LA SEGONA REPÚBLICA (1931-

1936)
1. DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA

1923-1930 dictadura de Primo de Rivera i ho va permetre Alfons XIII el rei.

1930 dimissió Primo de Rivera, rei Alfons XIII encarrega creació govern a Dámaso Berenguer
però retornar al regim polític després de la dictadura no es va poder per 3 raons:

1. Partits dinàstics (conservador i liberal) estaven desprestigiats

2. Opinió publica identifica al rei amb el dictador i el fa responsable de la situació
3. Forces antidinàstiques van fer el pacte de Sant Sebastià (17 agost 1930)

Fins al 1931 republicanisme espanyol es caracteritza per fragmentació política. Amb pacte de
Sant Sebastià es forma una aliança amb republicans espanyols i republicans catalans i
republicans gallecs, i monàrquics convertits en republicans en última hora, com Alcalà-Zamora
i Miguel Maura.

1930 a Sant Sebastià es van reunir els socialistes, republicans i nacionalistes i van pactar una
república (pacte de sant Sebastià)

L’esquerra el 12 abril de 1931 es van fer unes eleccions municipals (plebiscit=canviar intenció
de les eleccions) si votaven a les esquerres era pq volien la república i si votaven a la dreta era
q volien la monarquia.

41 de 50 capitals de província van votar esquerres per tant es va proclamar la segona república
el 14 d’abril del 1931, aquella mateixa nit el rei Alfons XIII s’exilia a Itàlia.

2. EL CONTEXT: LA DEMOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA

MENTALITAT

2.1 LA DEMOGRAFIA

Caiguda de la natalitat i de la mortalitat i va haver un augment de la població global. El sector

agrari continuava sent molt importat per l’economia espanyola.

2.2 L’ECONOMIA I LA SOCIETAT

A causa del crak del 1929 la dècada del 1930 va ser una època de crisi econòmica, això va
comportar que molts emigrants tornessin a espanya cosa que va dificultar molt més el poder
trobar feina. Hi havia un alt grau d’analfabetisme i la meitat dels infants no estaven
escolaritzats. Al camp encara hi havia els caics.

La república va aixecar expectatives als sectors més desfavorits prometent-los diverses

reformes i això va fer que hi hagués una gran esperança per la part d’aquest sectors.

Per altre banda, la república va despertar un gran temor i preocupació a les classes de
mentalitat més tradicional per les reformes que prometien dur a terme.

3. EL BIENNI PROGRESSISTA (1931-1933)

Eleccions (juny 1931) guanyen les esquerres socialistes i republicans (mentrestant hi havia un
govern provisional). President: Alcalá-Zamora. Cap de govern: Azaña aquest govern va
governar fins el 1933. En aquestes eleccions van ser elegides per primer cop a la història tres
dones republicanes: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken.

Constitució (progressista): les corts sorgides a les eleccions del 28 de juny van redactar una
nova constitució que es va aprovar al desembre del 1931. A la constitució es deia que: espanya
estat laic, espanya es una república, bandera tricolor, llibertats individuals, sufragi universal.

Va intentar fer diferents reformes:

1. Reforma agrària: crear una xarxa de jornalers que tinguessin les pròpies terres,
expropiant-les a l’Església i terratinents. Es van posar en contra d’aquesta reforma
l’Església i terratinents, i també els camperols pq no els hi van arribar les terres que els
hi havia arribat, només a molt poques persones, això es va deure a la incompetència
de l’estat i va comportar la decepció dels camperols. També els hi van dir als
propietaris que havien de tenir totes les terres cultivades si no volien que els seu
USDEFRUIT passés als treballadors.
2. Religiosa i d’ensenyament: es fa fora als jesuïtes (església) de l’ensenyament i es crear
una xarxa de biblioteques, escoles públiques. L’església està en contra d’això.
3. Militar: jubilació daurada, es a dir, molts dels alts càrrecs militars els van voler jubilar
ja q hi havia masses. L’objectiu era apartar-los de la vida política pq no donessin un cop
d’estat.
4. Reforma laboral: 8h de jornada laboral (vaga de la canadenca, que va ser una vaga de
l’empresa que es deia canadenca q durant 50 dies els treballadors van fer vaga
deixant de subministrar electricitat a bcn).
5. Estatuts regionals: elaborar els seus estatuts, volien un reconeixement que els
distingeixi de la resta d’Espanya (Catalunya, Galicia, valencià i país basc).

3.3 EL GOVERN CONSTITUCIONAL ( desembre 1931 – novembre 1933)

Alcalá-Zamora (president de la república) va encarregar a Azaña la formació d’un govern. A

part d’aplicar la nova constitució va continuar amb les reformes establertes pel govern
provisional. A part, també es va crear la guarda d’Assalt, un cos de policia armada moderna i
fidels a la república.

Estaven en contra del bienni progressista els anarquistes, els camperols, l’Església.

Agitació al camp andalús o Fets de cases viejas (1932-1933): els revoltants van assaltar una
casera de la guàrdia civil i van matar a alguns guàrdies. La guàrdia d’assalt va fer retrocedir als
camperols però un grup es va quedar en una cabana, els guàrdies la van cremar i van matar a
tots els ocupants incloent-hi dues dones i un nen. A més, van afusellar a 14 detinguts. Azaña,
mal informat dels fets va defensar l’actuació de la guàrdia d’assalt però quan va saber la veritat
l’oposició va demanar la seva dimissió.

Aixecament anarquista de l’Alt Llobregat (gener 1932): va ser una vaga general la qual va ser
reprimida fortament.

Apart d’això també hi va haver l’intent de cop d’estat monàrquic del general José Sanjurjo el
10 d’agost del 1932.

3.4 L’AUTONOMIA DE CATALUNYA

12 abril de 1931 va guanyar ERC encapçalat per Macià (govern provisional).

Amb el permís del govern d’Espanya i encapçalat per Macià es va elaborar l’estatut de Núria
(ESTATUT: com s’organitza una comunitat autònoma dintre del país) i es van començar a
redactar al juliol al 1931, i va ser aprovat pel poble català al 2 d’agost del 1931.

3.5 L’ESTATUT D’AUTONOMIA

L’estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya de l’autodeterminació .

No es va aprovar per el govern espanyol fins el setembre del 1932 però modificant-la.

20 novembre del 1932 es fan unes eleccions per escollir un president per la generalitat de
Catalunya i va sortir guanyador ERC i el seu president va ser Francesc Macià.
4. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)

El govern de Azaña va caure al setembre de 1933 a conseqüència dels fets de cases viejas,
Alcalà Zamora va convocar eleccions el 19 de novembre.

4.1 LA DRETA AL PODER

Hi havia 2 partits, un que s’oposava a la república ( JONS creada pel fill de Primo de Rivera) i
l’altre que l’acceptava per transformar-la en sentit dretà (CEDA el seu dirigent era Gil-Robles).
La dreta volia revisar la constitució sobretot en els seus punts laics i progressistes, volia
suspendre la reforma agrària i volia donar amnistia a les persones empresonades per delictes
polítics (Sanjurjo).

Els resultats de les eleccions del 1933 van ser favorables per les dretes i no per les esquerres. El
president de la república va encarregar la formació d’un nou govern a Lerroux.

4.2 LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1934

Uns mesos després del triomf de la dreta en les eleccions, el PSOE i la UGT van preparar una
insurrecció armada acompanyada d’una vaga general. La iniciativa va ser de Largo Cavallero un
socialista radical. El que passava a Europa en aquell llavors ho explica una mica, Adolf Hitler va
pujar al poder (1933) i hi va haver una persecució de socialistes a Àustria (1934).

El motiu que li van donar a la revolta va ser l’entrada dels membres de la CEDA al govern de
Lerroux. Tement que Gil-Robles fes un cop d’estat la UGT va convocar una vaga general al 5
d’Octubre del 1934. La revolta va triomfar a Astúries però va ser durament reprimida per
l’exèrcit d’Àfrica, comandat pel general Francisco Franco.

Així doncs la revolta va fracassar i els seus dirigents van ser empresonats o es van haver
d’exiliar.

4.3 CATALUNYA I EL 6 D’OCTUBRE

25 desembre 1933 mor Macià, i Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat.
Catalunya vivia un moment de molta tensió, tant al camp amb el conflicte dels propietaris i els
camperols com a la indústria amb l’aixecament anarquista de l’alt Llobregat al 1932.

1934 es van aprovar al Parlament noves lleis:

 Llei de contractes de conreu: volia impedir que els camperols seguessin expulsats de
les terres que treballaven i es pretenia que en un futur poguessin ser els propietaris
d’aquelles terres mitjançant la seva compra.
El govern de la república va portar aquesta llei a un tribunal ja que deien que no tenien la
capacitat per legislar.

5 octubre hi va haver una vaga general i també van entrar tres ministres de la CEDA al govern
de Lerroux tot això va fer que Companys un dia després proclamés l’Estat Català dins de la
República Espanyola. Això que va fer no va ser seguit pel poble i al dia següent ell i el seu
govern es van rendir davant de les forces de l’exercit. L’estatut d’autonomia va ser suspès i
Companys va ser empresonat.

4.4 L’OBRA DE GOVERN DE LA GENERALITAT

 Els traspassos de serveis: el bienni progressista es va basar en un creixement de

desconfiança entre la generalitat i el govern de Madrid. Entre aquests traspassos
destaca el dels serveis d’ordre públic i justícia, la Generalitat controlava les forces de
seguretat de Catalunya. Això va durar fins el 1934 amb l’accés de la dreta al poder.

 Les actuacions de la Generalitat: En l’àmbit econòmic es van crear diverses

institucions que pretenen aplacar l’atur i buscar la conciliació entre treballadors i
empresaris. La sanitat, l’ensenyament i la cultura també van ser importants, van haver-
hi campanyes de vacunació i es van crear nous hospitals, també es van crear
nombroses escoles. A part també es va impulsar la llengua catalana. Per últim també
es va fer una legislació per la millora de la condició de la dona.

5. EPÍLEG: LES ELECCIONS DE 1936

Al Setembre de 1935 el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir a causa de l’estraperlo

(Lerroux es veu involucrat en un problemes de Casinos, trucaven la ruleta i es veuen
involucrats en problemes de corrupció).

Al Febrer del 1936 es van convocar unes noves eleccions, els socialistes, comunistes,
republicans... formen una coalició anomenada FRONT POPULAR, les dretes es presentaven per
separat.

Les eleccions les guanya el front popular per molt poc.

El front popular va restaurar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i Lluís Companys va ser

reelegit president de la Generalitat. També va restablir les mesures i reformes del primer
bienni i dona l’amnistia per Lluís Companys, Macià i els seus consellers.

Juliol 1936 Franco i diferents generals van fer aixecament militar contra la república i van
donar un cop d’estat que va acabar amb la Guerra Civil.