2a

Etapa de la restauració

Primera part:
La segona etapa de la restauració arriba fins al 1923 i comença el 1902.
L’any 1923 aquest sistema entra en decadència.
→ Aquell any acaba la restauració
El rei Alfons XIII dona suport al pronunciament de Primo de Rivera.
Dintre de la segona etapa de la restauració hi ha 2 etapes:
1. Entre 1902 i 1917

● Durant aquesta etapa comença la presència espanyola al Marroc

(a partir de 1906).
● A Espanya li correspon el RIF, aproximadament uns 300 km².
● Durant 20 anys → Espanya tindrà constants guerres i
enfrontaments amb les tribus marroquines
● Durant aquests anys apareixen els militars africanistes, els
militars que fan la carrera militar al Marroc. Estan protegits pel
rei.
○ Un exemple de militar africanista és Francisco Franco. Es
va estar quasi 20 anys a l’Àfrica. Franco volia ascendir
ràpidament, i l’única manera de fer-ho era anar-se’n a
jugar-se la vida al Marroc

2. Entre 1917 i 1923

● El sistema de bipartidisme col·lapsa. Tot i continuar el

bipartidisme, durant aquests anys Espanya va tenir 11 governs.
○ D’aquests 11: 3 seran de concentració nacional.
★ Formats pels liberals, els conservadors i la Lliga
Regionalista.
★ L’objectiu d’aquests era evitar una democràcia i la
revolució obrera
El 1922 Alfons XIII li ofereix la presidència del govern a Cambó (líder de la Lliga
Regionalista), però ell es nega perquè no vol renunciar al catalanisme.

Durant la segona etapa de la Restauració la Lliga Regionalista va tenir un gran

èxit. Va culminar el 1914 amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Pel que fa al moviment obrer, l’obrerisme va evolucionar a l'anarquisme. Entre

1902-1910 predominava el lerrouxisme, un discurs molt anticatalanisme.

A partir de 1910 sorgeix la CNT (“Confedración Nacional del Trabajo”, a

Barcelona) i dins tindrà força l'anarcosindicalista

Política del reformisme (1907-1912):

● Entre l’any 1907 i 1910 hi havia el govern conservador de Maura
○ Es considera el govern més llarg de la restauració.
○ Fa la reforma des de dalt: de les classes benestants
○ El seu objectiu era que la classe mitjana s’integri en el sistema de
la restauració i no es deixi influenciar per les idees obreres
○ El segon objectiu era acabar amb el caciquisme1 (tenien molt
poder i estaven al marge)
○ Volia que la burgesia tornes a lligar-se amb els partits dinàstics
○ Lleis que aplica:
■ Llei de la reforma electoral
● Democratitzar les eleccions principals.
○ Limitar la influència dels cacics
■ Llei de reforma de l’administració local.
● Feta per la Lliga Regionalista
● Donava als ajuntaments més recursos econòmics i
més competències.
L’estiu del 1909, en el context de l’ocupació del rift, esclata la Setmana Tràgica:
→ Les tribus del Marroc assassinen a 1200 soldats espanyols.
→ Mobilitza per anar a la guerra als reservistes de la guerra de Cuba.
→ Tornen a anar els pobres.
→ Es mobilitzen els reservistes catalans.
→ Abans de marxar, els obrers fan una revolta social.
→ Ràpidament passa a una bullanga anticlerical

1
Gent amb molt poder que obligava o subornava a la classe mitjana perquè votessin el que volien.
 → Va fer circular una “fake news” pels carrers de Barcelona, que
era protegir el que feien els jesuïtes al Marroc (defensar la religió)
→ Per això, van cremar totes les esglésies de Catalunya i van ficar
barricades als carrers i desenterrar a les monges, i posar-les al
carrer
→ Davant d’aquest panorama, la resposta del govern Maura amb
el suport de la Lliga és enviar l’exèrcit.
→ Van enviar més de 1500 soldats a Sabadell.
→ Maura li va donar tot el poder a l’exèrcit
→ La repressió va ser tan forta que va fer caure el govern de
Maura, ja que hi van passar molta pressió al rei des d'Europa, fent
així que el destituís i poses Canalejas.

● Entre l’any 1910 i 1912 hi havia el govern liberal de Canalejas

● Quan cau Maura entra José Canalejas

Entre el 1910 i el 1912 Canalejas fa un seguit de reformes:

→ Vol atraure a les classes populars que complementen les de Maura
per atraure les classes populars.
→ Llei del candau:
● Limita la implantació de més ordes religiosos, sobretot a
l’ensenyament.
○ Limita l’accés dels ordes religiosos a Espanya.
● El servei militar és obligatori (Fins al 1997)
○ Tothom havia d’anar, sense importar el poder.
● S’acosta al nacionalisme català, negociant una Mancomunitat
provincial.
○ Permet que les diputacions provincials d’un territori es
poguessin fusionar.
■ Es crea la Generalitat. Canalejas crea la fiscalitat
progressiva, qui guanya més paga més
● El 1912 maten a Canalejas.
○ El seu assassinat el 1912, trenca el partit liberal i impedeix el
desenvolupament del programa reformista.
Moviment obrer (1902-1917):
1917 comença a col·lapsar la restauració.

País Basc: No és anarquista. Està la UGT (Psoe) i l’ELA (1911), que és un sindicat
nacionalista vinculat al PNB (Partit nacionalista Basc).

Andalusia: “Hereus de la mano negra”, a partir del 17 tindran un nou

protagonisme, són jornalers i anarquistes

Madrid: Obrerisme limitat, no és ciutat industrialitzada, poc anarquistes.

UGT/PSOE

Catalunya: 2 Moviments obrers:

- 1901-1910: Lerrouxisme
Moviment polític, social i obrerista
Lerroux era membre de la Unión Republicana (Partit de Pi Margall). Per
Barcelona Lerroux es presenta com a diputat (1901-1910). Lerroux era de
Còrdova, un cunero (diputat d’un lloc que es presenta a una altra
província, a la restauració). La intenció de Lerroux era evitar que el
moviment obrer es catalanitzi (havia perdut la classe mitjana i burgesia)
i evitar que el moviment obrer es faci més anarquista i republicà. La
seva política era molt populista, coneguda com a Lerrouxisme. Lerroux
feia les trobades als cementiris o a les clavegueres. El seu discurs anava
dirigit als obrers que no votaven. Per convèncer als obrers, els deia que
el catalanisme era un corrent de les classes altes i burgeses. Ell també
deia que el catalanisme era un moviment catòlic. Els líders de la
Setmana Tràgica eren partidaris de Lerroux. El discurs de Lerroux
incitava a l’odi. Els obrers comencen a votar a Lerroux. A les eleccions
de 1903 i 1905 Lerroux té molt bons resultats a Barcelona. La Lliga es
veurà perjudicada per aquests bons resultats.
- El 1907 el moviment obrer anarquista s’organitza i es crea un sindicat
obrer anarquista (1r a Espanya) anomenat “La Solidaridad Obrera” que
aposta per l’anarcosindicalisme. Funden un diari anomenat “La
Solidaridad Obrera”, allà difonien els seus ideals. Els obrers que no se
senten identificats amb Lerroux es van unir a la solidaridad obrera. El
1910 La Solidaridad Obrera es transforma i es crea un sindicat més
important, la CNT (confederación nacional del trabajo). La CNT era
capaç de paralitzar econòmicament un país. Eren anarcosindicalistes,
 tot i que dintre de la CNT va sorgir un corrent molt radical que serà
partidària de l’ús de la violència. El gran líder fins que el van matar va
ser Salvador Seguí, un autodidacte (no va anar a l’escola, es va formar
ell mateix) i pintor de parets. A Salvador Seguí se’l coneixia com “el noi
del sucre” (no fumava ni bevia, menjava terrines de sucre). Seguí
col·laborava amb dos advocats que col·laboraven amb la CNT
anomenats Francesc Layret (advocat i diputat per Sabadell) i Lluís
Companys (advocat laboralista i diputat per Sabadell quan van matar a
Layret). Ells tres eren el nucli del sindicalisme. Un altre gran líder va ser
Angel Pestaña, successor de Salvador Seguí . El grup violent de la CNT
va fundar la FAI el 1922. La FAI estava a favor de la violència. Uns dels
líders eren Bonaventura Durruti i Joan Garcia Oliver.

Catalanisme de l’època (1901-1923):

El catalanisme d’esquerres a partir de 1910 s’intentarà organitzar, però mai van
fer ombra a la Lliga (de centredreta, conservadora, monàrquica). La Lliga va
tenir dos grans líders:
1. Enric Prat de la Riba, gran ideòleg de la Lliga. Ell va escriure un llibre
anomenat La nacionalitat catalana el 1906 on recull el seu pensament
polític. Introdueix un element nou en aquest pensament i una reflexió. Ell
diferencia el que és un estat i una nació. Per Prat de la Riba, un estat és
simplement un concepte artificial, una creació administrativa. Una
nació, en canvi, és un concepte real, una entitat real. Per exemple,
Catalunya és una nació que forma part d’un estat. Espanya és un estat
nació. Entre 1903 i 1907 Prat serà diputat a Madrid per la Lliga. Entre
1907 i 1914 serà president de la Diputació de Barcelona (la institució
política més important de Catalunya). L’any 1914, quan s’aprova la llei de
mancomunitats, serà president de la mancomunitat de Catalunya (el
que avui en dia és la generalitat). Entre 1914 fins a la seva mort (1917) va
ser el president de la mancomunitat.
2. Francesc Cambó serà entre 1901 i 1907 regidor a l’Ajuntament de
Barcelona. Entre 1907 i 1923 serà diputat a Madrid i el portaveu del
catalanisme polític a Madrid.
1903 La lliga perd eleccions perquè els obrers hi participen més i voten a
lerroux, la lliga no perd els votants, tot i així, no aconsegueix mal resultats.
1904 La Lliga pateix una crisis interna, perquè el rei (Alfons xiii) va fer el primer
viatge oficial a barcelona, Cambó i Prat de la riba, van dir “Aprofitem per
presentar el 3r memorial de Greuges”, va haver-hi una part minoritaria de la
lliga, encapçalada per un arquitecte( Domènech i Montaner) que en van voler
negar a la visita del rei. Aquesta crisis, va provocar que es separes en dos La
Lliga, i aquells van formar el primer partit catalanista republicà de
centre-esquerra.
El rei arriba a l’ajuntament i Cambó agafa la paraula (intervención de Cambó
davant del rei) li demana autonomia,...
1905 torna haver eleccions generals, i la lliga millora els resultats electorals, la
lliga, per celebrar van ver un sopar, anomenat el sopar de la victoria. Aquest
fet, una revista satírica ( el cu-cut) i va lligar la victoria de la lliga amb la
derrota de l'exèrcit (acudit moodle) aquest acudit el va entendre els militars, i
va haver una resposta de militar, 250 militars van anar a la seu del Cu-Cut i la
van cremar. Al costat hi havia la Veu de Catalunya, i també ho van cremar. I el
govern de Madrid va recolzar-los.
Aquests militars fan una carta (manifest) tots els oficials de l'exèrcit, recolzant
els seus companys de Barcelona, pero un teniente coronel, no va firmar, es
deia Francesc Macià, i els altres dos el van pressionar i intentar comprar,
finalment va deixar l’exercit. A partir d’aixo comença a fer política, i inicilament
sera diputat per la lliga (evolucionara cap al republicanisme i será un dels
fundadors de ERC)

APUNTS MANCOMUNITAT I CATALANISME D’ESQUERRES

Crisi del 17:

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) Espanya es declara neutral,
perquè la societat espanyola estava dividida.

La casa reial, la jerarquia eclesiàstica, els altres comandaments de l’exèrcit

eren germanòfils (alemanys), mentre que els sectors populars i republicans
eren aliadòfils (francesos i anglesos).

Els obrers es mostraven contraris a la guerra, considerant-la una guerra de

potències burgeses i capitalistes.

El fet de ser neutral vol dir que et converteixes en proveïdor dels 2 bàndols.

El tèxtil català, el sector primari (agricultura) i la sidometalúrgia dels bascos

creix molt. D’aquest creixement econòmic només es beneficia la burgesia
catalana i la burgesia basca.
Hi ha un procés d'inflació i la classe obrera es torna més pobre.

El 17 hi ha una triple crisi:

● crisi social
● crisi política
● crisi militar (reivindicada per militars).

El mes de febrer esclata una vaga revolucionària, els obrers es queixen de la

situació econòmica.

La CNT amb UGT i PSOE declara una vaga general.

Aquesta vaga té molta repercussió sobretot als nuclis industrials de
Barcelona.
La resposta del govern de la restauració (Eduardo Dato) és declarar
l’estat de guerra i enviar l’exèrcit.

Aquell mateix febrer a Rússia esclata la primera revolució obrera i acaba amb
la monarquia russa (tsarisme).

El mes de març esclata la crisi militar.

Els oficials espanyols estaven dividits en 2 grups:
➔ Els africanistes (privilegiats i protegits pel rei)
➔ Els peninsulars (els que es dediquen a reprimir als obrers).

Els peninsulars són els que creen una mena de “sindicat” (estava prohibit) i
creen les Juntes de Defensa a Barcelona.
Reclamaven millores salarials i laborals.
La resposta del govern és trencar amb el sistema de la restauració. A l’abril
tanquen el parlament amb el permís del rei. A partir d’aquest fet comença el
desprestigi polític i social del rei Alfons XIII. A partir del tancament del
parlament Eduardo Dato governa per decret llei, sense passar per l’aprovació
del parlament. Pren aquesta mesura per governar autoritàriament.

El juliol d’aquell mateix any Cambó (líder de la lliga) pren la iniciativa política.
Pensa que no pot ser que no hi hagi parlament. Convoca a Barcelona a tots
els parlamentaris espanyols per fer una assemblea. L’objectiu és exigir la
reobertura del congrés i regenerar la restauració.
A aquesta assemblea només van els diputats catalans i els diputats espanyols
republicans i socialistes. Falten els més importants, els liberals i els
conservadors. Cambó veu que a ells ja els hi està bé que es governi de manera
autoritària. L’assemblea va ser un fracàs per dues raons:
1. Els partits dinàstics no assisteixen a la reunió.
2. Cambó fa fracassar l’assemblea. Ell és partidari del sistema de la
restauració, però els republicans i els socialistes no.

A l’agost la CNT, la UGT i el PSOE declaren una vaga general revolucionària

(volen acabar amb la restauració). La CNT volia crear un estat revolucionari i
anarquista. Els socialistes (PSOE) no estaven a favor de l’anarquisme. La vaga
paralitza durant uns dies el país. A Barcelona, Madrid i a Astúries els obrers
ocupen els carrers. El govern declara l’estat de guerra a Espanya. Espanya
passa a ser un país militar. El govern es veu tan desbordat que crida als
africanistes i als regulars. La vaga és reprimida violentament i així s’acaba la
crisi del 17.

Setembre del 17 al Setembre del 23 (anys del col·lapse del sistema de la

restauració):
En l'àmbit polític: Durant aquests 6 anys a Espanya hi haurà 10 governs
(5 mesos per gobern aprx). D’aquests 10, 3 seran de concentració. Govern de
concentració vol dir que governen junts els conservadors, els liberals i la lliga
regionalista.
Primer govern de concentració: Tardor de 1917 es forma el primer govern de
concentració (cambó encara no es ministre i no entra directament), el primer
gobern nomes dura 3 messos, ja que al ser un gobern de concentracio
duraben poc. El que entra al gobern es el segon del la lliga, Duran i Ventosa,
fill de Duran i Vas.. Duran i Ventosa és el primer ministre catalanista que forma
part d’un govern de concentració.
Segon govern de concentració (molt important): Març i novembre 1918. Aquest
segon gobern de concentracio està presidit per Antoni Maura. El triple
ministre és Cambó. La seva macrocatera inclou economia, finances i obres
públiques. Aquest govern és important perquè en el context d’aquest govern
Cambó i la lliga intenten que s’aprovi un Estatut d'Autonomia per Catalunya.
Cambó presenta al parlament espanyol un projecte d’Estatut perquè s’aprovi.
Durant el procés de debat per aprovar-lo o no, la premsa de Madrid comença
una campanya en contra d’aquest Estat d’Autonomia per Catalunya. L’objectiu
d’aquesta campanya és pressionar perquè el parlament espanyol no aprovi
l’Estatut. No es va aprovar l’Estatut. Cambó tenia 2 opcions:
1. Trencar amb el partit liberal i conservador. Davant aquesta opció hi
havia dues possibles conseqüències: —revolució social —república
2. Continuar al govern i guardar al calaix l’Estatut fins que hi hagi un
moment millor per tornar a presentar-lo (pragmatisme polític)
Cambó tria la segona opció. Aquesta acció té dues conseqüències:
1. La gent jove no accepta que Cambó hagi acceptat la segona opció i
marxen creen ells un propi partit anomenat Acció Catalana. La joventut
era un sector més nacionalista i menys pragmàtic. Aquest partit era
republicà, de centre i catalanista (no independentista).
2. L’any 1922 Francesc Macià crea el primer partit independentista de la
història de Catalunya.

GUERRA DEL ANNUAL

Va ser una derrota del exèrcit espanyol, 9000 morts
Tercer govern de concentració: Estiu del 21, després del desastre de la batalla
d'Annual.

Conseqüències socials de la crisi del 17 (17-23, conegut com a etapa del

pistolerisme):
-Etapa de radicalització i violència per part del sistema de la restauració més
una part dels empresaris i radicalització i violència d’una part de la CNT.
Aquesta radicalització comença després de la vaga de la canadenca.
Vaga de la canadenca:
La canadenca, que no es deia així, però l'havien fet uns canadencs, era una
empresa d’electricitat que estava formada pels obrers de la CNT. La principal
subministradora/generadora d’electricitat de Catalunya. El febrer del 19 els
obrers de la canadenca comencen una vaga pacífica per aconseguir millores
laborals i paralitzen el país (no reben llum). ACABAR APUNTS

Entre el 1919 i el 1923 les relacions laborals/socials entre treballadors i

empresaris es radicalitzen a conseqüència del triomf dels obrers a la
canadenca. La patronal és l’organització que agrupa tots els empresaris. A
Catalunya el nom d’aquesta organització es diu Foment del treball. Aquesta
organització fa dues coses:
1. Crea el Sindicat lliure per intentar contrarestar la CNT
 2. Contracten grups de sicaris per matar obrers
3. Locaut: Els empresaris tanquen les fàbriques per deixar sense cobrar
els obrers

La resposta del govern és donar-li suport a la patronal. Els que donen suport
són:
1. El governador civil de Barcelona, el general Martínez Anido.
2. El cap de l’exèrcit de Catalunya, el general Milans del Bosch.
3. El comissari en cap de la policia de Barcelona durant el pistolerisme
(19-23).

La resposta d’una part de la CNT a la radicalització dels empresaris és

utilitzar la violència. Aquest grup es coneix com a Els solidaris i està format
per Bonaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso. Aquests 3
seran els que l’any 23 fundaran dintre de la CNT la FAI (federació anarquista
ibèrica).

Aproximadament va haver-hi uns 800 atemptats entre els 2 bàndols i uns 200
morts. La policia aplicava la “Ley de Fugas”, que era bàsicament justificar els
assassinats dels obrers.

El 1920 els sicaris de la patronal assassinen a Francesc Layret, advocat

laboralista i diputat a Madrid per Sabadell, pel partit català republicà. Era
proper a la CNT i amic de Lluís Companys. Fa poc, es va descobrir qui el va
matar i el que va cobrar: 25.000 pessetes = 300.000 euros. No es va fer cap
investigació ni judici. Aquests sicaris també van voler matar a Lluís Companys,
però no van poder perquè ell estava a la presó.

La resposta dels solidaris va ser intentar matar a Martínez Anil, però no van
poder perquè ell estava molt protegit. Llavors van decidir anar a Madrid i
matar a Eduardo Dato, el president del govern. El març del 21, 3 anarquistes
de la CNT van agafar un sidecar i 3 tomson i van disparar contra el cotxe del
govern.

L’última víctima va ser el noi del sucre, Salvador Seguí, líder de la CNT. El va
matar la patronal el març del 23. Aquest assassinat els va anar bé als 2
bàndols, ja que als solidaris els anava bé que Salvador Seguí sortís del mapa
perquè ell no estava a favor de la violència.
Desastre d’Annual:
A partir de 1920 Abd-el-Krim (aka el que no come jamon y no celebra la
navidad) va coordinar les tribus de la zona i va fer un exercit per lluitar
contra l’exercit espanyol L’estiu del 21 Espanya organitza un exèrcit de deu mil
homes que surten de Melilla per anar a derrotar al senyor que no menja pernil
a Annual. Les condicions climàtiques estaven en contra Espanya. El rei
d’Espanya ordena al general Silvestre que lideri l’exèrcit perquè és amic seu. El
gruix de l’exèrcit eren soldats de lleva, els soldats que estaven fent la mili, que
estaven mal formats i no coneixien el territori. L’estratègia del nom raro és
deixar que l’exèrcit espanyol s’endinsi al desert i s’allunyi de les zones urbanes.
En la primera gran derrota (batalla d’Annual) d’Espanya, perden 3000 soldats,
entre ells el general Silvestre. El primer gran error dels espanyols és tornar pel
camí on van arribar en comptes d’anar a Ceuta o a Melilla per un altre camí.
En tornar pel mateix camí es van morint per les emboscades del senyor que
no menja pernil. Van morir 3000 soldats més. Monte arruit era el segon cuartel
més important, i els espanyols es van resguardar allà, els 3000 soldats que
quedaven vius. Aquests homes es rendeixen i decideixen rendir-se a
Abd-el-Krim. Ell els promet que si s’entreguen no els matarà, però els menteix,
els maten i els deixen sense genitals i sense extremitats. Quan arriben les
notícies a Espanya, intenten ocultar a l'opinió pública les fotos i notícies. El
desastre d’Annual provoca la caiguda del govern de Maure. Es forma el tercer
i últim govern de concentració de la Restauració. La pressió pública i social va
fer que es formés una comissió d’investigació al parlament. El general Juan
Picasso es va encarregar de fer la investigació i va fer l’informe Picasso.
Conclusions de l’informe:
- El desastre és responsabilitat de Silvestre
- L’exèrcit espanyol estava mal format i mal equipat
- Els militars africanistes tenen muntada una xarxa de corrupció
molt important (droga, etc)
- L’últim responsable d’aquest desastre és el rei Alfons XIII

Tot això accelera l'arribada d’un cop d’estat militar el 13 de setembre de 1923
fet per Primo de Rivera, capità general de Catalunya. El rei li va donar suport.
Examen:
-Segona etapa restauració (1901-1923)
-Segona etapa catalanisme polític (Lliga, mancomunitat i catalanisme
d’esquerres)