U 11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

1. PER QUÈ UNES ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR A LA REPÚBLICA?

El 12 d’Abril de 1931 hi va haver unes eleccions convocades pel govern d’Aznar amb caire
plebiscitari (a favor o en contra) de la monarquia. Als municipis rurals es van imposar les
candidatures monàrquiques i a les capitals i nuclis urbans triomfa la conjunció
republicanosocialista (partidari de república).

A Catalunya van guanyar les candidatures republicanes, sobretot el partit d’Esquerra

Republicana de Catalunya liderat per Francesc Macià. El 14-A, Aquest senyor va proclamar des
del balcó de la Generalitat la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques
Ibèriques.

Una comissió del nou govern va demanar a Macià que retires la seva decisió sobre l’estructura
de l’Estat i la deixes la futura decisió de les Corts Constituents a canvi de la concessió
d’autonomia.

També al 14-A Alfons XII va renunciar a la potestat reial i va abandonar a Espanya. Els
representants dels partits del Pacte de Sant Sebastià, van constituir un govern provisional
presidit per Niceto Alcalà Zamora.

El govern va fer mesures d’urgència:

- Amnistia general per als presos polítics

- Proclamació de llibertats polítiques i sindicals
- Designació d’alts càrrecs de l’Administració
- Eleccions a Corts Constituents → 28 Juny 1931

Van guanyar la conjunció republicanosocialista, PSOE va ser el principal grup parlamentari

seguit del Partido Republicano Radical de Lerroux i organitzacions d’esquerres.

Cap de govern: Niceto Alcalà Zamora

2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

2.1. La Constitució del 1931

La Constitució responia als criteris de la majoria parlamentària, formada per socialistes i

republicans d’esquerra. Va ser aprovada el 9 de desembre (1931).

Característiques:

- Caràcter democràtic i progressista. República de treballadors de totes les classes socials.

- Renúncia de la guerra
- Definició d’un estat integral amb possibilitat de governs autònoms
- Principi de la sobirania popular: Corts unicamerals i divisió de poders
- Poder legislatiu al Parlament (predomini sobre el govern i el cap d’Estat)
- President de la república amb poques atribucions i escollit pels diputats
- Declaració de drets i de llibertats i preocupació pels temes socials
- Igualtat davant la llei, l’educació i la feina, no-discriminació.
- Educació primària obligatòria i gratuïta
- Vot de les dones (tots a partir de 23 anys)
- Laïcitat de l’Estat i reconeixement del matrimoni civil i el divorci

2.2. Els debats parlamentaris

La defensa dels drets socials i individuals van provocar debats entre esquerres i dretes pel el
dret de sufragi de les dones, finalment es va acabar implantant un sistema de sufragi universal.
El laïcisme (prohibició d’actes religiosos en l’educació) va originar debats parlamentaris.

La Constitució va tenir rebuig per part dels partits de dreta, sectors catòlics i els republicans
més moderats.

Niceto Alcalà Zamora dimiteix i passa a ser el president de la República.

President del govern: Manuel Azaña

2.3. El sistema de partits i de sindicats

3. LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932

3.1. La Generalitat provisional i que es demana en l’Estatut de Núria

Les negociacions amb el govern van comportar la desaparició de la República Catalana i el

reconeixement de la Generalitat de Catalunya, que assumia recursos i competències de les 4
diputacions, amb Francesc Macià com a president.
El govern català va convocar una comissió d’experts per fer un projecte d’Estatut per definir el
marc institucional i les competències a assumir. Els membres de la comissió es van reunir al
santuari de Núria i van redactar el projecte → lliurat al govern el 20 juny (1931).

ESTATUT DE NÚRIA
- Caràcter federal de la república
- Defineix Catalunya com un “Estat autònom dins de la República espanyola”
- Català com a llengua oficial amb el castellà
- Generalitat assumeix competències exclusives en ensenyament, cultura, policia i ordre
públic, sanitat, obres públiques, agricultura i tribunals de justícia.
- Gestió dels impostos directes

Un plebiscit popular, en el qual va participar el 75% del cens, va aprovar l’Estatut (99% dels
vots). Les dones no podien votar i van expressar la seva adhesió en un document amb
signatures.

3.2. La discussió de l’Estatut a les corts espanyoles

Com que les eleccions a Corts Constituents del 28 de Juny (1931) van ser favorables per als
d’esquerres, també va afavorir a l’Estatut de Núria.

El 18 d’Agost (1931) Macià va presentar-lo a les Corts de Madrid per començar la tramitació
parlamentària (no va ser fàcil ja que en la Constitució, Espanya es defineix com un Estat
integral, no federal).

En la discussió parlamentària hi havia 3 posicions:

Govern central→ concedir a Cat una autonomia moderada

Parlamentaris catalans→ reclamaven autonomia àmplia

Dretes→ l’Estatut fa perillar la Unitat d’Espanya

Azaña estava a favor de l’autonomia. Els republicans van mostrar rebuig a l’intent de cop
d’Estat militar de Sanjurjo l’Agost del 1932. Es va aprovar l’Estatut el 9-S de 1932.

3.3. L’Estatut de 1932

L’Estatut aprovat era diferent al de Núria tot i que es conservava el Parlament i la Generalitat
de Cat.

- CAT→ regió autònoma dins l’Estat espanyol

- Sobirania limitada
- Cat i Cas llengües oficials

Competències generalitat:

- Dret civil propi

- Règim administratiu intern
- Ordre públic i justícia
- Majoria de competències compartides amb l’Estat (educació, sanitat, obres públiques..)
per falta de finançament.

Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat es resolien en el Tribunal de Garanties

Constitucionals. Encara que l’Estatut fou limitat va ser celebrat com el primer sistema
autonòmic contemporani.
3.4. Les forces polítiques d’àmbit català

Forces conservadores → Lliga Regionalista, accepta la legalitat republicana. Al 1933 canvia de

nom a Lliga Catalana amb F.Cambó.

Partit hegemònic→ Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) format per l’Estat Català de
Macià, Partit Republicà Català de Ll.Companys i petites formacions republicanes i
nacionalistes. Atreuen a petits grups de la burgesia i obrers industrials.

Bloc obrer i esquerra comunista→ Partit Obrer d’Unificació Marxista (1935) (POUM), Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)(1936).

4. COM VA CANVIAR LA VIDA DE LES DONES, LA SEGONA REPÚBLICA?

La Constitució va establir igualtat de sexes i això va enfrontar a les úniques diputades a les
Corts: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken. Clara era partidària del vot femení
i les altres deien que seria un error degut a la influència de l’Església i el escàs nivell
d’instrucció, això beneficiaria els sectors clericals i reaccionaris. Al final les dones van votar el
19-N de 1933.

Mesures com el matrimoni civil, l’aprovació del divorci i la igualtat d’accés d’homes i dones a
llocs oficials van constituir aportacions destacades dels drets socials i polítics de les dones i el
seu nou paper en la societat.

L’impuls que es va donar a la creació d’escoles i l’accés de nenes va reduir l’analfabetisme d’un
60-37%.

Però igualment, per culpa dels prejudicis i d’una mentalitat tradicional, hi havia discriminació:
poques dones en l’ensenyament secundari, universitari i món laboral, i la separació de aules
per sexe o les assignatures de feines de la llar només per a noies.

Les primeres feministes van sorgir al segle XX de la mà de catalanes burgeses. Es preocuparen

de fomentar l’educació de les dones i de millorar les condicions obreres. També van sorgir
dones sufragistes que demanaven el dret a vot.

Legislació sobre la dona:

- Drets polítics
- Reforma codi civil
- Matrimoni civil i divorci
- Lleis laborals

5. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

El govern de Azaña va impulsar unes reformes amb la burgesia republicana d’esquerres i

l’obrerisme socialista.

5.1. REFORMA LABORAL

La República va comportar l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral, l’autor principal era
Largo Caballero. Es va concretar en la Llei de Treball forçós. Es va establir la jornada laboral de
8h i 7 dies de vacances a l’any pagades. Els empresaris van intentar impedir i frenar els
projectes.

5.2. REFORMA AGRÀRIA

- Acabar amb el latifundisme (sud d’ESP) i millorar les condicions de vida dels petits pagesos

- La Llei de Reforma Agrària (1932) va ser el projecte de més envergadura amb l’objectiu de
crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions. La llei permetia
expropiar sense indemnització les terres de la noblesa, mentre que les conreades de
manera deficient es podien expropiar indemnitzant els propietaris.

- La llei la va aplicar l’Institut de la Reforma Agrària (IRA) que podia indemnitzar i facilitava
els assentaments de famílies pageses. Les complexitats legals i burocràtiques i el baix
pressupost van convertir la reforma en una decepció per a la pagesia pobra: s’havien
expropiat terres i establert pocs pagesos pels molts que havien previst. Això va generar
frustració i rebuig rotund a la República pels grans terratinents.

Afectava a And, Ex, Ciutat Reial, Toledo, Salamanca i Albacete.

5.3. REFORMA RELIGIOSA

- Es va limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat.
- Llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. Es va prohibir que els ordres
religiosos es dediquessin a l’ensenyament. Establiment matrimoni civil.
- Dissolució de la possessió de la Companyia de Jesús (jesuïtes) i els seus béns.
- El 1933 es va aprovar la Llei de Congregacions: prohibició de l’Església i a les ordres
religioses a dedicar-se en l’ensenyament, al comerç i a la indústria

Aquesta reforma va portar una forta polèmica degut al catolicisme del país. La jerarquia
eclesiàstica va manifestar el seu antagonisme i mobilitzar els catòlics en contra de la Rep.

5.4. REFORMA MILITAR

- Reformar les institucions militars i policíaques. Es pretenia assegurar l’obediència al poder
civil i modernitzar l’estructura i organització de l’exèrcit.
- Es va promulgar la Llei de Retir de l’Oficialitat(1931) que oferia als oficials retirar-se
voluntàriament i en bones condicions.
- Es van suprimir rangs tradicionals, reduir unitats i oficials i es va tancar l’Acadèmia Militar
de Saragossa (liderada per Franco). Es van clausurar les capitanies generals i van
desaparèixer els Tribunals d’Honor i la premsa destinada a l’exèrcit.
- Es va crear la Guàrdia d’Assalt, una força d’ordre públic i fidel a la República, preparada per
intervenir en ciutats.

Els africanistes van rebre la reforma com una agressió a la tradició militar. Sanjurjo i altres
van fer un cop d’Estat el 1932 a Sevilla en contra de la República. Va fracassar la
“Sanjurjada”, i ell va ser condemnat a mort.
5.5. DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT

- Catalunya va ser la primera regió que va començar amb el procés d’autonomia amb la
creació de la Generalitat i l’Estatut. L’aprovació de l’autonomia va tenir oposició de dretes.
- Al País Basc nacionalistes del PNB i carlins van redactar un Estatut. Però es va retardar
l’aprovació a causa de l’oposició del republicanisme d’esquerres que deien que el projecte
era confessional i incompatible amb la Constitució de la República. Al final es va aprovar al
començar la Guerra Civil.
- A Galicia no hi havia molts nacionalistes i el procés va ser més lent. Finalment es va
sotmetre a plebiscit un projecte d’Estatut, però no va ser aprovat per la Guerra Civil.

5.6. REFORMA EDUCATIVA

Es van dedicar recursos a la reforma de l’ensenyament.

- Es van fer unes 10k escoles per consolidar un ensenyament d’organització estatal que fos
obligatori, laic, gratuït, es va posar la coeducació i suprimir la separació de sexes (no en la
majoria es va complir).
- Es van fer noves places de mestres, que eren un element essencial per fer conèixer els
ideals del nou règim, fundant biblioteques , organitzant cursos i conferències,...
- Es van augmentar els sous del professorat i el pressupost(+50%).
- Es van fer iniciatives per fer possible l’accés a la cultura i sectors tradicionalment oblidats.
Es van fer les Missions Pedagògiques i es van crear biblioteques i pinacoteques ambulants.
També ses van fer iniciatives com el teatre universitari dirigit per García Lorca (generació
del 27).

Que no sigues obligatori l’ensenyament de la religió catòlica i la laïcitat de la reforma

educativa va fer una forta reacció dels sectors polítics i socials conservadors→ “guerra
escolar”.

6. QUÈ VA FER LA GENERALITAT REPUBLICANA?

Economia: es van crear serveis d’estadística.

Agricultura: creació de cooperatives, es va posar sobre la taula el problema dels pagesos

arrendataris, els rabassaires, per tant es va elaborar la Llei de Contractes de Conreu (1934).

LLEI DE CONTRACTES DE CONREU 1934

Objectiu: millorar la situació de treball dels camperols.

Problema: els propietaris podien expulsar els jornalers sense indemnitzacions

Conseqüències: augmenten els conflictes al camp→ es fa la llei (feta per la Generalitat) per
protegir els treballadors i donar-los terres.

La Lliga Catalana i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre van presentar el recurs al Tribunal de
Garanties Constitucionals, el qual anul·la la llei però finalment es fa fer un pacte i es va
moderar aquesta.
Política social: s’aprova la Llei de bases (1934) per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència
Social. Es va millorar la xarxa d’hospitals, l’atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció. Es
van crear organismes de suport social com l’Institut Contra l’Atur Forçós i es van organitzar
serveis d’assistència i previsió social.

Ensenyament: escoles primàries i centres d’ensenyament secundari i professional.

Cultura: normativitzar i normalitzar la llengua catalana (Diccionari general de la llengua

catalana de Pompeu Fabre 1932). L’ús del català va créixer i es va convertir en l’eina de
comunicació social utilitzant-lo en 27 diaris.

Territoris: nova divisió territorial de manera comarcal (aprovada a l’Agost del 1936).

7. LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES

Les reformes van ser contestades per sectors socials.

Dreta i grups de pressió: forta resistència

Esquerra obrera: reformes lentes i insuficients, revolució social immediata

Als tradicionals problemes de l’economia (atur agrícola,...) s’hi va afegir la crisi del 29. La
República va generar desconfiança entre l’empresariat industrial i els grans propietaris
agrícoles.

D’altra banda, la política de contenció de la despesa i equilibri pressupostari va aportar un

increment de l’atur.

El deteriorament de l’economia va fer que ↑ conflictivitat social i les vagues. El 1933, als
intents revolucionaris de la CNT s’hi van afegir els sectors radicals de la UGT, especialment a
través de la Federació de Treballadors de la Terra. A Cat al 1932 la CNT va impulsar una
insurrecció a l’Alt Llobregat.

Azaña va prendre mesures dures per restaurar l’ordre públic.

La pèrdua de la popularitat i el desgast de la coalició de partits van augmentar a primavera-

estiu de 1933. Amb la dreta en procés de reorganització, l’escàndol de Casas Viejas,... van fer
la col·laboració entre republicans i socialistes difícil.

CASAS VIEJAS→ camperols ataquen el quartel de la Guàrdia Civil. Va haver-hi una massacre (va
morir un guàrdia i 2 ferits), aquest escàndol va tenir una gran repercussió a nivell periodístic i
parlamentari.

Al Setembre de 1933 Alcalà Zamora va nomenar a Diego Martínez Barrio president d’un nou
gabinet per dissoldre el parlament i convocar eleccions el 19-N 1933.
8. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)

8.1. Les eleccions del 1933 i el canvi de govern

En les eleccions del 19-N 1933 (primera vegada q voten dones), la dreta es va coalitzar en una
única candidatura i l’esquerra en candidatures separades.

La intensitat de la mobilització conservadora començada el 1931 i el vot de les dones van

provocar que la majoria dels vots siguessin per centredreta i no centreesquerra.

A Cat, la Lliga Catalana es va imposar i va aconseguir 22 diputats.

El fet que el sistema d’escons no fos proporcional va fer que la CEDA de Gil Robles i el Partido
Republicano Radical de Lerroux tinguessin molts diputats, però, insuficients per governar en
solitari.

La solució va ser formar un govern amb el Partido Republicano Radical de Lerroux que va
encetar una política revisionista de les reformes del bienni reformista amb la supervisió de la
dretana CEDA.

8.2. Els governs de centredreta

El govern va:

- Frenar la reforma agrària: es van tornar les terres a la noblesa,... va generar que baixessin
els sous dels jornalers.
- Va intentar contrarestar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero.
- Va aprovar una amnistia per als que s’havien rebotat amb Sanjurjo, ell va anar a Portugal.
- Es va reduir el pressupost en l’educació.
- Es van destituir els ajuntaments que eren en mans de republicans i socialistes.
- Va topar amb la Generalitat per la qüestió agrària arran de la Llei de Contractes de Conreu,
que va derivar als fets de l’Octubre del 34 arran de la proclama insurreccional de LL.
Companys.
- Va frenar a les Corts la discussió del projecte d’Estatut basc impulsat per la PNV

8.3. La radicalització obrera i la revolta asturiana del 1934

Per l’obstrucció de les reformes va haver-hi una radicalització del PSOE i la UGT, afavorida per
Largo Caballero. Al Juny-34 els socialistes van convocar una vaga pagesa per defensar les
conquestes legals i les millores sociolaborals assolides. El moviment va ser reprimit i es van
detenir dirigents socialistes. La CEDA va endurir la posició, va demanar acció més contundent
d’ordre públic i va exigir participar en el Govern amenaçant de retirar el suport parlamentari.
Lerroux va accedir a les peticions i va atorgar tres ministres a la CEDA.

L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. La
UGT i alguns membres de la CNT van convocar vagues i manifestacions en grans ciutats.

Sense el suport de la CNT (excepte Asturies), amb les forces d’ordre previngudes i en estat
d’alerta màxima i mancada de mitjans per fer una insurrecció armada, la revolució de l’octubre
de 1934 va fracassar a tot arreu.

A Astúries l’actuació conjunta d’organitzacions, partits obrers o miners (dinamita, arsenals...)

van permetre controlar quasi tota la regió. La insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i
Goded amb una repressió implacable. Les detencions de membre d’organitzacions d’esquerres
es va estendre per ESP i es van clausurar seus de partits i sindicats.

8.4. La crisi del bienni

A la primavera del 35 es va formar un nou govern que Lerroux va presidir, amb 5 membres de
la CEDA; Gil Robles va ser nomenat ministre de la Guerra i Franco cap de l’Estat Major.
L’executiu va començar la contrarevolució que feia temps que Robles anunciava. Va presentar
un projecte per modificar la Constitució que significava la restricció de les autonomies,
l’abolició del divorci i la negació de poder expropiar terres.

La proposta no es va aprovar perquè la crisi del govern es va fer irreversible. Es van començar a
dividir partits que donaven suport a centredreta, i va haver-hi escàndols de corrupció que
afectaven a Lerroux (estraperlo i nombela), això va portar al descrèdit total.

El president de la Rep Alcalà-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions el 16-F de

1936.

CAS ESTRAPERLO→ el nebot de Lerroux era líder del casino de San Sebastián i va comprar unes
màquines fraudulentes provinents d’Holanda. La Guàrdia Civil va denunciar-ho i les van retirar.
Els fabricants demanaven una indemnització a Lerroux i aquest es va negar. Es va córrer la
notícia i va portar una repercussió mediàtica negativa que acaba amb el govern.

CAS NOMBELA→ els vaixells que anaven a Guinea-Equatorial es van enfonsar i es va demanar
una indemnització que no va ser efectiva.

9. ELS FETS D’OCTUBRE DEL 1934 A CATALUNYA

La Generalitat continuava en mans de republicans d’esquerres i les divergències amb el govern

central van començar la qüestió rabassaire, un problema de pagesos arrendataris de les vinyes
que s’arrossegava de feia temps.

L’abril de 1934 el Parlament de Cat va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que garantia als
rabassaires accedir a la propietat de les terres pagant els propietaris. El Tribunal Constitucional
va anul·lar la llei, fet que va produir un conflicte.

L’entrada de la CEDA al govern, a part de veure’s com una amenaça a la Rep, també es va
veure com amenaça de l’autonomia catalana, perquè perillaven la Generalitat i els recursos
econòmics necessaris.

En aquesta situació, el 6-O, Ll. Companys, president de la Generalitat, va proclamar l’Estat

Català dins la República Federal Espanyola i va cridar la vaga general. La vaga la van seguir
cossos, ajuntaments, nuclis reduïts i socialistes i comunistes que van alçar barricades.

El govern va proclamar l’estat de guerra a Catalunya i el general Domènec Batet va sufocar la

insurrecció i va detenir el govern català.
10. EL FRONT POPULAR (1936)
10.1. La polarització electoral

Les esquerres van formar una coalició de republicans reformistes, el PSOE i comunistes per a
les eleccions del febrer del 36, amb el nom de Front Popular.

A Cat els partits d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres, el que volien era una
amnistia per als empresonats (octubre 34) i restabliment de l’Estatut i la Llei de Contractes de
Conreu. La CNT no va participar però com que no va demanar l’abstenció donava suport al FP.

Les dretes van formar el Front Català d’Ordre, coalició electoral organitzada per la Lliga. A Esp
les dretes es van ajuntar en Bloque Nacional, constituït per la CEDA, republicans de dretes,
monàrquics i tradicionalistes i radicals. No van aconseguir confeccionar una candidatura única
ni redactar un programa electoral consensuat.

10.2. La victòria del Front d’Esquerres

Vots:

FP: 48%

Dretes : 46.5%

La Falange Española de Jose Antonio PdR no va revalidar l’acta del diputat.

Cat: Front d’Esquerres → victòria, ERC aconsegueix 23/41 diputats

El nou govern va quedar format de republicans mentre que la resta de partits de coalicions van
donar-los suport. Azaña va ser president de la República i Casares Quiroga cap de govern.

10.3. L’etapa del Front Popular

El nou govern va decretar una amnistia i es va obligar a les empreses a readmetre els obrers
acomiadats arran dels conflictes del 34. El Govern de la Generalitat va tornar i es va restablir
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Al País Basc i Galícia van començar les negociacions per
aprovar els seus estatuts.

Els partits d’esquerres i sindicats es van llançar a una mobilització popular. A les ciutats es van
convocar vagues, i al camp, especialment a Andalusia i Extremadura, els jornalers es van
avançar a la legislació i van ocupar les terres.

La dreta va rebre amb rebuig la victòria del FP. L’església va començar campanyes en contra
de la Rep.

10.4. La preparació del cop d’Estat

La situació política i social era conflictiva: enfrontaments al carrer, vagues i desordres van crear
un clima de violència social. Falange Española i altres d’extrema dreta van formar accions
violentes contra líders d’esquerra. Els esquerrans més radicals s’hi tornaven.

Des de feia mesos, oficials de l’exèrcit, convençuts de la proximitat d’una revolució, havien
començat a planificar un aixecament armat liderat per Sanjurjo, refugiat a Portugal, i
organitzat desde Pamplona pel general Mola (director). Tenien caràcter antidemocràtic i els
seus objectius eren restaurar l’ordre i l’autoritat i defensar la unitat d’Esp i la religió catòlica.
L’assasinat del 13 de Juliol de 1936 del líder dels monàrquics alfonsins i ministre d’hisenda
Jose Calvo Sotelo, com a venjança de l’assassinat del tinent Castillo (esquerra), va accelerar la
insurrecció militar que va començar el 17 de Juliol al Marroc i va donar origen a la Guerra Civil.

JOSE CALVO SOTELO: va crear CAMPSA, va fer moltes obres públiques i al tornar de l’exili va
ser un dels líders de dretes.

COMENTARI DE LES BANDERES I SIGNIFICAT

Cadenes: Navarra, flor: granada, castell i lleó:

castella i lleó, senyera: corona d’Aragó

La rodona blava representen els borbons i les

corones de sobre les columnes representen les
corones reials.

PLUS ULTRA: significa més enllà i fa referència al

descobriment d’Amèrica

La gran diferència es que no hi ha els borbons al mig

ni les corones reials a les columnes. Només hi ha
una corona mural. El color lila representa castella ja
que el groc i el vermell representaven la corona
d’Aragó.

(feta a la 1a rep)
ELECCIONS DURANT LA 2A REP

Juny 1931

Guanyen les esquerres, coalició republicana socialista, liderades pel PSOE, destaquen →
Indalecio Prieto i Largo Caballero. Es van emportar un 70% dels vots.

A CAT guanya ERC amb Francesc Macià, s’aprova l’Estatut de Núria.

Novembre 1933

Primera vegada que voten les dones. Guanya la CEDA (30%), liderada per Gil Robles i que
donarà suport al govern del Partido Republicano Radical de Lerroux. El sistema electoral
d’aleshores no era proporcional, qui tingues més vots aconseguia tots els escons de la
província.

Febrer de 1936

Coalició de republicans, PSOE i comunistes en el FP.

A Cat hi havia el Front d’Esquerres i el Front Català d’Ordre.