TEMA 9 LA CRISI DE LA

RESTAURACIÓ I CAIGUDA
DE LA MONARQUIA
ÍNDEX
 1. REGNAT D’ALFONS XIII
 2. INTENTS DE MODERNITZACIÓ DEL SISTEMA
 3. IMPACTE DELS ESDEVENIMENTS
EXTERIORS
 4. LA CREIXENT AGITACIÓ SOCIAL
 5. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
 6. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
 7. CREIXEMENT ECONÒMIC I CANVIS
DEMOGRÀFICS
9.1 EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931)

 Període marcat per:

 Pèrdua de lideratge dels partits dinàstics i debilitat.
 Mort de Cànovas del Castillo i de Sagasta.
 Creixent protagonisme de les forces d’oposició.
 Republicans
 Nacionalismes
 Obreristes
 Augment de les tensions socials.
 Setmana Tràgica (1909)
 Impacte de la Primera Guerra Mundial.
 Intents de recuperació de l’imperi colonial.
 Guerres del Marroc.
 El sistema desembocà en una solució manu militari que accelerà la seua
destrucció.
ALFONS XIII (1886-1941)
 Entre 1886 i 1902 sa mare Maria Cristina d’Habsurg exercí la regència.
 El 1906 es casà amb Maria Eugènia de Battemberg amb qui tingué 7 fills.
 Alfons el primogènit renuncià als seus drets per a poder casar-se amb una plebeia.
 Jaume fou forçat a renunciar als seus drets per patir de sordera.
 Ferran va nàixer mort.
 Joan (1913-1993) quart fill mascle, serà el pretenent al tron i mai arribarà a regnar.
 El rei tingué uns altres cinc fills de relacions extramatrimonials.
 Contra la imatge de son pare, Alfons XIII volgué tindre un paper més actiu en la
política.
 Militarisme i imperialisme pel que fa a la qüestió del Marroc.
 Suspengué la Constitució de 1876.
 El 1930 acceptà el colp d’estat de Primo de Rivera.
 El 1930 intentarà restaurar el règim democràtic, però la seua figura s’havia vist molt
erosionada.
 Després de les eleccions de 1931, s’exilià a Roma on morirà deu anys més tard.
9.2 ELS INTENTS DE MODERNITZACIÓ DEL
SISTEMA
REGENERACIONISME
 Crítica al sistema de la Restauració i desig de Reforma.
 Joaquín Costa en fou el principal teòric.
 Idees:
 Anàlisi pessimista de la història d’Espanya.
 Fracàs històric de la nació espanyola.
 Necessitat de refundació.
 “Doble llave al sepulcro del Cid para que no vuelva a cabalgar.”.

 Europa com a espill.

 Espanya havia d’incorporar les idees modernes d’Europa, creixement econòmic i
parlamentarisme.
 Sistema polític definit per l’oligarquia i el caciquisme.
 Una minoria dirigeix el país en benefici propi.
 El poble vivia en l’apatia i necessitava algú que el traguera de l’apatia, un “cirujano de hierro”
(un dictador).
 Hi podem veure la influència de les tesis de Nietzsche del superhome i una idea que prefigura el feixisme
(?).
LA QÜESTIÓ RELIGIOSA
 L’Església catòlica mantenia un gran pes sobre la societat.
 La Constitució de 1876 definia Espanya com un estat confessionalment catòlic.
 Reconeixia però, la llibertat de culte.
 Allunyament progressiu de la massa de la jerarquia eclesiàstica.
 L’Església mantenia un cert monopoli sobre l’educació.
 Clericalisme i anticlericalisme definiran les postures polítiques al
respecte.
 Intents de modernització basats en la doctrina social de l’Església.
 Associació Nacional de Propagandístiques de Jesús Ayala (1908).
 Fundació de sindicats agraris catòlics.
 Formació d’un partit demòcrata-cristià.
 Partit Social Popular, 1922.
 Es diluirà en la Unió Patriòtica de Primo de Rivera el 1924.
REVISIONISME POLÍTIC ALS PRIMERS
GOVERNS D’ALFONS XIII
 Crisi de lideratge en ambdós partits.
 Partit Conservador: Eduardo Dato, Antonio Maura y Francisco Silvela.
 Partit Liberal: José Canalejas.
 Fracassaren els intents de democratització dels partits del torn.
 Govern de Silvela (març 1899-1901/1902-1905):
 Reformisme i descentralització administrativa.
 La pujada d’impostos als productes de primera necessitat provocà la seua caiguda.
 Govern de Maura (1907-1909):
 Maurisme: revolució des de dalt.
 Crear un estat fort que poguera governar sense cacics.
 Neutralització de les masses.
 Intervencionisme econòmic:
 Intents de reactivar indústria i comerç.
 Legislació social per a desactivar moviment obrer:
 Obligatorietat del descans dominical.
 Legalització de la vaga.
 Institut Nacional de Previsió: (feia funcions de Seguretat social i assistència sanitària).

 Integració del catalanisme: Projecte de Reforma de l’administració social.

 Concessió de més autonomia a ajuntaments i diputacions.
 Reconeixement de les regions.
 Autoritarisme:
 Política d’ordre social dura i intransigent.
 Reforma de la Llei Electoral (1907)
 Objectiu d’augmentar la participació a les eleccions.
 Obligatorietat del sufragi.

 Lluita contra el frau electoral amb un control per la justícia i una Junta Electoral.

 La Guerra de Marroc i la Setmana Tràgica acabaren amb el seu govern.

EL GOVERN DE CANALEJAS
 Govern de Canalejas .
 Modernització del sistema:
 Reducció de la influència eclesiàstica.
 Llei del Cadenat (1910) limità l’establiment de nous ordes religiosos.
 Administració:
 Llei de Mancomunitats (1913) permetia la unió de diverses diputacions provincials per a prestar servicis.
El 1914 Prat de la Riba constituí la Mancomunitat de Catalunya.
 Legislació social i laboral:
 Seguretat social obligatòria.
 Reducció de l’impost de consums i substitució per un impost progressiu sobre la renda.
 Llei de reclutament establia servei obligatori en temps de guerra i eliminava la redempció mitjançant diners.
 Llei de Mancomunitats
 Acceptava la possibilitat de unió de diputacions.

 Aproximació al catalanisme.

 Nova legislació laboral.

 Normativa sobre el treball de la dona.

 Reducció de la jornada laboral.

 Contractes col·lectius de treball.

 Canalejas va ser assassinat el 1912 per un anarquista.

 El seu assassinat frenà el liberalisme social.
 El Partit Liberal es va vore atrapat per una lluita de lideratge.
L’OPOSICIÓ
 Els carlins
 Implantació desigual.
 Més forts a Navarra i al País Basc.
 Participaven del sistema i n’obtingueren representació.
 1909, mort de Carles VII.
 El substituí Jaume de Borbó.
 El temor a un contagi revolucionari soviètic els feu
aproximar-se a la resta de grups conservadors.
 Durant la República les diverses escissions
s’unificaren en el Partit Comunió Tradicionalista.
ELS NACIONALISMES
 Catalunya:
 Predomini de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó i Prat de la Riba.
 Consolidació de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
 Ideologia més progressista.
 Partit Republicà Català (1917) de Marcel·lí Domingo.
 El 1931 fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

 Altres formacions:
 Acció Catalana, escissió de la Lliga.
 Estat Català de Francesc Macià.
 Solidaritat Catalana, caràcter conservador (incloïa els carlins).

 La revista Cu-cut
 Revista satírica que el 1906 feu una burla a l’exèrcit.
 Sectors de l’exèrcit assaltaren l’impremta i la casa d’alguns dels redactors.
 1906, Llei de Jurisdiccions: els delictes d’injúria a l’Exèrcit serien jutjats pel Codi de Justícia Militar.

 País Basc:
 El PNB intenta eixamplar la base i crea el sindicat Solidaritat d’Obrers Bascos.
 Acció Nacionalista Basca, escissió republicana.
EL REPUBLICANISME
 Principal força d’oposició.
 Minoria política més nombrosa.
 Divisió en partits i faccions.
 Unió Republicana
 De Nicolás Salmerón.
 Aproximació als moviments nacionalistes.
 Intent d’unir els partits republicans.

 Partit de la Unió Republicana Autonomista (PURA)

 Liderat per Vicente Blasco Ibáñez (blasquisme)
 Ideari populista i anticlerical pròxim al primer lerrouxisme.

 Partit Reformista
 De Melquiades Álvarez
 S’allunyà dels republicans i socialistes i s’apropà als liberals progressites.
 Posicions conservadores.
EL PARTIT RADICAL D’ALEJANDRO
LERROUX
 Partit Republicà Radical
 D’Alejandro Lerroux
 Escissió d’Unió Republicana.
 Rebuig dels nacionalismes, marcat anticatalanisme.
 Anticlericalisme
 Demagògia populista.
 Ideologia no definida i heterogènia.
 Fracàs de les ideologies.

 Apel·la al poble i als seus desitjos.

 Reivindica el sentit comú i els sentiments front a la raó.
 Rebuig de la política tradicional.
 Antiintel·lectualisme.
 Gran implantació a Barcelona.
 Després de la Setmana Tràgica moderà el seu discurs i es traslladà a Madrid.
 S’apartà dels obrers i s’apropà als conservadors.
SINDICALISME I CONFLICTIVITAT OBRERA

 Manteniment d’una gran desigualtat social

 Conseqüència de la industrialització.
 Estructura de la terra desigual i injusta.
 Expansió del sindicalisme
 Les organitzacions d’ofici deixaren pas a sindicats de masses.
 Sols a Madrid, Barcelona, Astúries i el País Basc trobarem un 20% d’afiliació.
 Cicle d’agitacions obreres
 1902 Vaga general de Barcelona
 1903 Vaga general a Biscaia i Riotinto.
 1906 Vaga general a Bilbao i a Astúries.
 1911 Vaga general a molts punts d’Espanya.
 Pèrdua de capacitat adquisitiva.
 Deteriorament de les condicions de treball.
 Reclam de la jornada laboral de huit hores.
 Reconeixement de sindicats i capacitat de negociació col·lectiva.
 Els fets de Cullera dugueren a una mobilització en contra de les tortures policials.

 UGT i el PSOE
 És el que més va créixer.
 Apropament del PSOE als partits de l’oposició.
 Coalició republicana-socialista (excepte els de Lerroux).
 En el context de la Setmana Tràgica.
 1910, Pablo Iglesias primer diputat socialista.
 Largo Caballero en fou un altre líder destacat.
 Absència d’una adscripció ideològica rígida.
 Atrau treballadors sense una ideologia marcada.
 Gran presència a Madrid i al nord (País Basc i Astúries).
SINDICALISME I CONFLICTIVITAT OBRERA
(II)
 Anarquisme i la CNT
 Predomina a les zones rurals, especialment Andalusia i al País Valencià.
 Presència important a les ciutats obreres de Catalunya.
 1907 Creació de Solidaritat Obrera.
 Federació d’associacions obreres de caràcter apolític, reivindicatiu i favorable a la lluita revolucionària.
 Disposaven de premsa pròpia: Tierra y Libertad i Solidaridad Obrera.
 1910 Fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
 Anarcosindicalisme apolític.
 Ideologia:
 Unió sindical dels treballadors.
 Independència dels treballadors respecte a la burgesia i les seues institucions.
 Fer solsir el capitalisme.
 Acció: vagues i boicots.
 Líders: Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró.
 1911-1914 prohibició per la seua participació en la vaga general.
 1927 Creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
 Caràcter més radical.
 Comunisme
 Escissió del PSOE el 1920.
 Les posicions reformistes i moderades de Julián Besteiro i Indalecio Prieto apartaren un sector.
 Partidaris de la línia bolxevic que inicià la revolució de 1917 a Rússia.
 Escassa implantació i rellevància.
 Tingué nuclis actius a Biscaia i a Astúries.
SINDICALISME I CONFLICITIVITAT OBRERA
(III)

 Legislació social
 Des de 1900 diferents lleis i reglaments per a regular la jornada de treball i les
condicions laborals.
 Mesures tímides i d’incompliment escàs.
 No hi havia una inspecció laboral.
 Cultura obrera
 Absència d’institucions educatives per al proletariat.
 Necessitat de difondre la cultura i l’alfabetització.
 La cultura i l’educació com a instruments alliberadors de classe.
 Fundació d’ateneus obrers.
 Llocs de trobada i de reunió.
 Organització d’activitats de caràcter lúdic i cultural (conferències, classes, biblioteques).

 Aparició de noves propostes educatives com l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i

Guàrdia (ambient anarquista).
 PSOE: creació de l’Escola Nova i fundació de les Cases del Poble.
9.3 L’IMPACTE DELS ESDEVENIMENTS
EXTERIORS

 INTERVENCIÓ EN EL MARROC
 PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 REVOLUCIÓ RUSSA
INTERVENCIÓ EN EL MARROC
 1906 Conferència d’Algesires.
 Espanya rep el nord de Marroc.
 1912, Creació d’un protectorat franco-espanyol.
 El domini espanyol.
 Zona muntanyosa, recursos estratègics.
 Posició estratègica, control de l’estret de Gibraltar.
 Les tribus del Rif organitzades en càbiles s’oposaven al domini estranger.
 Intent de recuperar el prestigi perdut el 1898.
 Ocupació militar a partir de 1909.
 Derrota en el Barranco del Lobo.
 Nombroses baixes.
 Descontentament popular pels reclutaments.
 Proclama de Tarrassa, 1909
 Marroc sols interessava un sector de la societat.
 Explotació minera, inversions en ferrocarrils i obres públiques
 Militars veien una oportunitat d’ascens dins de l’exèrcit.
LA SETMANA TRÀGICA
 Colonització del Marroc.
 Espanya va haver de conquerir un territori que es resistia a ser colonitzat.
 Les tribus rifenyes ataquen les tropes espanyoles i els interessos
econòmics.
 Maura decideix enviar més reforços, incloent-hi els reservistes.
 Molts d’ells casats i amb fills.
 Els fills de la burgesia eren redimits perquè podien pagar-ho.

 Mobilització en contra de la guerra per part d’obreristes, republicans i

sindicats.
 Des del 18 de juliol a Barcelona hi havia un important descontentament.
 El dies 24 i 26 els sindicats fan una crida a la vaga.
 27.07.1909 Desastre del Barranco del Lobo.
 150 morts i més de 500 ferits.
 Gran impacte social. https://youtu.be/Bqchuam5E0g
LA SETMANA TRÀGICA
 A Barcelona la protesta adquirí un toc revolucionari la setmana del 26 de juliol al 02 d’agost de
1909.
 Epicentre al port durant l’embarcament dels soldats i reservistes.
 Els fills de la burgesia havien pagat la seua redempció.
 Anarquistes i socialistes criden per una vaga general.
 Esclatà una revolta popular que canalitzà tot el descontentament acumulat.
 Hi hagué barricades i enfrontaments amb les forces d’ordre públic.
 Extensió a altres ciutats catalanes.
 El conflicte derivà en un motí anticlerical.
 Es produïren incendis a convents i esglésies.
 La reacció sota el govern de Maura.
 Es decretà l’estat de guerra.
 Un centenar de morts i un miler de ferits.
 La víctima més destacada fou el pedagog Ferrer i Guàrdia.
 Acusat d’instigar la revolta, fou condemnat a mort i executat.
 Els progressistes s’uniren a l’oposició en contra de Maura.
 A nivell internacional es produïren reaccions de rebuig.
CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA

 Es produí una onada de protestes a tot Europa en contra de la reacció

desmesurada.
 El rei retirà la seua confiança als conservadors i els liberals tornaren al poder.
 Les forces d’esquerra feren un front unit en contra de Maura.
 Aparició d’un nacionalisme català d’esquerres.
 Les forces d’esquerra acusaren la Lliga i la burgesia de participar de la repressió
contra sindicats i obrers.
 Concreció en la Unió Federal Nacionalista Republicana.
 Acostament de les forces d’esquerra.
 Formació de la Conjunció Republicanosocialista.
 Naixement del Partit Reformista de Melquiades Álvarez.
 Pèrdua de base del Republicanisme Radical de Lerroux.
 Deriva obrera cap a l’anarcosindicalisme.
 Deriva lerrouxiana cap al conservadurisme.
LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL
 Els conservadors sentien més simpaties per Alemanya i els liberals per França i el Regne Unit.
 Germanòfils:
 Església, classes altes, comandament de l’Exèrcit i la monarquia.
 Representen l’ordre conservador i l’autoritat.
 Aliadòfils:
 Progressistes i republicans.
 Encarnen ideals més democràtics.
 Neutrals:
 Forces obreres i sindicals.
 La guerra com una pugna entre imperialistes i burgesos.
 El 1913 accedeix Dato al govern.
 Política de neutralitat.
 Solament els radicals de Lerroux apostaven per la participació.
 Repercussions positives de la neutralitat:
 Evità la sagnia demogràfica d’una guerra.
 Estalvià el descontentament de la població.
 Espanya esdevingué exportador de primeres matèries.
 Creixement industrial vinculat a la guerra.
 Siderúrgia basca, mineria asturiana i tèxtil català les més beneficiades.
 Repercussions negatives:
 Encariment dels preus.
 El creixement econòmic no s’acompanyà d’una pujada de sous.
 Les condicions de vida empitjoraren.
 El cost de la vida s’incrementà fins a un 20%.
 Increment de la conflictivitat social.: onada de vagues i manifestacions.
 Els guanys no foren reinvertits per a millorar els sistemes productius i tingueren un component fortament especulatiu.
 Acabada la guerra la demanda exterior va caure en picat.
LA REVOLUCIÓ RUSSA
 Durant la guerra:
 Necessitat de mantindre la producció.
 Negociacions entre patrons i obrers.
 Augment de les afiliacions sindicals.
 Resposta primer a la inflació i després a la crisi.
 Hostilitat cap als sindicats per part dels patrons.
 Temor a l’extensió de la revolució bolxevic.
 El govern adoptà una série de mesures de caràcter social:
 Jornada laboral de huit hores a la indústria (1919).
 Creació del Ministeri de Treball (1920).
9.4 LA CREIXENT AGITACIÓ SOCIAL

 LA DOCTRINA WILSON:
 La modificació de fronteres i el dret a l’autodeterminació
influïren sobre els nacionalismes.
 1922 fundació d’Estat Català per Francesc Macià.
 LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA
 LA CRISI GENERAL DE 1917
 Protesta militar.
 Crisi política.
 Crisi social: vaga general.
 EL TRIENNI BOLXEVIC A ANDALUSIA
LA CRISI GENERAL DE 1917
 Convergiren tres elements de descontentament.
 A) Protesta militar:
 Excessiu nombre d’oficials.
 Baixos salaris.
 Agreujat per la inflació.
 Ascens per mèrits de guerra, beneficiava els africanistes.
 Es creen Juntes de Defensa formades per oficials de baix i mitjà rang.
 Manifest de l’1 de juny de 1917.
 Ascensos per antiguitat i no per mèrits de guerra.
 Augment salarial.
 Renovació política.
 Es promulga la Llei de l’Exèrcit, 1918.
 S’accepten les demandes dels militars.
 Un grup de pressió al servei dels seus propis interessos.
 B) La crisi política.
 Clausura de les Corts.
 Eduardo Dato tanca les Corts el 1916 front a la creixent inestabilitat.
 L’oposició reclama estes pràctiques autoritàries.
 El govern respon amb l’Estat d’Excepció i restringint la llibertat d’expressió.

 L’Assemblea de Parlamentaris catalans (05.07.1917)

 Organitzadaper la Lliga Regionalista.
 Es convoquen els 760 diputats del parlament espanyol, però sols n’hi acudiren 71.
 Reclamen:
 Autonomia per a Catalunya.
 Descentralització de l’Estat.
 Reforma de l’Estat.
 Elgovernador civil la va dissoldre per no tindre el permís de l’Estat.
 No tingué continuïtat.
 Les forces monàrquiques rebutjaren participar del moviment reformador, fins i tot els de
Maura.
 La burgesia preferí unir-se davant del desafiament obrer.
 Discrepàncies entre els nacionalistes i altres forces.
C) CRISI SOCIAL
 C) La crisi social.
 Increment de la conflictivitat social entre 1916 i 1917.
 Convocatòria d’una vaga general a l’agost de 1917.
 Convocada per la UGT i la CNT.
 Manifest conjunt UGT-CNT (març 1917)
 Demandes:
 Millora dels salaris.
 Contenció dels preus.
 Reformes polítiques.
 Fi de la monarquia.
 Govern provisional.
 Incidència:
 A les zones industrials.
 A les zones agrícoles tingué escàs de seguiment.
 Dura repressió:
 Decret de la llei marcial.
 L’exèrcit reprimeix els manifestants.
 70 morts i 2000 detencions.
 Balanç:
 Fracàs dels seus objectius.
 Contribuí a debilitar el govern.
 Radicalització de l’oposició.
CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DE 1917

 Manca d’unió i d’un programa comú.

 Temor dels sectors més moderats.
 El sistema es mantingué un quinquenni més.
 Desgast progressiu del sistema.
 Es formaren successius governs de concentració que ja
no podien donar la majoria a una única força.
 Dimissions i retirada de confiança contínues.
 Ús i abús de les mesures d’excepció, la suspensió de
garanties constitucionals i la clausura del Parlament.
5. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA

 El sistema necessitava una reforma profunda que

no arribava mai.
 Forta conflictivitat social.
 Divisió política.
LA DESCOMPOSICIÓ
POLÍTICA
 Els partits dinàstics necessitaven modernitzar-se i democratitzar-se.
 La Setmana Tràgica i la Crisi de 1917 com a punts de no retorn.
 Tendència a la divisió interna dins dels partits.
 Dificultat per a formar governs de majories i tendència als governs de
concentració.
 P.ex: Govern de Maura de 1918 amb conservadors, liberals i membres de la Lliga
Regionalista.
 Inestabilitat dels governs successius:
 Entre 1918 i 1923 deu governs diferents.
 Recurs a les mesures d’excepció.
 Clausura del Parlament.
 Suspensió de garanties constitucionals.
 Oposició molt dividida.
 No van saber aportar una alternativa viable.
LA CONFLICTIVITAT OBRERA
 Crisi de Postguerra.
 Dràstica reducció d’exportacions.
 Desaparició de llocs de treball.
 Empitjorament condicions de treball.
 Increment del sindicalisme.
 Augment de les vagues com la de 1919 de la Canadenca.
 Empresa subministradora d’electricitat a Barcelona.
 Aconseguiren que els acomiadats foren readmesos, l’increment de
salaris i la jornada de huit hores.
 Radicalització de l’enfrontament entre sindicats i patronal.
 La patronal no havia complit amb els acords arribats.
ELS ANYS DEL PISTOLERISME
 A Catalunya (1916-1923).
 Grups anarquistes es dedicaren a atemptar contra autoritats, patrons i forces de l’ordre.
 Los Solidarios (Buenaventura Durruti, Juan García Oliver i Francisco Ascaso).
 La Federació Patronal contraatacà
 Contractà pistolers per a assassinar líders obrers.
 Creà un Sindicat Lliure d’oposició a l’anarquisme.
 Fomentà el locaut o tancament patronal per a pressionar els obrers.

 Reacció pro patronal del govern.

 Llei de Fugues permetia a la policia disparar contra detinguts si hi havia intent de fuga.
 Entre 1919 i 1922 es visqué en un estat permanent d’excepció amb les garanties
constitucionals suspeses.
 Es produïren més de 800 atemptats i 226 morts.
 Destaca l’assassinat del president Eduardo Dato, del dirigent sindicalista Salvador Seguí
i de l’advocat laboralista Francesc Layret.
EL TRIENNI BOLXEVIC
 Tingué lloc al camp andalús entre 1918 i 1921.
 La causa conjuntural fou la crisi econòmica que seguí a la Pau de Versalles.
 Causes estructurals:
 Deteriorament del nivell de vida.
 Empitjorament de les condicions materials.
 Impossibilitat d’adquirir terres.
 Revoltes de jornalers.
 Crema de collites.
 Ocupacions de terres.
 Reacció:
 Intervenció de l’exèrcit.
 Decret de l’estat de guerra.
 Il·legalització d’organitzacions obreres.
 Detenció de líders obrers.
EL PROBLEMA DEL MARROC
 Un problema que s’allargava en el temps amb resultats escassos.
 Després de la Primera Guerra Mundial França intensifica la seua presència a
la zona.
 Les autoritats decideixen reprendre les accions militars.
 Èxits a Ceuta i Tetuan.
 A la zona oriental (Nador, Melilla) major resistència rifenya.
 El desastre d’Annual:
 El general Silvestre inicia una campanya temerària des de Melilla cap al cor del
Rif.
 Un exèrcit reclutat de fa poc, escassament preparat i sense ambicions colonials.
 Les cabílies liderades per Abd-el-Krim atacaren per sorpresa la guarnició espanyola
en Annual.
 Va haver-hi més de 13.000 baixes, entre elles la de Silvestre.
 Quedà en evidència la desorganització de l’exèrcit.
9.6 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

 Causes estructurals:
 La descomposició política del sistema.
 La fragmentació dels governs del torn.
 Les tensions socials.
 El creixement dels moviments obrers.
 La crisi econòmica.
 Els fracassos en Marroc.
L’INFORME PICASSO
 Conseqüències d’Annual:
 Crítiques des de l’opinió pública.
 Distanciament entre l’exèrcit i la classe política.
 Dimissió del govern i formació d’un de nou de concentració presidit per Maura.
 Inici d’un procés parlamentari per a esbrinar les responsabilitats militars i
polítiques d’Annual.
 L’informe Picasso
 Una comissió del Congrés investigà els successos.
 L’informe no deixava en bon lloc ni a l’exèrcit ni a la monarquia.
 Revelava corruptel·les internes i desviació de fons que no havien anat a la compra
d’armes de qualitat.
 Evidenciava la manca de preparació dels soldats implicats.
 Deixava en evidència que el rei Alfons XIII havia esperonat Silvestre a actuar.

 A finals de setembre de 1923 es presentava l’informe al Parlament.

EL COLP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA

 13.09.1923 Miguel Primo de Rivera clausura el parlament amb el suport reial.

 Així s’evitava la lectura de l’informe Picasso. https://youtu.be/FAgzIeHkVZ8
 Formació d’un govern de militars.
 Govern autoritari.
 Suspensió de la Constitució de 1876.
 Clausura del Parlament.
 Prohibició dels partits polítics.
 Causes del colp d’estat:
 Bloqueig i desprestigi del règim constitucional.
 Greu perill de revolució social.
 Necessitat de reforma del sistema.
 Eliminar cacics, la indisciplina social i les amances a la unitat nacional.
 Evitar una vertadera democratització del sistema.
 Les reaccions:
 El rei:
 Una manera d’acabar amb el bloqueig parlamentari i evitar la reforma.
 Militars:
 Necessari perquè Espanya recuperara el seu esplendor.
 Burgesia
 Restabliment de l’ordre.
 Temor als moviments subversius.
 La resta de la població
 Passivitat.
 Posar fi al frau electoral i a la corrupció.
EL DIRECTORI MILITAR (1923-1925)
 Govern de militars.
 Governadors civils (províncies).
 Ajuntaments.
 Repressió del moviment obrer i del nacionalisme.
 Retrocés de llibertats civils i dura censura.
 Suspensió del règim constitucional.
 Dissolució de les cambres legislatives.
 Prohibició de partits polítics i sindicats.
 Sistema de partit únic.
 Creació de la Unió Patriòtica el 1924.
 La base social eren els funcionaris, els catòlics i els propietaris rurals.
 Instrument de propaganda de Primo de Rivera.
 Populisme.

 Elaboració d’un estatut municipal:

 Ajuntaments substituïts per juntes de vocals associats.
 Nomenats pels governadors civils.
 Integrats pels contribuents més importants de cada localitat.
 La renovació política fou la substitució d’uns cacics per uns altres.
 El final del directori:
 Incorporació de civils.
 José Calvo Sotelo (Hisenda).
 Eduardo Aunós (Treball).
 De dictadura transitòria al model italià.
 Convocatòria d’una Assemblea Nacional Consultiva.
 Membres elegits pels municipis, les universitats, la patronal i el sindicat únic.
EL FINAL DE LA GUERRA DEL MARROC

 Divisió de l’exèrcit sobre la qüestió del Marroc:

 Africanistes.
 Abandonistes.
 Cooperació amb França.
 Inicialment França s’havia mantingut al marge.
 El líder independentista rifeny Abd el-Krim atacà el Marroc
francés.
 Col·laboració hispanofrancesa.
 Setembre de 1925, desembarcament d’Alhucemas.
 Les tropes d’Abd el-Krim es debilitaren i el líder s’entregà.
 Estabilitat a la colònia i popularitat del Dictador.
 OPOSICIÓ I CAIGUDA DE LA DICTADURA

 Una oposició afeblida.

 Sectors reduïts dels partits dinàstics.
 Catalanisme:
 Inicialment la burgesia catalana havia tingut simpaties cap al dictador: ordre i estabilitat.
 Però Primo de Rivera prohibí l’ús públic del català.
 Supressió de la Mancomunitat de Catalunya.
 Prohibicicó de la sardana.
 Clausura del camp de F.C. Barcelona.
 El 1926 Francesc Macià intentà envair Catalunya des d’Espanya.
 Socialisme:
 En un primer moment per als socialistes no deixava de ser un altre règim burgés.
 Indalecio Prieto lidera un sector que aposta per una oposició oberta.
 Comunisme i anarquisme
 Intel·lectuals:
 Persecució ideològica., limitació de la llibertat d’expressió i de la llibertat de càtedra.
 Intel·lectuals com Ortega y Gasset, Menéndez Pidal, Unamuno, Blasco Ibáñez o Gregorio Marañón la patiren.
 Estudiants:
Els fracassos polítics solsiren la
 S’organitzen en la Federació Universitària Escolar (FUE). dictadura.
 Caràcter republicà i protagonitzen protestes.
 Militars:
-Fracàs en l’intent
 Descontentament pel sistema d’ascensos. d’institucionalitzar la dictadura.
Organitzen diversos pronunciaments militars fracassats:
-Manca d’un projecte polític clar

 P.ex: la Santjoanada de juny de 1926.
 Cerquen restablir l’ordre constitucional. per part de Primo de Rivera.
 Republicanisme:
 S’organitza al voltant de dos partits: -El rei temia la pèrdua de suports


Acció Republicana de Manuel Azaña.
Aliança Republicana d’Alejandro Lerroux.
de la monarquia.
ENFONSAMENT DE LA MONARQUIA: LA
DICTABLANDA (1930-1931)
 Dimissió de Primo de Rivera, gener 1930.
 Patia de cirrosi.
 Els capitans generals li negaren el suport.
 S’exilià a París.
 Formació de govern de Dámaso Berenguer: la Dictablanda.
 Celebració d’eleccions per a tornar al règim constitucional.
 Certa obertura política, tot mantenint-ne els trets d’una dictadura.
 Legalització d’alguns partits polítics.
 Proliferació de protestes.
 Certa llibertat de premsa.
 Extensió del clima de conflicte social i polític.
 El Pacte de Sant Sebastià (agost, 1930).
 Signa per republicans, nacionalistes i socialistes.
 Objectiu:
 Presentació a eleccions.
 Formació d’un comité revolucionari.
 Derrocar la monarquia.
 Proclamar una república.
 Formació d’un govern provisional de republicans, socialistes i nacionalistes.

 En desembre tingué lloc un pronunciament fracassat a Jaca protagonitzat pels capitans García Hernández i Galán.
 Formació de govern de l’almirall Juan Bautista Aznar (febrer, 1931).
 Organització de diversos processos electorals a nivell municipal, provincial i estatal (Congrés i Senat).
 El 12 d’abril es convoquen eleccions municipals.
 En la pràctica esdevingueren un referèndum sobre monarquia sí o no.
 Victòria de candidatures republicano-socialistes a les capitals de província.
 El 14 d’abril de 1931 es proclama la República.
 Com a resultat del procés electoral del 12 d’abril.
 Alfons XIII s’exilia.
 E.Ortega y Gasset

Miguel Maura

Casares Quiroga Lerroux

Azaña
Alcalá-Zamora
9.7 CREIXEMENT ECONÒMIC I CANVIS
DEMOGRÀFICS

 Extensió de la Segona revolució industrial.

 Els efectes de la Gran Guerra en l’economia
espanyola.
 Intervencionisme estatal en la dictadura de Primo de
Rivera.
 Transició al règim demogràfic modern.
 Moviments migratoris.
 La situació de l’agricultura i transvasament de la
població a la indústria.
Extensió de la Segona revolució industrial.

 Efectes de la crisi del 98:

 Positius:
 Menor despesa militar.
 Repatriació de capitals cap a la metròpoli.

 Negatius:
 Pèrdua d’un mercat important per al tèxtil català.
 Encariment de productes que provenen de la colònia.

 La indústria guanya pes front a l’agricultura.

 Introducció de noves fonts energètiques (petroli i electricitat).
 Vèncer l’escull de la manca de carbó.
 Millora de les comunicacions (telègraf, ràdio).
 Construcció de més carreteres i empolat.
 Facilita les comunicacions a nivell intern.
 Consolidació de zones industrials (Catalunya i País Basc).
 Noves industries:
 Alimentària(conservera).
 Naviliera
 Química (fertilitzants, medicaments...)
 Elèctrica
POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL DE PRIMO
DE RIVERA
 Bona conjuntura econòmica de creixement (els feliços anys vint).
 Combinació de nacionalisme i dirigisme estatal.
 Proteccionisme.
 Decret de protecció de la indústria nacional.
 Concessió d’ajudes públiques a empreses menys competitives.
 Intervencionisme estatal.
 Foment d’obres públiques.
 Concessió de grans monopolis.
 Telefònica
 CAMPSA
 Exclusivitat d’importació, refinatge, distribució i venda de petroli.
 Dèficit pressupostari.
 Endeutament públic maquillat.
 Política social: https://
 Eliminació dels conflictes socials. www.rtve.es/play/videos/un-perro-andaluz/perr
Integració dels sectors més moderats del moviment obrer.
o-andaluz/1570997/


 Repressió de les organitzacions més radicals.

 Organització Corporativa Nacional.
 Associacions d’ofici controlades per l’Estat.
 Comités paritaris amb el mateix nombre de treballadors i de patrons.
 Reglamentació de salaris i de condicions laborals.
 Mediació i arbitratge en cas de conflictes.
 La UGT donà suport a aquesta organització.
DOCUMENTS IMPORTANTS
 Llei de jurisdiccions, 1906
 Projecte de reforma de la Llei electoral, 1907
 Proclama de Tarrassa, 1909
 Llei del cadenat, 1910
 Tractat Hispanofrancés, 1912.
 Llei de reclutament, 1912.
 Llei de Mancomunitats, 1913
 Manifest conjunt UGT-CNT, març 1917
 Manifest militar de l’1 de juny de 1917.
 Llei de l’Exèrcit, 1918
 Manifest del colp d’estat de 1923
 Pacte de Sant Sebastian, 1930.
 Delenda est monarchia, Ortega y Gasset.
PERSONATGES IMPORTANTS
 Práxedes Mateo Sagasta, 1825-1903
 Nicolás Salmerón 1838-1908
 Francisco Silvela, 1845-1905
 Joaquín Costa, 1846-1911
 Carles VII, 1848-1909
 Pablo Iglesias, 1850-1925
 Antonio Maura, 1853-1925
 José Canalejas, 1854-1912
 Eduardo Dato, 1856-1921
 Francesc Ferrer i Guàrdia, 1859-1909
 Francesc Macià, 1859-1933
 Juan Bautista Aznar, 1860-1933
 Melquiades Álvarez 1864-1936
 Alejandro Lerroux 1864-1849
 Vicente Blasco Ibáñez, 1867-1928
 Francisco Largo Caballero 1869-1946
 Enric Prat de la Riba, 1870-1917
 Miguel Primo de Rivera, 1870-1930
 Jaume de Borbó, 1870-1931
 Manuel Fernández Silvestre, 1871-1921
 Dámaso Berenguer, 1873-1953
 Francesc Cambó, 1876-1947
 Salvador Seguí, 1886-1923.
 Ángel Pestaña, 1886-1937
 Alfons XIII, 1886-1941
FETS IMPORTANTS
 1906 Assalta a la revista Cu-cut
 1906 Conferència d’Algesires
 1907 Reforma de la Llei electoral
 1909 Massacre de Barranco del Lobo
 1909 Setmana Tràgica
 1910 Fundació de la CNT
 Primer diputat socialista.
 1910 Llei del cadenat
 1911 Vaga general
 1912 Protectorat del Marroc
 1912 Assassinat de Canalejas
 1913 Llei de Mancomunitats
 1917 Vaga general
 1918 Inici del pistolerisme a Barcelona
 1918-1920 Trienni Bolxevic
 1919 Vaga de la Canadenca
 1921 Assassinat de Dato
 1921 Desastre d’Annual
 1923 Colp d’estat de Primo de Rivera
 1924 Fundació de la Unió Patriòtica
 1925 Supressió de la mancomunitat de Catalunya
 1925 Desembarcament d’Alhucemas
 1926 Sanjuanada
 1927 Fundació de la FAI
 1930 Pacte de Sant Sebastià
 1930 Insurrecció de Jaca
 1931 Eleccions municipals
VOCABULARI
 Africanistes (militars)
 Alhucemas (desembarcament d’)
 Anticlericalisme
 Blasquisme
 Caciquisme
 Clericalisme
 Dictablanda
 Estat corporatiu
 Juntes de Defensa
 Lerrouxisme
 Maurisme
 Oligarquia
 Pacte de Sant Sebastià
 Peninsulars (militars)
 Populisme
 Qüestió marroquina
 Regeneracionisme
 Sanjuanada
 Turnisme
 Unió Patriòtica