T6.

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1923)

1. REGENERACIONISME
→ Desastre 1889 enceta crisi definitiva del sist. de restauració

- es porten a terme intents reformistes que fracassen

- relleu lideratge polític genera divisió i inestabilitat política

- desigualtats socials i obrerisme augmenten conflictivitat

→ Regeneracionisme: corrent q reclama reformes per renovar la vida social, política i acabar
amb corrupció, caciquisme i divisió política.

- Joaquin Costa és impulsor moviment: vol modernitzar espanya a través educació i obra
pública

→ Reformisme conservador iniciat per Silvela i continuat per Maura

- Maura vol crear nova classe política per atraure masses i evitar participació classes popu.

→ Reformisme liberal iniciat per Canalejas: continuació anterior però limitant poder Església

- Llei de Candat 1910: prohibeix creació ordres religioses

- Llei Mancomunitats 1914: permet unions mancomunitats per gestionar recursos públics

- Llei reclutaments 1912: obligatori allistar-se suprimint pagament redimible

2. QÜESTIÓ DEL MARROC

→ Tensions entre França, GB i Alemanya afavoreixen a Esp: aconsegueix possessions a Marroc

- Tractat Algecires 1906 i Tractat Hispano-Francés 1912 aconsegueix protectorat en Rif,

Ifni, i Río de Oro

→ Produeix oposició pels marroquins q ataquen exèrcit esp.

- comença enfrontament entre africanistes i peninsulars

- augmenta poder exèrcit

3. SETMANA TRÀGICA BCN 1909

→ Enviament forces militars a Marroc genera descontent

- 18 juliol tropes s’amotinen en port BCN

- ciutat es plena barricades i lluites

- govern declara Estat de Guerra i envia exércit

- repressió molt dura

→ Importants conseqüències socials i polítiques

 - pressions provoques destitució Maura i inici govern Canalejas

- P. Dinàstics en crisi: molt dividits

- P. Liberal inestable per lluites internes

- P. Conservador inicia nou govern amb Dato

- Oposició s’enforteix, republicanisme afavorit

- funda CNT en 1910: il·legalitzat i perseguit entre 1911-1914

- PSOE incrementa la seua força

4. CRISI 1917
→ I GM provoca auge econòmic afavorint burgesia

- provoca divisió opinió pública i partidaris dels aliats

→ Rev. Soviètica te fort impacte en M.O

- governs liberals i burgesia europea temen contagi revolucionari i actuen contra ell

- CNT i UGT convoquen vaga per millores laborals : en agost vaga general, èxit en grans
ciutats

→ Conflicte militar: enfrontament africanistes i peninsulars

- contra ascensos privilegiats africanistes

- s’organitzen Juntes de Defensa contra govern Dato

- govern empresona caps sublevats: pressions militars provoquen alliberament, legalització

juntes i cessió reivindicacions.

→ Crisi política amb convocatòria de Assemblea Parlamentaris

- Assemblea de Parlamentaris catalans demanda convocatòria Corts constituents i convoca

Assemblea Espanyola

- acudeixen pocs representants republicans, socialistes i catalanistes

- il·legalitzada i dissolta per Govern i G. Civil

5. QUEBRA SISTEMA RESTAURACIÓ

→ Final I GM i exportacions massives provoquen greu crisi econòmica amb augment inflació,
atur i conflictivitat

- 1919 vaga arran conflicte “Canadenca”: jornada 8h, readmissió acomiadats

- Andalusia i Extremadura protestes llauradors exigeixen repartiment terres

- protestes promogudes per anarquistes, ocupen terres i ajuntaments: Trienni Bolxevic

 - Govern decreta Estat de guerra, envia exèrcit i il·legalitza organitzacions obreres

→ Greu crisi política pel desprestigi P. Dinàstics i falta força oposició

- por a la revolució bolxevic provoca formació governs de concentració: suposa fracàs

definitiu del sistema canovista

- cop definitiu serà el Desastre d’Annual

6. EL DESASTRE D’ANNUAL
→ Després I GM, Espanya vol demostrar força i inicia invasió militar al Marroc, dirigida per
Berenguer i Silvestre

- resposta per part marroquins i derrota humiliant tropes espanya

→ Opinió pública genera grans protestes

- es crea comissió investigació liderada per general Picasso: posa en manifest corrupció que
salpica a Berenguer i a Alfons XIII (expedient picasso)

- Primo de Rivera dona un cop d’Estat en 1923: Alfons XIII li dona suport