2ª ETAPA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1923) REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931)

Característiques generals 2ª etapa:

● continua el bipartidisme amb nous lideratges, pero aquests no tindran la força d‘un
Cánovas o un Sagasta
● partit conservador
○ Antoni Maura → gran líder a partir de 1906/07- 1923 (dictadura de Primo de
Rivera)
○ Eduardo Dato→ 1919-1921 (el maten uns anarquistes)
● partit liberal
○ estarà en decadència fins a desaparèixer
○ José Canalejas → gran líder, que farà les grans reformes fins a
1912 → assassinat
○ després de l’assassinat hi haurà una lluita interna pel lideratge, en la que hi
haurà dos líders
■ Álvaro de Figueroa, “Conde de Romanones”
■ Manuel García Prieto
○ 1917-1923→ crisi del bipartidisme → col·lapse del sistema
■ això farà que durant aquest any hi hagi a Espanya 11 governs dels
quals 3 són del que es va anomenar
Concentración Nacional (1917, 1918, 1921)→ ja està fent fallida el
sistema, i l’única manera de salvar-lo és que governin junts
Conservadors, Liberals i La Lliga Regionalista
● el moviment obrer s’organitza i es consolida
○ 1910 → es funda el sindicat més important fins la guerra civil, anarquista
→ CNT
● aquesta és una etapa d’hegemonia de La Lliga, del catalanisme → no hi ha cap
partit que li faci ombra
● durant aquest any succeeix la 1ª Guerra Mundial → espanya neutral
○ aquesta neutralitat afavorirà un creixement econòmic (només se'n beneficia
la burgesia)
○ les classes populars s’empobreixen → procés d’inflació
Alfons XIII
● a diferència dels seus pares abusa dels poders que li dóna la constitució → rei polític
● afavorirà als militars, sobretot als africanistes
● es coneix com Alfonso el africano
● a partir de 1906, Espanya, que havia perdut totes les colònies, es reparteix amb
França el Marroc tot i que només e svan quedar amb el 10% del territori → Rif
● el rei va veure l’oportunitat de recuperar l’imperi
● trigarà 20 anys en ocupar el territori
○ aquests anys és quan sorgeixen els africanistes → militars de professió que
per ascendir van a matar musulmans
■ Franco, Millán Astray
○ aplicaràn brutalitat
● Alfons incentivava el domini espanyol → l’únic que ens quedava
● 1926 → una coalició militar francesa i espanyola acabarà derrotant aquestes tribus
nòmades
 Reformisme de Maura i Canalejas (1907-1912)
Maura 1907-1910
● El Govern Llarg de Maura
● és el primer que fa un seguit de reformes del sistema de la Restauració
● doble objectiu de reformes:
○ acabar amb el poder del caciquisme
■ els cacics s'havien convertit en un poder paral·lel
■ a catalunya ja no hi és → catalanisme polític
○ atraure a les classes mitjanes cap al sistema de la Restauració i al
catalanisme polític
● amb aquests objectius fa un seguit de lleis:
○ llei de reforma electoral
■ en les eleccions municipals introduir elements
democratitzadors → disminuïr el frau i limitar la influència dels
cacics.
○ llei de reforma de l’administració local
■ introduir autonomia i competències als ajuntaments → més
recursos econòmics
■ pensat pels governs catalans → afavorir a la Lliga
○ lleis per protegir la indústria catalana
■ protegir i afavorir la burgesia catalana
■ ja no els voten a ells → lliga
● 1909: esclata a Barcelona i Sabadell el que s’anomena La Setmana Tràgica
○ bullanga, revolta popular amb un fort component anticlerical
○ bullanga feta per obrers i no es crema cap fàbrica, només edificis
religiosos
● Maura amb el suport de La Lliga va fer una forta repressió contra aquesta
revolta → envia l’exèrcit
○ aquesta forta repressió fa caure el govern de Maura (el rei li diu que
dimiteixi)
1910 → canvi de govern → toquen els liberals
Canalejas 1910-1912
● la idea és la mateixa → reformar sistema de la restauració
● vol atraure a les classes populars al sistema de la restauració (no votaven)
● farpa un seguit de reformes adreçades a aquestes classes
● lleis:
○ llei del candau
■ polèmica → molestava a l’església catòlica
■ limita que s’estableixin a espanya ordres religioses dedicades a
l’ensenyament → que no s’implantin més ordres religioses, sobretot
en l’àmbit educatiu
■ intentarà limitar el pes dels jesuïtes en l’educació
■ no són lleis anticlericals
○ llei d’impostos progressius
■ en funció del que guanyis pagaràs més o menys
○ llei de lleves
■ que no només les classes populars hagin d’anar a la mili
 ○llei de mancomunitats
■ feta a mida de La Lliga
■ permetia que les diputacions provincials d’una regió espanyola es
poguessin mancomunar → fusionar
■ amb l’objectiu de crear una única administració territorial → més
efectiva, eficaç, més recursos…
■ 1914: a Catalunya esvan mancomunar les quatre diputacions
(controlades per la lliga) i creen l’embrió de la Generalitat
→ Mancomunitat de Catalunya
1912 → assassinat de canalejas => tot aquest reformisme s’acaba

Obrerisme 192-1917
País Basc (Biscaia)
● UGT
● ELA → 1911 el PNB funda un sindicat obrer nacionalista basc
Andalusia
● hereus de La Mano Negra (anarquisme amb un component violent)
● tornarà a tenir força a la 2na república
● afecta als jornalers
Madrid
● UGT/PSOE
● nuclis anarquistes molt petits
Catalunya
2 etapes:
1.primera dècada del s. XX
● l’obrerisme “abraça” al Lerrouxisme
Alejandro Lerroux
- membre de la Unió Republicana (Pi i Margall)
- surt elegit diputat per Barcelona (Cunero)
- objectiu: evitar que l’obrerisme abraçi el catalanisme i l’anarquisme
- introdueix dos nous elements: anticatalanisme i anticlericalisme
- deia que el catalanisme era una ideologia burgesa
- deia que l’església catòlica era una institució burgesa
- 1907 → noves eleccions
- tots els partits catalanistes i republicans s’ajunten i fan una campanya
única
- Lerroux funda el Partido Radical → es desvincula del republicanisme
- evolucionarà cap al centre, després al centre-dreta i finalment al
franquisme

● anarcosindicalisme
○ Maig 1902: aquest anarcosindicalisme organitza la primera vaga general del
segle XX
○ és un fracàs → l’obrerisme anarcosindicalista veuen la necessitat de fer un
sindicat
○ 1907 → Solidaridad Obrera
■ 1r sindica anarcosindicalista
○ per difondre les seves idees funden un diari → La Solidaridad Obrera (la soli)
2. a partir de 1910
○ 1910 la Solidaridad Obrera es transforma i per tenir més força funden la CNT
■ serà fins la guerra civil el gran sindicat obrerista
■ agrupa als treballadors de tots els oficis → agrupa per sectors
econòmics
■ 1916/17: tindrà un gran líder → Salvador Seguí
● març 1923 → assassinat
EL CATALANISME 1901-1923
1.L’hegemonia de La Lliga Regionalista i la Mancomunitat de Catalunya
● La Lliga serà el primer partit polític modern
○ té l’estructura dels partits europeus
○ creen una secció femenina
○ creen les joventuts de La Lliga
○ creen La Veu de Catalunya
■ diari català més important fins la Guerra Civil
● 2 grans líders→ poder polític repartit entre dues persones
○ Enric Prat de la Riba → pensador/ideòleg
■ va escriure un llibre on recull el seu pensament polític (de la lliga)
→ La Nacionalitat Catalana
■ aprofundeix en la idea del Volksgeist (l'esperit del poble) → l’esperit
del poble és previ al ciutadà
■ 1907-1914 → president de la diputació de Barcelona
■ 1914-1917 → president de la Mancomunitat de Catalunya
○ Francesc Cambó → veu de Catalunya a Madrid (diputat)

1903→ eleccions generals

● La lliga “perd vots” ja que augmenta el vot obrer → augmenta la participació
● voten a Lerroux

abril 1904 → crisi interna a La Lliga

● Alfons XII fa el primer viatge oficial a Barcelona
● l’ajuntament li fa una recepció oficial
● dintre dels regidors de La Lliga va haver-hi un debat intern entre si havien de rebre el
rei (aprofitar per fer un “Memorial de Greuges”) o no
○ postura possibilista → encapçalada per Cambó (90%)
■ reclamen al rei autonomia pels ajuntaments i un reconeixement de la
nacionalitat catalana → continuació del Memorial de Greuges
■ a partir d’aquest moment figura de Cambó entra a la política
espanyola
○ postura contrària → encapçalada per Domènech i Montaner
■ minoria republicana → marxen per fundar un nou partit:
Centre Nacional Republicà
● republicà, catalanista, de “centre-esquerra”
=> trencament de La Lliga

1905 → torna a haver-hi eleccions (govern liberal)

● a Catalunya aquestes eleccions La Lliga augmenta el nombre de diputats i millora
els resultats
● per celebrar aquesta victòria la lliga va fer un sopar
● aquest fet de celebrar és aprofitat per la revista satírica Cu-Cut per fer una sàtira
contra l’exèrcit espanyol
● la resposta de l’exèrcit va ser anar a la seu de la revista i cremar-la
● com que al costat hi havia la seu de La Veu de Catalunya (diari de la Lliga) també la
van cremar
 ● resposta del govern de Madrid → justificar l’acció
○ tots els oficials de l'exèrcit espanyol van fer un manifest a favor dels seus
companys de barcelona
○ només hi va haver un oficial que va dir que no firmava → Francesc macià
■ no només no va firmar sinó que va renunciar a la carrera militar
■ a partir d’aquell moment comença a fer política
■ 1905-1917: formarà part de La Lliga Regionalista
○ per evitar que tornin a fer un acudit com aquest fan La Llei de Jurisdiccions
(1906):
■ a partir d’aquesta llei quedava prohibida qualsevol ofensa contra el
rei, la pàtria, els símbols nacionals i l’exèrcit
■ si algú tenia la tentació de fer aquesta ofensa directament seria jutjat
per la justícia militar
● resposta del catalanisme a aquesta llei i als fets:
○ creació de la Solidaritat Catalana (1907-1910) → coalició electoral de totes
les forces catalanistes per presentar-se a les eleccions generals del 1907
○ lliga+republicans+carlins+CNR
○ 3 de febrer de 1906: primer acte públic
○ el seu programa recollia 2 punts:
■ derogar la Llei de Jurisdiccions
■ que Catalunya aconsegueixi l’autogovern
● Lerroux no va formar part de La Solidaritat i funda un partit nou → Partido
Republicano Radical (no era catalanista)

1907 → eleccions generals (Maura)

● el líder de la candidatura de la Solidaritat és Cambó
● primeres eleccions a espanya en les que s’utilitza la publicitat
● a Catalunya li corresponien 44 diputats
○ d’aquests, la solidaritat en té 41 → “La Minoria Catalana”
○ els altres: un conservador, un liberal i un Lerroux

1907-1910 → Crisis en La Solidaritat Catalana que la fan desaparèixer

● va reforçar a La Lliga, sobretot a Cambó
● hi han discrepàncies internes molt importants, les més son:
○ La Lliga era partidària de col·laborar amb Maura i el catalanisme d’esquerres
no
○ La Setmana Tràgica
■ La Lliga va recolzar al govern de maura amb la repressió
■ els partits republicans i catalanistes d’esquerres no
=>trencament de La Solidaritat

1910 → eleccions generals (Canalejas)

● a Catalunya les eleccions les guanya per majoria absoluta La Lliga sola

1910-1922→ últimes eleccions de la restauració

● a Catalunya totes les eleccions les guanya per majoria absoluta La Lliga

1917-1922→ La Lliga forma part dels governs de concentració a Madrid

1922→ era tal el col·lapse de la Restauració que Alfons XIII li va oferir a Cambó ser
president del govern => que salvi espanya
● li posa una condició que Cambó no accepta → que renuncii al nacionalisme català

Paral·lelament a l’hegemonia de La Lliga el catalanisme republicà d’esquerres també es

reorganitza, tot i que mai farà ombra a La Lliga:
1910 → per presentar-se a les eleccions funden un partit: Unió Federal Nacionalista
Republicana (UFNR)
● agrupava a tots els catalanistes republicans i d’esquerres
● líders:
○ Lluís companys
○ Pompeu Fabra
○ Andreu Nin
○ Francesc Layret
● tenia relació amb la CNT, contactes
● buscava entre altres coses que la gent de la CNT els votés amb ells
○ els obrers encara majoritàriament no voten
● és l’alternativa d’esquerra republicana a La Lliga, però mai els hi faran ombra
1913→ eleccions
● la UFNR va tenir un fracàs important → novament les guanya La Lliga
● van tenir una idea tant brillant que va suposar la seva pròpia dissolució
○ la única possibilitat que tenen de derrotar a La Lliga és ajuntar-se amb el seu
“enemic” → Lerroux => coalició electoral, es presentaran junts a les
eleccions com a dos partits separats
○ van fer un pacte electoral: Pacte de Sant Gervasi
1915→ eleccions
● els catalanistes republicans i d’esquerres no els voten → en el fons el pacte
beneficia a Lerroux
1917→ la Unió Federal desapareix
● Quan desapareix es funda un partit nou catalanista d’esquerres i republicà, també
per derrotar a la lliga: Partit Republicà Català
● fundadors:
○ Lluís Companys
○ Francesc Layret
● començarà a aglutinar tot el catalanisme republicà i d'esquerres, sobretot perquè els
dos fundadors son persones carismàtiques
● aquest partit serà un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931)

2.La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

6 d'abril 1914→ Es crea la Mancomunitat, es van mancomunar les 4 diputacions provincials
de Catalunya. No rep nous recursos per part de Madrid, han de gestionar les competències
que tenien les diputacions de manera més efectiva.
● La Diputació de Barcelona era dirigida per Prat de la Riba→ el van definir com el
Seny Ordenador de Catalunya
● Tots els presidents de les diputacions eren de la Lliga.
● La seu física de la Mancomunitat→Palau de la Generalitat.
La Mancomunitat tenia un gran valor simbòlic perquè era la primera institució d'autogovern
catalana des de 1714 i era sentida com a pròpia pels catalans.

Quan Prat de la Riba crea l'estructura, mai mirarà el carnet polític (no és sectari).
Objectius:
1. Obra de govern: Ideologia de la Lliga
● Àmbit de la cultura i ensenyament.
● Infraestructures i àmbit social-sanitari.
2. Que tots els pobles tinguessin serveis bàsics i una institució política propera.

El sistema de la restauració mai va deixar que hi hagués eleccions dins la Mancomunitat.

Poder executiu (taronja i verd), va tenir 2 presidents:

- Prat de la Riba (1914-1917) i quan aquest mor, el substitueix Joan Puig i
Cadafalch (1917-1923).

1923, setembre→ cop d’estat de Primo de Rivera, destitueix a Cadafalch i entre

1923-1925, la mancomunitat estarà presidida per un espanyolista home de Primo de Rivera:
Alfons Sala, aquest anirà deconstruint la mancomunitat.

Poder legislatiu (blau i lila) no es desenvolupa fins 1931.

La Lliga donarà suport a la restauració, com a un mal menor, ja que l’alternativa era la
república o una revolució obrera.

Obres de govern de la Mancomunitat

La Mancomunitat partia d’unes limitacions, ja que només disposava dels pressupostos i les
competències de les diputacions. Tot i així, va fer actuacions importants encaminades a
modernitzar el país i a millorar-ne els serveis públics.
Obra cultural:
● 1907→Prat de la Riba va fundar (des de la Diputació de Barcelona) l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC).
Objectiu: impulsar la investigació científica de tots els àmbits de la cultura
catalana (biologia, arqueologia, filologia, geografia...).
 ● Es constitueix la Biblioteca de Catalunya, creada a partir de l'adquisició de
col·leccions i biblioteques privades i de múltiples donacions particulars.
Objectiu: ser una gran biblioteca pública per a activitats de recerca i
investigació.
Es creara també una xarxa de biblioteques per posar la cultura a l'abast de
tothom.
● Es funda el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments. Va portar a
terme el descobriment, catalogació i conservació d'un important conjunt d'obres d'art
d’arreu de Catalunya, sobretot de les pintures romàniques de les esglésies de la Vall
de Boí.

Obra educativa → es van crear:

● El Consell de Pedagogia.
Objectiu: conèixer la renovació pedagògica que s'estava produint en els
països més desenvolupats d'Europa.
Reduir al màxim l'analfabetisme, dignificar l'escola, formar mestres...
Es van construir escoltes, es van fer cursos de formació, publicacions
educatives...
● L’Escola Industrial de Barcelona, destinada a la formació de tècnics de grau mitjà.
Indispensables per modernitzar i diversificar el teixit industrial català, sobretot en els
sectors electric i quimic.
● L’Escola del Treball (director: Rafael Campalans) es formava amb una formació
tècnica i humanística als futurs operaris .
● L'Escola Superior d'Agricultura. Estudis de grau superior i pràctic: títols d'enginyer
agrícola i de tècnic agrícola.
A més, enginyers agrícoles els hi feien cursos a pagesos i ramaders per divulgar els
nous avenços tècnics al camp.
● L'Escola de Funcionaris de l'Administració Local.
● L'Escola de Bibliotecàries, orientada a la formació femenina.
● L'Escola d'Infermeria, pretenia formar un personal sanitari especialitzat.
● L'Escola Catalana d'Art Dramàtic, formar els futurs actors del país
● L'Escola Superior dels Bells Oficis, formar artesans especialitzats.

Obra social:
● La Casa de la Maternitat
● Laboratoris Provincials d'Higiene

Creació d'infraestructures bàsiques:

● Millores en la xarxa viària→ construeixen carreteres i camins.
També es va redactar projectes que no es van poder fer fins molts anys després
com: L'Eix Transversal i l'Eix Pirinenc.
● Es van construir uns 230 km de xarxa ferroviària, potenciaren les capitals de
comarca de la zona de ponent.
● L'extensió de la xarxa telefonica, es va ampliar a tot el territori i va afavorir la
interconnexió de moltes centrals telefòniques
La lliga participara en 3 governs de concentració:
1918→ Cambó sera superministre.
1922→ el rei li ofereix a Cambó ser president del govern, aquest no accepta perquè el rei li
va exigir que renuncies a l’agenda catalana, és a dir, que renuncies a la Lliga.

Crisi de la Restauració (1917-1923)

Context 1ra guerra mundial: quan aquesta esclata, Espanya es declara neutral, aquesta
neutralitat afavoreix molt a l’economia espanyola (creix PIB). Aquesta època de
creixement comporta un procés d'inflació i una mansana de matèries primeres (es un país
exportador i n’ha d’esportar per la guerra). Com que erem neutrals, serviem a tothom.

Aquest creixement només beneficia als burgesos catalans. Els obrers en surten molt
perjudicats, ja que els seus sous eren els mateixos, però els preus pujaven a causa de
l’inflació, llavors s'empobreixen.

Al port de BCN era el punt de compra venda d’armes, hi havia molta facilitat d'accés a les
armes perquè hi havia excés d’aquestes.

1917:
Febrer→ esclata una vaga revolucionària, protagonitzada per PSOE i la UGT i la CNT
(coincideix amb l'inici de la revolució russa). Fracassa perquè el govern fa una repressió i
envien a l'exèrcit. President del govern aquell moment: Eduardo Dato.

Març→ crisi dintre de l'exèrcit espanyol, tindrà conseqüències polítiques.

Dins de l'exèrcit hi havia els africanistes (privilegiats, protegits pel rei) i els penisnuslars
(no estan a Africa lluitant, guanyen menys diners òbviament i tenen menys privilegis).
Peninsulars creen una mena de “sindicat”→ Juntes de Defensa, realment és un grup de
pressió per reclamar una equiparació salarial amb els africanistes. (no tenien raó, els
africanistes estaven lluitant en una guerra arriscant la seva vida, els peninsulars no).

Les Juntes de Defensa comencen a fer política (africanistes no, comencen el 1921).A partir
de 1921 els dos pensen que la única solució era la dictadura.

Maig→ El govern d’Eduardo Dato, davant la pressió dels obrers i els militars i davant la crisi
política, tanca el parlament i el govern per decret de llei (governar com vol i aprovar lleis
sense que passin pel parlament). Tot el que fa ho accepta el rei Alfons XIII i el sistema
(liberal i conservador) (comença el desprestigi del rei).

Juliol→ Davant d’aquest tancament, Cambó convoca a BCN una Asamblea

Parlamentaria, amb la idea que es convertis en una convenció per restaurar el sistema de
la restauració (no se la vol carregar, la vol refundar). Convoca a tots els 670 diputats
espanyols, però només en van assistir 70 (els republicans, socialistes i els de la Lliga). Els
liberals i conservadors, al no assistir a l'assemblea, estan justificant la dictadura i, per tant,
renunciant al sistema liberal (allò que havien creat Cánovas i Sagasta).
Fracassa l'assemblea per dues coses:
- Els dos grans partits estan a favor del rei
- La Lliga estava en minoria, i dintre d’aquesta els socialistes i els republicans no
volen el mateix que Cambó (catalanista conservador). Com que du que no pot pactar
amb ells perquè volen el contrari a ell, ho gestiona tot ell sol, per això no funciona.

Agost→ La CNT, PSOE i la UGT declaren una vaga general revolucionària, implica un
canvi de règim, el que volen és acabar amb la restauració. Fan la vaga, no només per
reclamar millores laborals, sinó també per canviar el règim d’Espanya. La vaga triomfa a
Barcelona, una part de Madrid i al “cinturón rojo d’asturies” (per oviedo mah o menos).
La resposta d’Eduardo Dato va ser declarar l'estat d’excepció a Espanya, a més, els hi diu
als militars africanistes que vagin a reforçar i que les pràctiques que utilitzen contra els
moros d'Àfrica, les apliquin amb els obrers.
La vaga fracassa degut a la forta repressió i els principals líders de la CNT, el PSOE i la
CNT son empresonats.
Amb això es tanca la crisi de 1917

Conseqüències de la crisi de 17 (setembre 1917-1923)

● col·lapse del sistema de La Restauració
● context internacional que condiciona, influeix en la realitat espanyola:
○ fi de la 1ª Guerra Mundial (espanya neutral i burgesia beneficiada)
○ nou mapa de la geopolítica mundial
○ triomf de la revolució comunista a Russia
Conseqüències polítiques:
Gran inestabilitat política
10 governs (3 de concentració→ governaven conservadors, liberals i La Lliga)
● 1r govern de concentració → tardor 1917
○ ministre de La Lliga: Duran i Ventosa
● 2n govern de concentració → març-octubre 1918
○ presidit per Maura
○ Cambó entra com a ministre (el més important) → ministre d’economia,
finances i obres públiques
○ dónen el més important al catalanisme
○ aprofitant que Cambó és ministre presenta al parlament espanyol el primer
projecte d’estatut d’autonomia perquè l'aprovi el parlament → es neguen
■ inspirat en les bases de Manresa
○ Cambó, davant de la negativa té dos opcions
1. trencar i que s’ensorri la restauració i que a espanya s'instaura una
república
2. renunciar al seu projecte per salvar a espanya i esperar a temps
millors per presentar-lo → la tria
Cambó (La Lliga) sacrifica la reivindicació catalanista per salvar el
sistema de la restauració
○ el catalanisme d’esquerres, liderat per Francesc Layret i Lluís Companys és
molt crític amb La Lliga (Partit Català Republicà)
 ○ dintre de La Lliga hi ha una crisi interna que provocarà un trencament
■ les joventuts de la lliga, que eren més radicals i republicans van
trencar amb la lliga i van fundar un partit nou → Acció Catalana
■ es definien com de centre i republicà
■ líder→ Antoni Rovira i Virgili
○ 1922→ Francesc Macià funda el primer partit independentista: Estat Català

Conseqüències socials
febrer 1919→ La Vaga de la Canadenca
● La Canadenca era el nom popular de la principal empresa productora d’electricitat a
Catalunya → si es parava aquesta empresa es paralitzava el país
● comença una vaga per aconseguir millores laborals
● l’empresa no accepta les condicions
● conseqüència → els obrers segueixen en vaga i durant un mes barcelona no té
electricitat → gran pèrdues econòmiques
● els treballadors podin continuar la vaga perque la CNT tenia uns diners per ajuda-los
● el govern de Madrid intervé i obliga a parlar uns i altres per posar-se d’acord ( el país
estava paralitzat)

● ACORD:
○ els obrers tornen a la feina
○ el líder de la CNT Salvador seguí aconsegueix la millora de les condicions
laborals
■ augment salarial
■ s’aplica la jornada de 8 hores laborals
○ fan que l’empresa torni a contractar als treballadors que havien expulsat
→ no es compleix => torna a haver-hi vaga
● el mes de març es torna a la vaga

1919-1923→EL PISTOLERISME
(Etapa de radicalització tan per part de la patronal com d’un sector de la CNT).
EMPRESARIS
● Estaven agrupats en una organització anomenada “Foment del Treball”
Aquests, davant de la derrota, perjudicarán als obrers tot el que pugin, mesures:
● Apliquen el “Locaut” → Empresari tanca la fàbrica ( pq obrers no cobrin)
“Tu vols fer vaga? No cal que la fagis, ja tanco jo la fàbrica”.
● Per intentar debilitar el CNT → Creen un sindicat obrer per debilitar força CNT →
“Sindicat lliure”.
A TRAVÉS DEL SINDICAT LLIURE
Van contractar sicaris
( pegaven als obrers…)
A partir del 19 → començen a aparèixer cadàvers pels carrers de Barna, Terrassa, Saba…

1920 →Els hi paguen 25 mil pessetes per assassinar a Francesc Layret, ja que és diputat
(per sabadell) que defensa als obrers.
Inicialment també havien d’assesinar a Lluís Companys però el van empresonar i això l’hi va
salvar la vida.
Assassinat Layret
Layret tenía la mobilitat molt reduïda ( enfermetat)
● Van esperar que surtis al carrer i al portal de casa seva l’hi van fotre 12 trets.
Resposta
Ningú va fer res, el sistema els hi dona cobertura a aquests sicaris.
A barcelona, els hi donen cobertura als sicaris:
● Governador Civil Barcelona → General Martínez Anido.
● Governador Militar Catalunya → General Milans del bosch.
● Cap de la comissaria de Barna.
A més, la policia va crear una brigada ( grup seleccionat polis) que es dedicaven a pegar-
apallissar / matar obrers.
● Aquesta brigada aplicava la “ley de fugas” → justificar la seva mort.

Durant l’etapa del pistolerisme:

- 800 atemptats → 300 morts
El grup que es radicaliza de la CNT son “Los Solidarios” → a favor d’utilitzar la lluita
armada, no de les vagues. 3 líders:
1. B. Durruti
2. J. Garcia Oliver
3. Acaso
Aquest grup l’any 27 fundaran la FAI (Federación Anarquista Ibérica) → sector més
radicalitzat de la CNT
La majoria de la CNT no recolza aquest moviment → Àngel Pestaña i Salvador Seguí
Principals víctimes: entre les 300 destaquen aquestes:
1920 → els sicaris de la patronal assassinen a Francesc Layret
1921→ tres anarquistes catalans intenten assassinar a Martínez Anido
- com que no podien ja que estava molt protegit es plantegen anar a madrid i matar al
president del govern que no està tan protegit
- març: assassinen a Eduardo Dato
1923 → març: un grup de sicaris contractat pels empresaris assassinen al noi del sucre:
Salvador Seguí
- eliminar al noi del sucre al sector radical de la CNT no li feia nosa ja que ell els
censurava

Paral·lelament al pistolerisme
1920 → totes les tribus del RIF s’aglutinen al voltant d’un gran líder: Abd El-Krim
● era un gran estratega militar
● els espanyols van fer el pitjor que podien fer → menystenir-lo
● compença a haver-hi enfrontaments
1921→ resposta d’espanya
● organitzar una divisió militar de 10 mil soldats per anar a Annual per derrotar a Abd
El-Krim
● Alfons XIII nomena al general Fernando Silvestre (no era un bon estratega i no
coneixia el territori) → error
● juliol: tota aquesta divisió surt de Melilla cap a Annual amb un clima semidesèrtic
● tropes sense experiència, els únics que coneixen el territori son els africanistes i els
Regulares (marroquins a l’exèrcit espanyol)
● Abdel els va deixant entrar → deixen enrere la terra amb recursos
● arriben a Annual esgotats i hi ha la primera derrota d’Abd El-Krim
○ moren 3000 soldats només arribar, a una batalla (falta de recursos)
 ● després d’aquesta derrota Silvestre ordena la tornada cap a melilla
○ durants aquest tragecte moriran uns 6mil soldats
○ Abd El-Krim perseguirà l’exèrcit espanyol i els anirà matant
○ en general Silvestre mor en aquesta fugida
● a Monte Arruit s'hi protegeixen 3mil soldats espanyols
○ acaben morint
○ el coronel es rendeix i Abd el-Krim diu que els hi perdona la vida
○ quan obren la porta els fan entregar les armes i els degollen i torturen amb
arma blanca
● a melilla només arriben uns 200
● agost-setembre: quan arriba la notícia a espanya cau tot el govern de Maura
○ es forma un govern de concentració (la lliga contina col·laborant)
○ és tal la pressió social i política de la premsa que el govern es veu forçat,
obligat a crear una comissió d'investigació per esbrinar què ha passat a
Annual
○ aquesta comissió està dirigida pel general Juan Picasso
○ l’informe arriba a varies conclusions:
■ destapa la corrupció generalitzada dels africanistes
■ les tropes espanyoles no estan ben formades ni equipades
■ el màxim responsable de tot això és el rei => primer cop a la història
que es fa responsable al rei

L’informe Picasso accelera el cop d’estat

FI DE LA RESTAURACIÓ

El 13 de setembre del 23, el Capità General de Catalunya ( Miguel Primo de Rivera) fa un

cop d’estat.