TEMA 11.

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA

(1931-1936)

1931-1933→ Bienni President de la República:

d’esquerres/reformista/progressista/Republicanosocialista Alcalá-Zamora
1933-1936→ Bienni de dretes/ “negre”/ Radicalcedista President del Govern:
Manuel Azaña
1936→ Front popular (esp.) / Front d’esquerres (cat.)

1. INTRO: Perquè va caure la monarquia al 1931

El dictador ja havia dimitit l’any 1930. El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions
municipals a Espanya i els resultats d’aquestes van manifestar un canvi ja que la majoria
dels alcaldes que van sortir escollits a les grans ciutats van ser alcaldes de candidatures
republicanes. Això va donar a entendre que els espanyols no volien la monarquia. El rei
va interpretar que no el volien. El 14 d’abril el rei va marxar i se’n va anar a França, per
tant, es proclama la 2na República Espanyola de manera pacífica. Els partits polítics que
havien signat el Pacte de San Sebastià (un pacte que es va signar per posar fi a la
monarquia i proclamar la república a Espanya). Aquests partits faran un govern
provisional fins que es facin unes noves eleccions. Aquestes eleccions son convocades
per al 28 de juny.
El govern provisional pren algunes mesures d’urgència:
→ Amnistia per als presos polítics.
→ Es convoquen les eleccions del 28 de juny.
→ Es proclamen llibertats.
A Catalunya va passar una mica el mateix. El vencedor de les eleccions del 12 d’abril va
ser Esquerra Republicana de Catalunya. En aquells moments, Francesc Macià (líder
d’ERC) surt al balcó i proclama la República Catalana dins la federació de Repúbliques
Ibèriques. Diu que Espanya és un estat federal i Catalunya és un estat dins d’aquest. Quan
a Madrid escolten a Macià es produeix un conflicte amb el govern provisional perquè
s’havia d’esperar a que hi hagués una constitució per descentralitzar l’estat i, encara no
estava redactada. El govern provisional envia a Barcelona una comissió per negociar amb
Macià i signar un acord amb ell. Macià accepta que la decisió de l’estructura de l’estat es
decideixi a les corts, però a canvia obté l’autonomia per Catalunya.
2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ
2.1 Constitució del 1931 (9 de desembre de 1931)
Les primeres eleccions que hi va haver van ser guanyades per una coalició d’esquerres i
aquestes esquerres redacten una constitució que no es va fer per consens i no tothom
hi estava d’acord. Era una constitució d’esquerres, progressista i avançada pel seu temps.
1- Espanya és un estat integral, centralitzat i unitari però admet les autonomies.
2- El poder executiu, legislatiu i judicial estan separats. Hi ha separació de poders.
Per tant, és una constitució democràtica.
3- Àmplia declaració de drets i llibertats.
4- Sufragi universal. Les dones i els homes majors de 23 poden votar.
5- Estat laic. Separació església-estat.
La dreta es va posicionar en contra d’aquesta constitució ja que no s’havia fet per
consens. Li preocupava molt la unitat d’Espanya. No els hi agradava l’autonomia de
Catalunya i tampoc que Espanya fos un estat laic. Tot això ja començava a generar debat
i acabarà amb la guerra civil.

2.2
3. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932
Es crea un òrgan de govern (Generalitat de Catalunya). El líder és Francesc Macià “l’avi
de Catalunya”. Més tard, quan Francesc Macià mori, Lluis Companys serà el líder.
El govern va quedar en mans de les esquerres. El govern català va fer un projecte
d’Estatut d’Autonomia, que es redacta al Santuari de Núria i per això s’anomena Estatut
de Núria.
Aquest projecte d’estatut d’autonomia diu:
- La República havia de tenir caràcter federal.
- El català havia de ser una llengua oficial.
- Accepta la federació dels països de parla catalana.
- La Generalitat assumia competències exclusives.
Aquest projecte s’aprovava per plebiscit popular. El 90% dels catalans voten que si, que
estan a favor d’aquest estatut el 2 d’agost.
Un cop el poble diu que sí, s’ha de tramitar a les corts espanyoles. Allà es van manifestar
3 posicions diferents:
→ Govern central: Deien que havia de ser una autonomia moderada.
→ Parlamentaris catalans: Volien una autonomia àmplia.
→ Oposició de dretes: Pensaven que l’autonomia posava en perill la unitat d’Espanya.
Finalment, el 9 de setembre de 1932 s’accepta aquest projecte passa a ser l’Estatut
d’Autonomia però va haver de ser modificat. A més, va tardar tant en ser tramitat ja que
primer s’havia de redactar la constitució del 1931.
L’Estatut definitiu deia:
- Catalunya serà una regió.
- El català serà una llengua cooficial.
- La Generalitat no tindrà competències exclusives sinó que seran compartides.
- Es crearà el tribunal de garanties constitucionals.
Aquest estatut no va agradar a la dreta que defensava l’Espanya unitària. Als catalans
ambiciosos tampoc els va agradar ja que hi havia hagut molts canvis del seu projecte a
l’Estatut definitiu.
5 LES REFORMES REPUBLICANES
5.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària
Es volia millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Es va fer una llei, la Llei de
Reforma Agrària: Consistia en l’expropiació sense indemnització de les terres de los
Grandes de España. Les conreades de manera deficient es podien expropiar amb
indemnització. Es reparteixen aquestes terres entre els pagesos, que no tenien dret a la
propietat. L’IRA (Instituto de Reforma Agraria) va ser l’encarregat de repartir les terres,
però això va resultar molt difícil ja que aquesta llei era molt lenta d’aplicar, hi havia una
manca de pressupost i els propietaris es van resistir. Aquesta llei va fer augmentar la
tensió social ja que els pagesos van quedar decebuts i frustrats i els propietaris es van
oposar. Una part de la pagesia va ocupar cortijos...

5.2. Església i laïcisme

Volien limitar el poder de l’església i convertir Espanya en un estat laic. Es va prohibir que
l’església estigues a l’ensenyament. S’aprova la Llei de Congregacions (1933) que limita
el poder de l'església. Enfrontament amb els jesuïtes perquè s’expulsen d’Espanya. Hi va
haver molta polèmica en contra de la República perquè Espanya era molt catòlica. La
gent de dretes (normalment catòlics) s’allunyen d’aquesta República, per la qüestió de
l'església. Els poderosos estan en contra de la República.

5.3. La reforma militar

Es professionalitza l’exèrcit. La República vol tenir un exèrcit fidel i lleial a la República.
Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa que era un nucli de futurs colpistes. Es crea la
Guardia d’Assalt lleial a la República. Llei del Retir de l’oficialitat (1931): possibilitat de
retirar-se si no ets fidel a la República. A més, també va anul·lar els ascensos per mèrits
de guerra que hi havia a la dictadura i això va ser vist com una agressió per als africanistes
(la dreta), que ho va aprofitar per animar a la revolta militar contra la república.

5.4. La descentralització de l’estat

La constitució va afegir el marc jurídic per concedir a les nacionalitats històriques,
institucions pròpies i Estatuts d’autonomia.
Al País Basc es va redactar un projecte d’estatut (Estatut d’estella) però no es va arribar
a aprovar. Iniciada la guerra civil es va aprovar l’estatut basc. A Galícia l’estatut no es va
arribar a aprovar a causa de l’esclat de la guerra.

5.5. La promoció de l’ensenyament i de la cultura

Es van dedicar molts recursos a l’ensenyament. Tenien l’objectiu de promoure un model
d’escola laica, mixta, obligatòria i gratuïta. A nivell cultural es van crear biblioteques on
s’hi feia xerrades de literatura espanyola, teatre i dansa... També hi va haver iniciatives
com “La Barraca” de Lorca (teatre universitari).
6 L’OBRA DE GOVERN DE LA GENERALITAT
Tenim una generalitat provisional i després una escollida pel poble de Catalunya.
Novembre 1932. Hi ha eleccions al parlament de Catalunya que són guanyades per ERC
(president Francesc Macià fins que mor al 1933). Aquesta ja és la Generalitat definitiva.
Tasca de govern:
→ A nivell econòmic.
És un govern d’esquerres. El que vol la Generalitat és un país desenvolupat. Recorda a
l’obra de la Mancomunitat, recull les seves idees. Creen caixes de dipòsits, serveis
d’estadística, instituts d’economia...
En el camp, necessitaven una llei que donés la propietat de la terra als camperols.
Aquesta llei es dirà Llei de Contractes de Conreu (1934)
→ A nivell social.
Campanyes de vacunació, campanyes de prevenció, xarxes d’higiene pública, atenció
psiquiàtrica. També va fer una oficina De Contra l’Atur Forçós (ICAF)
→ En l’ensenyament.
Es fan moltes escoles primàries i centres d’ensenyament secundari i professional.
S’implanta el bilingüisme i l’ús del català creix. S’augmenten els salaris els salaris als
mestres i es milloren les condicions laborals.
→ Àmbit cultural.
Es va normalitzar la llengua. Ja tenim un diccionari. Es publiquen desenes de diaris en
català.
→ Àmbit administratiu.
Espanya estava dividida en províncies i la Generalitat volia dividir Catalunya en
comarques (38).
7 CRISI DEL BIENNI D’ESQUERRES
1933. El govern, molt debilitat, entra en crisi per la conflictivitat i tensió social.
La situació econòmica al 1931 era molt dolenta després del crack del 29. La República
coincideix amb un moment econòmic nefast i no hi havia diners per a fer les reformes.
Els pagesos tenen malestar i frustració ja que la República no va fer el que havia promès.
Això va provocar diferents escàndols, entre ells, el de Casas Viejas. L’any 1933 es van
sublevar els pagesos andalusos i això va comportar revoltes. Aquestes revoltes van
comportar crema de “cortijos”, ocupació de terres...
L’exèrcit va aprofitar aquest descontentament i l’agost de 1932 el General Sanjurjo va fer
un cop d’estat però va fracassar.
Azaña quan es torna a presentar a les eleccions ningú el votarà perquè ha promès moltes
coses que no ha complert.

8 BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) President de la República:

Alcalá-Zamora
Comença amb les eleccions del novembre del 33. L’esquerra es
presenta dividida mentre que la dreta es presenta unida. Les President del Govern:
eleccions les guanyen el Partido Radical (Lerroux) i la CEDA (Gil Alejandro Lerroux
Robles). A més, és la primera vegada que voten les dones. A
Catalunya, molts catalans van votar a la Lliga Regionalista (dretes).
El govern passa a mans d’Alejandro Lerroux i el president de la República continuarà sent
Alcalá-Zamora. Això genera conflictes amb Catalunya, que tenen un president
d’esquerres.
El nou govern va frenar les reformes del Bienni d’esquerres.
- Devolució de les terres expropiades.
- Aprova el pressupost de culte i clero.
- Amnistia per Sanjurjo.
- ...
La Generalitat ha aprovat la Llei de Contractes de Conreu. Aquesta llei serà derogada pel
govern espanyol i generarà molt conflicte.
Tot això fa que l’esquerra es radicalitzi (PSOE,UGT...) i hi hagi vagues, revoltes...
L’octubre de 1934 entren al govern ministres de la CEDA i Lerroux ho accepta i els hi dona
ministeris. El que passa és que l’esquerra interpreta que això és una deriva cap al
feixisme. Hi ha perill que acabin amb la República. Hi ha vagues, manifestacions,
repressions... Es convoca una vaga general que no té el mateix ressò a tot arreu, però
aquesta vaga comença de manera pacífica i acaba sent una insurrecció però fracassa.
A Astúries, arran de l’entrada de la CEDA al govern, hi va haver una insurrecció per part
dels ministres asturians. Els minaires tenien dinamita que van utilitzar per al seu
aixecament. El govern va demanar al general Franco que frenés aquest aixecament i ell
envia a la legión. La repressió és desmesurada i contundent, hi va haver 1100 miners
morts, 2000 ferits i moltes detencions contra aquest aixecament de la població civil.
El Bienni de dretes acaba amb les eleccions de 1936. Alcalá-Zamora convoca eleccions
per febrer de 1936. Aquestes eleccions les van guanyar les esquerres, pels fets que van
passar a Astúries i perquè Lerroux va estar esquitxat per un escàndol de corrupció (Cas
Estraperlo) El 1936 l’esquerra es va presentar en coalició i el resultat va ser ajustat però
va guanyar l’esquerra.

9 BIENNI CONSERVADOR A CATALUNYA (1933-1936)

A Catalunya teníem un govern (la Generalitat) liderat per ERC, mentre que a Madrid hi
havia un govern molt de dretes (Lerroux i la CEDA).
El 6 d’octubre de 1934 entren els ministres de la CEDA al govern (fets d’octubre).
A Catalunya el 1934 es va aprovar la Llei de Contractes de Conreu. Aquesta llei garantia
la propietat de la terra als pagesos rabassaires. Aquesta llei no va agradar als propietaris
de les terres i el que van fer va ser portar la llei al tribunal de garanties constitucionals.
El tribunal estudia la llei per veure si entra dins de la constitució i finalment es deroga la
llei.
La dreta catalana porta aquesta llei al tribunal. Aquests estaven organitzats al voltant
d’una institució anomenada Institut agrícola català de San Isidre (Institut de San Isidre).
La Generalitat no accepta l’anul·lació d’aquesta llei i n’aprovarà una pràcticament igual.
Aquest conflicte posa de manifest una realitat, les relacions Generalitat-Govern central
són molt dolentes i hi ha moltes diferències.
EL 6 d’octubre de 1934 a Catalunya el president de la Generalitat (Lluis Companys)
proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ell entén que la República
esta en perill ja que cada vegada s’incorpora més gent feixista al poder. A la vegada
s’organitza una vaga general. El govern declara l’Estat de Guerra a Catalunya. S’envia a
l’exèrcit a Catalunya i porten a Lluís Companys i als membres del govern (entre ells Azaña)
a la presó (vaixell Uruguai) i el condemnen a 30 anys.
 President de la República:
Manuel Azaña
10 EL FRONT POPULAR /D’ESQUERRES (Febrer-Juliol 1936)
President del Govern:
El front popular és una coalició electoral. Al febrer de 1936 es van tornar Casares Quiroga
a convocar unes eleccions i hi va haver una coalició d’esquerres (Front
popular /d’esquerres) i una coalició de dretes (Bloque nacional/ Front català d’ordre). A
Espanya va guanyar el Front popular i a Catalunya el Front d’esquerres.
En aquesta coalició hi havia tots els partits d’esquerres. El resultat va ser ajustat però la
victòria va ser per a les esquerres.
A Catalunya el programa electoral del front d’esquerres portava la recuperació de la
generalitat, amnistia per al president i el seu govern, recuperar la llei de contractes de
conreu... L’any 1936 el programa era recuperar tot el que la dreta havia tret a Catalunya.
El front popular donarà amnistia per als presos polítics (Catalunya i Astúries). Es
comencen a reprendre les negociacions dels estatuts Basc i Gallec. Catalunya recupera
el seu estatut, tornen a tenir la llei de contractes de conreu el president Companys surt
de la presó...
Les postures, per això, cada vegada es van radicalitzant més.
A Catalunya es va donar un oasi català. Mentre a Espanya hi ha molta violència, a
Catalunya es va viure un oasi, no hi havia aquell clima que hi havia a la resta d’Espanya
perquè les postures no estaven tan polaritzades.
A nivell econòmic no és un bon moment per fer negocis i els industrials fan expatriacions.
L’església catòlica fa una campanya en contra de la República. Els feixistes estan
escampant crispació. Tot això acabarà en una guerra. El 18 de juliol de 1936 el general
Franco iniciarà una sublevació militar que serà l’inici d’una guerra civil que durarà 3 anys.