9.

La Crisi de la Restauració
• Majoria d’edat d’Alfons XIII (1902) • Catalunya a mans de catalanistes i
• Reformisme dels partits dinàstics. republicans.
• Nova generació de polítics i nous • Mancomunitat de Catalunya
moviments socials. (1914)
• Republicans • Progrés de la indústria
• Obrers (pistolerisme)
• Nacionalismes
• Creixement de tensions
• Setmana tràgica (1909)
• Crisi de 1917
• Pistolerisme
• Cop d’estat de Primo de Rivera
(1923)

9. La Crisi de la Restauració
El Reformisme dinàstic
1901 es va reprendre el torn dinàstic.

El 1902 es va entronitzar Alfons XIII rei d’Espanya amb la

majoria d’edat de 16 anys.

La participació directa d’Alfons XIII en la vida política, va ser

un element més de desestabilització.
El rei va abandonar el tradicional paper d’àrbitre. (Crisis
Orientals)

Alfons XIII sempre va recolzar les opcions polítiques més

conservadores.
 9. La Crisi de la Restauració

• Els primers anys del seu regnat van estar

marcats pels intents de reforma o regeneració
política.
– Renovació moral de la vida social
– Posar fi al caciquisme i al falsejament electoral

Tendències reformistes
• Partits dinàstics
– Molt pes fins al 1912
– Crítica al frau electoral volien “revolució des de dalt” per evitar
“revolució des de baix”
– Patit Conservador: Silvela, Maura
– Partit Liberal: Canalejas
• Partits marginats del sistema (republicans, socialistes,
catalanistes...)
– Renovar les organitzacions i els dirigents
– Mobilitzar l’opinió pública
• Regeneracionisme intel·lectual (Generació del 98)
– Reflexió sobre la decadència d’Espanya i la necessitat de regeneració
– Joaquin Costa proposa reformes econòmiques i educatives per
modernitzar la societat.
 9. La Crisi de la Restauració
El Reformisme conservador
ANTONIO MAURA
• Partit conservador
(1903 - 1904)
(1907 – 1909)

Maura

9. La Crisi de la Restauració
El reformisme conservador
ANTONIO MAURA
• Partit conservador 1905 Eleccions Generals.
(1903 - 1904) Eugenio Montero Rios - LIBERAL
(1907 – 1909) (dimissió per l’escàndol cu-cut)

Maura
 El reformisme conservador

• Intenta regenerar el sistema formant una classe política

que tingués el suport social de les masses neutres.

• Aquestes mesures les porta a terme durant el seu

primer govern de 1903 a 1904
– Configurar un Estat fort amb un govern eficaç.
– Desbancar els cacics.
– Impedir protagonisme a les classes populars.

• El 1904 va iniciar col·laboracions amb el sector més

conservador de la Lliga Regionalista de Francesc
Cambó.

El reformisme conservador
• El primer govern de Maura va caure al
desembre a conseqüència de fortes
discrepàncies amb el rei Alfons XIII.
• Durant un curt període de temps s’instaura un
govern liberal liderat per Eugenio Montero
Rios que acaba amb els “Fets del Cu-cut”
 ELS INCIDENTS DEL “CU-CUT!” - 1905
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, es
van produir la nit del 25 de novembre de 1905, quan un grup
d’oficials de l’Exèrcit, destinats a Barcelona, van assaltar i
incendiar la seu del setmanari satíric Cu-Cut! i altres locals
com el de La Veu de Catalunya, per l’ofensa per la publicació
d’un acudit que ironitzava sobre la incapacitat dels militars
espanyols d’obtenir “victòries”.

A les exigències expressades des de Catalunya que el Govern

castigués als culpables dels assalts, li van seguir una campanya
de recolzament als militars fins i tot pel propi Alfonso XIII.

La publicació del Cu-Cut! fou suspesa per decret

governamental.

Montero Rios dimiteix i el mes de març de

1906, Segismundo Moret va aconseguir
l’aprovació a les Corts de la Ley de
Jurisdicciones, que castigava amb l’aplicació
del codi militar les ofenses contra l’Exèrcit.

Això fou entès als cercles catalanistes com una

provocació i va portar a una gran campanya
contra aquesta Llei a Catalunya.
 Segon govern de Maura (1907-1909)
• Maura inicia el segon govern gràcies a
l’actuació dels cacics a les eleccions d’abril de
1907.
• El primer encàrrec que demana a les Corts va
ser l’aprovació d’una nova llei electoral
(1907). Va ser una reforma superficial, amb
vot obligatori i més control de les juntes del
cens.
• Inicia política proteccionista.

El reformisme conservador
Política Maura
• Modernitzar l’ Administració intenta donar més
autonomia als ajuntaments i a les Diputacions (1906-
1909)
– Llei de l’Administració local (1907) Intenta posar fi
al caciquisme.
– Signa un acord amb la Lliga Regionalista.Projecte
de mancomunar diputacions. (Mancomunitat de
Catalunya)
 El reformisme conservador

Impuls econòmic i social amb la creació del Instituto Nacional

de Previsión –INP (1908 Assistència Sanitària/Assegurances
obreres)

Normalitzar la vida política

– Va exigir major independència de l’Executiu davant de la
Corona.

Autoritarisme
– Manteniment ordre públic (Setmana Tràgica de BCN - 1909)
el fa caure.

9. La Crisi de la Restauració
El Reformisme liberal

José Canalejas
Partit Liberal
(1910 – 1912)
Reformisme social i
limitació del poder de
l’església

Canalejas
 9. La Crisi de la Restauració
Propostes reformistes:
• Apropament als sectors populars
– Supressió de l’impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes. Suposa la
protesta de les classes benestants.
– 1912 Llei de lleves o de reclutament. Fa obligatori el servei militar. Abolició de les quotes
de redempció.
– Millora de les condicions laborals. Regulació treball femení.

• Limitació de la vinculació entre l’Església i l’Estat.

– Reforma finançament de l’església
– 1910 Llei del candado. Limitació d’establiments a Espanya de noves ordres religioses.

• Proposta Llei Mancomunitats (1911)

– Possibilita la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d’alguns
serveis públics.

• Política exterior A partir de 1906 Espanya comença la seva política colonial al nord d’Àfrica.
– Conferència d’Algesires (1906) Es va produir la primera crisi al Marroc. França i Alemanya
volien tenir protectorat. Gran Bretanya acaba delimitant les fronteres. Els acords no van
acabar amb el conflicte.
– 1912 Tractat Hispanofrancès. Espanya es queda amb la franja del nord del Rif.

Inestabilitat política
(18 executius i 12 caps de govern)
De 1901 al 1916 dificultat de mantenir-se units.

Partit Conservador Partit Liberal

• Cánovas • Sagasta
• Silvela • Eugenio Montero Rios
• Maura • Canalejas
• Dato • Moret
• Figueroa, Comte
Romanones
• Garcia Prieto, Romanones
 9. La Crisi de la Restauració
Les forces de l’oposició
• Carlins
• Republicans
• Obreristes
– Socialistes
– Comunistes
– Anarcosindicalisme
• Nacionalistes

Les forces de l’oposició

• Carlins
– Carlistes - Jaumistes (Jaume de Borbó)
– Partido Integrista (R. Nocedal)
1907 - Requeté Organització paramilitar.
Actuacions a les ciutats contra republicans i
obrers.
– 1919 - Partit Tradicionalista (J. Váquez de Mella)
– 1931 - Comunión Tradicionalista (carlins +
integristes + tradicionalistes)
 Les forces de l’oposició
• Republicans: principal grup de l’oposició. Molta presència a les zones urbanes. Neix un
nou republicanisme format per classes mitjanes i populars.

1903 Unión Republicana (N. Salmerón) Coalició dels grups republicans.

Èxit eleccions: 1903 i 1905. Volien restaurar la Constitució de 1869 i proclamar la República.
• President: Nicolàs Salmerón
• Alejandro Lerroux (Advocat Laboralista). Discurs anticlerical, anticatalà i demagògic
populista. Atreu amplis sectors de les classes populars de Barcelona.
– No es volien apropar al catalanisme.
– Per vincular als burgesos i a l’Església s’oposava a les reivindicacions obreres.
• Després de les eleccions de 1907 s’acosten al catalanisme i una part d’ells realitza una
coalició amb Solidaritat Catalana. Això provoca que A. Lerroux es separi i va fundar un
altre partit.

1908 Partido Republicano Radical

• Cap al 1910 després de la Setmana Tràgica perd suport popular.
• Lerroux canvia el seu discurs per un de conservador i es trasllada a Madrid.

Les forces de l’oposició

• Obreristes
– Socialistes
• PSOE (P. Iglésias)
• Unió General de Treballadors
– Comunistes
• Partido Comunista de España (D. Ibárruri)
– Anarquistes
• Solidaritat Obrera (CNT)
 9. La Crisi de la Restauració: Les forces d’oposició
Obreristes
• Procés d’industrialització a Catalunya, amb
l’augment del nombre de treballadors en el sector
industrial i del seu pes en el conjunt de l’economia
catalana i espanyola.

• Increment de la conflictivitat laboral per la jornada

laboral, salaris baixos, la precarietat i les dures
condicions dels llocs de treball...

9. La Crisi de la Restauració: Les forces d’oposició

Socialisme
• A principis del segle XX, el PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seu
primer diputat el 1910, Pablo Iglesias (coalició republicano-socialista).

– Líders: Pablo Iglesias, Julián Besteiro, Indalecio Prieto i Francisco Largo

Caballero.

– El sindicat socialista UGT va arribar gairebé a un quart de milió d’afiliats el

1920. Era partidari de l’acció política per aconseguir reformes. (Largo Caballero
al 1918 – Secretari General).

– A partir del 1917 es va radicalitzar per influència de la revolució soviètica.

• Un sector més radical (revolucionaris) del PSOE, i simpatitzant del bolxevisme

soviètic, va fundar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’any 1921.

– Líders: Dolores Ibárruri i José Díaz

 9.3 La Crisi de la Restauració: Obrerisme anarquista a
Catalunya
Anarquisme

Líders: Àngel Pestaña, Joan Peiró i Salvador Seguí (“El Noi del Sucre” - Paper destacat al 1919).

Influència geogràfica:

• Andalusia, País Valencià, i sobretot a Catalunya

IDEOLOGIA

• Es fonamenta en l’apoliticisme, que l’allunyava de l’acció política dels partits de

l’esquerra socialista.

• Defensa l’acció revolucionària per mitjà de la vaga, l’eliminació de la propietat

privada i de l’Estat i la destrucció del capitalisme.

9. La Crisi de la Restauració: Les forces d’oposició

Anarcosindicalisme
1902 1907 1910 1915

CGT CNT
Vaga General a Solidaritat Confederació Gral. Primer Sindicat a:
BCN Obrera del Treball
(apolític) - Catalunya
- València
Reducció de la jornada Federació - Saragossa
Ideologia
laboral i augment salarial d’associacions
anarquista i - Andalusia
de treballadors revolucionaria
No té recolzament de la
- Nord Peninsular
UGT, i perd la seva
escassa influència a
Líder:
Salvador Seguí
Catalunya.
 Les forces de l’oposició
• Nacionalistes
Bascos
– PNB
Catalans
– Lliga Regionalista (conservadors)
– Solidaritat Catalana (coalició catalanistes-
republicans)
– Acció Catalana/Estat Català (republicans)

9. La Crisi de la Restauració: Les forces d’oposició

Catalans
1901 1906 1910
Unió Federal
CENTRE NACIONALISTA
Consolidació de LA LLIGA REGIONALISTA Nacionalista
REPUBLICÀ (CNR)
Republicana
Enric Part de la Riba Francesc Cambó President: Gran èxit electoral
(ideòleg) (portaveu al Congrés) Lluís Domènech i després del fracàs de
Solidaritat Catalana.
Montaner
Catalunya endins Catalunya enfora 1914 Aliança amb A.
Lerroux “Pacte de Sant
Intransigents: Possibilistes: Gervasi”
(varies ideologies)
Ideari: “La nacionalitat Partidaris d’acords amb el govern en
catalana” Dret a benefici de les corporacions
l’autonomia política econòmiques i d’avenços autonomistes

Nacionalista, 1916 desaparició.

Èxit electoral al 1901 democràtic i republicà.
Pèrdues davant dels republicans 1903 i 1905
Publicació del diari: “El
1904 Crisi per la visita d’Alfons XIII (Cambó demanà no boicot al poble català” Ideologia
rei) de centre.
Provoca escissions de Jaume Carner o Lluís Domènech i
Montaner. Molt actiu, fundació
d’ateneus.
Al 1906 creen CNR. Poca repercussió
electoral.
 De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
1907 - SOLIDARITAT CATALANA

• En el context de la campanya a Catalunya contra la Ley de Jurisdicciones, la Lliga

Regionalista va aconseguir liderar una gran coalició de partits i formacions catalanistes,
des de l’esquerra republicana fins als carlins, que es va anomenar SOLIDARITAT
CATALANA. Que es presenten unides a les eleccions de 1907.

• Programa del Tívoli: demana òrgans d’autogovern per a Catalunya i derogar la Llei de
Jurisdiccions.

• Va aconseguir 41 diputats dels 44 possibles a Catalunya i també va obtenir el control de

nombrosos Ajuntaments catalans, entre ells l’Ajuntament de Barcelona.

• Enric Prat de la Riba, membre de la Lliga Regionalista i en nom de la Solidaritat

Catalana, va ocupar el càrrec de President de la Diputació de Barcelona (1907 –1917).

• 1909 es van dispersar per discrepàncies internes després de la Setmana Tràgica.

• Lliga a favor repressió/ Republicans en contra.