Se suprimia el pressupost del clergat i del culte catòlic.
b) Els ordes religiosos no podrien exercir l’ensenyament.
- Els republicans conservadors no van acceptar aquests punts.

2.2 Les reformesprogressistes

- El govern de coalició republicanosocialista dirigit per Azaña va iniciar una sèrie de
reformes en sentit democràtic, laic i descentralitzador.
- Les reformes més importants van ser:

2.2.1 Reforma religiosa i educativa

1) Es va suprimir el pressupost de culte i clergat.
2) Es va disminuir el pes de l’Església a l’educació: es va prohibir l’ensenyament als
ordes religioses i es va dissoldre la Companyia de Jesús.
3) Es van aprovar el matrimoni i l’enterrament civils, i el
divorci.
4)Es va promoure una educació laica i pública.

4
2.2.2 Reforma militar
Els objectius de la reforma eren: professionalitzar l’exèrcit, racionalitzar els
ascensos, reduir l’excessiu número d’oficials i assegurar la seva fidelitat a la
República.
1) Per això van ser canviats tots els comandaments que es consideraven contraris
a la República.
2) Es va sotmetre l’exèrcit al poder civil, es van reduir a la meitat el nombre
d’oficials, es van reduir les regions militars i es van suprimir les capitanies
generals.
3) Es va suprimir l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Franco, i
considerada ineficaç i antirepublicana.
4) Es va crear la Guàrdia d’Assalt, cos de seguretat per a mantenir l’ordre públic,
fidel a la República.

2.2.3 Reforma agrària

L’objectiu era eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris que
facilités la modernització de l’agricultura i l’aprofitament de les terres (mesures
contra el latifundisme per a beneficiar els jornalers sense terres).
La llei declarava que:
a) podien ser expropiades sense indemnització les finques de la noblesa.
b) podien ser expropiades amb indemnització les terres de les grans finques que
no fossin conreades directament pels propietaris.
Es va crear l’Institut de Reforma Agrària (IRA) que lliurava les terres a les Juntes
Provincials perquè les distribuïssin individualment o col·lectivament, segons decisió
dels pagesos.
La reforma no va poder ser aplicada eficaçment provocant el descontentament de
la pagesia a causa de:
a) Divisió d’opinions entre els partits
b) Oposició dels propietaris
c) Complexitat de la llei
d) Manca de pressupost per a pagar les indemnitzacions
e) Mancances tècniques i organitzatives de l’IRA.

2.2.4. Reformes socials

Es van dictar mesures per a millorar la situació laboral dels treballadors:
a) Assegurances socials
b) Reducció de la jornada laboral del pagesos,etc.
5
 Es va intentar reformar l’educació amb l’objectiu de combatre l’analfabetisme (amb
més del 33% de la població).
La reforma es va centrar en l’ensenyament primari i es va invertir molt en la
construcció d’escoles i l’increment de professors. També, les Missions
Pedagògiques per dur la instrucció i la cultura al món rural.

2.2.5 La qüestió autonòmica

Es va iniciar la descentralització de l’Estat: dret d’obtenir l’estatut d’autonomia per a
aquelles regions que ho sol·licitessin (sobretot les nacionalitats històriques).
Van arribar a redactar estatuts d’autonomia Catalunya, País Basc i Galícia. El
reconeixement de l’autonomia regional va afavorir altres iniciatives a València,
Aragó, Balears i Andalusia.
Només va prosperar l’Estatut de Catalunya.
Al País Basc el PNB i el tradicionalisme carlí van elaborar l’Estatut d’Estella el
juny de 1931 (basat en la recuperació dels privilegis forals i en la defensa del
catolicisme). Aquest primer estatut va ser rebutjat pel govern republicà pel seu
conservadorisme; Navarra també va rebutjar un Estatut amb la resta de províncies
basques; finalment el govern conservador el va paralitzar el 1934.
A Galícia no es va poder ni discutir el seu Estatut per l’esclat de la guerra.
La resta d’iniciatives, a causa del posterior govern conservador i de l’esclat de la
Guerra Civil, no van progressar.

2.3 L’oposició al govern d’Azaña

a) Grups conservadors
- S’oposaven a les reformes els grups que van veure amenaçades les seves
propietats o el seu poder:
Oposició dels grans propietaris agraris.
Oposició de la jerarquia de l’Església Catòlica.
Oposició d’una part de l’exèrcit.
Oposició d’amplis sectors de les classes altes i mitjanes.
- El 1932 va ser frenat un intent de cop d’estat del general Sanjurjo (iniciat a Sevilla).
- Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas
Autónomas(CEDA), amb José María Gil Robles al capdavant.
- El 1934 es van fusionar els dos grups autoritaris paramilitars, la Falange
Española, dirigida por José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador) i la JONS.
- Els monàrquics (com José Calvo Sotelo) i els carlins també es van unir a l’oposició.

6
b) Grups d’esquerra
- A causa de la lentitud de las reformes, la UGT es va radicalitzar i sectors anarquistes
vinculats a la FAI (Federación Anarquista Ibérica) volien una insurrecció armada per
a transformar de manera revolucionària la societat espanyola.
- L’ambient d’agitació social va augmentar a partir de 1931: es van produir vagues,
insurreccions de treballadors i ocupacions de terres:
A) Revolta camperola de Castilblanco (Extremadura) dirigida per la
UGT.
B) Revolta camperola de Casas Viejas (Andalusia) dirigida per la
CNT.
C) Insurreccions obreres de la zona minera de l’Alt Llobregat, etc.

2.4 La fi del govern d’Azaña

- La repressió dels conflictes socials (sobretot la de Casas Viejas) va desacreditar el
govern i va indignar l’opinió pública.
- A les eleccions municipals d’abril de 1933 els partits radicals i els dretans van
experimentar un fort avenç.
- El president Alcalá-Zamora va retirar la confiança a Azaña, que va haver de dimitir i
es van convocar eleccions general per al novembre.
- A aquestes eleccions votaran per primera vegada les dones.
- L’esquerra es va presentar molt desunida, mentre que la dreta va aconseguir unir-se
sota les sigles de la CEDA, que anunciava una reforma de la constitució i l’anul·lació
de les reformes religioses i agràries.
- La CEDA es presentava com la defensora de la propietat, la religió i l’ordre social.
- Els resultats electorals van donar una àmplia majoria a la dreta.

3. El bienni conservador(1933-1936)
3.1 La revisió de les reformesprogressistes
- A les eleccions de novembre de 1933 van guanyar els partits de dretes, que s’havien
unit sota la coalició anomenada CEDA, presidida per José María Gil Robles.
- No obstant, la CEDA no va obtenir la majoria absoluta i el Partit Radical d’Alejandro
Lerroux va ser la segona força política.
- Les discrepàncies entre el Partit Radical i la CEDA van provocar una primera etapa
de gran inestabilitat governamental (es van succeir diversos governs) amb una
actuació més moderada.
- A l’octubre de 1934 s’inicià un període de govern de coalició de la CEDA i el Partit
7
 Radical, que es caracteritzà pel conservadorisme polític.
- El president de la República continuà essent Niceto Alcalá Zamora, i el nou cap de
govern va ser Alejandro Lerroux.

- El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra reformista de

l’etapa anterior, cosa que va provocar una radicalització dels partits d’esquerra.
- Els aspectes essencials de l’actuació dels governs radicalcedistes van ser els
següents:
a) Llei d’Amnistia per als revoltats amb Sanjurjo (retorn de militars contraris a la
República).
b) Anul·lació de les mesures de la reforma religiosa (pressupost per al clergat,
recuperació de les escoles,etc).
c) Revisió de la reforma agrària amb l’anul·lació de les expropiacions, anul·lació de
les millores laborals i salarials dels pagesos, etc.
d) Enfrontament amb la Generalitat de Catalunya -governada per Esquerra
Republicana- i aturada de les altres iniciatives autonòmiques.

3.2 Radicalització sociopolítica: la revolució d’octubre de1934

- La política conservadora pròpia de dretes del nou govern va provocar la protestes i
revoltes a tot Espanya.
- Es van produir nombroses vagues camperoles convocades per la CNT i per la
FTT (Federació de Treballadors de la Terra), propera a la UGT; van ser durament
reprimides.
- A Catalunya i el País Basc, la política antiautonòmica del govern va provocar un
augment del clima de tensió: enfrontaments constants amb el govern de la
Generalitat presidit per Companys, i paralització del projecte d’Estatut Basc.
- Es produí una aproximació de les postures de totes les forces d’esquerra: la major
part de les organitzacions obreres van convocar una vaga general el 5 d’octubre de
1934; el govern va declarar l’estat de guerra i va iniciar ràpidament la repressió.
- Fou a Astúries i a Catalunya on les insurreccions van tenir més ressò.
Astúries
A Astúries la revolta va tenir un caràcter més social: anarquistes, comunistes i
socialistes van declarar la revolució social.
La revolta va ser sufocada per l’exèrcit i reprimida durament: 30.000 empresonats,
tortures, execucions sense judici, condemnes a mort, etc.
També en el bàndol revolucionari es van cometre excessos i atrocitats: saqueig de
propietats, assassinat de guàrdies civils i sacerdots, etc.

8
3.3 La crisi del govern radicalcedista
La repressió dels fets d’octubre van produir una reacció popular favorable a
l’esquerra i va accentuar la tendència de les forces d’esquerra a unir-se per
defensar els drets perduts davant l’actitud impune de la patronal (abaixà salaris,
acomiadà obrers afiliats a sindicats sense respectar les lleis ni contractes laborals...).

- Durant el 1935 la política del govern es va fer més

reaccionària:

1)Paralització definitiva de la reforma agrària

2)Reducció del pressupost d’educació

2)Nomenament de militars antirepublicans per ocupar càrrecs de
responsabilitat a l’exèrcit.
3)Acostament a l’Alemanya nazi en política exterior
4)Es va permetre a la dreta feixista actuar obertament contra l’esquerra i contra la
República.
- El fort enfrontament entre grups de dreta i d’esquerra va provocar una creixent
divisió social i política d’Espanya, influïda per la situació internacional:
a) Els feixismes europeus havien accedit al poder i es presentaven com una solució
a la crisi de les democràcies liberals i per aturar l’avenç delcomunisme.
La dreta d’inspiració feixista, el Bloque Nacional (agrupació dels monàrquics
alfonsins i carlins promoguda per José Calvo Sotelo) i la Falange Española i de
las JONS es van oposar a la política de la CEDA perquè la consideraven
moderada, i defensaven l’ús de la violència per acabar amb la República i
l’esquerra (van permetre que la violència s’apoderés de les seves organitzacions
juvenils).
b) Els partits comunistes europeus per mitjà de la Tercera Internacional (orientada
des de Moscou) van proposar la formació del Front Popular per tal d’unir totes
les forces liberals i d’esquerres contra l’amenaça feixista.
- El clima de creixent tensió sociopolítica, les desavinences entre els partits de la
coalició governamental i els escàndols de corrupció (escàndol estraperlo que obligà
a dimitir Lerroux i va ser nomenat Portela Valladares per substituir-lo) van
desembocar en la convocatòria de noves eleccions el febrer de 1936.

4. La victòria del Front Popular(1936)

4.1 La continuació del reformisme
- Els partits de centreesquerra es van presentar agrupats en el Front Popular. Les
dretes es van presentar dividides: el Bloque Nacional liderat per Calvo Sotelo, la
CEDA i Falange Española .
9
 - La campanya electoral fou extremadament agressiva, va posar de manifest la divisió
d’Espanya en dos blocs antagònics i va accentuar la polarització política.
- El Front Popular va guanyar encara que per una petita diferència.
- Manuel Azañava ser elegit President de la República (va substituir Alcalá-
Zamora), i Santiago Casares Quiroga va ser nomenat cap del govern.
- El nou govern intentà retornar i restablir les reformes de la política de la primera
etapa:
1)Es va concedir una àmplia amnistia política i es van restituir els càrrecs públics
suspesos.

2)Es va restaurar l’ Estatut d’autonomia i la Generalitat de Catalunya.

3)Es va iniciar la tramitació de l’Estatut d’Autonomia Basc i de Galícia.
4)Es va concedir més autonomia als municipis.
5)Es van readmetre els treballadors acomiadats i represaliats per activitats polítiques i
sindicals.

6)Es va impulsar de nou l’ensenyament

7)Es va reprendre la reforma agrària.

4.2 Problemes interns, oposició i radicalitzaciósocial

- Malgrat els acords de les esquerres, les diferències internes van sorgir aviat, ja que
dintre del Front Popular coexistien dues tendències:
a) els partidaris del reformisme democràtic
-el PCE defensava el suport al govern republicà
b) els partidaris d’iniciar un procés revolucionari:
-laCNT
-al PSOE, a la UGT i a les Joventuts Socialistes, Largo Caballero va imposar
l’estratègia revolucionària.
- La societat es va anar radicalitzant cada vegada més: les esquerres s’enfrontaren a
les dretes i la violència social augmentà.
- El govern fou incapaç de frenar l’espiral de violència, que a la primavera de 1936 es
va intensificar: van ser freqüents els enfrontaments al carrer i els atemptats contra
líders tant de dretes com d’esquerres.
- Per als sectors ultradretans (Falange, Bloque Nacional) la violència va ser un mitjà
per a desestabilitzar el règim: preparaven, amb el suport d’alguns militars de la
Unión Militar Española, una conspiració contra la República.
- El govern va allunyar de Madrid els generals sospitosos: Franco va ser enviat a
Canàries, Mola a Pamplona i Goded a Balears.
- El diputat de dretes, Calvo Sotelo fou assassinat, en represàlia per la mort del tinent

10
 de la Guàrdia d’Assalt, José Castillo, fidel a la República.
Les forces contràries a la República van decidir que era el moment (17 de juliol) d’un
cop d’Estat per les armes, planejat des de feia temps, que va fracassar i va
desembocar en una guerra civil.

5. Aspectes econòmics i socials durant la SegonaRepública

5.1 L’evolució econòmica
- La república es va instaurar en el context de depressió econòmica dels anys trenta.
- L’aïllament de l’economia espanyola a causa del proteccionisme va limitar-ne les
repercussions i va allunyar alguns dels efectes més negatius de la crisi.
- Va afectar sobretot a la caiguda del comerç exterior i a l’augment de l’atur.

La política econòmica va mantenir el proteccionisme de l’Estat, amb l’objectiu

d’augmentar les reformes i la política social per tal de beneficiar les classes populars:
política de salaris alts amb un salari mínim i es va mantenir un tipus de canvi de la
pesseta elevat.

- Aquestes mesures van possibilitar un augment de la demanda interior que va

beneficiar algunes indústries de consum (com la tèxtil).
- La conseqüència negativa va ser la reducció de les exportacions.
- La inversió pública i la política reformista es van veure
frenades pel:

1) dèficit públic

2) per les dificultats per a ampliar la despesa.

3) per les tensions socials derivades de l’increment de les protestes obreres

5.2 La condició social de lesdones

- A la Segona República es va fer realitat en bona part l’emancipació femenina:
a) Equiparació legal amb els homes en tots els aspectes
b) Els drets polítics (ser elegides i dret al vot)
c) El matrimoni civil
d) El divorci
e) L’extensió de l’educació (va fer augmentar l’escolarització femenina)
- Els canvis republicans serviren per a amplificar el feminisme i es va produir
l’aparició de noves associacions:
a) La comunista Agrupación de Mujeres Antifascistas
b) L’anarquista Mujeres Libres
c) La republicana Asociació Republicana Femenina
11
 Diferents dones van arribar a ser parlamentàries: Clara Campoamor, Victoria
Kent, Margarita Nelken.

6. La Generalitat republicana (1931-1936)

6.1-La Generalitat provisional i l’Estatut
- A les eleccions municipals de 1931 a Catalunya la Lliga Regionalista va perdre la
supremacia en favor d’ Esquerra Republicana.
- El dirigent d’ Esquerra Republicana, Francesc Macià, va proclamar la República
Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques, i nomenà un govern
provisional.
- Les posteriors negociacions amb el govern provisional de la República Espanyola
van fer que Macià renunciés a la República Catalana i van permetre la creació d’un
govern de la Generalitat provisional que havia de redactar un Estatut d’Autonomia.
- El govern de la Generalitat va convocar una assemblea de representants dels
ajuntaments (es va dir Diputació Provisional de Catalunya), entre els quals es trià
una comissió de 6 membres representants dels principals partits polítics, que havia
de redactar l’Estatut.

- Es van reunir a Núria una sèrie d’experts que van redactar un estatut, que va ser
ratificat a Catalunya en referèndum el 2 d’agost de1931.
- Macià va portar l’Estatut de Núria a Madrid per a la seva aprovació definitiva. Aquí
va topar amb dues dificultats:
1)El retard en l’aprovació de la constitució republicana
2)La campanya d’anticatalanisme endegada per sectors de la dreta conservadora
- Però Manuel Azaña, després de frustrar l’intent de cop d’Estat del general Sanjurjo,
va sortit reforçat, va impulsar l’aprovació de l’Estatut -encara que retallat- a les Corts
de Madrid el 9 de setembre de 1932, i es va assegurar la fidelitat dels catalans a la
República.

6.2-L’Estatut d’autonomia d 1932 i l’organització del poderautònom

- Punts de l’Estatut de Núria:
1)Reconeixement de Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat
Espanyol, i no un Estat Federat.
2)Les institucions polítiques de Catalunya serien el Parlament i el govern de la
Generalitat.
3)El català i el castellà serien llengües cooficials.
4)S’ordenaven les competències de la Generalitat compartides amb el govern de
Madrid.
12
- L’Estat espanyol es va reservar les competències sobre defensa i l’exèrcit, les
relacions internacionals, els aranzels, els impostos i la política monetària i bancària,
la legislació laboral i les relacions amb l’Església.
- La Generalitat va rebre els traspassos de l’administració de justícia, les obres
públiques i els serveis d’ordre públic; tot el relacionat amb el Dret civil català
corresponia a la Generalitat.
- En el terreny econòmic la Generalitat es va quedar pràcticament sense cap
possibilitat d’autofinançament: rebia de l’Estat el cost dels serveis que s’anessin
transferint.
- L’Estatut establia la clàssica divisió de poders:
- 1)el legislatiu que corresponia alParlament
- 2)l’executiu que dirigia el President i el Consell Executiu
- 3)el judicial que corresponia al Tribunal de Cassació

- El Parlament, amb 85 escons, es va instal·lar a l’edifici del parc de la Ciutadella

(antiga fortalesa militar).

- El President de la Generalitat era elegit pel Parlament, i nomenava el seu Consell

Executiu; podia delegar algunes funcions en el conseller en cap.
- El Tribunal de Cassació es va constituir el 1934, i s’ocupava de les qüestions legals
referents a les matèries transferides (civils i administratives) però no tenia
competències jurídiques ni de caràcter penal.

6.3-De la presidència de Macià als fets d’octubre(1932-1934)

- Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van ser el 20 de novembre de
1932. Va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya per majoria absoluta.
- El President de la Generalitat fou Francesc Macià i el President del Parlament,
Lluís Companys.
- Quan va morir Macià el va substituir Companys.
- El mapa polític quedava de la següent manera:
Esquerra Republicana era el partit dominant i estava dirigit per Francesc
Macià i per Lluís Companys.
A la seva dreta estava la Lliga Regionalista, liderada per Francesc Cambó. Va
passar a anomenar-se Lliga Catalana.
Al centre es trobaven Acció Catalana Republicana i Unió democràtica de
Catalunya.
En els sindicats obrers la força majoritària era l’anarquista CNT.
- Les tensions socials més importants van ser:

13
 a) El moviment obrer
La qüestió obrera fou especialment important a Catalunya, que va patir les
conseqüències de la crisi econòmica internacional iniciada l’any 1929.
A la davallada de la producció industrial i dels preus s’hi afegí la crisi
financera. L’atur va augmentar considerablement.
Els dos grans sindicats eren la CNT (anarquista i majoritària) i la UGT
(socialista).
La UGT es mostrà sempre dialogant amb el govern autonòmic, i l’ala moderada
de la CNT també.
Dintre de la CNT es van produir discrepàncies internes (el moderats o
reformistes, coneguts com els trentistes, i els radicals o faistes, integrants de la
FAI i partidaris de la revolució social).
b) Els problemes del camp
El problema principal del camp català era el dels rabassaires (conreadors de
vinyes amb contractes d’arrendament de terres que els resultaven perjudicials).

El sindicat Unió de Rabassaires defensava els interessos dels camperols.

El govern provisional de la República va promulgar uns decrets que permetia
revisar els contractes agraris; la majoria de les sol·licituds de revisió van ser
considerades improcedents i va ressorgir l’agitació al camp.
La Generalitat va intentar fer de mitjancera entre els propietaris i els
rabassaires,amb posicions cada vegada més radicalitzades, i va iniciar la
redacció de la Llei de Contractes de Conreu, que donava més estabilitat als
contractes d’arrendament i contemplava la possibilitat que els pagesos
poguessin comprar la terra.
El nou govern conservador va aturar la Llei de Contractes de Conreu, i el govern
de la Generalitat es va mobilitzar en defensa de la llei.

6.4-Els fets d’octubre de 1934 i el bienni negre per aCatalunya

- Amb l’arribada del govern de la CEDA es va iniciar l’enfrontament amb la Generalitat
de Catalunya.
- El govern de la Generalitat es trobava en mans d’una coalició d’esquerres, per la
qual cosa l’enfrontament amb el nou govern de la República va ser immediat i
creixent.
- L’octubre de 1934 Lluís Companys, president de la Generalitat, proclamà l’Estat
Català dintre de la República Federal Espanyola.
- El comandant de les forces militars de Catalunya, el general Batet, va ordenar el
desplegament de les tropes per la ciutat de Barcelona i va aconseguir controlar la
14
 rebel·lió.
- El govern de la República va ordenar l’empresonament del govern de la Generalitat,
la dissolució de la Generalitat i la supressió de l’Estatut d’autonomia.
- Les restriccions de les llibertats democràtiques marcaren la situació política de
Catalunya des de l’octubre de 1934 fins al febrer de1936.

6.5-La restauració de la Generalitat durant el govern del Front Popular

- La victòria de la coalició d’esquerres del Front Popular a les eleccions de febrer de
1936 va permetre recuperar l’Estatut i la Generalitat.
- A més es va decretar l’amnistia per als empresonats als fets d’octubre: Lluís
Companys va tornar a ocupar la presidència de la Generalitat.
- S’inicià un període d’una certa calma a Catalunya.
- Es van reprendre els traspassos de competències.
- Va tornar a tenir vigència la Llei de Contractes de Conreu.
- La recuperació de les llibertats va permetre que el moviment obrer es reestructurés:
-el Partit Obrer d’ Unificació Marxista (POUM, creat el 1935) d’ideologia
antiestalinista
-el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, creat el 1936), unia diversos grups
d’esquerres socialistes i comunistes.
- El POUM i la CNT mostraren el seu antifeixisme i la seva voluntat autonomista, però
rebutjaren col·laborar amb ERC i els partits burgesos.
- El PSUC va acceptar col·laborar amb ERC.
- Els anarcosindicalistes van intentar evitar els enfrontaments i contribuir al clima de
relativa pau social que hi havia a les àrees industrials catalanes.
- L’ambient de normalitat política i institucional que hi hagué a Catalunya durant
aquest període no fou general: l’enfrontament entre dretes i esquerres van anar
incrementant una tensió que esclatà en la revolta militar del 18 de juliol de 1936 que
inicià la guerracivil.

6.6-L’obra de la Generalitat
a) L’educació i lacultura
- El 1931 es va crear el Consell de Cultura de la Generalitat, amb l’objectiu de
potenciar tots els organismes relacionats amb la cultura (arxius, biblioteques,
museus, etc).
- A l’Estatut de Núria, es determinava que els centres escolars públics continuaven
depenent del govern de Madrid, però que la Generalitat podia crear nous centres
d’ensenyament.
- La Generalitat va participar activament en la tasca d’estendre l’escolarització pública
15
 i laica.
- La construcció d’escoles fou important així com l’adopció de plantejaments
renovadors en l’àmbit pedagògic (escoles mixtes, etc).
- A Catalunya es van triplicar el nombre de mestres, i es va reformar l’Escola Normal,
on es formava el professorat.
- Es va crear l’Institut-Escola per a organitzar l’ensenyament secundari.
- El 1933 es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona (per a definir els
plans d’estudis al marge del Ministeri d’Instrucció Pública) que va passar a regir-se
per un patronat presidit per Pompeu Fabra).
- Es crearen les Escoles de Treball per a potenciar la formació professional.
- Es van redactar dues lleis que regulaven l’ensenyament del català i en català a les
escoles oficials, que permeteren l’edició dels primers llibres de text en català.
- La premsa i l’edició de llibres en català van experimentar un creixement considerable.
- Va començar l’emissió de nombrosos programes de ràdio en català (instrument de
comunicació política també).
- S’aprovà una llei de protecció del patrimoni artístic i cultural.

b) La política social isanitària

- Es creà l’Institut contra l’Atur Forçós per a combatre les conseqüències
socioeconòmiques que provocava la desocupació.
- S’aprovaren lleis sobre les cooperatives i les mutualitats que permetien la protecció
dels ciutadans en cas de malaltia, invalidesa o accident.
- Es van potenciar les cases de joventut com a espais d’oci.
- La Generalitat va aprovar la Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i
els Cònjuges, que eliminava el principi d’autoritat marital i establia la igualtat entre
els cònjuges (les dones no necessitarien el permís marital per exercir una professió,
etc).
- L’assistència sanitària va rebre un impuls extraordinari: campanyes de vacunació, es
construïren hospitals comarcals, etc.
- Es remodelà la Casa de la Maternitat per a reduir la taxa de mortalitat infantil.
- Es posaren en marxa mesures per a la regulació de la prostitució (control de
malalties venèries, campanyes de rehabilitació social i moral de les prostitutes,etc).

c) La divisió comarcal
- El govern provisional de la Generalitat va encarregar l’octubre de 1931 l’elaboració
d’una nova divisió territorial.
- L’objectiu era una ordenació del territori que afavorís una millor administració del
país.
16
Es va dividir el territori en 38 comarques i 11 vegueries o agrupacions comarcals
(anomenades després regions).

17