TEMA 11- LA CRISI DE LA

RESTAURACIÓ (1902-1931)
INDEX
1.- El reformisme dinàstic
2.- L
2. L’època
època de la 1a Guerra Mundial i la crisi de 1917
(1914-1918)
3.- La desintegració de la Restauració (1919-1923)
3. (1919 1923)
4.- La Dictadura de Primo de Rivera. (1923-1930)
El colp d’estat.
d’estat
El Directori militar
El Directori civil
El trànsit cap a la República. (1930-1931)
( )
Bloc temàtic
La Restauració i la seua crisi (1875-1931).
CONTEXT HISTÒRIC
Recordar:
La Restauració borbónica es presentava com
un estat monàrquic, liberal i basat en la
defensa
de e sa de la
appropietat
op etat i la
a religió.
e g ó Dos os pa
partits
t ts
polítics (conservador i liberal) acordaren
tornar-se p pacíficament en el p poder. El
caciquisme representava el mitjà per a pactar
aquesta
q alternància en el p poder. Fins 1898
es manté estable i “funciona” amb el suport
de propietaris, eclesiàstics i militars.
CONTEXT HISTÒRIC
La derrota/el desastre de 1898 significa el punt de
sortida de la crisi del sistema de la Restauració
(establert al 1875).
Entre 1898 i fins 1914,
1914 els partits dinàstics (liberal i
conservador) posaran en marxa una reforma
que trobarà l'oposició (per moments) dels grups
dominants i protestes socials (Setmana
Tràgica).
Tràgica)
CONTEXT HISTÒRIC (2)

• La 1a Guerra Mundial (1914-1918) donarà lloc a

un fort creixement econòmic i a una intensa
conflictivitat social i política marcada per
l'impacte de la Revolució Russa i el creixement
dels nacionalismes (català) que desemboca en
els fets de 1917.

• Aquesta crisi s'allargarà fins 1923, quan el colp del

general Primo de Rivera dona lloc a la primera
dictadura militar espanyola del segle XX (1923-31).
CRONOLOGIA

La Restauració borbònica (1875-1902),
(1875 1902) amb
el regnat d'Alfons XII i la Regència de Maria
Cristina (1902).
(1902)

La crisi de la Restauració (1898-1931)
CRONOLOGIA
1899-1914. L'etapa del reformisme dinàstic
1914-1918
1914 1918. La primera guerra mundial i la crisi
de 1917.
1919 1923 La
1919-1923. L ddesintegració
i t ió d
de lla R
Restauració
t ió
1923-1931. La Dictadura de Primo de Rivera.
Júlia López Valera (Institut Banús)
GENERALITATS SOBRE LA SOCIETAT
ESPANYOLA DE 1900.
1900


Predomini del sector primari, amb un 60 % de la població
activa, mentre que el sector secundari es troba en un
16% i els serveis en un 19%.Al
19% Al llarg del període creixerà
el sector secundari, però el primari encara es mantindrà
el 1930 en un 45%.


Grans desigualtats
g socials: un g
grup p molt reduït,,
l`oligarquia de nobles, propiteris terratinents i
grans financers, controla els principals recursos
econòmics
ò i i elsl partits
i polítics
lí i del
d l règim
è i (liberals
(lib l i
conservadors), amb el suport de l`Església i
l Exèrcit.
l`Exèrcit
GENERALITATS SOBRE LA SOCIETAT
ESPANYOLA DE 1900.
1900

Les classes mitjanes

j urbanes creixen,, fins arribar al
30% de la població d`algunes ciutats importants
(metges, professionals, etc), però encara no tenen
suficient força per a liderar un canvi polític (cap a una
democratització). (són una de les bases dels partits
republicans).
p )
Les classes populars urbanes (treballadors de
fàbrica, molt concentrats en Barcelona, Bilbao,
Astúries i Madrid) continuen ampliant i creixent
organitzativament (partitis i sindicats obrers) i les
rurals amb grans masses de pobres que reclamen el
rurals,
repart de terres des de mitjans del segle XIX
((sobretot en Andalusia).
)
 TEMA 11.- LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
(1902-1931)
.

1.-El reformisme dinàstic (fins a 1914)

El g
govern de Silvela-Polavieja
j
El govern d’Antonio Maura
L’etapa
L etapa de Canalejas
Les forces polítiques opositores
La fallida del reformisme dinàstic
- Els fets del Cu-cut
- La Setmana Tràgica
"Este año me encargaré
g de las riendas del Estado, acto de
gran transcendencia tal y como están las cosas; porque de
mí depende si ha de quedar en España la monarquía
borbónica o la república. Porque yo me encuentro el país
roto por guerras pasadas, que anhela que alguien lo saque
de esta situación: la reforma social a favor de las clases
necesitadas; el Ejército con una organización atrasada en
los avances modernos; la marina sin barcos; la bandera
ultrajada; los gobernadores y los alcaldes que no cumplen
las leyes, etcétera.; en definitiva, todos los servicios
d
desorganizados
i d y mall atendidos.
t did PuedoP d ser un rey que se
llene de gloria regenerando la patria (... ). Pero también
puedo ser el rey que no gobierne, que sea gobernado por
sus ministros y,
y finalmente,
finalmente llevado a la frontera (...).
( )
Espero reinar en España como rey justo. Espero, al mismo
tiempo, poder regenerar la patria y hacerla, si no poderosa,
al menos buscada,
buscada o sea,
sea que la busquen como aliada.
aliada Si
Dios quiere, para bien de España.”
Diario personal de Alfonso XIII (1902)En Carlos Seco
Serrano: "La
La España de Alfonso XII XII". Madrid,
Madrid Cuadernos
de Historia 16, 1985. Nº 1985.
1. EL REFORMISME DINÀSTIC.
1,1,.- El fracàs del govern de Silvela-Polavieja,1899.
1.2. Les reformes de Maura i Canalejas, 1903-1912.
1. El fracàs
1 f à deld l govern generacionista
i i t ded Silvela-
Sil l
Polavieja.

Després del desastre del 98,els partits dinàstics posaren en

marxa canvis que pretenien , sota la influència del
regeneracionisme,
reformar el sistema politic de la Restauració.
Tanmateix, aquestes reformes es trobaren amb
l’oposició dels grups dominants i tampoc aconseguiren
integrar les
classes mitges urbanes ni el naixent moviment obrer
 El primer exemple és el govern de Silvela-Polavieja
Davant la crisi, en 1899 la regent crida a formar govern al nou líder conservador
Francisco Silvela
Silvela, qui convocarà eleccions i formarà govern junt al general Polavieja

El nou govern adopta el discurs regeneracionista i inicia una política reformista:

projecte de descentralització administrativa, creació de nous impostos
((sobre el consum)) p
per fer front al deute de la gguerra de Cuba,,
impulsar l’educació i la cultura,...
 Les protestes de la població per la introducció de nous
impostos van provocar l’eixida del govern dels ministres més
renovadors: l’esperit “regeneracionista” dura menys d’un
any i es torna al sistema de la Restauració previ, que
sobreviu al “desastre”

En Catalunya provocà una reacció, el tancament de caixes, o insubmissió fiscal .

R
Representa
t ell trencament
t t entre
t lal burgesia
b i barcelonina
b l i i ell sistema
it d la
de l Restauració.
R t ió
Poc després se fundarà La Lliga
1.2. LES REFORMES DE MAURA I CANALEJAS

Continua el sistema de bipartidisme i torn pacífic, però els nous líders dels conservadors
(A. Maura) i els liberals (J. Canalejas, encara que hi havia més divisió), intenten
reformes regeneracionistes per a salvar el sistema des de dins
Les reformes de Maura i Canalejas (II): Maura (1907-09).
Impulsà un projecte polític: “REVOLUCIÓDESDEDALT”
REVOLUCIÓ DESDEDALT .
Necessitat de reformar el sistema polític des del govern.
Va intentar dotar el sistema d’una nova base social = “MASSES
NEUTRES” (“classes
(“ l mitges”).
i ”) Volia
V li configurar
fi un Estat
E f
fort que
desbancara els cacics i que impedira que les classes populars tingueren
massa protagonisme.
Nova LLEIELECTORAL(1907): fa més difícil el frau electoral.
Es va intentar atraure cap al règim el catalanisme moderat (acords
amb la Lliga
g Regionalista
g per donar més autonomia als ajuntaments
p j i
les diputacions).PROJECTE de REFORMAde L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.
Va aprovar algunes LLEISSOCIALS: Llei
de descans dominical.
dominical
Escrea l’Institut Nacional de Previsión (assegurancesobreres).
Adoptà mesures econòmiques per reactivar la indústria.
(proteccionisme)
Promulgà la LLEI de COLONITZACIÓ INTERIOR per estimular
l’agricultura.
Manteniment
M t i t de
d l’ORDRE PÚBLIC,
PÚBLIC d’una
d’ manera moltlt intransigent:
i t i t
Setmana Tràgica de Barcelona (1909).
Fi l
Finalment
t cau ell govern conservador
d a
causa de la
Setmana Tràgica (1909)
DISCURSOS DE MAURA
1.2. LES REFORMES DE MAURA I CANALEJAS:
CANALEJAS (1910-12).
Canalejas fa un intent de modernització política de caràcter liberal (1910-12)

Intenta reduir poder de l’església: reforma del finançament i separació entre església i Estat

La Santa Seu es nega

- “Ley candado” (1910): prohibició dd’establiment

Ley del candado establiment de nous ordes religiosos.
religiosos
No s'aplica. (oposició Església)
- Fi de les Quintes. Establiment del reclutament obligatori
- Lleis per millorar les condicions laborals, especialment el treball
femení
-Establiment d'un impost sobre les riqueses que substitueix els consums.
Reformes No s'aplica
s aplica. Els consums es vinculen finalment a les grans ciutats
socials
- Continua l’apropament als catalanistes: Llei de Mancomunitats (govern
Dato, 1914), que feia possible la unió de diputacions (creació de la
Mancomunitat de Catalunya)
DECRET DE LA LLEI DEL “CANDADO”
“Don Alf
“D Alfonso XIII,
XIII por la
l gracia
i de
d Dios
Di y la
l Constitución,
C tit ió rey
de España.
A todos los q
que la p
presente vieren y entendieren,, sabed: qque
las Cortes han decretado y Nos sancionado lo siguiente:
Artículo único. No se establecerán nuevas asociaciones
pertenecientes a Órdenes o Congregaciones Religiosas
canónicamente reconocidas, sin la autorización del Ministerio de
Gracia y Justicia consignada en Real Decreto que se publicará
en la
l Gaceta
G M d d mientras
d Madrid,
de i no se regule
l ddefinitivamente
fi i i
la condición jurídica de las mismas. (...)
Dado en Palacio a veintisiete de diciembre de mil
novecientos diez. YO EL REY. El Presidente del
Consejo de Ministros, José Canalejas.
LA MORT DE CANALEJAS, 1912

Canalejas és assassinat per un anarquista en 1912 i els liberals

es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar
Sí
Síntesi
i reformes
f C l j
Canalejas
L’OPOSICIÓ
POLÍTICA.
MAPA POLÍTIC A ESPANYA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX
PARTIT DINÀSTIC Partit Conservador Antonio Maura i
CONSERVADOR (dretes) Eduardo Dato

PARTIT DINÀSTIC Partit Liberal José Canalejas

PROGRESSISTA
(“esquerres”)

NACIONALISME BASC Partit Nacionalista Basc Ramón de la Sota

(CONSERVADOR)

NACIONALISME CATALÀ Lliga regionalista Prat de la Riba,

CONSERVADOR Francesc Cambó

NACIONALISME CATALÀ Centre Nacionalista Jaume Carner

PROGRESSISTA Republicà

REPUBLICANS Partit Radical (1908) Alejandro Lerroux

(POPULISTA)

REPUBLICANS A Unió Republicana Nicolás Salmerón i Alejandro

ESPANYA Lerroux (a Catalunya, fins el
1908)

SOCIALISTES Partit Socialista Obrer Pablo Iglesias

MARXISTES Espanyol
EL REPUBLICANISME.
És la principal força dd’oposició
oposició parlamentària als partits dinàstics,
dinàstics renovant-se
renovant se en
aquest període: en 1903 es funda Unió Republicana, amb Salmerón com a líder
En 1908 Alejandro Lerroux se’n va d’Unió Republicana i funda el Partit Radical,
amb un discurs demagògic,
demagògic anticlerical,
anticlerical anticatalanista i suposadament
revolucionari amb molta influència sobre la classe obrera de Barcelona
Vicente Blasco Ibáñez farà el mateix a València, on el blasquisme,
populista
li i anticlerical,
i l i l arribarà
ib à a fer-se
f ambb l’ajuntament
l’ j de
d València
V lè i
També Melquíades Álvarez s’escindirà d’Unió Republicana i fundarà el Partido
Reformista (1912), basat en la democratització política i amb influència
entre importants intel·lectuals (Ortega y Gasset, Manuel Azaña,...)
ALEJANDRO LERROUX. LÍDER DEL REPUBLICANISME DEMAGÒGIC EN
BARCELONA

- Anticlerical
( ti t i oposatt
(anticat
a la burgesia en
Barna)

- Populista
(grans ciutats)

- Denúncia corrupció de la
Restauració i de la situació
obrera
2.2 La dreta antiliberal: del carlisme al jjaumisme.

En 1909, a la mort de Carles VII, els carlisme passa a anomenar-se

jaumisme (el nou pretenent és Jaume III de Borbó) i modera en part
el seu programa, arribant a tindre 9 diputats
La moderació oficial i les diferents postures respecte a la Iª Guerra Mundial
provocaran greus crisis internes i la formació de partits tradicionalistes (Vázquez
de Mella)
ESTARAN SEMPRE PRESENTS AL PARLAMENT, DES D’ON DEMANDEN UN COLP
D’ESTAT PER A INSTAURAR L’ORDRE I RECOLZARAN A PRIMO DE RIVERA

ELECCIONS
ABRIL 1907
 2.3.- L’EVOLUCIÓ DELS NACIONALISMES: EL
NACIONALISME BASC.
El PNB adquireix molta força, especialment a Biscaia, aconseguint l’ajuntament de Bilbao

A partir de 1913 el PNB passa a anomenar-se Comunió Nacionalista Basca i, per a

aconseguir el suport de la burgesia industrial, modera el seu discurs i es presenta com
un partit autonomista i defensor de l’ordre,
l’ordre la propietat i la riquesa

Gran èxit electoral a les eleccions de 1917 i 1918, fent-se amb sis dels set escons per Biscaia
La crisi econòmica posterior a la Iª Guerra Mundial provoca una escissió en el partit entre
els partidaris d’un discurs moderat i autonomista i el sector radical o aberrià, que
refunden el PNB i tornen a les velles idees de Sabino Arana ((no es reunificaran fins 1930))
EVOLUCIÓ DELS NACIONALISMES: EL NACIONALISME CATALÀ.

Ell nacionalisme
i li català
là de
d ddretes dde la
l Lliga
li Regionalista
i li (1901),
(1901) recolzat
l per la
l burgesia
b i i
liderat per Prat de la Riba i Cambó, es converteix en el partit hegemónic a Catalunya fins
1923 i pacta amb els governs centrals lleis favorables a la burgesia catalana i lleis que
suposen certat autonomia
t i per a Catalunya
C t l (ll i de
(llei d Mancomunitats,...)
M it t )

En 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, formada per la unió de les quatre diputacions
catalanes i controlada per la Lliga, amb Prat de la Riba com a president: és la primera
institució política oficial catalana des de 1714 i estarà vigent fins a 1925
2.4 L’evolució dels nacionalismes : els regionalismes.

El regionalisme gallec intenta transformar-se en un regionalisme polític, encara que

amb poca força: Solidaridad Gallega (1907) no arriba a participar en les eleccions
generals i A Nosa Terra (1916) encara té més de moviment cultural que polític
El regionalisme andalús de Blas Infante pren impuls a partir de 1910 al voltant de
l’Ateneu de Sevilla, però la seua influència política no és important fins a la Guerra Civil
El regionalisme
i li valencià
l ià ded València
V lè i Nova
N (1904) i Joventut
J t t Valencianista
V l i i t (1908)
intenta crear un moviment polític a imitació del nacionalisme català: l’intent
de creació d’una Solidaritat Valenciana fracassa
EL SOCIALISME:

El PSOE augmenta la seua influència i, dins d’una coalició republicano-socialista,

aconsegueix el seu primer diputat en 1910: Pablo Iglesias

La importància del PSOE no deixarà d’augmentar, però aquesta importància política

del socialisme serà sempre menor que la del sindicat UGT

EN 1921, ARRAN DE L’IMPACTE DEL TRIOMF D’UNA REVOLUCIÓ SOCIALISTA A RÚSSIA

(1917), EL GRUP REVOLUCIONARI CRITICA LA POLÍTICA REFORMISTA I MODERADA DEL
PSOE I SE’N VA, FUNDANT EL PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA (PCE), AMB INFLUÈNCIA
EN BISCAIA I ASTÚRIES
1er diputat socialista, 1910
 L'ANARQUISME
Q .
La Confederació Nacional del Treball (CNT)

L’important
p anarquisme
q català crea, pper la unió de diferents associacions obreres, la
Solidaritat Obrera (1907), que es transformarà en 1910 en el sindicat anarquista més
important: la Confederació Nacional del Treball (CNT), de caràcter nacional
 La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró i
es convertirà en el sindicat més important a Catalunya,
Catalunya Andalusia i València
i en el global espanyol (700.00 afiliats en 1919)

És apolític i contrari a tot tipus d’Estat

Reclama la unitat sindical de tots els treballadors

Ideologia anarquista
i revolucionària
Defensa el col
col.lectivisme
lectivisme autònom com a objectiu final,
final però
també la millora de les condicions dels treballadors a curt
termini

Destaca el canvi organitzatiu intern,

intern amb ll'establiment
establiment del sindicalisme de masses
o sindicat únic que agrupa a tots els treballadors del sector productiu, relacionant-se
amb les fàbriques de la 2a Revolució Industrial i acabant amb el sindicalisme d’ofici.
Es decideix al Congrés de Sants (1919)
 4.- LA SETMANA TRÀGICA I LES CONSEQÜÈNCIES QUE VA
TENIR
Els incidents del Cu-Cut.
La Setmana Tràgica,1909
Tràgica 1909 i les seues conseqüències.
conseqüències
ELS INCIDENTS DEL CU-CUT.

• La revista satírica Cu-Cut va publicar diverses caricatures que

ridiculitzaven ll'exèrcit
exèrcit Espanyol. Diferents oficials asaltaren la seu de la
revista.
• El govern va respondre aplicant la llei de jurisdiccions que facultava
a l'exèrcit
l' è it a intervindre
i t i d i castigar
ti l crítiques
les íti a l'exèrcit.
l' è it

• L'incident representa l'hostilitat popular a les quintes i la de molts militars

all liberalisme
lib li i la
l llibertat
llib t t d'expressió.
d' ió Es
E la
l tornada
t d ded l'intervencionisme
l'i t i i
militar.
4.2.- LA SETMANA TRÀGICA
El panorama polític de Barcelona
- Destaca el predomini del republicanisme de Lerroux, amb un missatge
anticlerical,, demagògic,
g g , anticatalanista i favorable a certes demandes
obreres
- En l'ambit sindical, el 1907 es funda Solidaridad Obrera, sindicat
anarquista
q
- Front al clericalisme ressorgeix una oposició anticlerical, definida
per l’oposició a la influència del clergat en la vida pública, que
sol eexpressar-se
so p essa se een ac
actituds
uds ccrítiques
ques o een acc
accions
o s hostils
os s cocontraa laa
influència i el poder de l’església en la societat És una mentalitat
comuna a tota l’esquerra
- L’anticlericalisme es radicalitzarà i començaran a produir-se atacs violents i
cremes d’esglésies i convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica
(1909)
En l’àmbit religiós, la separació de l’església i de l’Estat, la secularització de la societat i de
l’
l’ensenyament, t l’expulsió
l’ l ió dels
d l ordes
d monàstics
à ti i la l desamortització
d tit ió i incautació
i t ió dels
d l béns
bé
d’aquelles, procurant una absoluta llibertat de cultes fonamentada en la tolerància recíproca
d’idees i sentiments
Programa polític d’Alexandre Lerroux a les eleccions del 1901.
LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA
La protesta es va iniciar el 18 de juliol, quan les tropes que havien d’embarcar
es van revoltar a Barcelona, formant-se un moviment antimilitarista i anticlerical

A la revolta es van unir republicans, socialistes i anarquistes, que van formar

un comitè de vaga el dia 24 i cridaren a la vaga general per al dia 26.
La protesta no està ben organitzada i acaba amb l’incendi d’esglésies i convents
 4.1.- La política colonial al Marroc.

Perdudes les colònies ultramarines en 1898, la política colonial espanyola es va centrar al

Marroc, on, aprofitant les disputes entre les potències europees, va aconseguir l’establiment
dd’un
un protectorat francoespanyol (Conferència dd’Algesires
Algesires de 1906 i Tractat Hispanofrancés
de 1912): Espanya aconsegueix una franja al nord (Rif) i la zona atlàntica (Ifni i Rio de Oro)
L’objectiu era explotar econòmicament la zona (mines de ferro del
Rif) i restaurar ell prestigi
i i de
d l’
l’exèrcit
è i després
d é del
d l “desastre
“d d l 98”
del
Júlia López Valera (Institut Banús)
Però els berbers de la zona s’organitzaren militarment en cabiles i feren front a la invasió
espanyola: derroten l’exèrcit espanyol al Barranco del Lobo (1909)
i posen en perill Melilla
Per a fer front als avanços dels rifenys, el govern va cridar a la guerra a
reservistes (molts dd’ells
ells ja casats) que havien d
d’embarcar
embarcar a Barcelona (1909)
Aquest fet agreuja l’antimilitarisme i provoca una important protesta popular
que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans:
l Setmana
la S T à i de
Tràgica d Barcelona
B l

Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

LA PREMSA
S CRITICÀ
C CÀ LA GUERRA
G I LA MOBILITZACIÓ
O C Ó DE
RESERVISTES
 La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima
intervenció de ll’exèrcit
exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat
La repressió
p pposterior va ser molt dura: centenars de detinguts,
g , 216 consells de gguerra
que afecten a 1700 persones, 17 condemnes a mort i 5 executats, entre ells el
pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia executat
(L’Esquella de la Torratxa, 1932)
4 3 - CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA
4.3.

Els morts i detinguts durant la revolta i la repressió posterior que ja hem vist
- L’agreujament del conflicte clericalisme vs anticlericalisme: l’església reclamarà i
aconseguirà indemnitzacions per la crema dels seus edificis i frenarà l’intent posterior
de Canalejas de separar església i Estat, evitant ll’aplicació
aplicació de la Ley del Candado
- La primera intervenció de l’exèrcit , que es presenta com a l’únic capaç de
solucionar els problemes, front a un antimilitarisme obrer cada vegada major

- La major importància del moviment obrer, especialment de l’anarquisme

a Barcelona: en 1910 es funda la CNT, com
una resposta més organitzada per part de l'anarquisme
 La dura repressió provoca protestes a tota Europa contra el govern de Maura

- Liberals i republicans ss’uneixen

uneixen per demanar la divisió de Maura amb la
campanya “Maura, No!” → davant les pressions exteriors i interiors Alfons
XIII dissol les Corts i crida als liberals per a formar govern (Canalejas)

Conseqüències - Es produeix un apropament de les forces d’esquerra que dóna lloc a

polítiques la
formació d’una Conjunción Republicanosocialista, és a dir, republicans
i socialistes es presenten a les eleccions en llistes conjuntes

- El paper ambigu
ambig de Lerroux
Lerro durant
d rant la revolta
re olta vaa fer que
q e molts
obrers es desenganyaren del seu republicanisme populista i es
situaren a favor de l’anarcosindicalisme (CNT, 1910), cada cop
més apolític
Arreu d'Europa es multipliquen les protestes contra la condemna i execució
a Ferrer
F i Guàrdia.
G à di A Espanya,
E d t
destaca l campanya Maura
la M N !
No!
5.- LA CRISI DEL 1917
La triple
L i l crisi
i i de
d lla Restauració
R ió
Podem parlar de tres crisi en diferents contextos: exércit, política i
obrerisme.
Crisi Militar:
- Tres grups dintre de l’exércit: privilegiats,
africanistes i de guarnició
guarnició*.
- *Formació de les Juntes de Defensa o Sindicato de la
espada, demandes:
Mill
Millores salarials,
l i l vidaid urbana
b més
é cara.
Regular els ascensos per criteris d’antiguitat (en
contra dels africanistes, que ho feien per mèrits de
guerra
Inici a Barcelona, redacció de manifests en contra de:
- Corrupció
C ió
- vicis polítics reacció nacional
- manca de sensibilitat forta Doc.
Doc 12)
- inestabilitat institucional
- Reacció del govern:
Pressó d’alguns “juntistes” (maig de 1917)

Radicalització

Aquesta,
questa, va vo
voler
e se
ser ap
aprofitada
o tada pe
per oorg.
g. Ob
Obreres
e es
radicals per a organitzar moviments, però l’exèrcit
donà suport al govern.
Crisi política:
- Intents per modernitzar la política espanyola
- amb la Gran Guerra és obvia la necessitat de canvi
- El govern mantenia les Corts tancades davant el clima de crispació social
i política.(caiguda
política (caiguda del govern de Romanones)
- Cambó proposa una Assemblea de Parlamentaris (republicans,
socialistes, lligaires...) per reivindicar la transformació de l’Estat
centralista en un d’autonomista i convocar eleccions a Corts Constituents
(
(corrupció,
ió supressió
ió constant
t t de
d garanties
ti constitucionals,
tit i l estats
t t
d’excepció...)
- Prohibició del govern juliol 1917 convocatòria, es va fer, acords:
- obertura dd’un
un procés constituent
- Formació d’un govern d’unitat
- A Madrid un altra assemblea a octubre, també dissolta, per la fugida dels
parlamentaris conservadors.
conservadors
- El moviment, no va tenir continuïtat, per:
- no entesa entre regionalistes i antimonàrquics d’esquerra i l’esclat
d’una vagag ggeneral convocada p per la CNT i la UGT ((durament
reprimida).
- no recolzament de les Juntes de Defensa.
Crisi social:
- Des del 1916 es mantingué un moviment vaguístic
creixent (Doc 14), tot i que desigual geogràficament i
sectorialment. Augment de les ciutats i del l’obrerisme:
necessitat de protecció, sindicats.
- El ressò de la Revolució Russa de febrer va esperonar
les expectatives revolucionàries entre les forces
obreristes.
obreristes
- Al final del 1916, mobilitzacions conjuntes de la UGT i
CNT encara que fracassà.
CNT, fracassà
- La vaga revolucionaria esclatà l’agost del 1917, es va
reprimir sense contemplacions per part de ll'exèrcit
exèrcit i
amb el suport de les classes benestants.
6.- La descomposició del sistema
parlamentari
l t i (1918-1923)
(1918 1923)
6.1.- Crisi econòmica i agitació social
- C
Causa: fracàs
f à de d lla mobilització
bili ió i repressió
ió del
d l govern
- Aprofitant la coyuntura internacional es fundà el
P tit Comunista
Partit C i t d’Espanya
d’E 1921
- 1918 Congrès de Sants, CNT, crearen els Sindicats
Únics dd’Indústria
Indústria, portaveu: Solidaritat Obrera
- 1er gran conflicte organitzat per la CNT, va ser la
Canadenca per un acomiadaments.
Canadenca, acomiadaments (Salvador Seguí)
Reacció del ggovern: repressió
p duríssima contra:
- obrerisme
- associacionisme popular
- partits d’esquerra
1919 agrupació de la Federació Patronal de Barcelona
- enfrontament armat contra l’obrerisme

Resposta dels sindicats Units anarquistes GUERRA

(Pistolerisme) SOCIAL
(1918-23)
6.2.- La crisi de Marroc i els governs de “concentració
nacional”
i l”

Fets com els efectes de la Gran Guerra i les crisis del

1917, mostraren la incapacitat del sistema de la
Restauració
Es va pensar en formar governs amb els principals líders
polítics però va fracassar.
polítics, fracassar
Es recurreix a Maura, formarà governs de “concentració
nacional” 1918, fins i tot, Cambó, programa:
- modernització parlamentària
- reforma de l’exèrcit
- àmplia amnistia social (obrers)
- aprovar un pressupost per a modernitzar el país.
CRISI, intents per formar governs, peró fracassen,
inestabilitat governamental entre el 1917-1923 (20
crisis de govern i 30 reestructuracions)
6 3 El problema
6.3.- bl de
d Marroc:
M A
Annual
l

Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo

Lobo, 1909
Començà a principi de segle
segle, conseqüències:
- accions desafortunades, derrotes importants
- despesa
d extraordinària
t di à i
- profunda impopularitat
- desestabilització
d t bilit ió parlamentària
l tà i

I
Interés
é di
directe d
dell reii (intervencionisme)
(i i i ) “P
“Prestigi”
i i”
(Doc 19)
Fracàs de la campanya, mala planificació: Desastre
d’Annual (1921)
- Desastre:
D t morts,t presoners i perdua
d ded material
t i l
bèl·lic (Doc 20)
 El ministre de la guerra, General
Picasso, per calmar l’opinió
pública vaa crear una comissió i
investigar els fets: “Expedient
Picasso”

Sembla que estava implicat fins i

tot el rei, agreujament de la crisi

Ya llega a los Ya sube hasta ¿Ve usted si está alto? ¡Pues

coroneles los generales no alcanza a los políticos!
 7.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
7.
7.1.- Causes i justificació del cop d’estat
Entre les causes també, la situació a Europa, fracàs dels
sistemes parlamentaris, exemple amb Mussolini a Itàlia

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya,

Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat

JUSTIFICACIÓ: posar fi a la crisi política, la conflictivitat

social i el perill del trencament de la unitat d
d’Espanya
Espanya.

SUPORTS: monarquia,
monarquia militars i part de les classes dirigents.
dirigents
OBJECTIUS:
- Acabar amb la conflictivitat social
- Frenar les aspiracions nacionalistes
- Evitar responsabilitats per Annual
- Evitar un canvi en les èlits polítiques
que portessin a la democratització del
g
Règim.
Primo va parlar amb sector catalanistes per
prometre el respecte de la seva obra
V anunciar
Va i que la l seua actuació
t ió d
duraria
i sols
l tres
t
mesos.
Utilitzà els aldarulls de l’11
l 11 de setembre per parlar
del perill del separatisme i el “nacionalisme
radical”
(P t G
(Pacte Galeusca)
l )
-L’actuació de la Dictadura
- va suspendre el règim constitucional (cambres
legislatives, ajuntaments, etc.)
- va perseguir anarquistes i comunistes.
D etapes:
Dos t

- 7.2.- Directori Militar (1923-1925)

Suspensió règim constitucional.

Dissolució cambres legislatives.
legislatives
Cessament de les autoritats civils i
ajuntaments.
Prohibició dels partits polítics i sindicats.
Militarització de l’ordre públic.
Repressió obrera
Solució del conflicte del Marroc:
Desembarcament d d’Alhucemas
Alhucemas (1925)
Va crear un p partit a l’estil de Mussolini,, la Unión
Patriótica, que li donés suport social.
Va actuar conjuntament amb França al Marroc
(desembarcament d’Alhucemas,1925), amb èxit.
L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons
i líders sindicals moderats per eliminar els conflictes
laborals. La UGT hi va col·laborar.
Desembarcament a la badia de Alhucemas, nord d’Àfrica (1925)
htt //
http://www.youtube.com/watch?v=W-qX_oVbNPY
t b / t h? W X VbNPY
7.3.-
7 3 Directori Civil (1925
(1925-1929)
1929)
Creació d’un govern de civil
L’ b de
L’obra d Directori,
Di t i va ser forçaf
Important:
- creació
ió de
d lla Xarxa
X radial
di l de
d
Carreteres nacionals
- Posada
P d en marxa de d lla Confederació
C f d ió Hidrogràfica
Hid àfi ded
l’Ebre
- Reordenació
R d ió del
d l sistema
i t fi
financer
- Posada en marxa de la Companya Telefònica
- creació
ió de
d CAMPSA
- Política intervencionista i proteccionista
 - 1929 Exposició Iberoamericana de Sevilla
- Exposició Internacional de Barcelona
N obstant
No b t t gran iintervencionisme
t i i va causar oposició
i ió all
règim i el seu afebliment.
- Al final del període crea l’Assemblea
l Assemblea Nacional
Consultiva (parlament sense capacitat legislativa)

Estat amb model

corporatiu
- Va crear milers de llocs de treball amb la realització
d’obres públiques que haurien de servir per
modernitzar les infraestructures. En aquest mateix
sentit potencià les exposicions universals de Barcelona
i Sevilla del 1929.
- Tot plegat, va provocar un greu dèficit pressupostari,
camuflat per la bona conjuntura econòmica dels anys
‘20
20.
Política intervencionista del g
govern de Primo de Rivera
3.3.- La Dictadura contra Catalunya

Malgrat el suport inicial de la Lliga, aviat va mostrar-se

ll’anticatalanisme
anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitat
el 1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc. (Doc 28)

18 de setembre del 1923, redacta un Decret: “Contra el

separatisme”
- prohibició del català en actes públics
- persecució i censura contra la premsa en català
- tancament d’institucions: Orfeó Català o camp del Barça
- més destacat fou la supressió de la Mancomunidad al 1925
d
després
é de
d passar a dirigir-la
di i i l per Alfons
Alf S l i Argemí
Sala A í
(declarat anticatalanista)
Fet que va suposar el recolzament d d’intel·lectuals
intel lectuals espanyols,
espanyols
relació de simpatia fins a la República.
7.5.- L’oposició contra la Dictadura i la crisi del
règim

L’oposició al règim fou exercida per alguns monàrquics i

militars conspiradors; però,
però sobretot,
sobretot per republicans,
republicans
anarquistes, comunistes, catalanistes radicals, i bona part
de la intel·lectualitat.

Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França,

organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya per
i t
instaurar un Estat
E t t independent.
i d d t El novembre b ded 1926 va
concentrar-se a Prats de Molló per passar la frontera amb
un grup d’expedicionaris. Malgrat que va ser detinguts van
aconseguir un gran ressò mediàtic.
mediàtic (doc 29)
Partits dinàstics apartats del poder

Republicans
Sanjuanada (intent fallit de cop d’estat contra Primo, 24/06/1926
Comunistes protagonitzat pels generals Weyler i Aguilera. Van ser descoberts
i arrestats).
arrestats)
Sectors militars

Intel·lectuals: Unamuno, Blasco Ibáñez...

Estudiants universitaris, organitzats a la FUE
(Federació Universitària Escolar)
CNT (Complots antimonàrquics)
PSOE y UGT
Nacionalismes: Catalanistes i Bascos
 p
•Incapacitat de donar una sortida p
política a la nova situació
•Desprestigi de la monarquia
•Oposició cada vegada més forta

DICTABLANDA:
Davant d d’aquesta
aquesta situació, Primo dimiteix i Alfons XIII
nomena al General Berenguer. Aquest va governar per decrets
i va intentar apaivagar els ànims després de la situació creada
pell crac d
de lla B
Borsa d
de 1929 i per les
l revoltes
lt socials.
i l Va
V
derogar moltes de la mesures imposades i impulsades per
Primo.
Intenta organitzar unes eleccions generals sense èxit: partits
dinàstics es neguen, forta oposició política (Pacte de San
Sebastián) força moviment obrer,
Sebastián), obrer aixecament de Jaca
Jaca… Va
presentar la dimissió al febrer del 1931.
L’Almirall Juan B. Aznar va intentar gradualment arribar a
la situació anterior al 1923 i va organitzar unes eleccions
municipals per al 12 d’abril de 1931.