TEMA 13

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

1. ANTECEDENTS
1.1. Per què va caure la monarquia d’Alfons XIII? ( punt 5.5 tema 11)

La victòria del republicans en les grans ciutats el 12 d'abril de 1931 van provocar que el 14
d'abril de 1931 es proclamara la II República. Seguidament es formà un govern provisional
amb els membres que van signar el Pacte de Sant Sebastià (acord signat l’any 1930 per
republicans catalanistes d’esquerra i socialistes que tenia l’objectiu de posar fi a la
monarquia i proclamar la II República).

Dos mesos després es van convocar eleccions a Corts Constituents, on la victòria va ser
per a conjunció republicanosocialista. No obstant això, Alcalà-Zamora (republicà de dretes)
va ser nomenat president del Govern.

La primera tasca de les Corts va ser elaborar una nova Constitució di'idees republicanes.

2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

Constitució del 1931:

- RepúblIca democràtica progressista

- Sobirania nacional i divisió de poders: la forma de govern republicana, unes Corts de
tipus unicameral 1 una divisió de poders molt accentuada. El poder legislatiu residia
en el Parlament, que predominava davant del Govern i el cap a Estat. El president
de la República era elegit i manava durant 6 anys.
- Sufragi universal masculi i femení (+23 anvs)
- Es reconeixia una amplia declaració de drets i Ilibertats, i expressava preocupació
pels temes socials. Garantia la igualtat en educació, teina o llei. Es va establir
l'educació primaria obligatòria i gratuita.
- Organizació territorial en Estatuts d'Auntonomia. Encara que l'Estat es configurava
d'una manera integral, deixava la porta oberta a les autonomies
- Aconfessionalitat i fi de privilegis de l’Esglèsia, laïcitat.
La definició i la defensa del drets socials i individuals van provocar intensos debats entre
dretes i esquerres en diferents aspectes com el dret de sutragi de les dones, el laicisme, la
prohibició d’impartir I’ensenyament a mans de religiosos.

No obstant això. la Constitució del 31 Va ser aprovada al desembre Alcalà-Zamora (que

havia dimitit com a president del Govern per no estar d'acord amb el contingut religiós) va
ser nomenar President de la República i Manuel Azana el va substituir com a president del
Govern.

Partits obrers i organitzacions de la segona república

3. FASES DE LA REPÚBLICA

El bienni reformista (1931-1933)

Va ser una època de reformes impulsada pel govern d'Azaña. Es basava principalment en
l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres1 I obrerisme socialista, amb I objectiu de
modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

Reformes sociolaborals i questió agrària

- Llei de Termes Municipals
- Llei de Cultiu forçós
- Jornada màxima de 8h
- Una complexa legistació que pretenia millorar i dignificar la situació del treballadors
- Llei de la Reforma Agrària (1932): llei per la qual l'Institut de Reforma Agräria (IRA)
s' encarregava d'expropiar les terres aptes que no eren conreades (sense
 indemnització) o eren mal conreades (amb indemnització) i asentar en elles famílies
de camperols pobres. L'objectiu era crear una classe mitjana rural propietària de les
seues explotacions.
Malauradament, aquesta llei no va tardar en convertir-se en decepció per als
llauradors més pobres, ja que aquests no van aconseguir el que se ls va prometre

Reformes en l'Esglèsia i el laïcisme

Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'Esglèsia i

secularizar la societat espanyola.

- Van prohibir I ensenyament a mans dels ordres religiosos

- Llei de Congregacions (1933): va limitar la possessió de béns als ordres religiosos i
va preveure la posibilitat de dissoldre'ls en cas de perill per a l'Estat.
- Dissolució dels jesuites i nacionalizació dels seus béns.

La posada en pràctica d'aquestes reformes va provocar una forta polèmica en un país amb
una gran quantitat de gent catòlica. A més, va allunyar les dretes de la República.

Reforma militar

La reforma militar pretenia asegurar l'obediència de l'exercit al poder civil i a la vegada

modernizar la seua estructura i organització.

- Llei de Retir de l'Oficialitat (1931): llei que oferia als oficials en actiu la possibilitat de
retirarse voluntariament i en òptimes condicions, ja que hi havia un elevat nombre d'oficials.
- Es van suprimir alguns rangs tradicionals
- Es van clausurar les capitanies generals
- Van desaparèixer els Tribunals d'Honor i el consell Suprem de Justícia Militar
- Es va tancar l' Acadèmia Militar de Saragossa

Les mesures van ser rebudes per alguns sectors com una agressió a la tridició militar i al
poder del'exèrict. Per això van haver algunes revoltes com la Sanjurjada.

Sanjurjada: l'agost de 1932 alguns militars, amb el general Sanjurjo al capdavant, es van
revoltar a Sevilla i van protagonizar el primer colp d'Estat. Van fracassar, però va ser un avís
de que la lleialtat de l'exèrcit no estava garantida.
Degut a la Sanjurjada es va crear la Guardia d'Assalt, una força de l'ordre públic fidel a la
república.

Reforma en la política autonòmica

Tot i que els governants del 1931 defensaven un Estat central fort i tenien el concepte d'una
Espanya com una unitat històrica i cultural, van emprendre una reforma territorial que havia
de permetre a les regions amb sentiment nacionalistes tenir una organizació propia i accedir
a l'autonomia.
Catalunya: Es va aprovar un Estatut d'Autonomia al 1932, pel qual s'establia un govern i
parlament propis amb competències en materia econòmica, social, educativa i cultural. El
president de la Generalitat va ser Macià fin a la seua mort, després el substituí Companys

Pais Basc: els nacionalistes van plantejar un projecte d'estatut, pero el govern central no el
va acceptar perquè el consideraven excessiu i incompatible amb la Constitució republicana.
Finalment al 1936 es va aprovar un estatut i Aguirre va ser elegit primer Lehendakari.

Reforma en l'ensenyament i la cultura

- Construcció de milers d'escoles

- Principis pedagògics
- Ensenyament públic, obligatòri i gratuït
- Sistema d'educació laic
- Suprimir la separació per sexes
- Creació de noves places per a professors
- Apertura de Cases de la Cultura

La renovació educativa i cultural impulsada pels primer governs republicans es va

materializar en iniciatives que pretenien fer possible l'accés a la cultura a sectors
tradicionalment oblidats pels poders públics. Per això es van impulsar les Missions
Pedagògiques pels pobles i es van crear biblioteques i pinacoteques ambulants, amb
xarrades i conferències sobre literatura espanyola, teatre, dansa...

Crisi de la coalició d'esquerres

Les reformes que va empendre la coalición republicanosocialista van ser constestades Der
diversos sectors socials: les dretes, I esquerra obrera (pensaven que les reformes eren
Insuficients)...

A més, els problemes econòmics tradicionals s'uniren a les repercussions de la crisi

econòmica del 29, 1 es va crear desconfiança entre I'empresari industrial i els grans
propietaris agricoles.

Tots aquests problemes van fer aumentar la conflictivitat social, les vagues al 1933
(principalment mitjançant la Federació de Treballadors de la Terra) i, per tant, la violència
polítca.

Per restaurar l'ordre públic Azaña va haver de prendre mesures molt dures, fet que li va
llevar popularitat i que va dur al desgast de la coalició republicanosocialista.

Al setembre de 1933 Alcalá-Zamora va retirar la confiança al govern i va nomenar a Barrio

president d'un nou gabinet amb la finalitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions
generals
Eleccions del 1933 i el canvi de govern

Les eleccions del novembre de 1933, les primeres en què van poder votar les dones a
Espanya, van significar un tomb en la composició de les Corts.

Les dretes van aconseguir formar una única candidatura, mentre que les esquerres van
optar per presentar candidatures separades.

Això va fer que el CEDA (Gil Robles) i el Partido Republicano (Lerroux) guanyaren més d'un
centenar d'escanys, i que juntament amb altres partits com els radicals o els de centre
pogueren covernar.

El Bienni Conservador (1933-1936)

El nou govern va començar fent un gir de la política reformista del bienni anterior:

- Va frenar la reforma agraria tornant les terres a la noblesa, anul·lant la cessió de

terres mal cultivades i concedint Ilibertat de contractació.
- Va intentar contrarestar la retorma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero i
establint negociacions per a signar un concordat amb la Santa seu.
- Pel que fa a l'exèrcit, va aprovar una amnistia per als revoltats amb Sanjurjo el 1932.
- Va reduir considerablement el pressupost per a l'educació.
- Va iniciar la destitució dels ajuntaments que eren en mans de republicans i
socialistes.

Alguns d'aquest actes van enforntar a la política del país. Per exemple, la Generalitat de
Catalunya estava molesta per l'abolició de la reforma agrària; i el PNB perquè hi van
paralitzar el projecte d'estatut basc.

Radicalització obrera i descomposició política

El goverm conservador i l'abolició d'algunes reformes van tenir com a consequència la

radicalització del PSOE i de la UGT.

Pel 1934 els socialistes van declarar una vaga general en defensa de les millores
sociolaborals, però el moviment va ser reprimit. Es van detindre dirigents socialistes 1 es
van clausurar alguns dels seus locals.

La CEDA va endurir la sea posició i va reclamar al govern mesures d'ordre públic. Lerroux
va accedir i va nomenar ministres a tres simpatizants de la CEDA, cosa que va ser
interpretada com un pas cap al feixisme.

Al poc temps i per iniciativa de la UGT es van produir manifestacions i vagues arreu del país
llavors el govern va decretar l'estat de guerra.

Al 1935 es va formar un nou govern presidit per Lerroux i amb cinc membres de la CEDA,
en què Gil Robles era el ministre de la Guerra i el general Franco cap de l'Estat Major.
L'executiu va iniciar la contrarrevolució. Es van eliminar la majoria de les reformes
proposades en el Bienni Conservador, així com part dels drets i llibertats dels ciutadans. Es
van accentuar les divisions entre els partits i sobretot, a partir dels escandols de corrupció
en que es van veure involucrats Lerroux i els radicals, Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i
va convocar noves eleccions per a 1936.

El Front Popular (1936)

Les esquerres van acudir a les eleccions formant una gran coalició, el Front Popular. El seu
programa defensava les reformes del Bienni reformista.

Per un altre costat la dreta va formar diverses coalicions, la més important va ser la
constituida per la CEDA, els monàrquics i els tradicionalistes, que es va anomenar Bloc
Nacional.

Les eleccions van convertir al Front Popular la força guanyadora i, d' acord amb el que s’
havia signat al seu programa, el no govern va quedar format exclusivament per republicans.
Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga cap del Govern.

El Front Popular va complir amb les seu programa i, degut a les perspectives de canvi, els
partits d'esquerra i sindicats es van llançar a una mobilització popular.

Aquesta nova situació va ser rebuda per la dreta amb un rebuig absolut i es van començar
campanyes contra la República.

La situació política i social va arribar a ser molt contlictiva, la violencia social era el clima
predominant.

La Falange Española, juntament amb altres grups d'extrema dreta, estaven pensant en un
colp de força per fer fora el Front Popular.

Bona part de l'oficialitat de l'exèrcit va començar a planificar un alçament militar liderat per
Sanjurjo i organitzat des de Pamplona pel general Mola. Tot i no tenir uns objectius molt
clars, les branques de la conspiració es van anar ramificant.

L'assassinat de Calvo Sotelo (a mans de les forces policials) com a venjança per
l'assassinat de Castillo (a mans de la ultradreta) van acelerar la insurrecció militar, que va
començar el 17 de juliol al Marroc i va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Per què la república no va triomfar?

Fracasada la dictadura militar, a l'abril del 1931, la ciutadania va apostar per la construcció
d'un règim democràtic que iniciara les reformes que el país demanava. Però la Segona
República, immersa en una situació de crisi econòmica i amb el teló de fons del triomf dels
totalitarismes pugnaven per imposar-se, dificilment podia ser una democràcia estable. Amb
greus problemes estructurals per resoldre, unes classes disposades a defensar els seus
privilegis i un sectors populars impacients per aconseguir una justícia social, la República va
tenir poques oportunitats de consolidar el projecte de reforma i de modernització d'Espanya.