LA CRISI DE

LA
RESTAURACIÓ
(1898-1931)
BLOC V. LA RESTAURACIÓ I LA
SEUA CRISI
INDEX

Conseqüències del Qüestió agrària : tema

Desastre colonial econòmic transversal

Qüestió industrial : tema

Inestabilitat política
econòmic - social
Segle XIX espanyol
 1898 – 1931 : Crisi de la Restauració

Reg.M.
rE
CRISTINA Majoria d'Alfons XIII i Regnat. Suport d'Alfons XIII a Primo de Rivera

Governs Govern de Govern de Govern de Cop d'estat GENER 1930 :

inestables MAURA CANALEJAS DATO i de PRIMO DE Dimisió i
1902 - 1907 1907 - 1909 1910 – 1912 concentració RIVERA 1923 DICTABLANDA
Eix cronològic Crisi de la restauració : https://www.timetoast.com/timelines/2499912
 1898 – 1931 : Crisi de la Restauració

Reg.M.
rE
CRISTINA Majoria d'Alfons XIII i Regnat. Suport d'Alfons XIII aPrimo de Rivera

Governs Govern de Govern de Cop d'estat GENER 1930 :

Govern de
inestables MAURA CANALEJAS DATO
PRIMO DE Dimisió i
1902 - 1907 1907 - 1909 1910 – 1912 RIVERA 1923 DICTABLANDA

- Influència del Regeneracionisme 1907 – 1909 : Intents regeneracionistes i reformistes

en la política
- Atomització dels partits - Política reformista : La revolució des de dalt com a forma d'atraure a les
dinàstics : Montero , Moret i masses neutres
Canalejas en el P. Liberal - Lleis per a protegir la indústria nacional, millores laborals, nova llei electoral
- Succesos del CU-CUT contra el frau electoral, llei d'Administració local per atorgar autonomia
- Llei de jurisdiccions, 1906 :
(Mancomunitat de Catalunya) ,etc
militarització
- - Guerra de Melilla : Desastre del Barranc del LLop.
Conf. Algeciras, 1906 :
Protectorat - Reservistes i Setmana Tràgica, caòtica i sense lideratge. Anticlericalisme,
coalicions, barricades i repressió
 ALfons XII i Miguel Primo de Rivera

A. Maura i Canalejas, líders dels

partits dinàstics
Majoria d’edat en 1902
 EVOLUCIÓ POLÍTICA (1902-1914)

◼ Els primers anys, la tendència dels governs espanyols va estar marcada pels
intents d’aplicar reformes regeneracionistes (modernitzar Espanya atacant els seus
mals)

◼ Nous dirigents dels partits dinàstics influenciats pel regeneracionisme

Maura i Canalejas
◼ Antonio Maura (P. Conservador)

◼ Montero Ríos, Segismundo Moret i José Canalejas (P. Liberal)

◼ El període fins 1907 va ser molt inestable (governs molt breus, forta oposició...)
Impossibilitat d’aplicar reformes notables
◼ Partit conservador (1902-1905)

◼ Partit liberal (1905-1907) 98 - 23 ,decadència. 44 governs que

duraven de mitjana uns 7 mesos : Agonia del
sistema canovista.
 ATOMITZACIÓ DELS PARTITS : diferents corrents d’opinió
i aspirants al lideratge en el si dels partits dinàstics –Silvela,
Villaverde, Maura i Dato entre els conservadors; Moret,
Montero Ríos, Canalejas i Romanones entre els liberals–

Regnat marcat per :

1. L’herència del Desastre del 98 i el desig de regeneracionisme

2. intervenció monàrquica en la política : Ingerència progressiva del rei en els assumptes
del govern. Descrèdit al sistema.
3. Aprofitant-se de les prerrogatives reials que oferia la Constitució de 1876
 1898 – 1931 : Crisi de la Restauració.
Degradació del sistema liberal i parlamentari

Reg.M.
rE
CRISTINA Majoria d'Alfons XIII i Regnat. Suport d'Alfons XIII aPrimo de Rivera

Governs Govern de Govern de Cop d'estat GENER 1930 :

Govern de
inestables MAURA CANALEJAS DATO
PRIMO DE Dimisió i
1902 - 1907 1907 - 1909 1910 – 1912 RIVERA 1923 DICTABLANDA

1910 – 1912
- Aplicar el regeneracionisme per mitjà de
reformes : Atraure les classes més
desfavorides, anticlericalisme, mov.obrer, etc
- Reformes : Abolició de l'impost sobre el
consum, servei militar obligatori sense
redempció, Ley del Candado, etc.
- Assassinat
1912 – 1917 , després governs de coalició
- IGM : Neutralitat oficial, prosperitat exportacions, misèria
social
- CRISI DE 1917 : Militar (megacefalia), política (Tancament
de les Corts) i social (Vaga revolucionària )
- Forta conflictivitat obrera : Esperança URSS, Vaga de la
Canadiense, Trienni Bolxevic, Pistolerisme i Llei de fugas.
- Batalla d'Annual : Derrota i pèrdua de 13000 efectius.
- Expedient Picasso : Indignació i depuració de
responsabilitats. Escàndol , Alfons XII , Corts....
 1898 – 1931 : Crisi de la Restauració.
Degradació del sistema liberal i parlamentari

Reg.M.
rE
CRISTINA Majoria d'Alfons XIII i Regnat. Suport d'Alfons XIII aPrimo de Rivera

Governs Govern de Govern de Cop d'estat GENER 1930 :

Govern de
inestables MAURA CANALEJAS DATO
PRIMO DE Dimisió i
1902 - 1907 1907 - 1909 1910 – 1912 RIVERA 1923 DICTABLANDA

Cop d'estat amb la connivència i vist-i-plau d'Alfons XIII : 1923 • 30 de gener de 1930 : Alfons XIII li retira
- Dos etapes : 1923 – 1925 ,2 anys , i 1925 – 1930,5 . Directori militar i civil
la confiança a P.de Rivera
DIRECTORI MILITAR
- Supressió de les garanties constitucionals : Partits polítics, sindicats, repressió • Dictablanda del Gral Berenguer
mov.obrer i sindicalisme, … • Oposició fèrrea política i social : FUE,
- Militarització de l'ordre públic i continuació de la Guerra del Marroc FAI, Estat CAtalà, PSOE, …
DIRECTORI CIVIL : Inspiració en el feixisme italià • Pacte de Sant Sebastià : II República
- Creació d'una Assemblea Nacional Consultiva, Unió Patriòtica (Partit únic), • Victòria de la coalició del Pacte a les
Organització Corporativa Nacional (Sindicat únic de patronal i municipals
treballadors),Paramilitars El Somaten, • 14 d'abril : proclamació de la República
- Victoria contra Abd El KRIM : Protectorat hispanofrancés consolidat
 Com va ser l’inici del s. XX espanyol? 33 anys d’etapa.

◼ Desastre del 98 🡪 commoció general al país

◼ Alfons XIII arriba al poder (1902-1931), regnat dividit en 2 etapes (constitucional fins 1923 i dictadura
fins 1930) Alfons
XIII

◼ Els partits dinàstics (Conservador i Liberal) van intentar modernitzar però no aconsegueixen ampliar les
bases socials de suport

◼ Creixement de l’oposició (republicanisme, obrerisme i nacionalismes)

◼ Problema colonial al Marroc agreuja la situació (Crisi 1917)

◼ Incapacitat del sistema per democratitzar-se 🡪(1923-1930) Dictadura de Miguel Primo de Rivera
Proclamació de la II
◼ Decadència definitiva de la Monarquia República (1931)
 Partits dinàstics marcats pel regeneracionisme

• Els primers anys, la tendència dels governs espanyols va estar marcada pels intents
d’aplicar reformes regeneracionistes (modernitzar Espanya atacant els seus mals)

• Nous dirigents dels partits dinàstics influenciats pel regeneracionisme

a. Antonio Maura (P. Conservador)
b. Montero Ríos, Segismundo Moret i José Canalejas (P. Liberal)
Maura i Canalejas

• El període fins 1907 va ser molt inestable (governs molt breus, forta oposició...)
a. Partit conservador (1902-1905)
b. Partit liberal (1905-1907) Impossibilitat d’aplicar reformes
notables
 MESURES
(Malgrat por d’acceptar una veritable participació democràtica ,
es mantenen les herències del passat)

J.CANALEJAS : P. Liberal (1910 - 1912)

A.MAURA : P. Conservador
(1904 - 1910)
- Llei electoral de 1907. Més difícil el frau
electoral
- “La revolució des de dalt” d’Antonio Maura :
Reformes governamentals per evitar la
revolució popular Crear una nova base social :
LES MASSES NEUTRES . Desbancar la vella
casta dels cacics i impedir que les classes
populars adquiriren protagonisme.
- Acords amb el regionalisme català.
- Repressió brutal : Preocupació de mantenir
l’ordre públic
- Reformisme social més gran i limitar el poder a
l’Esglèsia
- Separació d’Esglèsia i Estat : Tractar tema del
finançament
- Ley del Candado , 1910 : No més ordres religiosos
- Impost progressiu sobre la renda : Protesta classes
benestants
- LLei de reclutament reformada : Redemció en
metàl.lic anul.lada, reclutament obligatori.
- Sensibilitat especial amb millorar condicions laborals,
el treball de la dona,...
- Llei de Mancomunitats : Convençut que incorporant
el nacionalisme català al sistema = estabilització
(Mancomunitat de Catalunya, l’única)
 Inestabilitat política (1902-1907): Durant
el govern d’Antonio Maura

◼ La qüestió agrària

◼ baix rendiment, concentració de la propietat : CEREAL I COMPETITIVITAT EXTRANGERA,

◼ Agitació al camp andalús (influència anarquista) : GRANS LATIFUNDISTES I JORNALERS : ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA. Necessitat de reforma agrària

◼ La qüestió social

◼ Dures condicions laborals (salaris baixos, jornades llargues, no seguretat laboral...)

◼ Increment de la sindicació, recurs a la vaga i a l’acció violenta

◼ La qüestió religiosa

◼ Desenvolupament d’un fort anticlericalisme entre republicans, obreristes i liberals, impulsat sobretot a partir del pensament regeneracionista i el krausisme, corrent
humanista propiciat per la Institució Lliure d’Ensenyança que defensa la formació científica allunyada de la influència de la religió

◼ La qüestió nacional

◼ Creixement dels nacionalismes perifèrics i incursió política (triomf de la Lliga Regionalista a les municipals de 1901: Va aconseguir agrupar totes les forces polítiques
catalanes per demanar la descentralització. President de la Diputació , Prat de la Riba)

◼ El problema militar (retorn de la militarització)

- Ingerència militar en l'àmbit polític , com en el segle XIX . Recuperació del protagonisme militar del s. XIX
 Qüestió agrària
DESENVOLUPAMENT AGRARI: LA REFORMA AGRARIA LIBERAL
forma part del procés de substitució de l’AR per una societat capitalista

SITUACIÓ COMENÇAMENTS SEGLE XIX

 Escàs desenvolupament sector agrari a causa de:
 Mala qualitat de la terra de conreu
 Condicions climàtiques adverses
 La propietat de la terra continua en mans classes privilegiades i margina els més interessats
en conrear-la.
 Espanya és marginada del procés d’ industrialització que experimenta la resta d’Europa.

OBJECTIUS DE LA REFORMA AGRÀRIA

1. Activar el sector agrari

2. Obtenir recursos per compensar dèficit hisenda.
 ETAPES

ETAPES

1. Durant el primer terç s.XIX, arran de l’obra legislativa de Cadis, s’

ANTECEDENTS
• Intents de reforma dels governs il·lustrats durant el
regnat de Carles III, poc efectius per l’ oposició
sectors privilegiats i l’ excessiva burocratització
(expedients agraris).
• Durant el regnat de Carles IV, Godoy iniciaria les
desamortitzacions de les terres de l’ Església i els
impulsaran mesures pel canvi en el sistema de propietat:
1. Abolició de senyories i drets jurisdiccionals
2. Desvinculació de terres
3. Desamortització de les terres de
l’ església i els ajuntaments.
Tindran poca efectivitat per les dificultats de l’ Estat
liberal per consolidar-se (inestabilitat política regnat
Ferran VII).

ajuntaments per aconseguir recursos per la hisenda

(1798). 2. DESAMORTITZACIONS
ISABEL II : Mendizábal i Madoz
 ETAPES : 2. Les reformes progressistes de Mendizábal (1835-1837).
Centrades en:

A. Dissolució règim senyorial. Per la llei de

1837, els senyors perdien els drets jurisdiccionals però conservaven la propietat de
la terra. Els camperols passaven a ser simples jornalers o arrendataris.
B. Desvinculació de terres (mayorazgos)que alliberaran les terres dels grans patrimonis.
Les propietats es venen sense entrebancs al millor postor.
C. Desamortització de les terres església regular. S’ inicia al
1836 amb la dissolució dels ordes religiosos (excepte els dedicats a l’ ensenyament i a
l’assistència sanitària) i la incautació per part de l’ Estat de les seves propietats.

Aquestes terres desamortitzades es reprivatitzen amb la seva venda en subhasta

pública.Les terres es podien comprar amb diners en metàl·lic o amb títols de Deute.

Objectiu: obtenir recursos per finançar guerra carlina, disminuir el dèficit pressupostari i
crear una base social de nous propietaris que recolzarien el triomf del liberalisme.
 ETAPES : 3. La reforma del ministre Madoz (1855)

Desamortitzacions generals Bienni progressista (1854-56).Es centrarà en :

1. La desamortització dels béns propis i comuns, és a dir, de l’

Estat, l’ Església, dels ordes militars, de les confraries, de les
institucions benèfiques i ajuntaments.

Objectiu: obtenir recursos per la hisenda i per les inversions publiques per la
modernització econòmica del país ( construcció del ferrocarril ). Forma
pagament en metàl·lic.
 ETAPA 4 : LA RESTAURACIÓ 1875 - 1930

- Es manté la concentració de la propietat

- Lent creixement de la demanda interna : Producció orientada al mercat exterior.
- Ruina de xicotets camperols : Amplia classe de jornalers pobres. Autoabastiment.
- Durant aquesta etapa MIGRACIÓ URBANA i èxode rural : en el 1900, 17% ; en 1930 , un 43%.
- Lluites socials en el camp. Concentració obrera a les ciutats. Adquisició de conciència de classe.
 Conseqüències
SOCIALS

1. No hi ha una transformació en el sistema de propietat perquè no suposarà el repartiment equitatiu entre els camperols.
2. La burgesia compradora esdevindrà la classe terratinent i no cerca millorar el sector sinò augmentar recursos econòmics i prestigi
social.
3. Els camperols expulsats dels antics latifundis esdevindran proletaris o jornalers de la terra.

ECONÒMIQUES
4. S’ aconseguiran recursos per fer front al dèficit de la Hisenda.
5. La reprivatització posarà la terra en mans de propietaris interessats en obtenir ràpids beneficis:
6. Augment producció però no de la productivitat→augmenta la superfície conreada però no el nombre de productes per hectàrea.
7. L’ augment producció permet augment de la població i comercialització d’ una part dels productes agraris.
8. L’alliberament de la tinença de la terra permetrà l’ inici d’ inversions per millorar la producció i l’ especialització ( expansió
hortofrutícula a Llevant i de la vinya i l’ olivera a Andalusia) però no milloren les tècniques que continuaran estant molt endarrerides.
 AVALUACIÓ DEL PROCÉS:

El resultat és que tota la sèrie de mesures aplicades

◼ No suposaran una reforma agrària ni l’ impuls de
la industrialització.
◼ La reforma agrària no cercava millorar la
situació del camp ni del camperolat sinó afrontar
les despeses de l’ Estat i canviar el sistema de
propietat per crear una base social que donés
recolzament al sistema liberal.
◼ Concentració de la propietat :
◼ 7000 propietaris del 60% : 1 hectàrea , 1 camp
de futbol