pwp

LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
D’ELECCIONS MUNICIPALS A LA REPÚBLICA
12 abril 1931: eleccions municipals de caràcter plebiscitari (suport o refús a la monarquia):
- municipis rurals: imposar candidatures monàrquiques
- capitals i nuclis urbans: triomf conjunció republicanosocialista → règim republicà: a
CATALUNYA Esquerra Republicana de Catalunya amb el dirigent Francesc Macià
14 d’abril 1931:
- Macià proclama la República Catalana (confederació amb Espanya) integrada en una
Federació de Repúbliques Ibèriques (il·legal en aquell moment)
- Alfons XIII: renúncia potestat reial + abandona Espanya
A Madrid: els representants del Pacte de Sant Sebastià constitueixen un govern provisional, presidit
per Niceto Alcalá-Zamora i proclamen oficialment la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

La iniciativa dels dirigents catalans provoca un conflicte amb el govern provisional de la

República → Pacte de Sant Sebastià fixava que la descentralització de l’Estat seria establerta per
la Constitució.
- Una comissió del govern provisional viatja a Barcelona per demanar a Macià que sotmetés
la seva decisió a la decisió de les Corts Constituents a canvi de la concessió d’un règim
d’autonomia.
MESURES D’URGÈNCIA:
● amnistia general pels presos polítics
● proclamació de les llibertats polítiques i sindicals
● designació d’alts càrrecs de l’Administració

28 de juny 1931: convoquen eleccions → victòria dels republicans i socialistes.

- PSOE principal grup parlamentari seguit del PRR (Lerroux) i les organitzacions d’esquerra
republicana.
- Executiu en mans de coalició republicanosocialista → Niceto Alcalá-Zamora (dirigent) i els
ministres del govern provisional

EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

La Constitució del 1931 (14 juliol)
● No text de consens → la Constitució respondria als criteris de la majoria
parlamentària
● Caràcter democràtic, progressista, idealista i pacifista: renúncia guerra com a instrument
de les relacions internacionals
● Sobirania popular: forma de govern republicana + Corts unicamerals + divisió de poders
○ poder legislatiu al Parlament amb predomini sobre el Govern i el cap de l’Estat
● President de la República (6 anys) escollit pels diputats i compromissaris
● DRETS I LLIBERTATS + preocupació per temes socials
○ Igualtat absoluta davant la llei, educació i feina
○ No discriminació per raó d’origen, sexe o riquesa
○ Educació primària obligatòria i gratuïta + treball obligació social
○ Facultat de govern per expropiar béns d’utilitat social
pwp

○ Dret a vot als 23 anys + dret a vot a les dones per primer cop
○ Reconeixement matrimoni civil i divorci
● Laïcitat de l’Estat
● Estat integral, però possibilitat de governs autònoms en algunes regions

Els debats parlamentaris

Debats entre dretes i esquerres pels drets socials i individuals (rellevància al dret de sufragi de les
dones) que s’acaba amb el SUFRAGI UNIVERSAL a Espanya.

Majors debats: implantació del laïcisme + prohibició ordes religiosos (ensenyament) + expulsió
jesuïtes
La Constitució (9 desembre 1931): rebuig dels partits de dreta i sectors catòlics

Alcalá-Zamora és nomenat president de la República, i Manuel Azaña cap de govern.

LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932

La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria
Negociacions amb el govern provisional → desaparició de la República Catalana +
reconeixement d’un govern autonòmic: la Generalitat de Catalunya
- assumeix els recursos i competències de les 4 diputacions catalanes
- president: Macià (fins a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia)

TASCA PRINCIPAL: elaborar un projecte d’Estatut: definir l’autonomia + competències.

● govern català convoca l’assemblea de representants dels ajuntaments: s’elegeix una
Diputació provisional que rep l’encàrrec de nomenar una comissió d’experts.
● 20 juny 1931: 46 membres. Presidits per Jaume Carner, reunits al SANTUARI DE NÚRIA.
Redacten un avantprojecte d’Estatut.

28 juny de 1931: TRIOMF ESQUERRA REPUBLICANA (s’incorporen republicans i polítiques

d’esquerra independents)

L'estatut de Núria RECONEIX:

- república de caràcter federal
- sobirania recau en el poble Catalunya
- estat autònom dins de la República espanyola
- català i castellà com a llengua oficial
- possibilitat de federació de països on es parla català (València…)
COMPETÈNCIES exclusives (ensenyament, cultura, ordre i obres públiques, sanitat, agricultura,
regulació dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia)
Disposició de la gestió impostos directes (iva…)

2 agost: sotmès a una votació popular (referèndum)

● APROVAT pel 99% dels votants → 75% del cens
● document d’adhesió (favor Estatut) signat per les dones que no podien votar (400.000)
pwp

La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles

18 agost 1931: Macià presenta l’Estatut de Núria a Madrid per començar la tramitació parlamentària
- inconvenients: Constitució del 1931 defineix Espanya com un Estat integral
→ única sobirania espanyola
Maig 1932: Debats parlamentaris, tres posicions:
● Govern Central: concedir AUTONOMIA MODERADA a Catalunya
● Parlamentaris catalans: front comú per reclamar una AUTONOMIA ÀMPLIA
● Oposició de dretes: defensa una ESPANYA UNITÀRIA
○ perilla la unitat espanyola: s’organitzen mítings + campanyes + boicot als productes
catalans
Influència d’Azaña (el president) i l’intent de cop d'estat de dretes (general Sanjurjo) l’agost de
1932. Davant de la possibilitat de la sublevació de l’exèrcit i de la inestabilitat de l’ordre establert els
republicans tanquen files.
L’Estatut de 1932
9 setembre 1932: aprovació Estatut d’Autonomia de Catalunya per les corts espanyoles:
- Catalunya com a regió autònoma dins de l’Estat espanyol
- Català + castellà → llengües oficials (també Estatut de Núria)
- Competències retallades compartides amb l’Estat central.
- Atribucions més importants: ordre públic i administració de justícia + competències dret civil
català i règim administratiu + Tribunal de Cassació de Catalunya
- Conflictes entre Generalitat i Estat discutits al Tribunal de Garanties Constitucionals

Les forces polítiques d’àmbit català

20 novembre 1932: ELECCIONS al PARLAMENT DE CATALUNYA → dues coalicions:
● Al voltant de la Lliga: projecte conservador, catòlic, oposat al reformisme
social i laïcisme de les esquerres → 1933: Lliga Catalana
● Esquerra Republicana de Catalunya (lider): amb un model social republicà, progressista,
laic i d’esquerra moderada
○ reformes: atreu a petita burgesia, pagesia i obrers
○ 1935: Bloc Obrer + Esquerra Comunista → Partit Obrer d’Unificació
Marxista (POUM)
○ 1936: unió d’altres grups comunistes i socialistes → Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC)
● 13 desembre: Lluís Companys proclamat president del Parlament
● Francesc Macià president de la Generalitat fins al 25 desembre de 1933 (mor), Companys
el substitueix fins al 1940
● Macià nomena un govern format per consellers del seu partit + cop de Consell Executiu
pwp

EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

Impulsada per Manuel Azaña → política de reformes es basava en l’aliança entre la burgesia
republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista.
Es volia modernitzar Espanya i donar resposta als problemes socials i econòmics, no és una proposta
revolucionària (vol equiparar-se amb la resta d’Europa).
Reformes sociolaborals i qüestió agrària
Reforma molt IMPORTANT:
● 1931: meitat de la població activa treballava en l’agricultura (jornalers, arrendataris,
parcers…)
● Andalusia, Castella, Extremadura → + 50% terra d’un grup reduït de
propietaris
PRIMERS DECRETS (1931) en mans de Largo Caballero: ppw 28
- prohibició de rescindir els contractes d’arrendament
- fixació jornada laboral 8h + establiments salaris mínims
- obligació dels propietaris de posar en conreu les terres aptes
- Llei de treball forçós
- Llei de jurats mixtos: disputes laborals importants havien de ser sotmeses a la decisió d'un
jurat mixt format pel mateix nombre de patrons i de treballadors
- Llei de Termes Municipals: contractar els jornalers del seu municipi

LLEI DE REFORMA AGRÀRIA

Setembre 1932: aprovació per les Corts
OBJECTIU: crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions que ajudessin a sortir
de l’endarreriment industrial (modernització): FI LATIFUNDISME
Permet expropiar sense indemnitzar les terres d’una part de la noblesa (grans senyors d’Espanya)

Encarregat: Institut de la Reforma Agrària (IRA) → pressupost anual per indemnitzar els
propietaris expropiats (treure terres a la noblesa) + facilitar l’assentament als pagesos
COMPLEXITATS LEGALS I PRESSUPOSTÀRIES:
- GRANS PROPIETARIS: oposició + suport a l’extrema dreta
- JORNALERS: decebuts amb els resultats + frustrades les esperances de canvi + orientats
cap a posicions revolucionàries (CNT).
Església i laïcisme
OBJECTIU: limitar influència de l’església + secularitat societat espanyola → CONSTITUCIÓ:
- no confessionalitat de l’Estat
- llibertat de cultes
- supressió del pressupost del manteniment de les esglésies i la seva jerarquia
- autorització del divorci i el matrimoni civil
pwp

- prohibició de l’ensenyament

Maig 1933: LLEI DE CONGREGACIONS: limitar possessió de béns ordes religiosos i preveia la
possibilitat de dissoldre’ls en cas de perill (no es comportin en contra de les lleis establertes)

MÉS IMPORTANT: expulsió dels jesuïtes (companyia de Jesús) obediència directa al Papa
(no acatament de les ordres) → suspèn i expulsa + queden amb els bens
Posada en pràctica del laïcisme va provocar → POLÈMICA: Església en contra la República
- classes amb filiació religiosa: burgesia mitjana i classes treballadores
- només cardenal Vidal i Barraquer (bisbe català) a favor
- 1931: expulsió de Cardenal Segura i Bisbe de Vitòria
Com a reacció el sector més radical: crema de convents i d’esglésies a reu de la península

La reforma militar
SITUACIÓ: nombre oficial mal pagats ↑ + macrocefàlia (↑ comandants no escollits per
mèrits) + poc especialitzat
OBJECTIU: profunda transformació que necessitava l’exèrcit i la subordinació al poder civil
Figura clau: Manuel Azaña
● va assumir la cartera de defensa → depèn de la presidència (↓ capacitat decisió
militars)
● reforma: crear un exèrcit professional i democràtic
S’aconsegueix a partir de MESURES:
- LLEI DE RETIR DE L’OFICIALITAT (1931): opció de retirar-se voluntàriament i en òptimes
condicions
- Suprimir alguns rangs tradicionals i reduir el nombre d’unitats i oficials
- Tancar l’Acadèmia General Militar de Saragossa (on hi havia el sector més conservador)
- Suprimir: capitanies generals, tribunals d’honor, Consell Superiors de Justícia Militar i la
premsa destinada a l’exèrcit.
- Creació de la GUÀRDIA D’ASSALT (força d’ordre públic d’intervenció fidel a la República)

Resultats LIMITATS (no tot el que es pretenia)

- Disminució de les despeses de l’exèrcit + reducció del pressupost →
dificultats per modernitzar material, armament i equipaments
- Rebuda com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit: els AFRICANISTES
La dreta va aprofitar aquest descontentament per animar a la revolta militar contra la República
(Sanjurjo). Demostra de la poca fidelitat de l’exèrcit cap a la república (no garantida)

La descentralització de l’Estat
Qüestió prioritària: configurar un Estat → regions amb sentiments nacionalistes
proveir-se d’una organització pròpia i accedir a l’autonomia (Constitució 1931 proporciona marc
jurídic):
● CATALUNYA: primera que inicia el procés, creació de la Generalitat de Catalunya (abril
1931) i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1932.
● GALÍCIA: consciència nacionalista menys acurada, procés estatutari molt més lent
pwp

● PAÍS BASC: PNB + carlins redacten un projecte d’Estatut que es va retardar a causa de
l’oposició dels republicans d’esquerres i socialistes. L’evolució del PNB va portar que
s’aprovés un Estatut el 1936

La promoció de l’ensenyament i de la cultura

Voluntat de consolidar un ensenyament estatal obligatori (garantit Constitució): mixta, gratuïta i
laica
↑ del pressupost (50%) → campanyes culturals als més pobres + creació d’escoles
i places de mestres: necessitat millora de nivell cultural (+ investigacions)

MISSIONS PEDAGÒGIQUES (ambulants)

- grup d’estudiants, de professors i intel·lectuals pels pobles
- creació de biblioteques i instituts per obrers
- xarrades, conferències sobre literatura, teatre…
- iniciatives: teatre universitari dirigit per García Lorca
REACCIÓ (conservadors): guerra escolar

QUÈ VA FER LA GENERALITAT REPUBLICANA

NIVELL INTERNACIONAL: crisi financera (a partir del 29)
Aprovat l’Estatut i traspassos de competències, tasca important del govern de la Generalitat
1932-1934: període de govern autonòmic
ECONÒMIC
● creació serveis d’estadística, Institut Investigacions Econòmiques i Caixes de Dipòsits
AGRICULTURA:
○ es fomenta la creació de cooperatives + centres experimentació agrària
○ problemes pagesos arrendataris (rabassaires): reducció 50% rendes que
pagaven als propietaris → Llei de Contractes de Conreu (1934):
Facilitarà l’accés a la propietat a través d’un pagament que controla la generalitat (qui fixa les
quotes). Es podrà evitar, si es comprometen a cuidar de la terra per un període de 6 anys.
RESPOSTA: Els propietaris organitzats en una institució, Institut Català de Sant Isidre + lliga
catalana portarà al tribunal constitucional, i paralitzarà l’actuació de la Generalitat en aquest aspecte
POLÍTICA SOCIAL
● aprovació Llei de bases (1934): programa per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència
Social
● innovacions: millora xarxa d’hospitals, assistència malalts, atenció psiquiàtrica, vacunació,
higiene pública…
● creació organismes de suport social: Institut Contra l’Atur Forçós (ICAF) i Consell de
Treball
● organització serveis d’assistència i previsió social (mancipació de la dona):
○ 1934: Llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona i els cònjuges (dona = home)
○ 1936: La igualtat dels fills legítims i naturals
○ 1936: Decret d’interrupció voluntària de l’embaràs
ENSENYAMENT
pwp

● creació d’escoles primàries i centres d’ensenyament secundari i

professional (institut-escola) → MILLORA CONDICIONS laborals i salarials dels
mestres
● dona autonomia a la Universitat de Barcelona
● incorporació de l’ensenyament mixta i laic
● pautes moviments de renovació pedagògica
● noves biblioteques populars, arxius o museus
● colònies d’estiu pels nens
CULTURAL
● normativitzar i normalitzar la llengua catalana → Diccionari General Pompeu Fabra (1932)
● impulsar activitats literàries i artístiques
● bilingüisme escoles primàries
● 74 diaris en català
NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL:
● Model comarcalisme.
● Capital de comarca: centres de serveis d’un conjunt de municipis.
● 38 COMARQUES.
● Va ser aprovada a l’agost del 1936 amb al Guerra Civil ja començada.

LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES

Reformes de la coalició republicanosocialista van ser contestades pels sectors socials
- Dreta i grups de pressió: forta resistència al procés reformista
- Reformes lentes i insuficients a l’esquerra obrera → necessitat revolució social immediata
- Opinió republicana de centre: s’alarma pel contingut d’algunes reformes (com la religiosa)

Problemes econòmica espanyola (atur, repartiment desigual, poca productivitat) + CRAC 29 →

CRISI
● ↑ desconfiança entre l’empresariat industrial i grans propietaris
agrícoles + gran enfonsament de la inversió privada
● política de contenció de la despesa i equilibri pressupostari → increment
atur
● ↑ conflictivitat social
● ↑ de la renda treballadors i béns de consum → no productivitat → ↓
beneficis

Deteriorament de l'economia: ↑ conflictivitat social i vagues.

1933: intents revolucionaris de la CNT s’hi afegeixen sectors radicals de la UGT
1932 (Catalunya): CNT-FAI promou una insurrecció a l’Alt Llobregat

↑ violència política + morts, ferits i detinguts → DESGAST GOVERN Azaña: mesures

molt dures per restaurar l'ordre públic
● 1933 augmenta la pèrdua de popularitat i el desgast de la coalició de partits que donava
suport al Govern.
pwp

● dreta en procés de reorganització, les repercussions de l'escàndol de Casas Viejas, els

efectes de la crisi econòmica i la col·laboració entre republicans i socialistes es va anar fent
cada vegada més difícil.

Alcalá-Zamora retira la confiança al Govern, nomena Diego Martínez Barrio (president nou
gabinet):
● OBJECTIU: dissoldre el Parlament + convocar eleccions generals (19 nov 1933)
Reorganització de dretes
Reformes + conflictivitat → disgust elits econòmiques, socials i ideològiques i
classes mitjanes
ORGANITZACIÓ al voltant dels partits conservadors tradicionals o de les noves organitzacions de
caràcter feixista o autoritari per OPOSAR-SE AL GOVERN
CENTRE DRETA
● reestructuració al voltant del Partit Radical de Lerroux (va atraure empresaris, comerciants i
propietaris agrícoles)
● sectors catòlics + conservadors → mobilització activa
● 1933: formació la CONFEDERACIÓ ESPAÑOLA DE DERECHAS AUTÒNOMAS (CEDA), líder
José M. Gil Robles
● RENOVACIÓN ESPAÑOLA (José Calvo Sotelo) + Comunió Tradicionalista + grups
feixistes de les JONS i de Falange → intensa activitat d’agitació: clima
de temor i crispació
Sectors de l’exèrcit → aprofitar el descontentament dels grups més conservadors
→ COP D’ESTAT
1933: creació UNION MILITAR ESPAÑOLA (organització clandestina de militars de dretes i
antireformistes)

EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (1933-1936)

Les eleccions del 1933 i el canvi de govern
19 novembre 1933: primeres eleccions on les dones voten a Espanya → tomb de la
composició de les Corts.
● dreta (coalitzada) aconsegueix formar una única candidatura en moltes circumscripcions
● esquerra es presenta en candidatures separades
Intensitat de la mobilització conservadora (1931) + efectes del sistema electoral
majoritari → concentració del vot de centredreta + dispersió del centreesquerra

Dues forces polítiques amb millors resultats:

1. PARTIT RADICAL de Lerroux ← Alcalà Zamora li confia en la formació de govern
2. CEDA de Gil Robles
A CATALUNYA: Lliga Catalana
GOVERN: radicals + petits partits de centre → política revisionista de les reformes del
primer bienni.
Els governs de centredreta
Nou govern (Lerroux) inicia la seva acció (suport parlamentari de la CEDA):
pwp

1. paralització de la reforma agrària (govern anterior):

● devolució de les terres a la noblesa
● anul·la la cessió de propietats mal conreades
● llibertat de contractació → disminució dels salaris
2. Intenta contrarestar la reforma religiosa → aprovació d’un pressupost de culte i
clero + negociacions amb la Santa Seu
3. Exèrcit: amnistia per als revoltats amb Sanjurjo (1932) i els col·laboradors amb la Dictadura
de Primo de Rivera
4. Educació: es respecta. Reducció pressupost
5. Destitució dels ajuntaments que eren en mans dels republicans i socialistes →
substituïts per comissions gestores formades per membres del partit monàrquic
(Lerroux o CEDA)
6. Les corts van paralitzar la discussió del projecte d’estatut basc (impulsat pel PNB)
Generalitat de Catalunya qüestió agrària arran de la Llei de Contractes de Conreu →
enfrontament obert l’octubre de 1934 es proclama la insurrecció del president Companys

La radicalització obrera i la revolta asturiana del 1934

CONSEQÜÈNCIA: radicalització PSOE i la UGT → afavorida per Largo Caballero
● juny de 1934: socialistes declaren una vaga general pagesa amb l’objectiu de defensar les
conquestes legals i millores sociolaborals assolides
CEDA reclama:
- acció més contundent d’ordre públic
- exigir la participació del govern → amenaça de retirar-li el suport
- Lerroux accedeix i atorga tres carteres ministerials a la CEDA (octubre 1934)
Esquerra pren l’entrada de la CEDA com una deriva al feixisme → proliferació vagues i conflictes

ASTÚRIES
Actuació conjunta: partits obrers + miners → disposaven de dinamita i arsenals i
dipòsits d’armes → control de tota la regió
Insurrecció sufocada pel general Franco i Goded amb una repressió implacable.
CONSEQÜÈNCIES: detenció dels membres organitzacions d’esquerres i clausura dels partits i
sindicats

FETS D’OCTUBRE DEL 1934 A CATALUNYA

A Catalunya, el govern de la Generalitat segueix en mans dels republicans d’esquerra. El desacord
amb el govern central comença per la qüestió rabassaire.
abril 1934: el Parlament aprova la Llei de Contractes de Conreu:
● garanteix als rabassaires accedir a la propietat de les terres que treballaven, a partir del
pagament als propietaris de quantitats taxades pel govern
● Propietaris i pagesos es mostren contraris
● Tribunal Constitucional anul·la la llei → greu conflicte: tensions

Entrada CEDA al govern: amenaça a la República + autonomia catalana

pwp

Lluis Companys: proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola (6 octubre) + crida a
la vaga general per impulsar un nou ordre federal: seguiment de cossos per defensar la Generalitat
● El govern (Lerroux) proclama l’estat de guerra a Catalunya
● Detenen el govern català + Azaña
● Repressió política, institucional + dimensió d’escarment social
UHP: unió de germans proletariats (anarquistes, socialistes, comunistes)

La crisi del bienni

1935: formació d’un nou govern de Lerroux, presidit amb cinc membres de la CEDA:
● Gil Robles nomenat ministre de la guerra i Franco cap de l’Estat Major
L’executiu comença la contrarevolució i la CEDA presenta un projecte per modificar la Constitució:
restricció d'autonomies, abolició de divorci i negació de poder expropiar terres
Proposta de Constitució no s’aprova → crisi irreversible
● divisions en els partits que donaven suport al govern centredreta s’accentuen
● escàndols de corrupció → afectació a la credibilitat de Lerroux
○ Cas de l’estraperlo (jocs casinos) i cas Nombela (malversació fons públics)
Alcalà-Zamora → dissol les Corts + convoca eleccions per al 16 de febrer del 1936

EL FRONT POPULAR 1936

La polarització electoral
FRONT POPULAR (republicans d’esquerra, socialistes i comunistes) coalició per eleccions
A CATALUNYA FRONT D’ESQUERRES (partits catalanistes d’esquerres):
● amnistia pels empresonats pels fets d’octubre de 1934
● restabliment de l’Estatut, Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu
● suport al front popular per aplicació legislació reformista que s’havia suspès
FRONT CATALÀ D’ORDRE (coalició partits dretans i Lliga)

ESPANYA: agrupar dreta Bloque Nacional (CEDA, republicans de dretes, monàrquics,

tradicionalistes) → NO ACONSEGUEIXEN candidatura única + redactar un programa electoral
consensuat
La victòria del Front d’Esquerres
El nou govern va ser format majoritàriament per REPUBLICANS D’ESQUERRA, la resta de partits
de la coalició els hi donava suport.
MANUEL AZAÑA: president de la República
SANTIAGO CASARES QUIROGA: cap del govern

A LES ELECCIONS A ESPANYA A LES ELECCIONS A CATALUNYA

Front popular: 48% vots Front d’Esquerres: 59% vots

Bloque Nacional (dreta): 46,5% vots Front d’Ordre: 41% vots
Forces de centre: 5,4% vots

L’etapa del Front Popular

Es posa en marxa el programa pactat:
● amnistia per als presos polítics
● s’obligara les empreses a readmetre els obrers acomiadats arran conflictes 1934
pwp

● País Basc + Galícia: negociacions per a l’aprovació dels estatuts

● es reprèn el procés reformista
● CATALUNYA: torna la gene i les institucions + Companys presi + Llei Contractes de Conreu

Sector radical de la CNT (alguns socialistes) → necessitat d’accions

revolucionàries
Alguns empresaris van tancar fàbriques + església en contra i llançà una campanya contra la
República.
La preparació del cop d’Estat
Situació política i social MOLT CONFLICTIVA: ↑ enfrontaments als carrers + ↑ vagues i
desordes → clima de violència social
Falange Española + grups d’extrema dreta → patrulles armades que emprenen accions
violentes contra els líders esquerrans (= resposta dels militants més radicals
d’esquerra).

CATALUNYA: radicalització política i social no tan evident

● Esquerra Republicana modera els propòsits
● Lliga Catalana desvinculació de postures extrema dreta
● Sectors més moderats de la CNT guanyen posicions al radicalisme de la FAI
● La premsa no adopta una actitud extremista i alarmista

PLANIFICACIÓ d’un aixecament armat per part dels oficials de l’exèrcit →

caràcter antidemocràtic:
- liderat per Sanjurjo (Portugal)
- organitzat pel general Mola (Pamplona)
- Franco (Canàries) i Goded (Illes Balears)

OBJECTIU: restaurar l’orde, l'autoritat i defensar la unitat d’Espanya i la religió catòlica.

SUPORT: monàrquics, carlins i falangistes + Itàlia feixista i l’Alemanya nazi.

13 juliol de 1936: es va produir l’assassinat a mans d’un grup d’esquerrans del dirigent monàrquic
JOSÉ CALVO SOTELO (venjança assassinat del tinent Castillo) → accelera plans colpistes
● INSURRECCIÓ MILITAR (17 juliol) al Marroc → guerra civil de tres anys.
● El 18 de juliol arriba a la península