RESUM TEMA 2: Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

Es divideix en dues etapes principals:

- Segona etapa de la restauració (1902-1923)
- 1902-1917→ Sistema bipartida, reformes
- 1917-1923→ el bipartidisme col·lapse
- Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) → següent examen

SEGONA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ

Final de la Guerra de Cuba → crisi a Espanya. És més moral que econòmica, als primers anys hi
ha creixement econòmic gràcies a la repatriació de la riquesa que els espanyols tenien a Cuba.

1902→ es proclama rei Alfons XIII (amb 16 anys) → molt similar a la seva àvia Isabel II
(comportaments autoritaris no democràtiques)

REFORMISME
1907 → Comença amb el “govern llarg” d’Antoni Maura (1907-1910) i segueix amb el de
Canalejas (1910-1912) fins que l’assassinen. Fa la reforma des de dalt (les classes ben
estants)
Els objectius del reformisme són:
- Consolidar el sistema dinàstic i aconseguir suport sobretot a Catalunya i Euskadi
- Atraure col·lectius que havien perdut → burgesia catalana (catalanista → la Lliga) perquè
col·laborin, per això, fa un seguit de reformes
- Acabar amb el caciquisme (no seguien les direccions de Madrid, limitar el seu poder,
tot i haver-ho creat ells se'ls hi ha anat de les mans)
Amb això volen evitar que les classes mitjanes simpatitzin amb el moviment obrer.

1907-1910 → govern de Maura, fa grans reformes, principalment per atreure la Lliga (Dura 3 anys):
- Mesures proteccionistes per atraure la burgesia catalana
- Nova legislació laboral → millora condicions de dones i nens, Llei de descans dominical i
es comença a establir la jornada laboral de 10h
- Embrió de l’institut de previsió (pensions i seguretat social)

1907 → Maura fa dues lleis (que Canaleja mantindrà):

- Llei de Reforma Electoral (democratitzar les eleccions): augmentar vot classes
mitjanes (no obrers perquè són anarquistes), representació de l’administració
present en el recompte. Disminuir la influència del caciquisme.
- Llei de Reforma de l’Administració Local → per atreure la Lliga, els hi donava més
recursos econòmics (part fiscal) F i més competències als ajuntaments.(Aplicat a tot Espanya
però per seduir a Catalunya)

Estiu 1909 → tallen el coll a un grup de miners espanyols que treballen a la zona del Rif. Maura
decideix mobilitzar 20.000 soldats (pobres i reservistes → molt impopular). Desencadena una gran
bullanga → Setmana Tràgica. La repressió de Maura això, fa que Maura sigui destituït i posat
Canalejas (perquè l’està liant bastant)
 1910-1912 → govern de Canalejas, manté les reformes de Maura, però en fa més perquè vol atraure
les classes populars:
- 1910 → Ley del Candado → limita el poder i influència de l’Església catòlica, sobretot en
educació. Limita influència de l'església i no establir noves ordes religiosos (no es
una llei en contra la religió sinò limitar una mica el seu poder) Les feien servir de
monopoli.
- Gran reforma tributària o fiscal progressiva en els impostos, qui més té i més
guanya, més paga.
- 1912 → Llei de Mancomunitats (per contentar la Lliga): permet mancomunar
(ajuntar, fusionar) les diputacions provincials d’un territori espanyol formant un sol
organisme polític i gestionar els seus recursos. 1914 → es crea la Mancomunitat de
Catalunya (generalitat). (Lliga Regionaliste)
- 1912 (fins al 1997) → Ley de Reclutamiento, Servei militar obligatori (la mili): tots els
homes, quan feien 18 anys havien de fer el servei militar obligatori (1912→3 anys).
Va acabar amb la injustícia que els rics es poguessin escaquejar.

1902 - 1910 (1a etapa obrers) → Obrerisme evoluciona anarcocomunisme, la primera etapa és
centen etrets per “Lerrouxisme” (idea Església catòlica el mal i contra Catalunya i el
catalanisme)
1910 - 1923 → Es crea la CNT (Confederación Nacional del Trabajo) Anarcosindicalistes, el 1918
sortiran partidaris de l’ús de la violència

1917-1923 → el bipartidisme col·lapsa, Espanya va tenir 11 governs (canvi cada 2/3 mesos). 3
d’aquests seran de concentració nacional (governar tots junts)

Segueix l’alternança pacífica, però amb nous líders:

- Liberals → José Canalejas. Quan mor Álvaro de Figueroa i García Prieto
- Conservadors → Antoni Maura i Eduardo Dato
- La lliga Regionalista → Francesc Cambó (economia, finances…)

1922 → el rei Alfons XIII li ofereix la presidència del govern a Cambó, perquè els únics que podien
salvar Espanya eren els catalans. Però Cambó no accepta perquè li diu que ha de renunciar al
catalanisme.

setembre 1923 → el sistema col·lapsa i es fa un cop d’estat de Primo de Rivera (recolzat pel rei
i en contra del que havia creat el seu pare). S’han de fer governs de concentració (Liberals,
Conservadors i la Lliga)
El moviment obrer, durant aquest període, avança cap a l’anarcosindicalisme (vaga). Es
funda la CNT. Durant una etapa conviu amb l’anarcocomunisme (violència).

GUERRES DEL MARROC (1906-1956)

1906 → tractat d’Algeciras: acord entre Espanya i França (Alemanya també implicada). Es
reparteixen el Marroc:
- Sud → França, es queda el 90% del Marroc
- Zona del Rif (Nord: muntanyes abans del Sàhara de Ceuta a Melilla, 300 km2) → Espanya
- Tanger → Internacional (per pressió d’Alemanya) (terra de ningú)
1906-1909 → Espanya fa inversions econòmiques a la zona del Rif, ja que les muntanyes són
riques en carbó i minerals. Recupera la colonització (somni colonial). Espanya es ‘passa 20
anys en guerres. Aparició dels militars africanistes: Fan la carrera militar al Marroc per
ascendir ràpidament i estan protegits pel rei (Alfonso el africano).
Exemple: Francisco Franco (neix: 1892) → militar africanista quan acaba els estudis a l'acadèmia
de Toledo a fer el grau de tinent el 1912 se'n va a fer la formació militar al Marroc. L’única opció per
ascendir era jugar-se la vida (on Franco perd un ou 🥚). Arriba com a tinent (2n més baix) i acaba
com a general. Les pràctiques utilitzades al Marroc són les que es faràn servir a la guera
Civil

1912-1956 → s’estableix el protectorat del Marroc. Hi habiten tribus (cabilas) que no tenen
unitat política i que mai acceptaran la dominació espanyola ni francesa.

Estiu 1909 → tallen el coll a un grup de miners espanyols que treballen a la zona del Rif. Maura
decideix mobilitzar 20.000 soldats (pobres i reservistes → molt inpopular). Desencadena una gran
bullanga → Setmana Tràgica.

Barranco del Lobo → (paral·lelament) gran derrota de l’exèrcit espanyol a mans de les tribus
rifenyes, moren 10.000 soldats. Això provoca la Setmana Tràgica

Maura envia a la guerra els homes reservistes catalans pq no te prous homes (els que ja
havien anat a la guerra), que eren els pobres (“Hijo sorteado, hijo muerto y no enterrado”)

Setmana Tràgica (protesta dura 1 setmana exacta) → última setmana juliol 1909, Barcelona i
Sabadell. Es convoca una gran vaga general (obrers anarquistes i sindicalistes) contra la
mobilització de tropes i la guerra (la gent es nega a anar a
Àfrica). El que era una revolta en contra de la guerra passa a
ser una bullanga de protestes anticlericals.
Té un component antimilitar (reservistes) i evoluciona cap a
l’anticlericalisme (crema d’esglésies, escoles religioses i
desenterraven monges).
L’evolució és per culpa la involucració dels Lerrouxistes perquè
fan circular una notícia falsa que aquesta guerra era pels
interessos econòmics de l’església pel Marroc, i que els soldats
anaven a lluitar per l’Església catòlica Era una revolta sense Incendis a Barcelona durant la
lideratge clar, totalment anarquistes Lerrouxistes no tots els
obrers, és una minoria, però fan molt soroll.
Maura envia l’exèrcit a BCN (sense avisar bombardegen) i declara l’estat d’excepció
(l’exèrcit ho controla tot, te tot el poder). Tenen suport de la lliga i catalanisme d’esquerres
no dona suport a Lerroux ni a la Setmana Tràgica ni a la repressió de Maura.

1910’ → segueixen els conflictes, les tribus no accepten la dominació espanyola. Apareixen els
africanistes, militars de carrera que van a l’Àfrica a “matar moros” per ascendir més
ràpidament. Molts van destacar més tard a la guerra civil amb la seva brutalitat (Millán
Astray, Queipo de Llano, Emilio Mola, Miguel Primo de Rivera, Juan Goded i Francisco
Franco). Aquests militars tenien privilegis per part d’Alfons XIII.

1912 → Tractat de Fez, s’estableix oficialment el protectorat del Marroc.

1920 → apareix Abd El Krim i crea una mena de República del Rif. Cohesiona totes les tribus
per enfrontar-se a Espanya i França.

1921 → Espanya pateix una gran derrota, perd 9500 soldats → Batalla d’Annual. Alfons XIII
nomena Manuel Silvestre per fer front a Abd El Krim. No tenia prou formació d’estratègia
militar i menyspreava a Abd El Krim, i el juliol de 1921 va organitzar tota una divisió que Abd
El Krim va deixar avançar durant un temps perquè es cansés. A Annual pateixen una
emboscada i moren 3000 soldats. Els espanyols fan retirada, però com que tots tornaven
cap a Melilla desorganitzats, Abd El Krim els va anar matant d’un en un (moren 3000 més).
Els 3000 que quedaven aixequen bandera blanca, però Abd El Krim els va fer lliurar les
armes i després els va fer assassinar tots.
1921-1925 → Abd El Krim fa una mena de República independent a la zona del Rif (-Melilla)

Setembre 1925 → coalisió militar francoespanyola. Desembarcament a Alhucemas,

derroten Abd El Krim. Espanya i França recuperen el protectorat fins el 1956. Destaca molt
Franco. Deixen Abd El Krim en llibertat per no crear un màrtir.

SEGONA ETAPA DEL CATALANISME (1901-1923)

Dualitat entre republicanisme-Lliga.

LA LLIGA
Dos Grans líders:
1. Enric Prat de la Riba → Ideòleg (cap pensant) → Pensament Pratià: monàrquic, conservador i
catòlic (molt relacionat amb el Carlisme).
1906 → escriu un llibre on recull el seu pensament polític, és a dir el de la lliga, “ La
Nacionalitat Catalana”. Nou concepte: Diferencia l’Estat i la Nació.
- Estat: concepte artificial, creació administrativa
- Nació: concepte real, amb elements identitaris comuns.
Ex: (Catalunya → Nació sense Estat; Espanya → Estat no Nació).

1903 - 1907 → eleccions generals, guanyen els Conservadors amb Prat de la Riba
que diputat a Madrid. La Lliga perd diputats, no per perdre suport, sinó perquè els
Republicans aconsegueixen més vots gràcies a Lerroux (vota més gent perquè
comencen a votar els obrers, i proporcionalment hi ha més vots obrers). El
catalanisme d’esquerres encara no ha creat un partit polític.

1907 - 1914 → president de la Diputació de Barcelona

1914 - 1917 (la seva mor, tuberculosi)→ president de la mancomunitat de Catalunya

(Actual generalitat) Serà substituït per Puig i Cadafalch (arquitecte).

2. Francesc Cambó
1901-1901→ Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Els lerrouxistes l’intenten matar.
1907 - 1923 → Diputat a Madrid.

Abril 1904 → primera crisi interna de la Lliga, primera divisió: Alfons XIII visita Barcelona
(primer cop oficial com a rei) i un sector de la Lliga aprofita per presentar-li una mena de “3r
Memorial de Greuges” → INTERVENCIÓ DE CAMBÓ DAVANT DEL REI (de vegades surt a
la SELE) quan visita l’ajuntament (Francesc Cambó i Prat de la Riba).

Causa de la crisi → Un molt sector minoritari republicà (encapçalat per l’arquitecte Domènech i
Muntaner) estava en contra de rebre el rei.
La Lliga es divideix i el sector minoritari crea el primer partit republicar de centreesquerra,
Centre Nacionalista Republicà, liderat per Domènech i Muntaner, i Jaume Carner.
(Desapareixerà)
Cambó trasllada aquests greuges al rei a vegades surt un fragment a selectivitat, però
Alfons diu que ell no hi pot fer res. A partir d’aquí, el rei es queda impressionat amb Cambó,
i Maura i Canalejas fan un seguit de lleis i mesures per festejar la Lliga (mancomunitats).

1905 → eleccions generals, guanyen els Liberals. Té els mateixos vots, però perd diputats a causa
de l'alta participació (obrers → republicans, guanyen a Cat).

El catalanisme està molt ben consolidat i els líders de la

Lliga fan un sopar al Frontón Condal per celebrar-ho.
L'endemà, la revista satírica Cu-Cut!, en va fer una
caricatura d’acudit. L’acudit lligava la victòria de la lliga i les
derrotes de l’exèrcit espanyol (Cuba, Filipines, Marroc).
Als militars no li va fer NI PUTA GRÀCIA.
250 militars surten amb torxes des de baix de la Rambla de
Barcelona i van cremar la seu del Cu-Cut, i ja que s’hi
posaven la de la Veu de Catalunya (diari lliga regionalista),
que estava al costat. El govern els va felicitar.
Tots els oficials de l’exèrcit espanyol fan un manifest en
contra de l’acudit i a favor de l’exèrcit, recolzant els seus
companys de Barcelona. L'únic oficial (un tinent coronel i
enginyer) no va firmar va ser Francesc Macià. El van
intentar convèncer dient-li que el farien general, però no Setmanari Satíric (Cu-
accepta i es retira de la carrera de militar (devolver el
sable). Aquí comença a fer política i durant deu anys serà diputat per la Lliga, després es
tornarà republicà el 1914 i serà un dels fundadors d'Esquerra i creador del primer partit
independentista.

1906 → Els militars pressionen al govern de Madrid perquè aprovi la Llei de Jurisdiccions
(prohibia ofenses al rei, a la pàtria, símbols nacionals (bandera, himne…) i exèrcit) Vigent
avui dia.
Això provoca que el catalanisme polític respongués fent una gran coalició electoral (no
partit) dels partits catalanistes per presentar-se a les eleccions generals, la Solidaritat
Catalana, es presentarà a les eleccions de Madrid de 1907 (generals) i que tindrà a
Francesc Cambó de líder. Formen part totes les forces catalanistes (4 partits):
- La Lliga (Cambó)
- Carlins
- CNR
- Republicans (Nicolas Salmeron) (finalment, més tard, es van sumar)
→ Se’n va Lerroux dels republicans perquè no és catalanista, i funda
el seu partit “El Partido Radical”.
Els cohesiona dos objectius en comú, això els farà presentar a les eleccions
1. Derrogar la llei de jurisdiccions
2. Aconseguir l’autogovern
Campanya electoral innovadora perquè es va utilitzar la publicitat (penjar pòsters)

Febrer de 1906 → primer acte (on es presenten la solidaritat) de la candidatura, a Girona

(símbol catalanista).

20 de maig 1906 → primer acte a BCN.

Eleccions 1907 → guanya Maura (conservador) (A Espanya), farà les grans reformes. La
Solidaritat s’hi presenta i guanya 41 diputats dels 44 que es repartien a Catalunya. A Madrid
els anomenaven: La minoria Catalana. Els altres tres: 1 Lerroux (obrers), 1 Conservador i 1
Liberal. Cambó es converteix en l’home fort del catalanisme a Madrid fins al 1923. A
Catalunya ho és Prat de la Riba (president diputació BCN). Macià serà diputat per Lleida
amb la Lliga.

Des del principi la Solidaritat està en crisi (només dura una candidatura) perquè hi ha massa
barreja (des dels carlins als republicans federals). Tenen tres grans crisis i s’acaben
separant i fracassant:
1907 → primera crisi. S’ha d’aprovar la llei de reforma de l’administració local. La Lliga diu
que sí, però els Republicans no volen col·laborar amb Maura. Votaven en contra i es van
dividir.
1908 → segona crisi. Quan s’havia d’aprovar el pressupost de l’Ajuntament de BCN, la Lliga
vol donar-ne una part a les escoles catòliques. Els Republicans s’hi oposen.
Setmana Tràgica → la Lliga dona suport a la repressió de Maura contra els obrers, el sector
Republicà hi està en contra. Trencament total de La Solidaritat.

Eleccions 1910 → guanya Canalejas (liberals). A Catalunya → 1910-1923 guanya totes les
eleccions que hi ha, la Lliga (Cambó) amb majoria absoluta (màxima representació del
catalanisme fins de la dictadura de Rivera) i els Republicans queden segons. No s’hi
presenta la Solidaritat, ja no existeix, cadascú es presenta pel seu compte.

1922 → eleccions que guanyen els Liberals (García Prieto). S’intenten introduir reformes:
- reforma de la constitució
- nova reforma de la llei electoral
- reducció de la influència de l’església
- limitació de les prerrogatives reials
- reforma laboral

CATALANISME D’ESQUERRES
1910 → fundació de la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana) → d’esquerres no sentit
socialista no són comunistes.
Líders: Pompeu Fabra, Andreu Nin i Francesc Layret.
Obté uns resultats molt pobres (ningú fa ombra a la Lliga) desemboca en fer un error politic
molt gran: en fer una coalició electoral amb Lerroux per presentarse a les eleccions de
Lerroux → s’allunya dels Republicans quan es forma la Solidaritat, se’n va a Madrid, on
fundarà un partit radical de dretes. El moviment obrer se’n distancia i creen la Solidaritat
Obrera.
Unió Republicana (Pi i Margall) i Nicolas Salmeron→ part Lerrouxista / part catalanista. La segona
s’uneix a la Solidaritat.

Centre Nacionalista Republicà → creat el 1904, primera divisió de la Lliga. Partit de centre-
esquerra, molt minoritari, no té representació. Representants → Domènech i Muntaner, Jaume Carner.

1906 → s’ajunten dins de la Solidaritat. 1909 → la Solidaritat es trenca (olla de grills).

1910 → nou partit d’esquerres: Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Fusió del
CNR amb el sector catalanista de la UR. Volen intentar acabar amb l’hegemonia de la Lliga
(que ha tingut la primera gran victòria). Líders: Jaume Carner, Pompeu Fabra, Andreu Nin,
Francesc Layret. Es presenten 1910 i 1913, però no tenen bons resultats.

1914 → coalisió UFNR amb el partit radical Lerrouxista. Pacte de Sant Gervasi.

1915 → eleccions, guanya la Lliga. La fusió estranya es fot una hòstia molt forta, els catalanistes
no els voten.

1917 → UFNR desapareix. El sector que no estava d’acord amb la unió amb Lerroux forma
el Partit Republicà Català (PRC). Dos grans líders: Francesc Layret i Lluís Companys. Es
presentaran a eleccions, però mai podran fer ombra a la Lliga. 1931 → serà un dels partits fundadors
d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

1922 → Francesc Macià funda el primer partit independentista l’Estat Català.

Les joventuts de la Lliga creen un partit de centres que s’anomena Acció catalana.

LA MANCOMUNITAT (6 d’abril del 1914-1925)

1912 (Canalejas) // 1913 (Dato) → Llei de Mancomunitats (fusionar les diputacions)
Catalunya crea la Mancomunitat de Catalunya (la fusió de les 4 diputacions) (6 d’abril de
1914-1925). Institució d’autogovern, embrió de la generalitat autonòmica. Propia
Creen l’Assemblea General (parlament) → 36 diputats BCN, 20 GIR, 20 TRG i 20 LL.
Poder legislatiu: No es va poder dur a terme
Poder executiu: President+Conselleria
La van presidir:
- Prat de la Riba (1914-1917 (mort)) → Ideòleg de la Lliga
- Puig i Cadafalch (1917-1923) → Substitueix com a president a Prat de la Riba, fins a la
dictadura de Primo de Rivera
- Alfons Sala 👺(1923-1925) (Industrial més important de Terrassa)→ Quan hi ha el
cop d’estat, Primo de Rivera el posa de president perquè no té personalitat. (traïdor)

Consta de 8 conselleries:
- Cultura i instrucció pública (educació)
- Obres públiques (s’ha d’invertir en infraestructures)
- Ponts, camins i ports
- Sanitat, salut
 - Telèfons (telecomunicacions)(volien que tots els municipis tinguéssin 1 telèfon)
- Agricultura (modernitzar, industrialitzar, creen cooperatives…)
- Economia (hisenda)(només gestiona el que li dona l’estat)
- Política social (benestar social)
La majoria de consellers eren de la Lliga, però com que Prat de la Riba es fixava més en les
competències que en les ideologies, va fitxar altra gent com Pompeu Fabra (republicà).

L’organització de la Mancomunitat:

Obra de govern de la Mancomunitat

Cultura i educació:
- introducció Sistema Montessori (experimentació)
- construcció d’escoles de primària
- introducció del concepte de colònies d’estiu (esplais, campaments…)
- convidar Albert Einstein a fer classes, seminaris, etc. a BCN
- fitxatge de Pompeu Fabra → normes ortogràfiques de la llengua, preparació del diccionari
general de la llengua catalana
- gran difusió del teatre en català
- creació de biblioteques
- recuperació del patrimoni romànic català, creació del MNAC (sobretot Puig i
Cadafalch)

Sanitat:
- sanitat primària → 1 metge a cada poble (mínim)
- dinamitzar els dos grans hospitals (Clínic i Sant Pau)
- dignificar la salut mental, es construeixen dos grans hospitals psiquiàtrics (Sant Boi i
Santa Coloma)
- campanyes de vacunació (verola, tifus…)
 Durant aquesta època va haver-hi una gran generació de metges molt bons.

Obres públiques:
- creació d’una xarxa de carreteres secundàries
- creació d’infraestructures

Agricultura:
- creació de l’escola agrària
- creació de cooperatives i cellers

Indústria tèxtil:
- creació d’escoles tècniques (FP). Escola del Treball (BCN), imita la de Sabadell

Agost 1917 → mor Prat de la Riba de tuberculosi. El succeeix Puig i Cadafalch, que seguirà
amb la seva obra.

Setembre 1923 → cop d’estat de Primo de Rivera, dictadura militar. Primo de Rivera
desnaturalitza la Mancomunitat. Destitueix a Puig i Cadafalch, fa Alfons Sala president de la
Mancomunitat amb l’objectiu que deixi de ser referent per al catalanisme.f
1925 → Primo de Rivera desmantella per complet la Mancomunitat. Es prohibeixen tots els
símbols catalanistes (senyera, segadors, barça…).

EVOLUCIÓ DE LA LLIGA ENTRE 1914-1923

1910-1923 → majories absolutes de la Lliga a Catalunya.

1917 → Cambó es converteix en el gran líder de la Lliga quan Prat de la Riba mor. Farà que
la Lliga s’impliqui molt en la política espanyola, coincidint amb l’inici de la crisi de la
restauració.
Durant els anys de la crisi, la Lliga governa a Madrid conjuntament amb els Liberals i
Conservadors (governs de concentració). Hi ha ministres de la Lliga al govern.

1918 → Cambó és ministre al govern (9 mesos), i li donen una macrocartera que inclou
hisenda, obres públiques, economia… Aprofita el context per presentar un projecte d’estatut
d’autonomia.
Novembre/desembre 1918 → Cambó presenta el projecte d’estatut al congrés dels diputats
(havia estat aprovat pels ajuntaments catalans i per les grans institucions catalanes: barça,
orfeó català…). És una modernització de les bases de Manresa.
El context internacional era també favorable → Wilson (presi USA) publica els “14 punts de
Wilson” acabada la 1aGM (1918). Un d’aquests, deia que tots els pobles tenen dret a
l’autodeterminació (per Irlanda). Cambó no busca la independència, però creu que això
l’ajudarà a aconseguir l’estatut. Cons. i Lib. diuen que Cat no té dret a l’autonomia.
La Lliga pot fer dues coses:
a) Enviar a la merda el sistema → si deixava de participar en política espanyola, les pressions
dels anarquistes el farien caure. Això suposaria República (no ho volien) o govern
socialanarquista (encara menys).
b) Guardar el projecte d’estatut en un calaix i esperar un moment millor per presentar-lo
Cambó opta per la segona opció, prefereix salvar el sistema abans que la resta. Això
provoca una nova crisi a la Lliga, hi ha un sector que no entén per què no ha fet pressió.

1922 → Francesc Macià funda un nou partit (Estat Català) amb Ventura Gasol. És el primer
que es defineix com a independentista, però no es defineix de dretes ni d’esquerres.
Adopten l’estelada (imitant Cuba) com a símbol de l’independentisme.

1922 → aquest sector (sobretot joves) formen un nou partit (Acció Catalana), republicans de
centre-dreta. Líders: Lluís Nicolau i Antoni Rovira i Virgili.

MOVIMENT OBRER (1902-1917)

País Basc → Nucli industrialitzat Bilbao i Biscaia. No anarquisme mai força.

- UGT/PSOE: Revolucionari i fundat per Pablo Iglesias
- ELA (1911) → Sindicat obrer nacionalista (fundat i vinculat al PNB perquè els obres
bascs fossin nacionalistes)
Andalusia → Anarcocomunisme
- Hereus de la Mano Negra (anarcocomunisme, pobres que treballen per jornada)
- A partir de la crisi del 17 tindran força de nou
- Crean el PER (Plan d’Empleo Rural): cobrar si no es tenen collites
Madrid → Obrerisme
- Indústria limitada
- UGT / PSOE
- una mica d’anarquisme residual dels obrers “residual, poc”
Catalunya → Paral·lelament dos moviments obreristes:
1. 1a dècada del s. XX → Lerrouxisme (sobretot anticatalà i anticlerical)
- Alejandro Lerroux, 1864-1949 (cordovès) Emperador del paral·lel→
Periodista membre de la Unió Republicana. A les eleccions de 1901, es
presenta com a diputat a Barcelona:
Cunero → estranger que es presenta com a diputat a les eleccions que no són
les seves, per una circumscripció que no és la seva.
Serà diputat entre 1901-1910 ve amb dos objectius: Alejandro
1. Evitar que el moviment obrer es catalanitzi (ja havien
perdut alta i mitjana burgesia)
2. Evitar que el moviment obrer abraci encara més l’anarquisme (millor
republicans que anarcocomunistes)
Tenia un sobresou de Madrid per fer la feina bruta.
Les trobades les feia als cementiris. Ell només s'adreça als obrers, no classes
mitjanes i encara menys burgesia. Com que els obrers (analfabets) no
anaven a votar els diu que tot el catalanisme és una ideologia burgesa, no
han de seguir aquesta corren. Com ell era populista (convèncer), va
aconseguir tenir seguidors obrers. A més afegeix un argument en contra
l’Església catòlica i cristianisme: només serveixen a la burgesia
El barri xinès era on ell feia els seus discursos i ées movia (on hi havia més
mala vida, drogues…) (Setmana Tràgica = Lerrouxisme)
El següent text sol sortir a la selectivitat i, fragment al final dels seus disursos:
 Alejandro Lerroux
2. Solidaridad Obrera 1907→ fundada pels anarcosindicalistes (organització) i un diari amb el
mateix nom “La Soli” (1907 - 1939).

1910 → després de la setmana tràgica (↓ influència de Lerroux), l’organització crea el gran sindicat
anarcosindicalista (vagues-no violent): Confederación Nacional del Trabajador (CNT),
durarà fins al franquisme.
Estaven afiliats mig millor d’obrers. Serà capaç més tard de paralitzar el país. Dintre de la
CNT més tard evolucionarà una part a l'anarcquisme violent
Líders:
- Salvador Seguí (el noi del sucre, perquè a les reunions no fumava ni bevia, però es
menjava els tarronets de sucre, no comprovat)
1. gran líder: secretari general de la CNT, fins que l’assassinen)
2. no va anar a l’escola
3. els obrers s'alfabetitzaven els ateneus populars
4. era autodidacta
5. Era pintor de parets.
- Francesc Layret i Lluís Companys → advocats laboralistes, col·laboren amb la CNT
activament, defensen els drets del treballador.
*Aquests tres són el trio de la calavera líder de l'anarcosindicalista
Altres líders:
- Àngel Pestaña: Successor de Salvador Seguí
- Joan Peiró

FAI, Federación Anarquista Ibérica, 1922 → Part de violència que neix de la CNT i l’acabarà
controlant. No congreguen amb els líders anteriors de la CNT, són anarcocomunistes.
- Líder → Bonaventura Durruti i Joan García Oliver
1915-1916 → molta conflictivitat social, molt protagonisme de la CNT. També hi ha la UGT,
però és socialista i aquí no té força. Més endavant una part de la CNT es radicalitza (lluita
armada).

CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923)

1a GM (1914-1918) → Espanya es declara neutral cosa que té un efecte positiu per l’economia
espanyola, només per la burgesia perquè va haver-hi inflació (preus pugen 40%). Els salaris
no pugen, gran empobriment. Exemples d’inflació: blat (72%), patates (90%), eren aliments
bàsics. Això es deu a que Espanya (neutral) va dedicar part dels seus productes bàsics a
exportar-los i vendre’ls (sobretot tèxtil , metal·lúrgia dels bascos i agricultura), al mercat
interior no hi havia tant producte, s’encareix.

Els industrials s’enriqueixen, només afavoreix a la burgesia (catalana i basca) i la classe

obrera s’empobreix pel procés d’inflació, s’exportava l’aliment a Europa i llavors les classes
populars van passar molta gana durant la 1a GM.

A Espanya, tot i ser neutrals, estaven separats segons a favor de qui anaven:
- “germanòfils” (casa reial, jerarquia eclesiàstica, exèrcit): partidaris d’Alemanya (La
Lliga)
- “aliadòfils” (sectors populars, liberals i esquerres): partidaris francesos i anglesos
- obrers no es posicionen: dilema burges, cada dia tenien menys diners i els seus
amos en tenien més, això desembocarà una revolució obrera.

1916 → comença a haver-hi gran conflictivitat social i grans vagues liderades per la CNT.

1917 → triple crisi: política, social i militar. El sistema col·lapse per l’estat econòmic derivat
de la 1a GM.

Febrer 1917 → CNT (IMPORTANT), UGT i PSOE convoquen vaga general (obrers) per
protestar contra l’encariment de productes. Repercuteix a Barcelona i les zones industrials
del nord (sobretot Astúries).

Resposta del govern: Declaren l’estat de guerra i repressió de la vaga

Febrer havia començat la Revolució Russa, que acaba amb la monarquia russa (els tsars).

Març 1917 → Dos grups militars:

1. els africanistes → els privilegiats, però s’estan jugant la vida.
2. Els peninsulars → es dediquen a reprimir els obrers, no guanyen tants diners i els ascensos
són més lents.
Els militars peninsulars estan emprenyats i creen el “sindicat” Juntes de Defensa, a
Barcelona (no podien fer-ho, són un lobi, grup de pressió), però el govern mira cap a una
altra banda. Reclamaven 3 coses:
1. Acabar amb els privilegis dels africanistes.
2. Augment salarial per equiparar-se amb els africanistes.
3. Culpen el govern dels mals d’Espanya (catalanisme, moviment obrer). Volen fer
política.
Abril → Resposta del govern (aprovat pel rei): Eduardo Dato tanca el parlament (l’últim cop ho
havia fet la seva àvia) i suspèn garanties constitucionals (1r cop des del sexenni). Liberals hi
estan d’acord, però la Lliga no. S’estableix un estat militar, tenien por que la vaga triomfés
(comunisme). Comença el seu desprestigi polític. A partir del mes d’abril comença a
governar Eduardo Dato a partir de decret llei (governa sense que hagi de passar pel
parlament, autoritàriament). Encara no és una dictadura, però s’hi acosta molt.

(Alfons XIII també era addicte al sexe com la seva àvia, però no se’l jutjava, li deien el torero
i el africano)

5 de juliol 1917 → Cambó pren iniciativa política (“No pot ser que no hi hagi parlament!!!”),
convoca tots els diputats del congrés (400 diputats espanyols) a BCN per fer una assemblea
per exigir la reobertura del parlament i refundar la Restauració, però ni liberals ni
conservadors s’hi presenten. Hi assisteixen els diputats catalans (Lliga), i els espanyols
Republicans i Socialistes (falten els més importants). Els altres estan recolzant que es
governi autoritàriament i es tanqui el parlament.

Fan l’assemblea a la Universitat de Barcelona, on s’acorda que es torni a obrir el parlament i

que es convoquin eleccions (tornada al sistema Restauració).

Però dura uns dies i assemblea fracassa (la guàrdia civil els fa anar a casa, Forta repressió
d’Eduardo Dato) → Fracassa perquè els partits dinàstics no venen i perquè Cambó veu que no té el
mateix projecte polític que els republicans i socialistes i veu que allò no té futur, ja que no
busquen la restauració per Espanya. Cambó demana també que les Corts aprovin un
Estatut d'Autonomia (no ho fan).

Agost 1917 → convoquen una vaga general revolucionària (CNT, UGT i PSOE) per acabar
amb la Restauració. Es paralitzen els carrers, sobretot a BCN, Madrid i la zona minera
d’Astúries. La CNT vol una societat anarquista i socialistes no (però ara no estan aquest
punt).
A Europa, al mateix temps, hi ha la por de la Revolució Russa. La idea d’aquesta nova vaga
és que s’hi sumin els soldats peninsulars (oprimits). És un fracàs, els militars, enviats per
Dato, reprimeixen la vaga.
Els militars tornen a fer política amb el permís d’Alfons XIII. Espanya declara l’estat de
guerra i és ara un estat militar (un grau més del que eren abans). Els africanistes deixen una
mica de matar moros i venen a la península a posar ordre a “la seva manera africana”.
Els moros feien agollares (Albacete, etc.) → quan es fo***ven a una noia la mataven just en el
moment de…
Tot té el vistiplau del govern i el rei.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DE set. 1917- set. 1923

COL·LAPSA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
Conseqüències Polítiques (relacionar amb el catalanisme)

Gran inestabilitat política → governs febles i breus, 10 governs en aquests anys, 3 governs de
concentració (NEW!!) → governen breus de 3 partits junts els liberals, els conservadors i La
Lliga.
- 1r govern de concentració: tardor (3 mesos) 1917 → Lliga inclosa (Cambó (líder lliga)
encara no és ministre) amb Duran i Ventosa com a ministre (fill de Duran i Bas). Primer
ministre catalanista al govern espanyol.
- 2n govern de concentració (més important!!): març-novembre 1918 → Cambó (home
més important) “súper” ministre. Tenia 3 carteres (macrocartera), economia, finances i obres
públiques, era el que tenia més poder. Presidit per Antoni Maura. Durant aquest context
intenten (La lliga) que s’apropi un Estatut d’Autonomia per Catalunya. Cambó presenta el
projecte que Catalunya tingui un Estatut d'Autonomia al congrés de diputats.
-
El diari ABC (premsa de Madrid) comencen una campanya en contra que Catalunya
tingui l’Estatut per condicionar al govern d’Espanya. Per fer-ho feien que la gent no
compres productes catalans i caricatures humiliant Cambó. L’Estatut no s’aprova i
Cambó té dues opcions: trencar amb els partits liberals i conservadors (podria
derivar en revolució social o república) o el possibilitisme /pragmatisme polític (deixar
el projecte d’Estatut en un calaix fins temps millors). Totes dues opcions no són
positives per ell, però opta per salvar la restauració.

La gent jove de la Lliga, més radicals, no accepten la renúncia de Cambó, marxen i

creen i funden un partit nou: Acció Catalana, que es defineixen com a:
- Republicà
- De centre
- Catalanista (no independentistes tot i ser molt nacionalistes)

- 3r govern de
concentració: després de la derrota militar d’Annual a l’Àfrica, estiu 1921 → Alfons
XIII ofereix a Cambó ser president a canvi de deixar de banda l’agenda catalanista (Cambó
diu que no, però segueix donant suport al sistema, no vol ni república ni revolució social
anarquista)
Lideratges cada vegada més dèbils.
A partir de l’any 1922-1923 es planteja que els militars tornin a fer política.

1922 → Es funda el primer partit INDEPENDENTISTA de Catalunya. Francesc Macià funda l’Estat
Català.
Cop d’estat a Itàlia (Mussolini); a Alemanya sorgeix la figura d’Adolf Hitler.

Conseqüències socials (pistolerisme)

Etapa del pistolerisme → radicalització social dels obrers, empresaris, una part de la CNT (el noi
del sucre no serà partidari) i les patronals (burgesia), s’opta per la violència substituint a la vaga.
Durant aquesta època moren més de 200 persones i es fan més de 800 atemptats.

1915-1919 → més de 1000 vagues, la més important és la revolta de La Canadenca el

1919, que inicia aquest període.

Febrer/març 1919 → vaga de La Canadenca. És la més representativa perquè va combinar

l’ús de la vaga i el de la violència. La Canadenca era la principal cadena de
producció/generació d’electricitat de Catalunya, i se li deia així perquè, tot i que es deia
Barcelona Traction, Light and Power, com que era del Canadà, i la gent no sabia anglès, se
li va quedar així. Si no funcionava La Canadenca, es paralitzava tot el país.

Març → tots els obrers d’aquesta fàbrica, que condicionava totes les empreses perquè els
proporcionava electricitat, es declaren en vaga liderada per la CNT (el noi del sucre) per
reclamar millores laborals. Barcelona deixa de produir electricitat, de manera que les
empreses no poden funcionar, les cases no tenen llum, els tramvies no funcionen… Tot es
parava, es paralitza el país.
La vaga dura 44 dies. La resposta de l’empresa és acomiadar els líders de la vaga, el
govern de Madrid fa repressions contra els treballadors. Inicialment, l’empresa no negocia,
però finalment, el govern obliga l’empresa a negociar i cedeixen al mes de març, s’atura la
vaga i els obrers aconsegueixen algunes millores:
- S'estableix la jornada laboral de 8 h, que més tard s’aplicarà a totes les empreses
- Es millora el sou
- La readmissió dels obrers/líders (però l’empresa no accepta)
Com que no els admeten a tornar a treballar, la vaga continua uns 20 dies, al llarg del mes
de març i el 3 d’abril s’acaba, perquè Salvador Seguí diu que ja havien aconseguit dues
coses molt importants i l’empresa s’estava radicalitzant i era capaç de fer coses més fortes
(matar obrers contractant sicaris, tancar l’empresa (el Locaut)). (Barcelona/Sabadell era el
lloc d’Europa amb més armes).

Principis d’abril → la patronal es desentén d’alguns dels acords a què s’havia compromès i
els treballadors es tornen a declarar en vaga. El govern d’Eduardo Dato envia l’exèrcit, que
exerceix una forta repressió, sobretot sobre els líders de la CNT, i militaritza la fàbrica
(treballen militars).

23 d’abril → acaba la vaga, però de manera violenta. El que sí que va perdurar va ser la
jornada laboral de 8 h.
1919-1923 → Es crea el Sindicat Lliure per combatre la CNT, té el govern de Madrid.
S’envien grups de sicaris (eliminar líders d’obrers) i creen sindicat lliure actua.
Els pistolers de la CNT assassinaran 23 empresaris, 32 gerents de fàbriques, diversos policies (entre
els quals el cap de la policia de BCN. Van intentar assassinar el general Martínez Anido. Una pràctica
que faran servir és “Locaut” (Lock out)→ Tancament patronal (els empresaris tanquen empreses) per
veure qui aguanta més amb la fàbrica tancada. El govern dona suport aquestes actuacions del
Fonament del treball (sicaris, locaut i Sindicat Lliure):
1. El governador civil de Barcelona → General Severiano Martínez Anido (el més
important). Era africanista, no estava per hòsties.
2. Governador militar de Catalunya→ Milans de Bosch (africanista)
3. Comissari en cap de la policia de Barcelona (dirigia)

Los Solidarios → Part de la CNT (“sindicat únic”) que es radicalitza, anarcocomunistes (partidaris
de la violència, matar). (Barcelona era el Chicago d’Europa, moltes armes). Eren sicaris dels obrers,
estaven en contra del noi del sucre. Formada per:
- Bonaventura Durruti (anirà un temps a no se on atracar bancs)
- Joan Garcia Oliver
- Francisco Ascaso
Durant aquests anys faran uns 800 atemptats i hi haurà al voltant de 200 obrers morts (128
registrats, tot i que n’hi havia molts que els deixaven sense documentació i llavors no podien
ser localitzats)
*Aquests tres, l’any 1927 fundaran, dins la CNT, la FAI (Federación Anarquista Ibérica): Són
els que faran moltes bestieses (ex: violar i matar monges)

La policia aplica la “Ley de fugas”: fingir suïcidis o fugues per justificar la mort d’obrers
(realment eren assassinats per la mateixa policia)

Atemptats importants:
CONTRA OBRERS:
L’any 1920 els sicaris de la patronal assassinen a Francesc Layret (advocat laboralista i
diputat molt pròxim a la CNT, que tenia un càrrec electe) (líder del catalanisme polític
d’esquerres “Partit Català República”, defensa els obrers). Anava amb crosses perquè havia
tingut la polio i al portal de casa seva li van fer 4 trets davant de la seva dona. Els sicaris
dels empresaris van cobrar 25.000 pessetes (300.000 €), però no se’ls van detenir.
Els mateixos sicaris volien matar a Lluís Companys, però es va salvar perquè estava a la
presó.
El 1923 els patronals assassinen a Salvador Seguí (el noi del sucre) secretari general de la
CNT. Uns sicaris el van matar a tirs al carrer Sant Rafael de Barcelona. Els solidaris no els
hi va anar malament que el matessin. (Últim assassinat mediàtic).

CONTRA EMPRESARIS:
Els solidaris intenten matar a Martínez Anido, però no va ser possible perquè anava molt
protegit. El març 1921 3 sicaris anarquistes de la CNT assassinen a Eduardo Dato a Madrid.
Amb un sidecar, van tres i porten dos Thompson. Disparen contra el cotxe i com no estava
blindat va morir.
Conseqüències militars

1920 → Abd El-krim (pagès), va cohesionar a totes les tribus perquè lluitessin contra l’exèrcit
espanyol

Juliol 1921 → L’exèrcit espanyol surt de

Melilla a capturar a Abd El-krim. El rei posa el
seu amic general Silvestre el cap de l’exèrcit
i és un pèssim general, el gruix de l’exèrcit
seran joves mal formats que no coneixen el
territori, estan a l’estiu i les condicions de
les zones són desèrtiques. Amb l’exèrcit
cansat i amb un pèssim general és derrotat,
només amb la batalla d’Annual arriben als
3.000 homes morts incloent al general
Silvestre. La tornada a Melilla és on els
derroten on moren 6.000 soldats més.

A final l’exèrcit es rendeix, ja que Abd El-

krim havia promès que no els hi faria res si es vencien (falta aigua, menjar, molts morts…),
baixen la bandera espanyola i l’entreguen, substituint-la per una blanca, però quan
s’entreguen maten (afusellen) 3000 homes.

A Espanya arriben les notícies de la batalla Annual i la

tornada (la mort de tota una divisió), però s’oculten imatges
de la massacre final com aquesta on surt Franco.

A causa del desastre d’Annual, cau el govern de Maura, ha

de dimitir. S’estableix el tercer i últim govern de
concentració. El 1921 va ser “l’anus hurribilus”.

Aquest govern crearà una comissió d’investigació liderada

Franco: Mà dreta estirada
pel general Juan Picasso per investigar i trobar
responsables del desastre d’Annual, què va passar, farà l’informe Picasso, on arribarà a tres
conclusions:
1. E desastre Annual és culpa del general Silvestre, exèrcit mal preparat
2. Crític amb els militars africanistes tenen mercat negre amb les armes
3. Fa responsable últim al rei Alfons XIII.
Aquest fet acaba accelerant un fet que portava en marxa des del 1922, un cop d’estat
encapçalat per l’exèrcit i beneit pel rei, igual que va fer Mussolini a Itàlia.
TEMA 3: DICTADURA PRIMO DE RIVERA

DICTADURA (1923 - 1931) → Miguel Primo de Rivera

13 setembre de 1923, 10 h → cop d’estat a la capitania general de Barcelona. Començant per

Catalunya. Motius:
 - inestabilitat política
- inestabilitat social, pistolerisme
- eL sEpARaTisMo cAtaLaN

Suport a Primo de Rivera:

- partits dinàstics
- classes dirigents (burgesia, església) i
mitjana que estan espentats de la
Revolució Russa.
- PSOE i UGT, per debilitar a la CNT, els
seus rivals del mateix mercat.
- Alfons XIII (apadrina el pronunciament, per
això quan caigui la dictadura el rei caurà.
Sense el seu suport no hauria sigut mai
possible)
- la Lliga no recolza, però deixa fer, opina
Diu que la Restauració és un desastre y
que “s’ha de fer” que el moviment que fara és de homes

DIRECTORI MILITAR (1923-1925) → ELS DIPUTATS SÓN MILITARS

14 setembre 1923 → es forma un govern militar que durarà fins al setembre del 1925, format
íntegrament per militars, és el més repressiu.

Mesures del govern de Primo de Rivera:

- Derogar/suprimir/suspendre la constitució de 1876 (de Cánovas, Sagasta i Alfons XII
(el seu fill li suspèn)).
- Tancament del parlament, totes les lleis s'acceptaran per decret llei (sense passar
pel parlament).
- Destitueix totes les autoritats civils d’Espanya i les substitueix per autoritats militars
- Prohibeix tots els partits polítics, organitzacions obreres i sindicals menys el PSOE i
la UGT.
- Primo de Rivera crea un nou partit: Unió Patriòtica Espanyola, l’únic partit legal,
inspirat en Itàlia.
- Militaritzar l’ordre públic, la policia està sotmesa a l’exèrcit.

Setembre 1925 → Abd el-Krim comença a infiltrar-se i alliberar el Marroc francès, cosa que fa que
Espanya i França facin una coalició militar per acabar amb l'Abd el-Krim. Per part d’Espanya
estava liderat per Primo de Rivera i Francisco Franco (participen tots els africanistes).
Desembarcament a Alhucemas, derroten Abd El Krim. Espanya i França recuperen el
protectorat fins al 1956. Destaca molt Franco i el fan general, acabant la seva etapa africana.
Deixen Abd El Krim en llibertat per no crear un màrtir. → Problema del Marroc acabat.

Mesures de caràcter anticatalanistes “Paquet anticatalà”:

- Juny 1925 → Primo de Rivera suspèn la mancomunitat
- Es clausuren més de 150 entitats de caràcter catalanista (Orfeu Català).
- El Barça organitzarà un partit d’homenatge amb Júpiter que es va convertir en un
acte de reivindicació i protesta. Gamper a la mitja part convida a l’orquestra anglesa i
el primer que toquen (per educació) és l’himne espanyol (no ven rebut pels socis,
 xiulen l’himne) els anglesos😱 no ho entenen, i llavors procedeixen a tocar el seu
himne i aquí tothom escolta en silenci i respecte. A partir d’aquí ho fan servir com a
excusa per castigar-lo, expulsen a Gamper (suís) durant un any del país i negant-li
tornar a ser president. Clausuren el Barça durant 6 mesos, no poden jugar cap partit.
Tanquen el club i es pensen que així caurien, però no, perquè continuaran pagant
els socis. Després Franco matarà el president del Barça (ja ho veurem més
endavant).
- Prohibeix l’ensenyament i l’ús públic del català (Es pot continuar parlant català, però
no escriure, educació)
- Prohibeix publicar en català (ex: el patufet)
- Castellanització dels topònims (Ex: Sant Cucufate → Sant Cugat)
- Prohibeixen els jocs florals, casals de sardanes, castellers, els pastorets…
- Prohibeixen qualsevol símbol o element catalanista

DIRECTORI CIVIL (1925-1929) → EL PES DEL GOVERN EL TENEN ELS CIVILS (NO
MILITARS)
Etapa econòmica. Destaca un ministre gallec, catòlic i monàrquic: José Calvo Sotelo (molt
amic de Franco), té les carteres d’economia i finances
- Centrat en l’economia → model intervencionista estatal, gran despesa pública i creació de
monopolis (política d’esquerres).
- Grans obres públiques (xarxes ferroviàries i de carreteres, pantans per fer energia,
aeroport del Prat…)
- 1929 → macro inflació (apugen els preus) i no controlen dèficit públic (gasten més
del que tenen) de 26.000 M pessetes (15 M€).
- Subvenció d’empreses deficitàries
- 1929 → Festejar els catalans → Exposició Universal a Barcelona, s’edifica tot Montjuïc i
Plaça Espanya, es construeix el metro…), sempre buscant la simpatia de Catalunya
- Crac del 29 → octubre. Borsa de Nova York, tothom va començar a vendre accions fins que
no valia res. Espanya rep indirectament. Sector financer espanyol perd molts diners a causa
del Crac. Això sumat al previ dèficit provocarà la dimissió de Primo de Rivera. Hi ha un
excés de deute.
- L’Estat crea grans monopolis, així l’Estat controlava l’economia (es quedarà fins a la
dècada dels 90) Ex:
1. Telefònica → monopoli de tots els telèfons d’Espanya (fins al 1996 eren els que
controlaven tota la xarxa de país),
2. Ibèria (empresa d’aviació d’Espanya fins a 1996),
3. Repsol/Campsa (fins al 1996 ho controlava l’Estat)
4. Transmediterránea (només podies anar a les Illes Balears o les Canàries
amb aquesta companyia),
5. Tabacalera
Com els altres dictadors buscaven l’autarquia. (Punt molt en comú de la Dictadura i
el Comunisme). Més endavant Franco crearà altres monopolis com Seat, RENFE …
- Creació Assemblea Nacional Consultiva (única cosa rellevant de la política).
Formarà part Pablo Iglesias (PSOE) i Largo Caballero (UGT i serà el primer
president obrer)

Oposició de la dictadura de Primo de Rivera:

 1. Els republicans, que va guanyant suport, tant d’esquerres com de dretes. El carro del
republicanisme se sumen sectors que havien estat monàrquiques, perquè perden
l’encant.
Exemples monàrquics que evolucionen al republicanisme:
a. Miquel Maura (fill d’Antoni Maura) i fundarà un partit republicà de centredreta.
b. Niceto Alcalá Zamora que arribarà a ser president de la Segona República
Espanyola, havia estat ministre del partit liberal.
2. El moviment anarquista (CNT i la FAI).
3. Nacionalisme català i basc.
4. Comença un insipient nacionalisme gallec que es materialitzarà a la Segona
República.
5. 1926 → Francesc Macià intentar (propaganda) organitza un escamo (petit grup
armat) per alliberar Catalunya de la dictadura, però era més aviat una estratègia, a
Prats de Motlló (França) Li dona molta publicitat i carisma (que ja tenia pel Cu-Cut!).
6. El món de la Universitat espanyola. Destaquen 3 catedràtics de la universitat de
Madrid (generació del 27)
- Gregorio Marañón
- Ortega y Gasset
- Ramon Menéndez Vidal
gener 1930 → Primo de Rivera perd el suport del Rei i d’alguns dels sectors que li havien
donat suport (PSOE i UGT). Dimiteix i se’n va a París i mor (cancer) el cap de 2 mesos (6
de març del 1930) 28 de gener 1930 → Primo de Rivera presenta la seva dimissió perquè ha
perdut la confiança en el rei i aquells que l’havien recolzat.

DICTABLANDA (gener 1930 - abril 1931) - 16 mesos.

- General Damaso Berenger (1930)
Continua l’obra de Primo de Rivera
Context: debilitament social, vagues, indirectament rep les conseqüències del Crac del 29
Diversos sectors comencen a qüestionar la dictadura.
Idea: Acabar amb la dictadura tornar enrere a la Restauració (però ja no és possible hi ha
molt republicanisme).
* República no vol dir només esquerres
Rei continua amb la seva dinàmica mental, i nomena al general Damaso Berenguer
president del govern (de general en general)

17 d’agost 1930, Sant Sebastià → tots els sectors republicans espanyols tant d’esquerres com de
dretes, sectors socialistes i nacionalistes gallecs i catalans fan una reunió clandestina (Lliga, PNB (per
catòlics) no participa)
→ El PSOE sí, però no estan tots d’acord dins del partit,
Indalecio Prieto va en representació)
→ Va un representant d’Estat Català (Jaume Aiguader) i
d’Acció catalana (Manuel Carrasco i Formiguera). Són els
dos representants del catalanisme
→ Lerroux comença a evolucionar cap a dretes.
Arriben a 2 acords:
Jaume Manuel
 1. Fer caure la monarquia i proclamar la república (de manera democràtica), però no
estableixen el model
2. Un cop sigui proclamada la República donar a Catalunya (1r), a Euskadi, i a Galícia
l’autonomia política. (més important)
Mentrestant el rei feia la vista grossa.

12 de desembre de 1930 → Pacte de Sant Sebastià. Fet que accelera el procés. 2 capitans del
quartet general de Jaca (Pirineu d’Osca), Galán i García Hernández, intenten fer un
pronunciament contra la monarquia a favor de la República (1r cop) i fracassen.
Alfons XIII, fa un error històric, ordena que els afusellin i
amb tot això l'únic que fan que es converteixin amb màrtirs i
símbols de la causa republicana i que es consolidi encara
més la idea que la monarquia a Espanya és un problema.
(Lila→ color de la corona de Castella).
Himne de Riego a Espanya durant 2a República

Febrer 1931 → Damaso Berenger intenta pactar amb les forces monàrquiques unes eleccions, però
com que no ho accepten, dimiteix.

- General Almirall Aznar (1931) (avi de José María Aznar) (no és africanista)

És nomenat el febrer de 1931, últim general que nomenarà el rei. Li encarrega que organitzi
un procés electoral per intentar salvar la monarquia en 3 fases.
1r 12 abril 1931 → Convoca eleccions municipals (resultats fan caure monarquia)
2n maig 1931 → Convoca eleccions provincials (No es fan)
3r juny 1931→ Convoca eleccions generals (Es faran després de proclamar la república)

12 abril 1931 → Convoca eleccions municipals per intentar treure pressió. Les eleccions no
són generals per por que guanyin els Republicans, però amb les municipals podien
“maquillar el resultat”.
Espanya → Van acabar sent gairebé un “plebiscit” entre monarquia i república. (una cosa o una
altra).
Catalunya → Esquerra republicana (ERC) (format per Acció Catalana, Estat català, PRC) → És un
partit catalanista, republicà i de centreesquerra, socialdemòcrata. No és un partit ni socialista ni
comunista. Arrasen a les eleccions amb 3219 regidors de 4566 (70,5%).

13/14 d’abril 1931 → el 13 es comencen a saber resultats i el 14 se saben oficialment. En 41 de

les 50 capitals de província guanyen les candidatures republicanes o socialistes amb majoria absoluta.
Hi va haver uns 48000 regidors monàrquics i uns 46000 republicans. Nit 13-14 → No saben els
republicans què fer.

14 d’abril 1931, 6 h, Ajuntament Eibar (País Basc) → els regidors republicans i socialistes (no
PNB, al marge) d’aquest municipi són els primers a proclamar La República Espanyola. Entren
a l’ajuntament, treuen la bandera Espanyola, i pengen la de la República. I canvien el nom
de la plaça Alfons XIII a La República. A Sabadell guanya una candidatura republicana, no
ERC.
14 d’abril 1931, 10h → l’almirall Aznar, el seu govern, i el Rei convoquen un consell de ministres
extraordinari per decidir com actuar. Alguns sectors volen declarar l’estat d’excepció i no
acceptar els resultats electorals. El Rei té dubtes, i pregunta a Cambó. Aquest sap que si es
declara l’estat d’excepció esclatarà una guerra civil, així que convenç el Rei que abdiqui i
s’exilii (se’n va a Cartagena i més tard a Roma). Es veu a la monarquia com a l'oposició al
canvi, que és el que necessitava el país, s’han quedat antiquats i ara pateixen la
conseqüència.

14 d’abril 1931, 12 h (pl. St. Jaume, BCN) → tots els nous regidors (majoria d’ERC) encapçalats
per Lluís Companys (sense permís de Macià), proclamen la República Espanyola.
Francesc Macià s’enfada i es presenta a l’Ajuntament de Barcelona i li diu a Companys
agafant-lo de l’americana “Tu fill de puta que has fet sense el meu permís.
Entra al despatx del president de la diputació de Barcelona (un monàrquic de la
Dictablanda) i li va dir que manava ell. També pren iniciativa política per assegurar-se que
es compleix el pacte de Sant Sebastià. Surt al balcó i declara l’Estat Català dins de la
República Espanyola. Vol trencar amb Espanya per tornar a ajuntar-s’hi al mateix moment,
però en condicions d’igualtat.

14 d’abril 1931, 15 h → Alcalá Zamora i Manuel Azaña proclamen la República oficialment. Es

forma un govern provisional format per Niceto Alcalá Zamora (president), Miguel Maura,
Alejandro Lerroux, Álvaro de Albornoz, Fernando de los Ríos, Indalecio Prieto, Martínez
Barrios, José Giral, Largo Caballero, Domingo San Juan, Manuel Azaña i Casares Quiroga.
Dura fins al 4 de juliol.
Els sectors monàrquics no es posicionen.
El rei veu que no té suports. El Comte Romanones serà l’encarregat de fer la transició de la
monarquia a la república de manera pacífica, no va haver-hi ni una gota de sang, no es
plantegen mai matar el rei.

14 d’abril 1931, 21 h → Oficialment comença la República Espanyola (No revolucionària)

15 abril→ La nit del 14, Cambó truca el rei i el convenç per marxar (no abdicar) cap a Marsella, el rei
marxa del país.

2a REPÚBLICA
Eleccions constituents 28 Juny 1931 (generals) → Resultats:
- PSOE (Julián Besteiro) → 115 diputats
- Partido Radical (Lerroux) → 90 diputats
- Partido Radical Socialista → 50 diputats
- ERC (Lluís Companys) → 36 diputats
- Izquierda republicana (Manuel Azaña) → 30 diputats
15 d’abril - 29 de juny de 1931 → Per lògica hauria d’haver governat el PSOE, però les corts
fan un vot de confiança al govern provisional, governat per Alcalá Zamora), que dura fins a
setembre.
- Centredreta→ Miguel Maura i Alcalá Zamora
- Centre → Lerroux (que mira cap a la dreta) i Diego Martínez Barrio
- Centreesquerra republicà → Marcelino Domingo (líder Partit Radical Socialista) i Manuel
Azaña (ministre de defensa, tractar amb els africanistes i fer reforma de l’exèrcit)
- Nacionalisme de centreesquerra → Galícia i Catalunya. (El PNB s’ho mira amb distància)
- Nacionalisme gallec: Santiago Casares Quiroga
- Nacionalisme català: Lluís Nicolau d’Olwer
- Socialistes (esquerra obrerista PSOE)→ Prieto, de los Ríos i Largo Caballero. Per ells la
república és només un pas per la revolució.
Elaboren durant dos mesos unes “Actuaciones urgentes” pel nou estat, fan noves mesures:
1. Amnistia als presos polítics (no als xoriços)
2. Nomenament d'alts càrrecs de l’administració (substituir tots els polítics)
3. Tornen a ser legals totes les organitzacions obreres sindicals. Hi ha llibertats
individuals i col·lectives
4. Eleccions municipals finals de maig: en els municipis que no hi havia hagut una
majoria clara un 20%. Guanyaran les candidatures republicanes
5. Convoca el 28 de juny eleccions constituents per a després elaborar una constitució

6. Resoldre la situació política a Catalunya (Estat Català). Envien a Barcelona tres

ministres a negociar amb l’avi (Francesc Macià)
- Fernando De Los Ríos
- Marcel·lí Domingo
- Lluís Nicolau
Arriben a l’acord que volia l’avi, a canvi de renunciar a l’Estat Català, Madrid li dona
inmediatament:
- El govern provisional català (Generalitat) → Recuperem el nom històric
- Estatut d'Autonomia
- Catalunya tindrà un parlament propi.
Més endavant demanen concert econòmic, però òbviament tornen a dir que no.
Mentrestant, a Lluís Companys el fan guardador civil.
Aquí, Francesc Macià es converteix en el president de la Generalitat (adopta aquest
nom perquè era el nom històric).
El problema català s’ha resolt i Catalunya tindrà un govern provisional (format amb gent
d’Esquerra Republicana (propera a ell, no de la banda de Companys) i d’Acció Catalana)
fins al 20 de novembre del 1931-32.

La lliga s’adapta a la república, però es queda en l’oposició, deixa de ser el líder principal de
Catalunya i passa a ser-ho esquerra republicana

RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 28 DE JUNY DE 1931

Esquerres:
- PSOE → Partit obrerista, però no republicà. Guanyen les eleccions el bloc d’esquerres amb
115/470 diputats. El PSOE té una diversitat ideològica amb 3 líders:
- Largo Caballero → radical i revolucionari, obrerista. Continuarà de ministre de treball
- Indalecio Prieto → Institucional república, basc. Serà president del congrés.
- Julián Besteiro → socialista tradicional, gallec.
- Partido Radical Socialista→ D'esquerres, laics, MOLT francès. Líder: Marcel·lí Domingo
- Esquerra Republicana de Catalunya→ Centreesquerra, arrasa a Catalunya Líder: Lluís
Companys
- Acció republicana→ Reformistes no rupturistes
Centre:
- Partit Radical→ Republicà de centre Líder: Lerroux (no és anticlerical)
- Republicans de centre → Líder: Maura i Zamora (president de la república)
- Agrupación del Servico de la República → Intel·lectuals, no importància
Dretes:
- Agrarios (avui dia és VOX) → els agricultors

Altres:
- Alfonsins i carlins, bàsicament els que defensaven la monarquia.

Havia de presidir el PSOE, però presidirà la II República Espanyola Niceto Alcalá Zamora,
decideixen seguir amb el govern provisional. Serà president del govern Manuel Azaña.
Primera tasca del govern: Elaborar una constitució.

LA CONSTITUCIÓ DE 1931

Elaborada entre l’estiu i el novembre. Aspectes que van la seva elaboració (no
consensuada). Consta de 131 articles. Característiques:
1. No és una constitució consensuada, sinó que és d’esquerres perquè va sortir per
majoria, per tant, és una constitució coixa, que quan governin les dretes voldran
canviar.
 2. 1r article → Definició d’Espanya. Hi ha transcua d'ideologia esquerranosa →
“Trabajadores”. És democràtica i constitueix un estat integral
3. 3r article→ No té una religió oficial, aspira a ser un estat laic tot i que no ho és. Poder polític,
inspirat en el model francès:
- Legislatiu: en una única cambra (no senat).
- L’executiu: en mà del govern i el president de la república
- Judicial: Independent
4. Estableix un model electoral a partir de majories, minories tindran dificultat d’entrar al
parlament
5. Per primera vegada les dones podran votar
6. Drets individuals i colectius, llibertat d’expresió i prensa

3 Temes que van provocar tensions:

1. Article 1: Nacionalitats → Paral·lelament a la Constitució, s’elabora un estatut a Catalunya.
Després que l’Estat Català dura 3 dies.
A partir de l’abril Macià encarrega l’elaboració d’un Estatut, com a base el de 1918 es
reuneixen el maig-juny al Santuari de Núria (juristes i historiadors) per elaborar un estatut. →
Estatut explicat més abaix
20 de juny l’han elaborat, amb 52 articles, amb caràcter de Macià
Encaix de les nacionalitats històriques en la nova constitució i la nova Espanya
republicana. Se soluciona amb un acord i el 1932 Catalunya tindrà el seu estatut, el
1936, Euskadi, i el 1938 Galícia.
2. Article 53: Sufragi femení → de les corts constituents, de 473 només hi havia 3 dones:
Margarita Nelken (PSOE); Clara Campoamor (Partit Radical - Lerroux) i Victòria Kent (P.
Republicà Radical Socialista). El centredreta estava a favor del vot de la dona i el
centreesquerra no.
30 setembre 1931 → congrés on s’ha de decidir si aprovar el vot de la dona.
- La Clara Campoamor (jurista): defensa sí, dret elemental (defensa jurídica),
és qüestió de drets, no biològiques si etiques, i tenen el mateix dret a votar
que els homes.
- Victòria Kent (jurista): defensa no, arguments biològics (no jurídics) → En aquell
moment històrics les dones no estan preparades intel·lectualment ni emocionalment.
Histerisme emocional un cop al mes. Intel·lectualment inferiors als homes, maduració
més tard.
1 octubre 1931 → es fa la votació i les dones aconsegueixen el vot. Havien de votar
470 diputats, només en van votar 282 (40% dels diputats es van abstenir/ no van
venir), Manuel Azaña (el president!!) no va voler votar perquè si votava si la seva
part d’esquerres s’enfadava i viceversa. Resultats de la votació:
SI → 161 (part d’esquerra i dreta)
NO → 121 (part d’esquerra i dreta)
Edat del sufragi + 23 anys.
3. Article 26: Església catòlica → Totes les religions sotmeses a l’estat, considerades com
associacions. Com que té la majoria l’esquerra, passen d’aconfessionalitats a converteix en un
estat laic, que no tingui religió. La dreta no assumeix aquest article, voten en contra, això
comporta el trencament de centredreta amb la nova constitució, s’abstén.
Això fa que Alcalá Zamora (durant 3 mesos) i Miguel Maura dimiteixin de ministre,
Manuel Azaña substitueix a Maura (bienni reformista). S’aprova fent un trencament
definitiu amb l’església:
 - La llei del matrimoni civil
- La llei del divorci
- La llei de l’avortament
Desembre 1931 → Alcalá Zamora torna i es converteix amb el president de la república, i Manuel
Azaña segueix sent president del govern.
9 desembre 1931 → les Corts aproven la constitució per majoria de les esquerres
(centredreta s’abstén).
Manuel Azaña encarrega una comissió del congrés analitzi si l’estatut és constitucional o no (enviat
per Macià). → no ho és perquè Macià parla d’estat català.
Desembre 1932 - agost 1932 s’estarà analitzant l’estatut.

REFORMA BIENNI PROGRESSISTA Set 1931 - set 1933 important saber

**PSOE guanya les eleccions, però no governa forma part del govern
S’escull a Manuel Azaña com a president (Acció Republicana)
Forma un govern format per:
1. Republicans d’esquerres (Acció Republicana)
2. membres del PSOE, Lluís Nicolau (nacionalisme català) i Casares Quiroga
(nacionalisme gallec).
3. Dretes i centre FORA GOVERN
Niceto Alcalá Zamora segueix presidint la República (fins al maig de 1936).
Volen prendre l’exemple de la tercera república francesa i reformar el sistema. Posarà en
marxa tot i que no les portarà a terme (perquè caurà el govern i governarà la dreta)
aquestes 5 grans reformes:

Reformes sociolaborals

Objectiu: millorar condicions laborals

1931 → Largo Caballero (ministre de treball) manté les lleis de Primo de Rivera i aprova la Ley de
Contratos de Trabajo (fonament de la reforma).
Implica fonamentalment quatre regulacions:
- Vacances pagades
- Regulació i establir els convenis col·lectius (horaris, cobrament…)
- Protecció i regulació del dret a vaga
- Regulació del mercat laboral

Altres mesures laborals:

- Setmana laboral de 40h
- Estímul de l’augment dels salaris per combatre la inflació
- Ley de Jurados Mixtos → l’estat no intervé en la resolució de la conflictivitat laboral, sinó
que els empresaris i els treballadors s’han de comunicar.
- Impuls de l'obligatorietat i universalització/embrió de la seguretat social

Problemes:
Totes aquestes reformes fracassen (la militar se salva una mica) per diversos problemes:
- El principal va ser la falta de temps (dura 18 mesos només) i oposició dels
empresaris
- Context internacional → Crac del 29 (gran crisi del món capitalista)
 - Progressiva radicalització de la CNT, la UGT, sectors del PSOE… per criticar la
lentitud de les mesures (criticaven el seu propi govern) La CNT s’oposava i volia que
els mitjans de producció estiguessin controlats pels treballadors.
- La dreta en contra de totes aquestes mesures
- Sectors més radicals de l’esquerra, la dreta, el centredreta i els empresaris,
boicotegen les mesures

Reforma agrària

Objectiu → donar terres de propietat als jornalers del sud (Extremadura, Andalusia, Castella
la Manxa) d’Espanya. Crearia una mena de classe mitjana agrícola. Totes les terres
pertanyen a “Los grandes de Espanya” (Duques de Alba…)

El govern provisional (abril-juliol) pren les primeres mesures:

- Jornada laboral de 8 h
- Salari mínim
- Prohibició de posar fi als contractes d’arrendiment

Setembre 1932 → Ley de la Reforma Agraria. Expropiar terres de grans terratinents i de la

noblesa sense indemnitzar-los (MOLT inconstitucional) per donar-les als jornalers. Les
úniques terres que es pretenien expropiar AMB indemnització eren les que estaven
treballades precàriament.
S’havien d’expropiar un total de 2.500.000 de terres. Per aplicar questa reforma es va crear
l’IRA (Instituto de la Reforma Agraria). Hi ha un seguit de terres que s’ha d’expropiar sense
indemnització, l’IRA sí que preveia indemnització les terres que no són de “los grandes de
Espanya”, les terres comunals (terres dels municipis) i terres que a causa de la sequera
substituint la plantació.

La llei només va estar vigent durant dos anys.

Resultats limitats:
- Només es va expropiar el 5% → 125.000 ha
- Dificultat d’implementar-la
- Lentitud burocràtica per dues raons: l’oposició dels grans d’Espanya amb processos
judicials i l’IRA no dota la llei de pressupost.

La reforma fracassa i el camp espanyol no es modernitzarà fins al 1986.

Conseqüències:
- Augment de la tensió social
- Enfrontaments entre jornalers, propietaris i el mateix govern
- Gener 1933, Casas Viejas (Cádiz) →
enfrontament més greu, tot i que va haver-hi
més. Els jornalers del poble fan una bullanga
amb el suport de la CNT ocupant el
quartel de la guàrdia civil. Suposa la
mort de dos guàrdies civils. El govern
(que en teoria simpatitzava amb els
 obrers) envia l’exèrcit, la guàrdia civil i la guàrdia d’assalt. MOLTA VIOLÈNCIA! Això
demostra que el govern és reformista i no revolucionari. *Foto com a font primària
(no la que hem posat)
Els fets de Casas Viejas van fer que el mes de setembre Azaña dimitís, perd el
suport del PSOE, CNT i obrerisme. Posan a Diego Martinez Varios, per convocar
noves eleccions a Espanya.
Aquesta gent, la CNT, són reformistes no revolucionaris

Reforma religiosa

Objectiu:
- Limitar influència de l’Església catòlica, sobretot en l’educació
- Secularitzar la vida social → eliminar qualsevol element religiós de la societat

Punt de partida: Article 26:

- Supressió del pressupost de culte i del clergat (suprimir el manteniment)
- Llibertat de culte
- No confessionalitat de l’estat (laïcisme)

Altres mesures:
Aprovar llei del divorci i matrimoni civil (1932)
- Secularització dels cementiris (no enterraments religiosos)
- Ley de congregaciones (1933) → totes les escoles religioses passen a dependre i ser de
l’escola pública, l¡Estat L’Església catòlica no finançada per l’Estat. (ampliació Ley del
Candado).
- Crea confrontació amb els jesuïtes i Azaña els expulsa.
- El Cardenal Segura d’Espanya s’hi oposa, i Azaña l’expulsa. Això trenca els vincles
diplomàtics amb el Vaticà i el Papa, creant problemes.

Conseqüències:
- Els sectors catòlics no ho accepten
- Radicalització dels sectors anticlericals→ crema d’esglésies i altres edificis religiosos

Reforma militar

Objectius:
- Modernitzar l’exèrcit espanyol i professionalitzar-lo
- Democratitzar-lo (que accepti l’autoritat civil)
A Azaña li sobren els africanistes, i per tant fa les següents mesures.

Mesures:
- Ley de Retiro de la Oficialidad → jubilació amb paga íntegra dels oficials o juren fidelitat a
la república. Molts es jubilen, però malauradament els africanistes juren fidelitat a la
república
- Reducció del nombre d’oficials (sobretot africanistes)→ hi havia massa oficials per molt
poca tropa (de 150 a 48)
- A nivell administratiu → s’eliminen les capitanies generals i se substitueixen per
regions administratives civils (el poder militar depèn del poder civil)
 - Tancament de l’acadèmia militar de l’exèrcit de Zaragoza (emprenya especialment a
Franco, que era el director). No es fia dels oficials que es formen allà.
- Deroga la llei de jurisdiccions (després Franco la torna a posar).
- Creació de la guàrdia d’Assalt, no es fiaven de la guàrdia civil.

Conseqüències:
- Cap d’aquestes mesures agrada a l’exèrcit.
- Agost 1932 → general José Sanjurjo fa un intent de cop d’estat que fracassa

Reforma territorial

- Aprovació dels Estatuts d’autonomia a les nacionalitats històriques:

- Catalunya → setembre 1932 (l’estatutet)
- Euskadi → octubre del 1936 (primer lendecari → Aguirre, ciutat de Guernica)
Davant d’un roure “ante dios y la tierra basca”
- Galícia→ 1938 (no es va aplicar per culpa de la guerra)

Reforma educativa i cultural

Educació → inspirada en l’obra de la mancomunitat.

Objectiu:
- Dret a l’educació no com a privilegi, sinó com a dret
- Escola pública, laica i gratuïta fins als 12 anys (Tots els nens primària)
- Reduir la taxa d’analfabetisme a Espanya
- Escola Montessori

Mesures:
- Les escoles religioses passen a mans de l’administració (laiques)
- Introduir el sistema Montessori
- Es van construir unes 10.000 escoles, sobretot en l’àmbit rural
- Van ampliar la plantilla de mestres (+7.000)
- Construir instituts (batxillerat i gent que volia anar a la universitat)
- Creació de l’autonomia universitària

Cultura → membres republicans de les generacions del 98 i del 27 (Lorca, Rafael Alberti, Picasso i
Miguel Hernández) hi col·laboren

- Intent de culturitzar la població (classes populars) i àmbit rural

- Difusió del patrimoni cultural espanyol
- Representacions del teatre clàssic i del Siglo de Oro→ Lorca crea el teatre “La Barraca”

Setembre 1933 → Azaña dimiteix perquè ha perdut suport polític i popular. Alcalá Zamora nomena
a Diego Martínez Barrio president interí.
19 de novembre 1933 → eleccions, primeres en les que les dones poden votar.

LA CATALUNYA REPUBLICANA, REFORMA ESTATUCIONAL (1931-1933)

PARAL·LEL A LA REFORMA CONSTITUENT D’ESPANYA

Eleccions Abril 1931 → Guanya ERC (centreesquerra, socialdemòcrata)

ERC és la fusió de tres sectors:
- Estat Català (Macià) → Sobirans i nacionalistes
- Partit Republicà Català (Companys) → Federalista, lligam amb el món obrer. Farà que
obrers de la CNT facin un vot de confiança a ERC.
- Intel·lectuals que escriuen al diari L’opinió (Ventura Gasol).

17 abril 1931 → Macià forma un govern provisional. En aquest govern hi forma part: ERC, Acció
Catalana i persones independents que eren properes a ERC.

Maig/juny 1931 → Elaboren un estatut (estatut de Núria). Molt ambiciós, pràcticament

independent. Característiques:
- Defineix a Catalunya com un estat (no agrada a Madrid)
- Català com a única llengua oficial
- Reconeix les institucions d’autogovern, les decisions dels catalans l’han de decidir
els catalans, no intervenció Madrid.
- Tenir ciutadania pròpia (passaport/”DNI(encara no existia)” català)
- Recull les competències exclusives que havia de tenir la generalitat (totes): la
justícia, la sanitat, l’ordre públic, cultura i educació i obres públiques...
- Estableix un sistema de finançament propi (concert econòmic)

2 agost 1931 → L’avi vol que els catalans (perquè vagi a Madrid amb més força) aprova l’estatut
de Núria per referèndum amb un 70% de la participació. Les dones voten a fora, com a vot
simbòlic. El 90% està d’acord (SÍ💪🎉) i el 3 d’agost s’envia a Madrid. A Madrid no es podrà
discutir l’estatut fins que s’aprovi la constitució.

Desembre 1931- Agost 1932 → Es comença a discutir l’estatut a Madrid. Les discussions són molt
lentes per decidir si es constitucional o no. Mentrestant la societat de Madrid fa campanyes (ex: no
comprin productes catalans) en contra de què Catalunya tingui un Estatut. Va haver-hi 3 posicions:
1. Azaña i Alcalá Zamora → creuen que sí que ha d’haver-hi autonomia, però limitada.
2. ERC i la Lliga → no volen modificar ni retallar res de liestatut
3. Centre-dreta, Dreta, Falangistes... → no estan d’acord
 Font

10 d’Agost 1932 → Sanjurjo intenta un cop d’estat → Azaña demana a l’esquerra que s’ha de
accelera l'aprovació de l’estatut
Sanjurjo li fan un consell de guerra, però li commuta la condemna a Sanjurjo, perquè no es
converteixi en un màrtir. S’instal·la a Portugal (Dictadura militar) per començar a preparar
durant 4 anys un altre cop d’estat A.

9 Setembre 1932 → les corts aproven el següent Estatut de Catalunya “estatutet”, no és el de Núria:
- Defineix a Catalunya com una comunitat autònoma
- Català i Castellà com a llengües oficials
- No hi ha finançament propi
- La generalitat comparteix competències amb l’estat Espanyol
- No dret a la ciutadania, només espanyola
Macià acaba acceptant l’estatut, millor això que res. Hi ha gent que li diu traïdor i botifler a
l’avi. 😭
19 novembre 1932 → Convoca les primeres eleccions al PARLAMENT de Catalunya
Resultats (85 diputats en total):
- ERC (56) → Macià (l’avi)
- La Lliga (16) → Ramon Vila d’Abadal (Cambó
dirigeix el partit des de darrere)
- Partit Socialista Català (5) (Res a veure amb el
PSOE)→ Rafael Campanals
- Partido Radical Autonomista o Lerrouxistes (4)
(només representació Tarragona) → Lerroux
- Unió catalanista (1)
- Acció Catalana (1) s’acaba unint a esquerres.
- Unió (1)
*Fins a març de 1980 no torna a haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya, per la guerra
civil i el franquisme.

6 de desembre de 1932 →
President parlament de Catalunya: Lluís companys (Partit Republicà Radical socialista)
Dins de la generalitat:
President → Francesc Macià, continuarà amb el govern que ja tenia (amb els d’ERC), fins al
25 de desembre de 1933, que mor (molt popular).
El substituirà Lluís Companys tot i que hi va haver gent que deia que no era prou digne o
catalanista per substituir a l’avi.
Dreta:
- La Lliga Catalana
- Carlins
Centredreta:
- Acció Catalana
- Unió Democràtica → Pau Romeva, Manuel Carrasco i Formiguera
Centreesquerra:
- ERC
Esquerra:
- USC (Unió Socialista de Catalunya) → Rafael Campanal
- PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) →comunistes i Stalinistes. Joan Comorera.
- POUM (Partit Obrer d’unificació Marxista→ comunistes, antistalinistes i trotskistes. Andreu
Nin.
Anarquistes:
- CNT → Joan Peiró, Joan Garcia Oliver i Federica Montseny.
- BOC (Bloc Obrer Camperol) → Barreja anarquisme i marxisme...
-
OBRA DE GOVERN
1931 fins a l’octubre 34 i el febrer 1936 fins al 1939 → Continuar amb l'obra de la
Mancomunitat.
ECONOMIA
1. Servei d’estadística econòmica
- tenir xifres econòmiques reals
2. Institut d’investigacions econòmiques
3. Caixes de dipòsits
- protegir els dipòsits perquè no perdin valor amb la fallida dels bancs
per l’especulació
4. Promoure la creació de cooperatives agràries
- fer la producció més rendible, sobretot en sectors vinícoles
5. Llei de contractes conreu (abril de 1934)
- Els pagesos de rabassa podien adquirir les terres a un preu fixat per la
Generalitat - Els terratinents fan pressió a la Lliga, que la recorre
- La dreta espanyola tomba la llei
- trencament Lliga - ERC → els partits es mouen als extrems
REFORMES SOCIALS
1. Institut contra l’atur
2. Consell del Treball de Catalunya → organitzar l’assistència social Roger Miralles
3. Xarxa d’hospitals, atenció primària i psiquiàtrica, campanyes de vacunació…

OBRES PÚBLIQUES - continuïtat amb la Mancomunitat

1. Divisió en 38 comarques i 7 vegueries (Pau Vila)
2. Eix transversal

ENSENYAMENT I CULTURA
1. 1931-1934 → 1100 escoles de primària
2. Instituts a les capitals de comarca
3. 1932 → autonomia organitzava a les universitats
4. MNAC
5. 1932 → Pompeu Fabra publica el diccionari de la llengua
6. Hi havia fins a 27 diaris en català

Diferents fosses polítiques de Catalunya (1933 - 1936)

- Dreta (La lliga)
1933 → es dretanitza i canvia de nom per passar-se a dir La Lliga Catalana. Mai més tindrà
l’hegemonia del catalanisme. La burgesia també votava a l’esquerra, molt transversal.
- Partits socialistes:
- Unió Socialista de Catalunya
Federació Catalana del PSOE (molt residual)
Els obrers també votaven a l’esquerra (alguns)
- Grups comunistes: (molt minoritaris)
- Bloc Obrer i Camperol (BOC) → similar CUP, anarquista (molt pagès)
- Esquerra Comunista
- Partit Català Proletari
- Partit Comunista de Catalunya
1935 → BOC + l’Esquerra Comunista = Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
Caràcter trotskista (Trotski)
1936 → Partits restants formen el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Caràcter stalinista (Stalin)
- Nacionalistes - centredreta
Unió democràtica (Líder: Manuel Carrasco i Formiguera)

ELECCIONS → BIENNI CONSERVADOR O BIENNI NEGRE a Catalunya

Es convoquen eleccions i la dreta es reorganitza per guanyar-les. Es dividiran en 3 grups:
1. Feixistes
- 1931 → JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistes) (partit nazi)
- 1933 → José Antonio Primo de Rivera funda la Falange (partit feixista)
- 1934 → es fusionen fundant la Falange Española de las JONS

2. Monàrquics
- Renovación Española (1933) → líder: José Calvo Sotelo.

3. Dreta conservadora
- CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas, 1933) → líder: José María
Gil Robles (Autoritari). No eren ni monàrquics ni republicans. Guanyarà les eleccions
de 1933. És de dretes i autoritari, admiren (com tot Europa) el que està fent Hitler el
1934, recuperar Alemanya.
- Lliga→ s’ha dretanitzat amb Cambó

Resultats electorals 19 de novembre 1933:

- Esquerra → perd molt suport:
- PSOE passa de 150 a 58 diputats
(HÒSTIA MONUMENTAL)
- ERC passa de 36 a 18
- Centre → 132 diputats:
- 104 Lerroux
- 28 Alcalá Zamora
- Dreta → 240 diputats
- CEDA → 115 diputats
- Lliga de 4 a 14
- Renovació Espanyola (catòlics) líder: José Calvo Sotelo
 - Altres
- Falange. Es dedica a fer mobilitzacions al carrer (fundat pel fill de Primo de
Rivera)

Comparar amb les altres eleccions!!! (sele)

Guanya la dreta perquè els votants d’esquerres (obrers) no van votar (consideren no són
revolucionaris, són reformistes (o al revés)) en forma de protesta per la lentitud de les
reformes i de la repressió que s’havia exercit.

Alcalá Zamora, encontre de proposar Gil Robles (CEDA) com a president (que havia
guanyat les eleccions), proposa a Lerroux, ja que la CEDA no havia jurat fidelitat a la
República.

BIENNI CONSERVADOR/NEGRE → novembre 1933 - febrer 1936

Lerroux formarà govern amb el suport extern de la CEDA. És un govern dèbil. Quan la
CEDA pari de recolar-los, cau el govern.

Lerroux desmantella tota l’obra de govern del bienni reformista (les 5 reformes) (les frena o
les treu).
Reforma militar Mantenen les reformes i ascendeixen i premien els africanistes, però
s’indulta els que havien participat en la Sanjurjada
Reforma religiosa Es plantegen carregar-se l’article 26 (estat laic) → Retorn jesuïtes
Reforma agrària Paralització i contrareforma agrària
Reforma territorial Paralitzen la discussió de l’estatut basc
Reforma sociolaboral Prossegueixen i es redueix el pressupost educatiu.
Reforma educativa i cultural Retallen els pressupostos de les reformes cultural i educativa

1934 → president de Catalunya Lluís Companys (ERC) i a Madrid no els agrada, però no poden
suspendre l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per ells Catalunya és una anomalia (Tota Espanya de
dretes i Catalunya no, “ESTO NO ME GUSTA”. Intenten frenar l’aprovació de l’Estatut
d’Euskadi, cosa que suposarà enfrontaments i revoltes amb el PNB.
Aquesta conflictivitat es trasllada al parlament, els diputats anaven armats.

14 d’abril 1934 → S’aprova (per majoria absoluta) la Llei de contractes de conreu. Una mena
de reforma agrària “a la catalana”. Volia solucionar els problemes dels pagesos revessaries,
que són els que treballen la vinya i el vi. Aquests pagesos tenien un contracte molt
particular, no tenien la propietat de la terra, no eren jornalers sinó que eren terres d’un
propietari. El contracte era vigent mentre vivia la vinya, si aquesta moria el contracte
quedava rescindit. Aquesta llei preveia que les terres que estaven treballant aquests
pagesos les podien comprar (no indemnitzar) però el preu el fixa el govern, el qual és baix
perquè el puguin comprar els pagesos
La lliga Catalana (Dretanitzada) pressionada pels propietaris, presenta un recurs
d’Inconstitucionalitat d’aquesta llei al tribunal constitucional d’Espanya → Suposa el trencament
Espanya amb el lideratge de Lerroux ho accepten la inconstitucionalitat, però Companys so
passa per un ell sap.

Durant tot l’estiu de 1934 hi ha una crisi política entre el govern espanyol i el govern català.

Conseqüències:
- Radicalització dels partits d’esquerres (PSOE, CNT, UGT)

5 octubre 1934 → la CEDA exigeix a Lerroux entrar al govern amb tres carteres: agricultura
(acabar del tot amb la reforma agrària), treball (limitar CNT i UGT) i justícia (frenar els
processos d’autonomia). Lerroux els hi dona

5 octubre 1934 → vaga general revolucionària convocada pels sectors d’esquerres (CNT,
PSOE, UGT) a Madrid que fracassa, però a Astúries triomfa. Amb l’ajuda dels miners
s’armen i ocupen Oviedo, i Lerroux declara l’estat d’excepció i suspèn les garanties
democràtiques. 7 octubre 1934→ Hi envia a Franco con sus legionarios maroquis (matanza
rápida), que amb els regulares i legionaris, aplicant els mètodes africanistes per 1a vegada
a Espanya, acaben amb la revolució. Durant dues setmanes, Astúries és una guerra civil.

12 octubre 1934 → acaba la revolta amb més de 2000 morts i uns 30.000 empresonats (socialistes,
comunistes…), entre els quals els líders del PSOE, la CNT i la UGT.
Fan a Franco Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit (tot l’exèrcit a les seves ordres).

A Catalunya hi ha una crisi política → Els fets del 6 octubre

20h, 6 octubre 1934 → Lluís Companys declara l’Estat Català dins de la República Espanyola,
perquè Companys va interpretar que la CEDA suspendria l’autonomia, cosa que no era així
realment. No consulta ni el govern ni el seu partit, no té el suport tampoc de la CNT. Ho fa
perquè intuïa que la CEDA pressionaria Lerroux per suspendre l’Estatut. Es tanca a la
Generalitat amb el seu govern, i només té el suport d’alguns ajuntaments i d’un nou sindicat,
el CADCI (Confederació Autònoma de Dependents del Comerç i de la Indústria, vinculat a
ERC).

Lerroux declara l’estat de guerra a Catalunya i diu al general Domingo Batet que vagi a la
Plaça Sant Jaume amb un grup de militars i digui a Companys que s’ha de rendir perquè
està fora de la llei. Quan hi van, començaran enfrontaments perquè Companys ordenarà als
mossos d’esquadra que disparin i defensin el Palau de la Generalitat de Catalunya. L’exercit
si tornarà i durarà 7 hores (tota la nit)

A les 6 del matí, Lerroux acaba consell a Franco, que dona a Batet l’ordre de bombardejar
l’edifici del Palau. Batet no la compleix, però fa entendre a Companys que si no es rendeix
haurà de fer-ho. Companys es rendeix a les 6 del matí.

7 octubre 1934 →CATALUNYA PERD L’AUTONOMIA

(Companys assumeix la responsabilitat)
Conseqüències a Catalunya dels fets d’octubre:
1. El president i el gvern són empresonats condemnats a 30 anys de presó
2. Suspenen l’Estatut
 3. Suspenen el Parlament
4. Suspenen el govern
5. Suspenen els ajuntaments catalans
6. Anul·lació llei de contractes de conreu
7. Morts i molts ferits

CONSEQÜÈNCIES A ESPANYA
1935 → la CEDA és el gran beneficiat dels fets d’octubre
del 34 i cada vegada té més força (4 carteres).
Estiu 1935 → Lerroux i el Partit Radical es van
debilitant, sobretot per dos casos de corrupció:
- Cas Estraperlo → El fill de Lerroux rebrà una
comissió per la instal·lació a Espanya de
màquines de casino manipulades perquè sempre
guanyés la banca que instal·len dos empresaris
holandesos . Els empresaris que ho havien ideat
ho denuncien, perquè dos dies després és
desautoritzat, i culpen el govern de Lerroux. el Govern de Catalunya anant
- Cas Nombela → cas de prevaricació

Això provoca una crisi al partit i la dimissió de Lerroux el 19 de setembre de 1935. La CEDA
(Gil Robles) exigeix a Alcalá Zamora que el nomeni a ell president del govern, però no
cedeix per por a la guerra civil, i nomena un president interí Ricardo Samper (Partit Radical).
La seva única funció serà preparar Espanya per les eleccions que es van convocar pel 16
de febrer de 1936.

ELECCIONS DEL 16 DE FEBRER DE 1936

Clima de preguerra civilista amb forta crispació, poc esperit democràtic. Espanya es troba
enfrontada en blocs electorals (polaritzada).
1. Esquerres → creen el Frente Popular liderat per Azaña.
a. PSOE,
b. Izquierda Republicana
c. Partit Comunista d’Espanya
d. petits partits d’esquerres republicans
e. ERC.
A Catalunya el frente popular rep el nom de Front d’Esquerres liderat per ERC.
Moralment el candidat és Companys, però no es pot presentar, ja que està a la
presó.
2. Dreta → España Bloque/Frente Nacional liderat per la CEDA amb Gil Robles al
capdavant.
a. CEDA,
b. Carlins
c. Renovación Española.
A Catalunya es forma el Front d’Ordre, liderat per la Lliga.
La Falange es presenta sola, però evidentment dona suport a la dreta.
3. Centre → es presenten 2
a. Partit Radical de Lerroux,
b. Derecha Liberal d’Alcalá Zamora
 c. PNB al País Basc
d. Unió Democràtica a Catalunya.

Resultats:
Frente popular → 4.600.000 vots i 263 escons
Bloque/ Nacional → 4.500.000 vots i 136 escons
Centre → 560.000 vots i 59 escons (acaben desapareixent perquè ningú els vota)
El Partit Radical de Lerroux només té 9 diputats, perd la presidència i desapareix de la
política.
PSOE fa frau a Lugo, Cuenca i León, encara que el pes és molt baix (però igualment ha fet
frau!! Ni dretes ni esquerres són democràtics).

COMPARATIVA ENTRE DOS CARTELLS PUBLICITARIS (selectivitat, feta pel Ramon)

ESTOS SON MIS PODERES Y OS DARÉ UNA ESPAÑA

GRANDE→ cara de Gil Robles

VOTA AL FRENTE
POPULAR→ Dona amb la
seva filla, si guanyen hi
haurà l’amnistia

Bloc d’esquerres → En primer lloc queda PSOE (99 diputats), Azaña (87 diputats), partit
comunista.
Bloc de dretes → Guanya la CEDA (88 diputats)
A Catalunya guanya l’esquerra, ERC (36 diputats) i, en segon lloc, la Lliga (17 diputats)

Alcalá Zamora havia de nomenar a algú del PSOE, però el PSOE va decidir que des de fora
(no es vol erosionar), i que deixarien que Azaña governés sol. Azaña vol continuar amb les
reformes del bienni, però el PSOE vol la revolució marxista. El 19 de febrer es forma un
govern monocolor a Espanya presidit per Azaña amb ministres del seu partit i d’esquerra
republicana.

Alcalá Zamora nomena Manuel Azaña com a president del govern, i es forma un govern
exclusivament format per republicans (el PSOE els recolza desde fora).
MESURES
- l’amnistia per a tots els presos polítics de la revolució d’octubre de 1934 (Lluís
Companys tornarà a Catalunya l’1 de Març).
- Recupera les reformes del bienni
- Destitueix a Franco com a Cap Major de l’exèrcit, l’envia a Canàries de Cap General.
Resposta de dretes: l’única solució és fer un pronunciament.

8 març 1936, 22 h, barrio de Salamanca, Madrid → primera reunió secreta amb:

1. membres de la CEDA
2. membres de La Falange (ara és un partit)
3. generals africanistes (Franco, Mola i Gonzalo Queipo de Llano)
4. membres carlins
5. membres de renovación espanyola.
Comencen a preparar un cop d’estat, ja que creuen que és l’única solució per Espanya, no
per enderrocar a la república, sinó per enderrocar el govern d’Azaña.
Acorden tres coses:
1. Preparar un cop d’estat que estarà liderat per l’exèrcit i el poder civil quedarà
subordinat per l’exèrcit.
2. Pronunciament ha de ser el 25 de juliol perquè és “San Jaime”, el patrón de España.
3. Qui ho ha d’organitzar tot és el general Emilio Mola
Franco hizo de Gallego “no va dir ni sí ni no” → perquè sap que el pronunciament no es podrà fer
sense els africanistes (així pot dir que ell no va acordar res)
Paral·lelament, va creixent la conflictivitat social i política a Espanya, tant per l’extrema
dreta, com per l’extrema esquerra.

Primavera 1936 → la crispació dels carrers passa al congrés dels diputats (molts anaven armats)

Maig 1936 → bullanga anticlerical, crema d’esglésies, el govern no fa gaire per evitar-ho

Maig/juliol 1936 a Catalunya → “Oasis Català” pau social i política, intenten recuperar
l’autonomia conjuntament (esquerra i dreta es reconcilia) Prioritat és no perdre l’Estatut
d’Autonomia, volen deixar de banda les diferències entre ells (No un altre 6 d’octubre 1934)

ESPANYA (FOCALITZAT A MADRID)

Resta d’Espanya del març fins a l’esclat de la guerra: augmenta la conflictivitat política i
social, més violència als carrers. (El cop d’estat es va fent secretament)

A partir del mes de març, sobretot a Madrid, la Falange (no tenen diputats) es dedica a augmentar
el grau de conflictivitat als carrers. Es dediquen a barallar-se i assassinar a socialistes, comunistes,
anarquistes, etc. Durant aquests mesos hi haurà uns 400 morts només a Madrid. José Antonio Primo
de Rivera (fundador de la Falange), des del març està a la presó per tenir propietat d’armes
il·legalment, però igualment dona ordres. José Antonio i Franco no tenen els mateixos projectes
polítics (s’odien!). → CLIMA PREGUERRA CIVIL
Maig → Crisi important. Azaña força una votació al congrés dels diputats per destituir Alcalá Zamora
(que és de centre i pot fer pont entre les dues bandes) i proposar-se a ell mateix com a president de la
República Espanyola. Parlament a sobre hi ha majoria d’esquerres, per tant, no els hi agrada Zamora.

6 de maig→ Alcalá Zamora deixa de ser president de la república, passa a ser-ho Azaña i fa
president del govern a Casares Quirova. D’aquesta manera, ningú pot fer una mediació entre el bàndol
blau i el vermell. A la dreta li va bé perquè planeja donar un cop d’estat en quatre mesos. Violència
del carrer es trasllada al govern (tots s’amenaçaven i anaven armats)

12 juliol 1936 → un grup de Falangistes mata al tinent Castillo (líder de la guàrdia d’Assalt
(República, creat per vigilar la guàrdia civil) al mig del carrer. A més era militant del PSOE.
Nit del 12 al 13 juliol 1936 → com a resposta, un grup de guàrdies d’Assalt, amb suport de militants
del PSOE maten a Gil Robles, però està de vacances i no hi és. Llavors diuen “AAA Y AHORA QUE
HACEMOS!!” decideixen anar a matar al líder dels catòlics monàrquics (Calvo Sotelo, amic
de Franco). El van pujar el cotxe i li van tirar 8 trets, i després deixen el seu cos al carrer.
L'assassinat de Calvo Sotelo, fa que Franco, no només decideixi col·laborar amb el cop
d’estat (inicialment s’havia de fer el dia de Sant Jaume, 15 de juliol), sinó que el vol fer ja. Es
posa al capdavant de la legió i els regulars i exigeix que es faci immediatament.
“Emilio, Galícia está despejadísimaaa”
Cap de setmana 17/19 juliol 1936 → es fa el cop d’estat.

17 juliol 1936, 17 h, Melilla → comença el cop d’estat “El Alzamiento Nacional”. Franco vola de
Canàries a Melilla. Contacta amb Joan March, banquer més important durant el franquisme,
que lloga una avioneta a l’exèrcit anglès per Franco.

18 de Juliol 1936 → Franco arriba a Melilla i es posa al capdavant de la legión i los regulares.