1. La Segona República (1931-36): definició breu.

El bienni reformista (1931-33)

Criteris d’avaluació
★ Definir breument la Segona República Espanyola, tot incidint en el seu caràcter democràtic i
reformista i en algun dels principals problemes als quals hagué de fer front.
★ Explicar la caiguda de la monarquia, la proclamació de la Segona República i la constitució
del govern provisional.
★ Explicar les eleccions a Corts Constituents i les principals característiques de la Constitució
de 1931.
★ Definir correctament les mesures reformistes del bienni reformista, així com l’oposició que
generaren.

Amb l'esdeveniment de la Segona República es creu novament que Espanya podrà democratitzar-se i
modernitzar-se. Será durant el bienni reformista quan es duguin a terme les reformes grans. El bienni
conservador (1933-36) representa un intent de desfer les reformes del bienni, ja que aquestes eren contràries
als grups socials que veien la República amb poques simpaties. Amb el triomf del Front Popular (febrer de 1936)
es pretendrà engegar de nou les reformes de 1931, però el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 farà saltar pels
aires la República, i el triomf del sublevats a la Guerra Civil donarà pas a la dictadura de Franco (1939-75).

El govern presidit per l'almirall Aznar, que havia substituït el general Berenguer, tenia la intenció de restablir la
normalitat constitucional, després de la dictadura de Primo de Rivera. El govern va decidir convocar eleccions
municipals per dia 12 d'abril de 1931. Alfons XIII creía que podría retornar al règim democràtic, però el seu
suport a Primo de Rivera havia desprestigiat la monarquia i les eleccions municipals es van plantejar com un
plebiscit a favor o en contra de la monarquia.
Les forces polítiques del pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra i nacionalistes
gallecs), que l'any 1930 s'havien compromés a posar fi a la monarquia, van presentar-se en una candidatura
única, la Conjunció Republicano-Socialista. Van guanyar de manera rotunda a les grans ciutats. Dia 14 d'abril, la
Segona República espanyola va ser proclamada oficialment a Madrid pel govern provisional, constituït per les
forces polítiques que havien signat el pacte de Sant Sebastià, i Alcalá Zamora de president del govern. La
victòria va ser per a la Conjunció Republicano-Socialista. Alfons XIII no trobà altre que exiliar-se.

Les corts republicanes van aprovar la Constitució de 1931, que va ser molt avançada per al seu temps, ja que
tenía un carácter democràtic i progressista, defineix Espanya com una República de treballadors de totes les
classes que s'organitza en un règim de Ilibertat i justicia i que estableix que tots els poders emanen del poble.
L'Estat es configurava de manera 'integral', però s'acceptava la possibilitat d'accedir a l'autogovern a les
nacionalitats històriques. El president de la República era el cap de l'Estat i representant institucional. Es
garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació i el treball, i la no-discriminació per raons d'origen, sexe o
riques. S'establi per primer vegada el vot a les dones i finalment, es feia una clara afirmació de la laïcitat de
l'Estat, no es declarava cap religió com a oficial i es reconeixien el matrimoni civil i el divorci.
Aquesta constitució no va sorgir del consens de totes les forces polítiques, ja que va generar profundes
discrepàncies entre l'esquerra i la dreta, sobretot en qüestions religiosa i autonòmica. L'aprovació dels articles
religiosos de la Constitució provocaren la dimissió dels sectors catòlics del govern, raó per la qual Azaña
substitueix al capdavant del govern a Zamor i aquest passa a ser president.

Pel que fa a la qüestió religiosa, un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de
l'Església, tal com va quedar plasmat a la constitució: laïcitat de l'estat, Ilibertat de cultes i supressió del
pressupost del culte i el clero. A més, van prohibir que els ordres religiosos poguessin dedicar-se a
l’ensenyament. Es va fer la llei de congregacions (1933), que limità la possessió de béns dels ordres religiosos.
Una gran part dels sectors catòlics veia la nova legislació republicana com una agressió al catolicisme i no van
dubtar a manifestar la seva hostilitat envers la República i a posar-hi en contra.

Pel que fa a la reforma militar, estaven convençuts que l'exercit necessitava una profunda transformació. Es
proposà reduir el número d'oficials i assegurar-ne l'obediència al poder civil per tal d'acabar amb la tradicional
intervenció de l'exèrcit en la vida política. Es promulgà la Llei de retir de l'oficialitat, que establia que tots els
oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se'Is donava la possibilitat de retirar-se
amb el sou integre si ho volien. Es tanca l'Acadèmia Militar de Saragossa, un dels sectors més proclius al
colpisme, es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els tribunals d'honor i el Consell Suprem
de Justícia Militar. Es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.
Pel que fa a la reforma agrària, podem dir que va ser el projecte de més abast iniciat per la República. Per
acabar amb el latifundisme i per tal de modernitzar l'agricultura, el govern va crear la Llei de reforma agrària.
Permetia l'expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa i aquelles terres que es
conreaven de manera deficient o que no eren regades. L'Instituto de Reforma Agraria (IRA) havia d'aplicar la llei,
però se van expropiar poques terres per falta de doblers. Aquesta llei va fer que la República tingués en contra
els grans propietaris agraris.

Pel que fa a la reforma de l'Estat centralista, la constitució permetia l'accés a l'autogovern, mitjançant els estatuts
d'autonomia, a les nacionalitats històriques. Catalunya accedi a l'autonomia l'any 1932, amb l'aprovació de
l'Estatut de Núria. El règim autonòmic català comptava amb un govern (Generalitat) i un parlament propis amb
competències i el català era reconegut com a llengua cooficial. Les primeres eleccions van donar la victória a
ERC, i Francesc Macià va ser elegit president. El País Basc no va accedir a l'autonomia fins l'any 1936, amb
José Antonio Aguirre, dirigent del PNV. A Galícia el seu estatut no ser mai aprovat a causa de la Guerra Civil.

Pel que fa a les reformes laborals, Largo Caballero, va iniciar una série de reformes per millorar les condicions
laborals dels treballadors a través d'una série de mesures que toparen amb l'oposició frontal de les
organitzacions patronals. Entre aquestes mesures, assenyalar la Llei de contractes de treball i la Llei de jurats
mixtos, l'establiment de la semana laboral de 40 h, l'augment dels salaris, etc.
En matèria educativa i cultural, es va promoure una educació laica, gratuita i obligatòria per tothom. Era el primer
pic en tota la història tota la població tenia dret a l'educació. Per millorar el nivell cultural de la població es van
crear les anomenades missions pedagògiques.

El govern l'any 1933 entrà en crisi, ja que l'economia espanyola s'havia ressentit de la depressió econòmica
mundial que s'inicià amb la crack del 29. La poca confiança que les reformes del règim republicà generada entre
l'empresariat van paralizar la inversió privada. L'atur havia augmentat molt i les reformes engegades avançaven
molt lentament, cosa que provoca el desenci entre la classe treballadora. Per altra banda, la CNT-FAI, que volia
fer la revolució obrera que acabès amb l'estat burgès i promogué vagues, insurreccions i ocupacions de terres.
L'any 1932 es va produir una revolta minera a l'Alt Llobregat i l'any 1933 a Casas Viejas, els pagesos van dur a
terme una revolta en què la terra quedava col·lectivitzada. El govern va reprimir durament la revolta de Casas
Viejas, i es va desgastar fins al punt de quedar molt desacreditat per la duresa de la repressió per restablir
l'ordre públic. El novembre de 1933, Manuel Azaña dimiteix i el president de la República Alcalá Zamora
convoca eleccions.
2. La Segona República: definició breu. El bienni conservador o radicalcedista (novembre
1933- febrer 1936)
Criteris d'avaluació
★ Definir breument la Segona República Espanyola, tot incidint en el seu caràcter democràtic i
reformista i en algun dels principals problemes als quals hagué de fer front.
★ Identificar l’etapa del Bienni Conservador o Radicalcedista com un període de govern dels
partits de centre i dreta en què es rectificaren les reformes del primer bienni.
★ Al·ludir a les característiques i resultats de les eleccions del novembre de 1933.
★ Tractar alguna de les principals mesures contrareformistes adoptades pels governs
decentredreta: amnistia al general Sanjurjo, revisió de la reforma agrària, pressupost de culte
i clero, etc.
★ Referir-se a la polarització política i als fets d’Octubre de 1934.
★ Assenyalar el declivi de la coalició de govern a partir de 1935, que culminà amb la
convocatòria d’eleccions per al febrer de 1936.

Amb l'esdeveniment de la Segona República es creu novament que Espanya podrà democratitzar-se i
modernitzar-se. Será durant el bienni reformista quan es duguin a terme les reformes grans. El bienni
conservador (1933-36) representa un intent de desfer les reformes del bienni, ja que aquestes eren contràries
als grups socials que veien la República amb poques simpaties. Amb el triomf del Front Popular (febrer de 1936)
es pretendrà engegar de nou les reformes de 1931, però el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 farà saltar pels
aires la República, i el triomf del sublevats a la Guerra Civil donarà pas a la dictadura de Franco (1939-75).

Després de la dimissió Manuel Azaña i de Niceto Alcalá Zamora, convoquen eleccions per dia 18 de novembre
de 1933. En aquestes eleccions, els partits de dreta es presentaren a moltes circumscripcions electorals sota el
paraigua d'una mateixa candidatura electoral; en canvi, l'esquerra va presentar candidatures separades,es va
presentar desunida. A més, la CNT, fidel al seu apoliticisme, va promoure l'abstenció entre la classe obrera.
Aquests tres elements junts expliquen el per qué del triomf de la dreta a les eleccions de 1933. Les dues forces
politiques que van obtenir millors resultats foren el Partit Radical d'Alejandro Leroux, un partit republicà de
centredreta, i la CEDA de Gil Robles, una formació de dreta, católica, antirepublicana i defensora dels interessos
dels propietaris agraris. El nou govern va quedar en mans del Partit Radical de Leroux, que necessità el suport
parlamentari de la CEDA a canvi de la promesa de rectificar les reformes del bienni progressista.

El govern inicia la paràlisi del projecte reformador anterior. Referent a la qüestió agrícola, va frenar la reforma
agrária. Per contrarestar la reformar religiosa va aprovar un pressupost per al culte i el clero. Pel que fa a
l'exércit, tot i no anul-lar la reforma militar d'Azaña, va concedir una amnistia al general Sanjurjo i a tots els que
havien participat amb ell en el cop d'Estat de 1932. A l'estiu de 1934, esclatà un conflicte de competències amb
la Generalitat de Catalunya. El parlament català, dominat per ERC, havia aprovat la llei de contractes de conreu,
per la qual els rabassaires podien comprar la terra que havien treballat després de 18 anys. Els propietaris van
presentar un recurs contra la llei, amb la Lliga Regionalista i la CEDA, i va ser declarada inconstitucional. El
govern de Catalunya no va acceptar l’anul·lació i va tornar a aprovar una nova llei pràcticament idèntica. Per
altra banda, el govern central atura a les Corts la discussió del projecte d'estatut base impulsat pel PNB, i es
guanyà l'enemistat dels nacionalistes bascos.

Aquest viratge conservador i l'obstrucció de les reformes del bienni progressista van provocar la radicalització
del PSOE i de la UGT, que amb els anarquistes van declarar la guerra oberta contra el govern. Davant aquest
panorama, la CEDA exigir a Lerroux més má dura per contrarestar la mobilització obrera, a més d'exigir entrar
en el govern amb l'amenaça de retirar el seu suport parlamentari. Lerroux cedi i dia 5 d'octubre de 1934 atorgà
tres ministeris a la CEDA. Les forçes d'esquerra consideraren que la República estava amenaçada per la deriva
feixista del govern. El PSOE i la UGT declararen la vaga general revolucionària, però fracassà per la manca de
suport de la CNT i per la contundència de la repressió del govern, que declarà l'estat de guerra i transmeté a
l'autoritat militar els poders relatius al manteniment de l'ordre públic, i la jurisdicció ordinària fou substituida per la
jurisdicció militar.
La repressió militar fou ferotge, sobretot a Astúries, on que anarquistes, socialistes i comunistes van
coordinar-se. Els miners, que tenien explosius, feren la revolució social i van ocupar la conca minera asturiana, i
substituiren els ajuntament per comitès revolucionaris. Per reprimir la revolució asturiana la Legió es deplaça des
d’Àfrica comandada pel general Franco. Més de 1000 miners van ser morts a través d'excursions sumarissimes
ordenades pels comandaments militars, 2000 ferits i 5000 detinguts.
L'altre focus de conflicte va ser Catalunya, on tingueren lloc els Fets del sis d'octubre. Va ser una rebel·lió del
govern de Catalunya com a resposta de l'entrada de la CEDA, un partit antiautonòmic. Dia 6 d'octubre de 1934,
Lluis Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola, però fracassà per la negativa de
la CNT a participar en la vaga general que havia de donar múscul a la rebel·lió del govern de Lluis Companys. El
govern espanyol declarà l'estat de guerra i reprimí la rebel·lió. Els membres del govern català foren empresonats
i el govern espanyol suspengué l'autonomia catalana.
Després de la revolució d'octubre de 1934, la CEDA va augmentar la seva influència en el govern. El juliol de
1935 presentà un avantprojecte per modificar la Constitució de 1931 que suposaria la involució de les
autonomies, l'abolició del divorci, la impossibilitat d'expropiar terres, etc. El projecte, però, no arribà a ser votat.
La tardor de 1935 el govern entrà en crisi arran d’un seguit d’escandols de corrupció (cas de l’estraperlo) i de
malversació de fons públics (assumpte Nombela). El Partit Radical de Lerroux es veié fortament desprestigiat i el
president de la República, Alcalá Zamora, convoca eleccions per al febrer de 1936.
3. La Segona República: definició breu. El govern del Front Popular (febrer- juliol de 1936)
Criteris d'avaluació
★ Definir breument la Segona República Espanyola, incidint en el seu caràcter democràtic i
reformista i en algun dels problemes principals als quals hagué de fer front aquest règim.
★ Identificar l’etapa del Front Popular com un període de govern dels partits d’esquerres en què
es reprengueren les reformes del primer bienni després del parèntesi del Bienni Conservador
o Radicalcedista.

Amb l'esdeveniment de la Segona República es creu novament que Espanya podrà democratitzar-se i
modernitzar-se. Será durant el bienni reformista quan es duguin a terme les reformes grans. El bienni
conservador (1933-36) representa un intent de desfer les reformes del bienni, ja que aquestes eren contràries
als grups socials que veien la República amb poques simpaties. Amb el triomf del Front Popular (febrer de 1936)
es pretendrà engegar de nou les reformes de 1931, però el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 farà saltar pels
aires la República, i el triomf del sublevats a la Guerra Civil donarà pas a la dictadura de Franco (1939-75).

A les eleccions convocades pel febrer de 1936, les forces d'esquerra (republicans d'esquerra, socialistes i
comunistes) van presentar-se en una única candidatura, el Front Popular, a cada circumscripció electoral; en
canvi, la dreta va presentar-se dividida en diferents candidatures, cosa que facilità la victòria electoral del Front
Popular. Un altre aspecte clau en el triomf de les esquerres és que la CNT, a diferència de les eleccions de 1933,
no feu campanya a favor de l'abstenció entre el moviment obrer. Pel que fa als resultats electorals, el Front
Popular va obtenir el 48% de vots. Va obtenirla victòria a Madrid, Extremadura, gran part de les provincies
andaluses, País Valencia, Catalunya, Astúries i algunes provincies gallegues. La dreta, que es va fer amb el
46'5% dels vots, va guanyar a les dues Castelles, Lleó, Navarra, Cantàbria, Balears i algunes províncies
d'Aragó. El govern quedà en mans dels partits republicans d'esquerres, mentre que socialistes i comunistes
donarien suport parlamentari al govern. Manuel Azaña va ser proclamat president de la República i Casares
Quiroga, president del govern. Les mesures que va dur a terme el Front Popular van ser l'amnistia a 30.000
presos polítics de la revolució d'octubre de 1934; el restabliment del govern de la Generalitat de Catalunya i de
l'Estatut Autonòmic de Catalunya i l'acceleració de les negociacions per aprovar els estatuts del País Basc i
Galicia; la represa del procès reformador que havia estat desmantellat durant el bienni progressista, fent especial
emfasi amb la represa de la reforma agrária.

Aquestes reformes pels sectors més radicals del PSOE i el PCE, juntament amb els anarquistes de la CNT i la
FAI, eren considerades insuficients i massa lentes.
Aquesta nova situació de tensió social va alarmar a la dreta. L'Església accentuà el seu discurs antirepublicà i
els empresaris expatriaren capitals davant el clima de desconfiança.
Per altra banda, la Falange Espanyola accentuà el clima de violència política i social a través de patrulles
armades que assassinaven a militants d'esquerra, mentre que els sectors més radicals de l'esquerra combaté
els grups radicals de dretes amb assassinats, fent que l'espiral de violència no tingués aturall. Els enfrontaments
entre militants de dretes i d'esquerres van intensificar entre febrer i juliol de 1936.
La Unión Militar Española, una associació clandestina de caps militars i oficials d'extrema dreta, contraris a la
república democrática, que sorgi arran del descontentament de la reforma militar, ja preparava el cop d'estat des
del triomf del Front Popular. Aquest clima de violència política era el pretext perfecte per executar-lo. El cervell
del cop d'Estat era Emilio Mola. El seu pla consistia a organizar un pronunciament militar simultani a totes les
guamicions possibles, destacant les de Madrid i Barcelona, i a donar un protagonisme especial a l'exercit
d'Àfrica, el més ben preparat, comandat pel general Franco. Aquesta conspiració militar comptava amb el suport
de les forces politiques de dreta: sectors monárquics, carlins, cedistes, falangistes, etc. El motiu de l'ajomament
del cop d'estat era perquè no es posaven d'acord en quin tipus de règim polític calia instaurar després. Dia 14 de
juliol es produi l'assassinat del dirigent monarquic José Calvo Sotelo, perpetrat un grup d'esquerres com a
resposta a l'assassinat del tinent Castillo, a mans de grup de dretes. La mort del polític monàrquic va accelerar
els plans dels colpistes i la sublevació va començar al Marroc, el dia 17 de juliol, i va ser l'inici d'una guerra civil
que havia de prolongar-se durant tres anys.
1. Explica el concepte de Segona República i indica els principals problemes que va afrontar.
Esmenta’n algun fet o personatgerelacionat amb les Illes Balears.
Criteris d’avaluació
★ Definir breument la Segona República Espanyola, tot incidint en el seu caràcter democràtic i
reformista i en algun dels principals problemes als quals hagué de fer front.
★ Esmentar almanco tres personatges o tres fets importants vinculats amb la Segona
República a Balears.

La Segona República (1931-36) va ser un periode de la Història d'Espanya en qué s'albirava democratizar i
modernitzar l'Estat i la societat espanyola. La Constitució de 1931, de caire progresista es el marc juridic que
donaven legalitat al conjunt de reformes que havien d'acabar amb la influència social de l'Església, acostar
l'educació i la cultura als mès desfavorits, permetre l'accés a la terra als pagesos empobrits, democratizar
l'exèrcit, descentralitzar l’Estat i millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Aquest conjunt de
reformes van tenir lloc durant el bienni progresista (1931-33), eren vistes amb hostilitat pels sector catòlics,
exèrcit, grans capitalistes i grans propietaris agraris, van paralitzar-se durant el bienni conservador (1913-1936).
Amb el triomf del Front Popular (febrer de 1936) es va intentar novament tornar a donar impulsa la progressista
però el cop d'estat de juliol de 1936 va imposibilitar que es duguessin a terme, iniciant-se una guerra civil que
seria guanyada pels sublevats. L'any 1939 es posa fi a la república democrática i s'inicia la dictadura del general
Franco fins a 1975.
Entre els personatges històrics de Balears més importants del periode república, podem citar a Emili Darder,
batle de Palma pel partir Esquerra Republicana Balear, que seria afusellat pels feixistes l'any 1937. Aurora
Picornell, sindicalista del Partit Comunista d'Espanya. que fou fusilada pels feixistes l'any 1937, es un
personatge femeni molt destacat. També, el banquer Joan March Ondines, que va finançar el cop d'estat de juliol
de 1916, concretament va posar a disposició dels sublevats 1000 milions de pessetes.

2. Explica alguna mesura en matéria d'igualtat entre dones i homes que s'adoptà durant la
Segona República.
Criteris d’avaluació
★ Explicar la qüestió del sufragi femení durant el projecte de Constitució de 1931.
★ Explicar altres mesures en matèria d’igualtat entre homes i dones, com la no discriminació
per raó de sexe que garanteix la constitució de 1931, que les dones ja no estan subordinades
legalment als homes, la protecció en el món laboral que gaudiran les dones, etc.

Després d'un intens debat a les Corts, la Constitució de 1931 aprova el vot femení: 6 milions de dones serien
convocades a votar a les eleccions generals de 1933. Una figura important en la defensa del sufragi femeni fou
Clara Campoamor, que fou elegida diputada a les Corts Constituents de 1931. En un discurs a Corts, defensà
que la República, en tant que sinònim de democracia, no podía ometre el vot de la meitat del gènere humà. Per
tant, durant la Segona República les dones van veure reconeguts els seus drets política. A més, la constitució de
1931 va incloure que el matrimoni es basaría en la igualtat dels cònjuges, la dona deixaria d'estar subordinada
legalment al seu marit, reconeixien el dret a divorci, la protecció de la dona en el treball i a no discriminar a ningú
per raons de sexe. Evidentment, amb aquestes mesures no s'establia una igualtat real i total entre els homes i
les dones ja que el conjunt de la societat espanyola obeia a un esquema de relació patriarcal que feien que
l'home tingués més avantatges que no les done en molts dels àmbits socials. La lluita feminista per equiparar
homes i dones faria una primera passa durant la Segona República, però amb el triomf de Franco a la guerra
civil i els gairebé quaranta anys de dictadura les dones viurien com es faria novament una passa enrere cap a
l’igualtat entre els dos sexes.
3. Elabora un esquema sobre les constitucions de 1931 i 1978 i indica 3 punts en comú i 3
diferències.
Criteris d’avaluació
★ Definir 3 punts en comú de la Constitució de 1931 i 1978.
★ Definir 3 punts que difereixen entre la Constitució de 1931 i 1978

CONSTITUCIÓ DE 1931 CONSTITUCIÓ DE 1978

EN COMÚ Divisió de poders Divisió de poders

Descentralització de l'estat Descentralització de l'estat
Sufragi universal complet Sufragi universal complet

DIFEREIXEN Estat laic Estat confessional

Parlament unicameral Parlament bicameral
República com a forma d'estat (Senat-Congrés)
Monarquia com a forma d'estat
TEXTOS
1. Constitució de 1931
Criteris d’avaluació
★ Emmarcar el text en el seu temps històric: eleccions a Corts Constituents de 1931 i victòria
de la Coalició Republicano-Socialista.
★ Analitzar correctament la Constitució de 1931, fent èmfasi en el seu caràcter democràtic i
progressista, la separació de poders i la sobirania popular. Fer èmfasi en què no sorgeix del
consens sinó de la imposició dels diputats republicans d’esquerra i socialistes i definir
l’oposició que genera entre certs sectors socials.
★ Analitzar correctament la nova organització territorial descentralitzadora.
★ Analitzar correctament la qüestió religiosa.
★ Analitzat correctament la qüestió del sufragi.

És un text de naturalesa politico-juridica, que data de 9 de desembre de 1931. El resultat de les eleccions a
Corts constituents per al dia 28 de juny de 1931 van donar la majoria a la Conjunció Republicano-Socialista, que
va obtenir 250 diputats sobre els 464 que componien el Congrés dels Diputats. Calia dotar el règim republicà
d'una nova legalitat que substituis la del règim de la Restauració, és a dir, derogar la Constitució de 1876 i
aprovar-ne una de nova. Així doncs, dia 9 de desembre, després d'un intens debat a les Corts entorn de la
qüestió religiosa i autonòmica, s'aprova el text jurídic que tot seguit analitzarem.

El seu marcat caràcter progressista queda marcat a l'article 1, “España es una República democrática de
trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y Justicia. Los poderes de todos sus
órganos emanan del pueblo.” que defineix Espanya com una República de treballadors de totes les classes
que s'organitza en un règim de Ilibertat i de justicia, i que estableix el principi de sobirania popular, és a dir, que
els poders emanen del poble. En aquest article, també s'especifica que l'Estat es configura de manera 'integral',
“La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de de los Municipios y las
Regiones.”, però s'acceptava la possibilitat de tenir governs autònoms en algunes regions. Per tant, aquesta
constitució trenca amb la tradició centralista de l'Estat dels últims 300 anys, en aprovar-se la descentralització
politica i territorial, i satisfà els anhels d'autogovern de les nacions històriques (Catalunya, País Basc i Galicia).
Durant la Segona República, Catalunya i el País Basc accediran a l'autonomia a travès de l'aprovació seus
estatuts d'autonomia; en canvi, Galicia no accedirà perquè quan es tramitava quan va esclatar la guerra civil.

La descentralització de l'Estat que confirada a l'article 8: “ l'estat espanyol està integrat per municipis,
provincies i regions que gaudeixen d'autogovern.”
L'esquelet de l'Estat, tal com queda plasmat a l'article 10, “Las provincias se constituirán por los Municipios
mancomundas conforme a una ley que determinará su régimen, sus funciones y la manera de
elegir el órgano gestor de sus fines político administrativos. (...)” seran les províncies que crea Javier de
Burgos (1833), les quals seguiran governades per una diputació provincial. En canvi, a les Illes Canaries seran
els cabildos' els organs de govern de cadascuna de les seves Illes (les Illes Balears també podran optar per
aquesta especificitat, segons el text constitucional).

Pel que fa a la qüestió religiosa, l'article 3 estableix que Espanya és un estat laïc, ja que no tendrà cap religió
oficial. L’Estat suprimeix el pressupost de culte i clero tal com queda reflectit a l'article 26, “El estado, las
regiones, las provincias y los municipios no mantendrán, favorecerán ni auxiliarán económicamente a
las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.”. Es reconeixen, també i encara que no figurin al text
que és motiu d'analisi, el dret al divorci al matrimoni civil. Tant la qüestió religiosa com l'autonòmica van generar
intensos debats en les Corts. La dreta catòlica, conservadora i centralista s'oposà frontalment a les disposicions
que acabaven amb la influència social i del poder de l' Església i, també, de la descentralització de l'Estat, ja que
consideraven que donar autogovern a les regions era una claudicació a les demandes dels nacionalismes.
Encara que no siguin motiu d'anàlisi perquè no figuren al text, la Constitució de 1931 reconeixia una àmplia
declaració de drets, com la no discriminació per raó de sexe i llibertats, fent especial èmfasi en la matèria social;
per exemple, es reconeix per primera vegada a la Història el dret educació a tota la població La constitució
també es reconeix la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social.
Aquesta constitució no neix del consens, sinó de la imposició d'una majoria parlamentària,el nombre de vots dels
diputats de la Coalició Republicano-Socialista. Per tant, aquesta constitució és el marco jurídic que permet el
desplegament de les reformes del bienni progresista, serià vista amb hostilitat pels sectors catòlics, l’exèrcit, els
latifundistes i el grans capitalistes, ja que les reformes que soscavaran els seus poders no poden dur-se a terme
sense les bases legals que estableix el text constitucional.

2. Discurs de Clara Campoamor

Criteris d’avaluació
★ Contextualitzar el text dins el debat a Corts Constituents, que havia de redactar una nova
constitució i es debatia si havia d’incloure el dret a vot de les dones.
★ Analitzar els motius que dona Clara Campoamor a favor del sufragi femení i les oposicions
que trobà.

Es un text polític que data de les sessions de les Corts Constituents de 30 de setembre i 1 d'octubre, moment en
què la Comissió parlamentària redactava el projecte de constitució. Cal emmarcar el text en el seu temps
històric.
Amb l'adveniment de la Segona República es creu novament que Espanya podrà democratitzar-se i
modernitzar-se. Serà durant el bienni progressista quan es duguin a terme les reformes de gran calat. Que és
quan s’escriu la Constitució de 1931. Cal tenir present que aquesta constitució és la que defineix el marc jurídica
del règim republicà, ja que tenia un marcat caràcter democràtic i progressista.
Declarava la separació Església-Estat, permetia la descentralització política i territorial i concedia una àmplia
declaració de drets i llibertats, a més d'establir el sufragi universal masculí i femení. Cal tenir present que el text
tracta aquesta darrera qüestió: la del sufragi.

L'autora del discurs és Clara Campoamor, la primera dona sufragista de tot el món que defensà des de la tribuna
d'un parlament el dret a vot de les dones. Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical; Victòria Kent, del
Partit Republicà Radical Socialista i Margarita Nelken, del Partit Socialista Obrer Espanyol, arran de les
eleccions a Corts Constituents, foren les tres dones que per primera vegada en la història d'Espanya foren
escollides diputades. En aquest discurs, Clara Campoamor fa una defensa a ultrança del vot femení.
Campoamor fa al·lusió al caràcter democràtic del nou règim republicà. En tant que democràtic, no pot prescindir
dels drets polítics de la meitat de la població: les dones. Campoamor fa èmfasi en la Iluita política de les dones
als carrers, en concret, a la participació de les dones en la manifestació a Saragossa contra la Guerra de Cuba i
en la manifestació que va organitzar L'Ateneu de Madrid per exigir responsabilitats pel Desastre de Annual. La
diputada Campoamor, en resaltar la conscienciació política de les dones, fa una rèplica als diputats contraris al
vot femení: per Campoamor si que estan preparades per a votar i la seva politització no té perquè ser en sentit
dretà conservador. Malgrat que la Coalició Republicano-Socialista defensés la inclusió del dret a vot de la dona
en el projecte de constitució, cal tenir present certs diputats d'esquerra creien, falsament, que el vot femení, al
estar les dones sota la influència de l'Església, seria conservador, era un perill per la República otorgar el vot a la
dona. Aquestes discrepàncies entorn del vot femení també es donaren al si de les tres diputades: Victoria Kent
s'hi oposà per considerar que la falta de formació de la dona no garantia el seu suport a una república
democråtic, i Margarita Nelken diguè que les dones no estaven preparades per a votar. Quan es votà a les Corts
si la Constitució de 1931 havia de reconèixer el dret de vot a les dones, s'imposaren els partidaris del sufragi
femení per 181 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions. La gran majoria de diputats d'esquerra votaren a
favor mentre que la majoria de diputats de dretes votaren en contra. Les dones votaran per primera vegada a les
eleccions de novembre de 1933, que donaren la majoria a la coalició de dretes; però no perquè les dones fossin
més conservadores que els homes sinó perquè l'esquerra va presentar-se fragmentada; en canvi, la dreta va
presentar-se unida, fet que cal sumar a l'abstencionisme promogut per l'anarquisme, que provocà una
desmobilització del vot obrer. La concessió del dret a vot a les dones va ser una gran passa cap a la igualtat
entre homes i dones.

3. Projecte d’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa (1931)

Criteris d’avaluació
★ Contextualitzar correctament el text, remarcant que té relació amb el desplegament territorial
que fa la Constitució de 1931, permetent l’autonomia de les regions/nacions de l’Estat.
★ Explicar correctament els articles que s’inclouen.
★ Explicar per què no va prosperar.

La constitució de la Segona República Espanyola contemplava la possibilitat que les regions accedissin a un
règim d'autonomia, per tant, diversos partits de les Illes com el Partit Liberal Regionalista d'Eivissa, l'Acció
Republicana de Mallorca, etc, dugueren el seu programa electoral a la redacció de l'Estatut d'Autonomia.
L'Estatut de les Illes Balears de 1931 va ser redactat per l'associació per la cultura de Mallorca, però aquest va
fracassar per l'absència dels ajuntaments menorquins que, per la falta de consciència en el govern no ho varen
acceptar, ja que només els regionalistes i republicans federals volien aconseguir l'autonomia. A finals de 1932 es
van tornar a reunir, però Menorca no va accedir i més tard, amb la victòria del Front Popular va tornar a ressorgir
la idea, però va ser novament aturada però per la guerra civil. Per tant, fins a 1970 no es tornarà a parlar de
l'autonomia de les Illes. Palma fou una de les poques Capitals de la província on no guanyaren els
antimonàrquics, però el triomf d'aquests a la resta d'Espanya va proclamar la República. L'esquerra triomfà a
Palma, Manacor, Felanitx i Llucmajor com també a Menorca i Formentera.

4. Manifest de la coalició de dretes (1933)

Criteris d’avaluació
★ Contetxualitzar el text dins les eleccions generals de novembre de 1933 i el posterior triomf de les
dretes, donant pas al bienni conservador.
★ Explicar que les esquerres concorren per separat i les dretes unides sotauna candidatura única.
★ Explicar correctament els arguments que les dretes donen per aconseguir el vot, fent èmfasi en la seva
oposició a la reforma agrària, el paquet de mesures en matèria religiosa del bienni reformista i la
defensa de l’amnistia a Sanjurjo.

Es un text politic que data del novembre de 1933, moment en què havien de dur-se a terme les eleccions
generals que el president de la República, Alcalà Zamora, va convocar després de dissoldre les Corts. Les
dretes, en aquests comicis, van presentar-se unides en moltes circumscripcions electorals, com és el el cas de
Madrid, que es presentà sota el paraigua d'una única candidatura que es digué Coalición Antimarxista.
Com es veu en el la text, aquesta coalició integrava la CEDA, de Gil Robles, un partit que era de la dreta
catòlica; Renovación Español, un partit monàrquic liderat per Calvo Sotelo; i la Comunión Tradicionalista, que
era l'organització política del moviment carli. Les forces republicanes i socialistes, enfrontades pels conflictes
socials de l'etapa anterior, van presentar candidatures separades; aquest és un dels motius pels quals la dreta
va tenir més a l'abast la victòria electoral.
L'autoria del text correspon als partits polítics que integren la Coalició Antimarxista de Madrid, i que ja hem
deserit anteriorment. El nom no és causal: identificaven la República amb l'ateisme materialista, contrari a la
tradició catòlica d'Espanya. A més, amb aquest qualificatiu és feia èmfasi en què la pàtria espanyola estava en
perill per l'avenç de la revolució social, i que ells eren la salvaguarda de la pàtria. Es un manifest que resumeix
l'ideari del programa electoral de les dretes, i que persegueix persuadir l'electorat. En el text, veim com la
principal proclama és derogar l'obra legislativa del bienni progressista, sobretot la vinculada a qüestió religiosa i
la reforma agraria. Recordem que la Constitució de 1931 declarava l'estat laïc i suprimia el pressupost del clero.
Durant el bienni reformista es va prohibit als ordes religiosos exercir la dedicació a l'ensenyament i la Llei de
congregacions limitava la possessió dels béns dels ordes religiosos i preveia la possibilitat que fossin dissolts en
cas de ser un perill per a l'Estat. Aquestes reformes, tendents a limitar la inluència de l'Església i secularitzar la
societat espanyola, van provocar una oposició frontal dels sectors catòlics. L'altra gran front d'oposició de les
dretes, tal com és veu al text era la reforma agrària que es va dur a terme durant el bienni progressista, que volia
redistribuir la propietat de la terra a través de l'expropiació de terres dels grans latifundistes; recordem que la
Constitució permetia a l'Estat expropiar béns d'utilitat social. Aquestes reformes van provocar, també, l'oposició
frontal dels grans propietaris agraris.
Per tant, podem deduir del text que la Coalició Antimarxista representava els sectors socials afectats per les
reformes del bienni progressista, sobretot els sectors catòlics i els propietaris agraris. De fet, l'any 1935, la CEDA
intentarià -tot i que no prospera- una reforma en clau conservadora de la Constitució de 1931 per tal d'acabar
amb la facultat de l'Estat.
Per últim, en el text es referència a "una amplia y generosa amnistia", és a dir, a amnistiar el general Sanjurjo i
tots els militars que van participar en l'intent de cop d'Estat de 1932, era un moment en què els colpistes van
voler aprofitar el descontentament provocat per les reformes progressistes entre els grups conservadors de la
societat espanyola i part de l'exèrcit. En el text, és vol justificar aquesta acció dient que el socialisme va
aconseguir-ho l'any 1917, quan va esclatar la crisi social que es canalizar a través d'una vaga general, liderada
per la UGT i la CNT, la qual havia de servir per enderrocar la monarquia i proclamar la república. És cert que els
membres del comitè de vaga van ser detinguts i condemnats a cadena perpètua, que no van arribar a complir un
any, perquè l'any següent van ser elegits diputats. És més discutible, en canvi, que és pugui equiparar l'intent de
cop d'Estat de Sanjurjo amb la vaga general de 1917. Quan es constitueix el govern de Lerroux, el qual compta
amb el suport extern de la CEDA, s'amnistiarà a Sanjurjo i a tots els que van participar en el cop d'estat de 1932.
Per tant, en el manifest de la Coalició Antimarxista de Madrid es resumeix l'ideari de la dreta catòlica i
conservadora: restituir el predomini social de l'Església, defensar els interessos dels grans propietaris agraris i
amnistiar els sectors colpistes de l'exèrcit. Les dretes guanyaran les eleccions, i durant el bienni conservador
l'obra reformista del bienni progressista serà desmantellada.

5. Programa del Front Popular (1936)

Criteris d’avaluació
★ Contextualitzar el text dins les eleccions generals de febrer de 1936, les quals donen el triomf a les
esquerres.
★ Explicar els motius pels quals guanyen les esquerres.
★ Definir correctament el programa electoral del Front Popular, fent èmfasi en l’amnistia dels presos
polítics de 1934 i la defensa de l’obra reformista del bienni progressista (1931-33).
★ Explicar per què no es podran desplegar les reformes del Front Popular.

El Front Popular va sorgir durant la II República espanyola. A les eleccions de 1936 hagueren les eleccions que
acabaren amb el Bienni de Centradreta per començar amb el Front Popular. Les eleccions van estar molt
renyides entre els partits d’esquerres i els de dretes, però les dretes es presentaren fragmentades mentre que
les esquerres unides, fet que va donar la victòria als d’esquerres. Mola i Godey varen ser enviats a diferents
punts de Espanya perque no preparasin el colp, igual que varen fer amb Sanjurjo i Franco.

Es van condemnar als partits de dretes per cometre uns delictes socials, com la manifestació del 5 d’octubre de
1934. El text també diu en el segon punt que tornarien a implantar les reformes agràries. També que aquest
govern respecte la llibertats i els drets és ampli, però que s’ha de mirar primer el benefici de les classes més
perjudicades i que en principi es respecten les propietats privades. Per últim, diu que es tornaran a posar les
mesures del Bienni Reformista, i es van fer repressions als líders dels partits d’esquerres perquè no fessin un
cop d’estat.