Professional Documents
Culture Documents
2.2
3. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932
Es crea un òrgan de govern (Generalitat de Catalunya). El líder és Francesc Macià “l’avi
de Catalunya”. Més tard, quan Francesc Macià mori, Lluis Companys serà el líder.
El govern va quedar en mans de les esquerres. El govern català va fer un projecte
d’Estatut d’Autonomia, que es redacta al Santuari de Núria i per això s’anomena Estatut
de Núria.
Aquest projecte d’estatut d’autonomia diu:
- La República havia de tenir caràcter federal.
- El català havia de ser una llengua oficial.
- Accepta la federació dels països de parla catalana.
- La Generalitat assumia competències exclusives.
Aquest projecte s’aprovava per plebiscit popular. El 90% dels catalans voten que si, que
estan a favor d’aquest estatut el 2 d’agost.
Un cop el poble diu que sí, s’ha de tramitar a les corts espanyoles. Allà es van manifestar
3 posicions diferents:
→ Govern central: Deien que havia de ser una autonomia moderada.
→ Parlamentaris catalans: Volien una autonomia àmplia.
→ Oposició de dretes: Pensaven que l’autonomia posava en perill la unitat d’Espanya.
Finalment, el 9 de setembre de 1932 s’accepta aquest projecte passa a ser l’Estatut
d’Autonomia però va haver de ser modificat. A més, va tardar tant en ser tramitat ja que
primer s’havia de redactar la constitució del 1931.
L’Estatut definitiu deia:
- Catalunya serà una regió.
- El català serà una llengua cooficial.
- La Generalitat no tindrà competències exclusives sinó que seran compartides.
- Es crearà el tribunal de garanties constitucionals.
Aquest estatut no va agradar a la dreta que defensava l’Espanya unitària. Als catalans
ambiciosos tampoc els va agradar ja que hi havia hagut molts canvis del seu projecte a
l’Estatut definitiu.
5 LES REFORMES REPUBLICANES
5.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària
Es volia millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Es va fer una llei, la Llei de
Reforma Agrària: Consistia en l’expropiació sense indemnització de les terres de los
Grandes de España. Les conreades de manera deficient es podien expropiar amb
indemnització. Es reparteixen aquestes terres entre els pagesos, que no tenien dret a la
propietat. L’IRA (Instituto de Reforma Agraria) va ser l’encarregat de repartir les terres,
però això va resultar molt difícil ja que aquesta llei era molt lenta d’aplicar, hi havia una
manca de pressupost i els propietaris es van resistir. Aquesta llei va fer augmentar la
tensió social ja que els pagesos van quedar decebuts i frustrats i els propietaris es van
oposar. Una part de la pagesia va ocupar cortijos...