1.

ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA
● El 12 d'abril del 1931, eleccions municipals, primer pas de la tornada a la normalitat constitucional.
● El 14 d'abril, regidors electes de guipuscoana d'Eibar proclamen la República.
● Alfons XIII exili, s’acomiada dels súbdits amb nota publicada als diaris.
● Guanya Esquerra Republicana de Catalunya.14 d'abril, Lluís Companys, cap de llista d'ERC a Barcelona, proclama la República.
hores després Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de
Repúbliques Ibèriques.
● Govern Provisional, republicà conservador Niceto Alcalá-Zamora, integrat per organitzacions que havien signat el Pacte de Sant
Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes)
● Suport als republicans en les eleccions complementàries celebrades el 31 de maig.
● ministres van a Barcelona per negociar concessió immediata d'un règim d'autonomia per a Catalunya a canvi que Macià acceptés la
futura decisió de les Corts constituents amb relació a l'estructura de l'estat. Alcalá-Zamora es va traslladar a Barcelona el 21
d'abril.
● Problemes del govern provisional:
○ descentralització de l'Estat
○ el conflicte amb l'Església catòlica, govern no reconegués la validesa del Concordat del 1851;
○ violencia anticlerical, crema de convents entre el 10 i 13 de maig del 1931
○ increment de les vagues i conflictes sociolaborals.
● 28 de juny hi va haver una victòria de la conjunció republicanosocialista.
● PSOE 115 diputats, radical 94, la radicalsocialista 59 i Esquerra Republicana de Catalunya 31.
● La dreta republicana d'Alcalá-Zamora i Miguel Maura i els monàrquics van ser els derrotats principals.
● Corts elaborar nova Constitució de caràcter republicà.
● Nova Constitució, (125 articles).
○ Espanya: República de treballadors de totes les classes ç
○ Igualtat per llei i les dones comencen a poder votar 1931
○ El poder legislatiu residia en el Parlament, que tenia una clara preeminència enfront del Govern i el president de la República,
que tenia poques atribucions i un mandat de sis anys.
○ Estat integral, però compatible amb l'autonomia dels municipis i regions.
○ no-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa.
○ estat laic,
○ educació primària obligatòria i gratuïta,
○ expropiació de béns d'utilitat social i s'aprova el matrimoni civil i el divorci.
2. (1931-1933) EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA
● govern de coalició presidit per Manuel Azaña, republicans progressistes, socialistes i membres d'ERC (Lluís Companys, en va ser
ministre) programa reformista republicà, octubre del 1931 i setembre del 1933.
○ mesures de caràcter laïcista pretén posar en marxa un procés de secularització de la vida pública
○ l'expulsió del cardenal Segura per les seves declaracions contra la República o esdeveniments com la crema de convents entre
el 10 i el 13 de maig del 1931
○ Llei de reforma agrària, aprovada el setembre del 1932: crear una classe mitjana rural que, per la seva capacitat d'estalvi i
consum, incentivés el desenvolupament industrial.l'Institut de la Reforma Agrària (IRA) , pressupost per indemnitzar els
propietaris expropiats i facilitar els establiments pagesos. 1932 i el 1934 només van establir-se unes 12000 famílies.
3. GENERALITAT I ESTATUT D’AUTONOMIA 1932
● Negociacions amb el govern provisional → desaparició república catalana: reconeixement d’un govern autonòmic = generalitat de
catalunya (francesc macià)
● Projecte estatut: membres reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, que va ser lliurat al govern de la
Generalitat el 20 de juny del 1931.
● L'Estatut de Núria: Un plebiscit popular, 2 d'agost, participar el 75% del cens, aprovar l'Estatut amb el 99% dels vots
○ caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de Catalunya.
○ Catalunya com un "Estat autònom dins de la República espanyola",
○ català llengua oficial juntament amb el castellà i preveu la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana.
○ Generalitat assumia competències exclusives en ensenyament, cultura, policial i ordre públic, sanitat, obres públiques,
agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia.
○ Disposava de la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per l'Administració central.
● eleccions generals a Corts constituents del 28 de juny del 1931 resultats de les de l'abril, favorables a l'esquerra,
● 18 d'agost del 1931 Francesc Macià el va presentar a les Corts de Madrid per començar-ne la tramitació parlamentària, que no va
ser fàcil, perquè la Constitució del 1931 va definir Espanya no com a Estat federal sinó com a Estat integral, amb una única
sobirania espanyola i la possibilitat de constituir territoris autònoms.
● 3 posicions ben definides:
○ govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada
○ Parlamentaris catalans, reclamaven una autonomia àmplia
○ oposició de dretes, que considerava que l'Estatut posava en perill la unitat d'Espanya, i situava Catalunya en posició de
privilegi.
● Manuel Azaña a favor de l'autonomia i el fort rebuig dels republicans a l'intent de cop d'estat militar protagonitzat pel general
Sanjurjo l'agost del 1932 van ser decisius per a l'aprovació a les Corts de l'Estatut el 9 de setembre.
● Estatut 1932: considerava institucions bàsiques, catalunya es constitueix en regió autònoma dins l’estat espanyol amb sobirania
limitada, tant català com castella eren llengües oficials.
● aprovació de l'Estatut, eleccions al Parlament de Catalunya al 20 de novembre del 1932, dues coalicions: ERC vencedora 66 de
85 i la lliga com a partit d’oposició 16 diputats.
● 13 desembre: Lluis companys president del parlament, 14 Francesc Macià de la generalitat ins a la seva mort en nadal del 1933.
Lluis companys el succeeix fins 1940
● Periode efectiu del govern va ser entre novembre de 1932 i octubre de 1934 (generalitat suspesa per centredreta després dels
fets del 6 d’octubre)
● Govern generalitat:
○ econòmic: serveis estadist, instit. invst. ecoom. i caixes de dipòsit.
○ agricultura: cooperatives, programa de pagesos arrendataris (unió de rabassaires, esquerra repúblicana) 50 % reduir rendes i
elaboració llei propietat terra
○ Política social: Llei de bases 1934 per organitzar serveis de sanitat, assistencia social, ICAF ( inst, contra l’atur forços), consell
de treball…

1
 ○ Ensenyament: escoles i centres i també per a formar mestres i colònies d’estiu
○ NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIO CATALÀ: 1932 diccionari pompeu fabra, establir bilingüisme
○ Nova divisió territorial, model comarcal, 38, no va ser aprovada fins l’agost de 1936 amb la g. civil
4. 1933: LA CRUÏLLA REPUBLICANA
● Voluntat revolucionària d’esquerres,
● CNT projecte revolucionari:
○ Trentistes: sindicalista, Ángel pestaña i Joan Peiró
○ FAI / federació anarquista ibèrica: militants, insurrecció obrera. i liderat per Juan García Oliver, Buenaventura Durruti i
Francisco Ascaso.
● 1932: sectors més radicals del socialisme com la UGT liderada per Largo Caballero, Federació de Treballadors de la Terra, Partit
Comunista José Díaz
● crisi econòmica del 1929 i un notable augment de l'atur
● Revoltes sindicalistes: 'Alt Llobregat a Catalunya (1932) i la de pagesos a Andalusia (1933): presa de l'ajuntament, la crema del
registre de la propietat, la col·lectivització de la propietat
● CASAS VIEJAS: gener 1933, província de Cadis, insurrecció armada, pagesos afiliats a la CNT van envoltar la caserna de la
Guàrdia Civil i van proclamar el comunisme llibertari. Moren 19 homes, dues dones i un nen.
● Centredreta partido radical Lerroux.
● DRETA: Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), coalició no declaradament republicana creada el 1933, José
María Gil-Robles.
● La monàrquica Renovación Española: José Calvo Sotelo, la Comunión Tradicionalista dels carlins i molt especialment els grups
d'inspiració clarament feixista com les JONS i Falange Española, liderada per José Antonio Primo de Rivera = AGITACIÓ
● fracàs cop d'estat del general Sanjurjo, el 1933 sector militar va crear la Unión Militar Española (UME) organització clandestina de
militars dretans i antireformistes Participació activa en el cop d'estat de juliol del 1936.
● reperc. Casas Viejas, Azaña acusat per les dretes d'utilitzar mètodes dictatorials i de ser el responsable directe de la matança,
eleccions abril, Azaña dimiteix
● Alcalá-Zamora va nomenar el també radical Diego Martínez Barrio, president d'un nou gabinet, amb la finalitat de dissoldre les
Corts i convocar eleccions generals el novembre del 1933.
● Eleccions 1933, triomf al centredreta. La CEDA Gil-Robles 115 diputats, juntament amb el Partido Republicano Radical d'Alejandro
Lerroux 102.
5. RECTIFICACIÓ CONSERVADORA REPÚBLICA (1934-1935)
● El nou govern presidit per Alejandro Lerroux es va proposar alentir, fins a paralitzar, la majoria de les reformes empreses durant
el primer bienni republicà:
○ Es va frenar la reforma agrària al camp.
○ La legislació laica va quedar en suspens, de la mateixa manera que la substitució de l'ensenyament religiós a les escoles.
iniciar negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu.
○ substituir alguns Ajuntaments controlats per republicans d'esquerra i socialistes per comissions gestores, nomenades pels
governadors civils.
○ legislació sociolaboralno ser respectada, especialment al món rural. baixa dels jornals, sobretot agrícoles.
○ Llei d'amnistia que va afectar l'Exèrcit i va permetre al general colpista Sanjurjo sortir de la presó. Es va traslladar a
Portugal,, el 1936, el nou cop d'estat contra la República.
● govern de la Generalitat mans dels republicans d'esquerra, L'abril del 1934, Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de
contractes de conreu rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns
preus prèviament taxats pel govern, com la rebutgen, aproven una llei similar.
● Revolta octubre 1934: radicalització del PSOE i de la UGT, afavorida per Largo Caballero enfront sectors mes moderats (Indalecio
Prieto), Juny socialistes vaga general pagesa millores sociolaborals.
● 5 d'octubre del 1934, Alejandro Lerroux, tres carteres ministerials a la CEDA. L'entrada de la CEDA al govern va ser interpretat
per les forces d'esquerra i nacionalistes com una deriva cap al feixisme.
● L'octubre del 1934, socialistes vaga general revolucionària= fracàs. Asturies → revolució social.
● 6 octubre: A Catalunya, suport del president de la Generalitat. Lluís Companys, oposat CEDA, atès el caràcter anti autonòmic i
enfrontat amb el Govern, proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola el 6 d'octubre convida esquerres a establir a
Barcelona el govern provisional de la República
● aliança de partits i de sindicats d'esquerra (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i comunistes) organitzava una vaga general= fracàs.
● govern de la República va declarar l'Estat de guerra a Catalunya al palau generalitat, dirigents, president gen i manuel azañas
detingut
○ Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es van intervenir entitats públiques com la Universitat de Barcelona i es
va anul·lar definitivament la Llei de contractes de conreu.
○ maig del 1935, la CEDA va comptar amb cinc ministres, entre els quals Gil-Robles com a ministre de la Guerra, el qual va
nomenar Francisco Franco cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit
○ modificació autonomies, l'abolició divorci, la creació d'un Senat i negava la possibilitat d'expropiar terres. retornar terres
confiscades per la reforma agrària, es va reduir el pressupost d'ensenyament, es va ampliar la jornada laboral 48 hores
setmanals
● tardor del 1935 forta crisi de govern. partido Radical afectat escàndols corrupció. Joaquín Chapaprieta i Manuel Portela
Valladares, noves eleccions per al febrer del 1936.
6. FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936)
● Eleccions febrer, republicans de centreesquerra i obrers candidatura única: el Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya) .
Dretes Front Nacional Contrarevolucionari (Front Català d'Ordre a Catalunya).Manuel Portela Valladares, cap govern, republicanes
de centre.
● Esquerra 47,03% i dreta 46,48%.
● Govern per republicans: Manuel Azaña va ser elegit president de la República i Santiago Casares Quiroga va ser nomenat
president del Govern, amnistia excarcerar presos polítics, obligar empreses readmetre persones acomiadades el 1934. restablir
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i, al País Basc i Galícia negociacions aprovació dels estatuts respectius.
● partits d'esquerra i sindicats: mobilització popular. primavera 1936, dretes esperances cop de força, fi al Front Popular.
● restablir la Generalitat institucions, Parlament: Lluís Companys com a president. Llei de contractes de conreu en vigor. Companys
i ERC havien moderat els seus propòsits i la Lliga havia evolucionat cap a posicions més centristes.