Laia Brunet

BLOC 1 -RESTAURACIÓ/CRISI

 Expliqueu el sistema polític de la Restauració des de després del 1898 fins al 1914,
fent esment de les actuacions dels governs i de l’oposició republicana. Expliqueu
també les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Setmana Tràgica.

El sistema polític de la Restauració des de després del 1898 fins al 1914 va estar caracteritzada
per la regència de la reina Maria Cristina fins al 1902, quan va pujar el seu fill Alfons XIII, i la
formació de tres governs diferents. En primer lloc, va haver-hi un govern conservador amb
Francisco Silvela del 1899 al 1903. Durant aquest període, Silvela va dur a terme una política
reformista que consistia a descentralitzar l’administració i fer una nova política pressupostària.
Però això va comportar protestes anomenades “tancament de caixes”. Més tard, Alfons XIII va
renovar els líders dels partits dinàstics el 1903. Així que el 1904 es va formar un segon govern
amb Antonio Maura (líder del partit conservador). Va durar del 1904 al 1909. Les actuacions
del govern de Maura es van enfocar en fer una reforma política anomenada “Revolució des de
dalt” que consistia a fer una llei electoral per dificultar el frau electoral, renovar el sistema
polític amb una base social anomenada “masses neutres” per eliminar el caciquisme i fer un
projecte de la reforma de l’administració local. Altres mesures que va fer eren: va crear
l’Institut Nacional de Previsió, va fer la reactivació de la indústria amb mesures econòmiques,
va fer la Llei de la Colonització Interior per estimular l’agricultura i va donar molta importància
al manteniment de l’ordre públic. L’any 1909 va caure el govern de Maura i es va formar un
govern liberal amb José Canalejas (líder del partit liberal). Va durar del 1910 al 1912. Les
actuacions que van dur a terme van consistir a apropar-se als sectors populars, limitar el poder
i el finançament a l’Església, fer la “Llei del Candado” (1910) (limitar l’establiment d’ordes
religiosos), fer una reforma social i una política social. Aquesta política social va consistir a pujar
els impostos a les rendes de manera progressiva, fer la “Llei de Lleves” (1912, que va consistir a
imposar de manera obligatòria el servei militar i sense remuneració), fer negociacions per
aprovar la Llei de mancomunitats (llei que donava més autonomia a les diputacions provincials
per gestionar els seus propis serveis públics) i va fer lleis per millorar les condicions laborals.

L’oposició republicana estava formada per quatre grups republicans (Partit Republicà
Possibilista, Progressista, Centralista i Federal) que es van unir el 1903 en el partit “Unió
Republicana” liderat per Nicolás Salmerón. També va sorgir un republicanisme més radical
anomenat Lerrouxisme, ja que el seu líder i fundador s’anomenava Alejandro Lerroux. Les
actuacions dels republicans van consistir en l’apropament cap al catalanisme (el nou moviment
sorgit com a alternativa al sistema polític de la Restauració). Això va originar la fragmentació de
Lerroux amb “Unió Republicana” i va decidir crear el “Partit Radical” el 1908.

Les causes de la Setmana Tràgica el 1909 van ser per l’embarcament de més tropes espanyoles
al Rif pel conflicte bèl·lic del Marroc. Allà, Espanya controlava el territori, però la presència de
militars espanyols no va ser ben rebuda per les tribus bereberes. Així que va començar una
guerra. La batalla més important va ser “El Barranc del Llop” en el qual van guanyar els rifenys.
Els espanyols van perdre i van demanar l’enviament de més tropes espanyoles al Rif. La
Setmana Tràgica va començar el 24 de juliol del 1909 amb una mobilització popular en contra
de l’embarcament dels reservistes (militars retirats). Més tard, la situació va desenvolupar en
una vaga general declarada pels republicans, anarquistes i socialistes el 26 de juliol del 1909. Va
ser una vaga antimilitar i hi havia un gran rebuig social contra l’Església. Aquesta vaga també va
destacar per la crema d’esglésies i la formació de barricades. El govern va respondre declarant
l’estat de guerra i enviant policies per reprimir el poble. A més, van imposar 17 penes de mort i
216 consells de guerra. Van morir 100 persones i va haver-hi 300 ferits.

En darrer lloc, els fets de la Setmana Tràgica (1909) van desencadenar tres conseqüències
polítiques: va provocar la desestabilització dels partits dinàstics, és a dir, va caure el govern
conservador d’Antonio Maura i va ser substituït pel govern liberal de José Canalejas; l’oposició
es va reorganitzar davant el fracàs del torn pacífic (els republicans van crear el “Partit
Reformista”, format per republicans i socialistes) i Solidaritat Catalana es va dissoldre.
 BLOC 2 -RESTAURACIÓ/CRISI

 Expliqueu l’aixecament militar a l’esclat de la Guerra Civil. Expliqueu l’evolució

política de cada una de les dues zones en què va quedar dividida Espanya durant la
guerra.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va esclatar el 17 de juliol de 1936, quan el general Yagüe
(cap de la legió de Melilla) va aixecar les armes en contra de la República en el protectorat del
Marroc. Aquest aixecament es va anomenar “Alzamiento Nacional”. I el 18 de juliol de 1936 es
va estendre la rebel·lió militar a moltes guarnicions de la Península. La insurrecció triomfa a (...)
y no triomfa a (...) perquè hi ha resistència popular, estan ben organitzats. (El 19 de juliol els
insurrectes van intentar ocupar Catalunya, però van perdre a Barcelona i va suposar la rendició
del general Goded.)

Espanya va quedar dividida en dues zones: la zona republicana i insurrecta. Dins de la zona
republicana hi havia dos bàndols: els republicans que volien fer una revolució social i els que
volien guanyar la guerra. En aquestes zones es van crear estructures de poder popular com els
comitès locals, les Juntes i els Consells Revolucionaris. Es van crear amb la finalitat d’organitzar
grups de voluntaris per anar a la guerra, controlar l’economia i mantenir l’ordre públic a les
zones revolucionàries. A més, va haver-hi dos governs en les zones republicanes: el govern de
Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937) i el govern de Juan Negrín (maig 1937- març 1939).
Largo Caballero va dimitir per les tensions dels fets de maig del 1937. I Negrín va reforçar el
poder central, unificar la direcció bèl·lica, va integrar les milícies a l’exercit popular i va
controlar la producció de la indústria i l’agricultura. Finalment, va dur a terme el Programa dels
Tretze Punts el 1938 per negociar la guerra amb Franco.

Posar governs de Quiroga i Giral. Mencionar fets de maig de 1937.

En canvi, a la zona insurrecta els insurrectes van crear la “Junta de Defensa Nacional” el 24 de
juliol de 1936 a Burgos per governar el territori dels nacionals. La Junta va prohibir els partits
polítics, va suspendre la Constitució i va paralitzar la reforma agrària. No tenia atribucions
militars. D’altra banda, Franco va començar a agafar lideratge en la guerra i el 30 de setembre
de 1936 va ser nomenat com el “cap d’Alzamiento”. L’1 d’octubre de 1936 es va publicar un
decret en el qual nomenava a Franco com el cap de l’Estat i Generalíssim dels exèrcits
espanyols. Va substituir la “Junta de Defensa Nacional” per la “Junta Tècnica” amb seu a
Valladolid i Burgos. L’abril del 1937, Franco va crear un decret d’unificació: unia carlins i
falangistes en un partit únic, “Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista”. El 1938 es va dur a terme la institucionalització de l’estat franquista i es
va crear el primer govern amb les seves bases a la zona nacional. Franco era el caudillo
d’Espanya, és a dir, cap de l’Estat i de la nació i president del govern. (EXPLICAR BASES DEL
GOVERN FRANQUISTA)