LA RESTAURACIÓ

Es vol recuperar la monarquia dels borbons (1875-1931).

2 parts:
 1a etapa 1875-1898 —> pèrdua de les colònies.
 2a etapa 1898-1931 —> decadència (crisi) de la restauració.

Està entre la primera i segona república.1875-1885 —> punt d'inflexió (es salva
amb la regència de Maria Cristina 1885-1902, fins que Alfons XII sigui major
d'edat 1902-1931).
La restauració implica canvis:
 Retorn dinastia borbònica, ve vinculat amb una manera de fer molt
conservadora.
 El pacte entre l'església i estat es consolida.
 Trobarem 1r moment l'exercit es somet al poder civil
(civilisme).Naixeran d'idees nacionalistes (basques i catalanes).
 També es desenvolupa moviment obrer. Indústria basca s'activa.
 A nivell internacional també es consolida l'imperialisme Àfrica i Àsia.
 A Europa es reafirma nous estats (Itàlia i Alemanya).
 Sorgiment una potència econòmica a fora (EEUU).
 Major organització moviment obrer perquè el capitalisme ha sigut
reorganitzat la seva presència i evolució.
 Noves fonts d'energia.

Manifest Sandhurst (1 de desembre 1874) —> es pot fer la restauració. Isabel

abdica a favor del seu fill Alfons XII. Antonio Cánovas va a parlar amb Alfons
XII per explicar-li quines característiques de les seves idees de la tornada de
la monarquia borbònica, es basaria en un règim monàrquic conservador i
catòlic que defensa l'ordre social.
En aquest document es reconeix a Alfons com a únic i legítim hereu d'aquesta
monarquia espanyola.
El G. Martínez Campos fa un pronunciament el 29 de desembre de 1874 a
Safurt, proclamen a Alfons XII com a rei i acceleren el procés de la restauració
borbònica. Aquest pronunciament era com un cop d'afecte, però el problema
vindrà més endavant, s'acusarà Alfons XII per haver accedit a la força, encara
que no té res a veure. Aquest pronunciament serà conegut com "La Botarada".
Després del pronunciament el G. Serrano serà destituït, el que estarà en el
govern provisional serà Antonio Cánovas.

A finals 1874 Alfons arriba a Barcelona el 9 de gener i el 14 de gener és rebut a

Madrid i queda restaurada la monarquia borbònica. Aquest sistema de la
restauració, per Antonio Cánovas, es basa en el sistema polític anglès en el
bipartidisme, tindrà un caire conservador i poc democràtic.
2 partits:
 Liberal.
 Conservador.
Tots dos pacten una alternança de poder —> conegut com a "Torn de partits".
Acorden:
 Compartir i controlar el poder mitjançant el sistema parlamentari.
 També acorden renunciar a la via militar (als pronunciaments, no
utilitzar la força per arribar al poder).
 Tampoc podien fer una llei que quan l'altre partit estiguin al poder
l'hagués d'abolir.

Aquest cap de l'oposició rep l'ordre de formar un nou govern convocant

eleccions i dissol les corts.
L'objectiu era que aquest partit estava a l'oposició obtenir el nombre de
diputats suficients per poder fer govern.
Sistema polític pactat i artificial que marginava a la resta de partits.
Perquè aquest torn pacífic funciones el frau electoral (tupinada) jugava paper
important Cacics.
Cacics (rurals), tenen molta influència, s'inventaven les seleccions.
Falsejaven les seleccions, controlaven les circunstincions electorals.
Manca d'implicació per la vida política i l'alfabetisme.
Sufragi censatari —-> perquè es pugui manipular.
Sufragi universal —-> no és pot manipular.
2 partits:
 Partit conservador —-> Cánovas del Castillo, va recollir membre
moderat...; Socialment representa —-> terratinents, catòlics;
Reformes mínimes; Econòmicament —-> proteccionisme; Intransigent
davant les reivindicacions de les colònies.
 Liberal fusionista liderat per Pràxedes Mateo Sagasta. Està integrat
per sectors d'esquerra, demòcrates i republicans moderats; Adoptaran
unes polítiques més obertes; Socialment suport dels professionals
liberals (banquers, comerciants, funcionaris, industrials...).

Constitució 1876:
 Tindrà la vigència més llarga de l'època contemporània, recull les
característiques, caire conservador, intenta reunir aspectes liberals i
conservadors.
 Sobirania compartida entre el rei (representant de la tradició) i corts (poder
legislatiu).
 Punt més liberal —-> declaració dels drets.
 Rei —-> encara acumula molts poders, el rei als 16 anys es podia fer
càrrec, figura sagrada i inviolable, la responsabilitat dels actes polítics del
monarca requeia sobre els ministres. Tenia el poder de dissoldre les corts,
destituir ministres, fer o desfer lleis...
 Poder legislatiu requeia 2 cambres:
 Congrés diputat (escollit per sufragi censatari).
  Senat —-> format per representants de l'àmbit civil, militar, judicial,
membres aristocràtics, elit econòmica..., representants de tots els
àmbits de poder alguns eren pel rei o per l'herència i altres
escollits per sufragi restringit.
 Nivell religiós —-> religió oficial de l'estat —-> catòlica, llibertat de pràctica
d'una altra religió es redueix a una tolerància.
 L'estat es veu obligat a mantenir el culte i els ministres de l'església.
 Nivell territorial —-> l'elecció dels ajuntaments escollits per la corona, la
qual tenia el poder de destituir alcaldes.
 Nivell nacionalista —-> comarques històriques perden certs aspectes,
però se'ls hi permetia a nivell d'impostos que els deixen, se'ls hi treien
alguns privilegis però altres no.

Torn dinàstic:
1875-1881 —-> partir conservador.
1881-1883 —-> liberals (Sagasta).
1884-1885 —-> conservadors.
1885 —-> Alfons XII mor i es crea "Pacte del Pardo" que pretén entre 2 partits
mantenir l'estabilitat política i per evitar la desestabilització del 1885-1890 està
un govern liberal en mans de Sagasta i s'introduïen reformes importants:
 Abolir l'esclavitud (1886).
 Llei d'associació (1887).
 Aprovació sufragi universal (1890).

Maria Cristina vol introduir polítiques mes progressistes per modernitzar l'estat,
també conegut com “Govern llarg de Sagasta”.

Al final del segle:

 Pèrdua colònies.
 Sufragi universal —-> entrada de noves idees.
Partits oposició a la restauració:

➔ Carlins (al congrés situat el més a la dreta): perden possibilitat que Carles
sigui monarca en 1876 quan perden la 3a guerra Carlina. Alfons XII signa
l'amnistia acceptada per Ramon Cabrera (líder carlí). Els pocs focus
carlistes seran al País Basc, Navarra, València i nord de Catalunya. La
ideologia no desapareix. Tot i la divisió interna dels carlins utilitzaran mitjans
de comunicació (diaris, correu català o espanyol), per donar veu a les seves
idees. Importància a la premsa escrita.

 Els que tenen pes important —-> intransigents (creen el partit

tradicionalista), seguidors de Ramon Nocedal.
 Defensa l'església —-> confessionalitat.
 En contra de l'estat liberal.
Carlins més oberts (permeten que existeix aquesta veu política gràcies a la llei
d'associació aprovada per Sagasta) —-> s'oposen: uniformisme i centralisme
polític (no via violenta). Acceptaven ordre liberal a canvi que l'església
mantingués influència sobre societat. Seguidors del Papa Lleó XXII. A
Catalunya representarà aquest carlisme —-> Bisbe Josep Morgades, defensor
de: religió, pàtria, rei legítim.

➔ Republicanisme: (1874) repressió en contra republicans.

 Divergències dins la ideologia.
 Ideologia que ja no té el suport de classes populars.
 "La Publicidad" diari; "Campana de Gracia" i "Esquella de la
Torratxa" —-> revista satírica.
 Base ideològica: república figura òptima de l'estat, separació
d'església i estat, defensa de classes desfavorides, impulsos el
progrés, educació, ciència...
 Partits:
 ●Partit Demòcrata Possibilista —-> seguidors de Castelar:
república centralista i unitària, poca presència a Catalunya.
●Partit Republicà Progressista —-> Adoptaran via de la
insurrecció, però tenen un fracàs polític.
●Partit Republicà Federal —-> de Pi i Margall, opció més
influent a Catalunya es troba amb divisions internes la més
important va ser liderada per Valentí Almirall que crea un partit
catalanista on l'objectiu era crear un estat català.

Gràcies al sufragi universal aquesta ideologia regurgita (1893) creen Unió

Republicana (federals i progressistes) que també serà causa del ressorgiment.
Manera que tingui una presència en les corts. I punt de partida per la
recuperació del republicanisme.

➔ Moviment obrer (1868) (“La Gloriosa”) —-> punt de partida d'entrada

d'idees liberals, democratitzar, de llibertats en aquest context en 1868 neix el
1r sindicat —-> "Les Tres Classes de Vapor" reunirà a les classes de tèxtil i
es convertirà en una importància.
 Sindicat moderat amb intenció d'introduir reformes.
 Vinculat als líders del republicanisme federal.
 (1858-1864) (sexenni democràtic) entres les idees de l'Associació
Internacional dels treballadors (anarquistes i marxistes. Entraran
principalment les anarquistes de la mà de Giusepe Fonelli i crearà
els primers nuclis d'afiliació a l' AIT (associació internacional de
treballadors). Anarquisme vol la supressió de l'estat,
col·lectivitzacions (errònies) i fa veure a Espanya que aquest
moviment obrer és la solució.
 (1869) funda "La Federación" diari per difondre idees de la
Internacional Obrera des de punt de vista anarquista.
 (1870) crea Federació Regional Espanyola vinculada a l'AIT on s'hi
adiaran sindicats com "Les Tres Classes de Vappor", per
representar l'anarquisme a Espanya.
 (1872) ruptura entre anarquistes i marxistes i s’expulsarà de la
Federació Regional Espanyola als Marxistes madridistes i es
queden els anarquistes. Es crea la nova Federació Regional
Madridista caràcter marxista.
 (1879) idees marxistes creació del PSOE (partit social obrer
espanyol).
Marxisme entra a Espanya de la mà del francès Paul Lafergue a
partir de 1871 i s'instal·la a Madrid on s'impulsa la creació dels
primers grups madrilenys internacionalistes de vessant marxista
(Pablo Iglesias, Francisco Mora, Jose Mesa).
●Defensen: crear campanya a favor de la necessitat de la
conquesta del poder polític per part de la classe obrera com
a pas previ a la creació d'una societat sense classes.
●Mitjà de difusió —-> diari "La Emancipación".
 (1879) Agrupació Socialista Madridista fundat per Pablo Iglesias
(nucli originari del PSOE).
 2 de maig 1879 fundat PSOE
 Lluita obrera:
●Idees anarquistes (Catalunya, Andalusia).
●Idees marxista (Madrid, País Basc, Astúries...)
 Partit Socialista (marxista) partidari de la revolució social per
formar part de la via política ha de tenir un programa, en el qual
demana reformes: ampliï el dret d'associació, dret de reunió;
també inclourà demanades per millorar condicions classe obrera:
prohibició treball infantil, reducció jornada laboral...
 Anarquisme s'adaptarà i en 1881 la FRE "Federació Regional
Espanyola canvia de nom a Federació de treballadors de la Regió
Espanyola.
 Presència majoritària anarquista a Catalunya i Andalusia.
 (1883) Cadis i Jerez una organització secreta "La mano negra"
(caire anarquista) va desenvolupar diversos assassinats i va
provocar una repressió en contra l'anarquisme a Andalusia
dirigida per l'estat i amb el suport dels latifundistes andalusos.
 (1888) Creació de la UGT (unió general de treballadors) —-
sindicat pròxim al partit socialista, però pretenent donar la imatge
de separació.
 Divisió dins de l'anarquisme: la Federació de Treballadors de la
Regió Espanyola dissolta i es divideix l'anarquisme en dos:
 Anarcosindicalistes (seguidors Bakunin): utilitzar sindicats
per reivindicar la lluita obrera.
 Anarcocomunistes (Catalunya) (Kropotkin): opten per
l'opció dolenta, anomenada "Acció Directa" en contra
d'allò relacionat amb el règim
 L'església.
 Estat.
 Burgesia.

 (1893) A Catalunya atemptat en contra de Martínez Campos (no

mor), l'autor Paulí Pallàs, ser detingut i afusellat.
 (1893) En contra la burgesia en llencen 2 bombes al Liceu símbol
de la burgesia catalana per reivindicar una resposta a
l'afusellament de Pallàs. (moltes morts i detinguts).
 (1893) En una processó al Raval hi ha un atac protagonitzat per
anarquista francès que fugirà, però es desencadenarà brutalitat
oficial. Es tancarà la revista "La Tramuntana" (caire anarquista).
 Totes les bombes provocaran que la repressió contra l'anarquista
fos forta i la presó de Montjuïc s'omplís d'anarquistes.
 Aquests atemptats terminen en 1896 amb els "Judicis de Montjuïc"
on es demanen penes de mort, cadenes perpètues per als
implicats.
 (1897) Angolillo assassina a Cánovas del Castillo per venjar als
seus germans de la presó de Montjuïc.
 Els atemptats no frenaran tot i aquesta repressió.
 Dins de l'anarquisme tendència que acaba triomfant —-
ANARCOSINDICATS, creen en 1907 Solidaritat obrera sent
l'embrió de la CNT (Confederació Nacional de Treballadors, 1910)
Salvador Seguí, Ángel Guimera... finalitat d'enderrocar el
capitalisme defensen l'apoliticisme i acció de revolta fer-la a través
de vagues i boicots.

A partir de 1820-1823 "Trienni liberal" la majoria de colònies americanes són

perdudes per Espanya; només queden Cuba, Illes Marianes, Huan, Filipines.

Pes i contribució de les colònies en l'economia peninsular és important.

Cuba —- gran creixement econòmic.
Mà d'obra esclava (30%).

Causa: Cuba es vol independitzar per la relació entre metròpoli i colònia,

l'administració d'aquest territori és d'administració colonial. 1812 constitucions
nova es recollia que no hi havia diferencia entre espanyol dels dos hemisferis.

(1868) GUERRA DELS 10 ANYS a "Grito de Yara" es demana una Cuba no

oprimida ni sota el control d'un estranger. Aixecament dirigit per Cespedes;
suport dels terratinents "hacendados" i dels esclaus (idons amb terres i
esclaus).
(1878) Finalitza la guerra amb la signatura de la Pau de Zanjón per part
d'Espanya, general Martínez Campos i per part de Cuba, Vicente Garcia.

- Espanya adquireix diversos compromisos respecte a Cuba:

1)Espanya atorga a Cuba autonomia administrativa.
2)Accepta la representació cubana al Parlament espanyol.
3)Signarà indults als insurrectes.
4)S'aprova anar introduint de manera gradual l'absolució de l'esclavitud.

Després d'això Cuba avança cap a una futura independència, però per
Espanya té conseqüències importants:
1. Sistema colonial desmuntant-se/destruint-se.
2. Amb autonomia administrativa Espanya fa un cap al costat i
EEUU comença a posar capital a l'illa i que a. finals del segle
EEUU es farà amb el comerç del tabac.
3. EEUU controla economia de Cuba, això implica relació tensa
entre metròpoli i colònia.
4. Espanya vol control econòmic de l'illa: fos per impostos o
obligar-les a comprar productes d'Espanya i això provoca un
conflicte, ja que als productes americans se'ls posen aranzels.

(1895-1898) Nova insurrecció sota "Grito de Baire" liderada per dos militars:
Maceo i Gómez. El pare de la insurrecció (exiliat a EEUU) és José Martí i líder
del Partit Revolucionari Cubà.
Espanya —- al govern estaven els conservadors (Cánovas del Castillo) i mana
el general Martínez Campos amb un exèrcit molt nombrós cap a Cuba.

Idea Martínez —- primer ús d'una política pacificadora, però si no funciona

utilitzarà força militar per derrotar insurrectes. Òbviament hi haurà conflicte
directe.
Molts soldats espanyols moren per malalties tropicals i per l'enfrontament
armat. A part els EEUU ajudaven de manera indirecta i els espanyols tenien
por que intervingués de manera directa.

Resultats espanyols no són els desitjats —- Cánovas fa fora a Martínez

Campos per general V. Weyler (1896). Aquest últim busca victòria sense
negociació. Va fer ús mètodes repressius contundents:

- "Campos de reconcentrados” — aïllar a un poble/altea tancant-la

per tal que idees insurrectes no s'expandeixen. I cremava remats i
camps per fer més pressió.
De cara al món l'ús d'aquest mètode provoca que la imatge
d'Espanya sortí perjudicada. EEUU buscava entrar en el conflicte i
això ho afavoria.

(1897)Canovas del Castillo i entren els liberals amb Sagasta i amb la manera
d'afrontar el conflicte amb l'estratègia de conciliació:
1.Sagasta destrueix Weyler.
2.Concessió de l'autònoma total, però formen part d'Espanya.
3.Concessió sufragi universal.
4.Concessió d'igualtat entre ciutadans peninsulars i colonials.

(1897)Els cubans no ho accepten i no posen punt final al conflicte.

(1898)—- EEUU envia a Cuba un vaixell anomenat Maine amb l'objectiu de
protegir els súbdits americans de l'illa.

Febrer 1898 Maine explota i fa que EEUU culpabilitzi a Espanya

d'enfonsar el vaixell=pretext perfecte per declarar la guerra.
 EEUU crea una condició d'investigació per discernir les causes de
l'enfonsament i diu que Espanya és culpable.
Espanya també les crea i diuen que l'explosió provocada per
calderes. Anys després es troben papers del govern d'EEUU on
reconeixen que va ser culpa d'EEUU i fou una excusa perfecta per
declarar la guerra.

(Abril 1898) —- EEUU declara la guerra.

Espanya envia al juliol 1898 noves tropes governades per l'Almirall

Cervera i en arribar seran destrossats (exploten els seus vaixells) pels
americans i els americans arriben a l'illa.

(Desembre 1898) —- “Tractat de París” reconeix independentista de Cuba

i se cedeix Puerto Rico i Filipines a EEUU a canvi d'una quantitat de
diners. (A Anglaterra també li donen les Illes Marianes).

Guerra de Cuba, conseqüències:

- Més de mil morts i el que tornen ho fan amb seqüeles físiques i

psíquiques senten un sentiment d'abandonament davant l'estat —-
antimilitarisme. Soldats de classes socials populars i se'ls recluta pel
sistema de quintes (+18 al servei). Pagats sistemes de redempció perquè
els fills no anessin (classes benestants).

- A nivell moral, la guerra a tres la imatge d'Espanya com a potència

mundial, Crisi de consciència i orgull patriòtic.
- Militars després de perdre la guerra tenen sentiment de frustració, els
diaris de l'època culpen als militars d'aquesta derrota i ells reboten el
ressentiment cap als polítics.

- Principis del següent segle tornen a partir una guerra "Guerra del
Marroc" i torna la frustració militar.
Diaris fan burla dels militars: "Cu-cut" revisa que se'n reia de l'exèrcit,
reacció serà destruir la revista "La veu de Catalunya" i "Cu-cut".

- Per resoldre critiques cap al exèrcit s'aprovarà la Llei de Justificcions:

qualsevol crítica a la bandera o exercit era jutjada per un tribunal militar.

- Via política: nacionalisme (sobretot el català) viu un moment molt bo, ja

que les classes benestants que invertien a Cuba culpa en l'estat de no
defensar els seus interessos i se'n van cap al nacionalisme que els hi
demostra que si defensaran la seva economia.

- PSOE criticà la guerra i sistema militar per agafar soldats, no veuen just
que hi hagi alguns que pagant no vagin a la guerra.

- Sistema restauració serà qüestionat i es veurà la necessitat de plantejar

idees per modernitzar-lo, idees noves. Sorgirà un moviment,
regeneracionisme, suport de classes mitjanes plantejarà necessitat de
reformes econòmiques, polítiques... però sense trencar amb la tradició
(església i militars tenen protagonisme).
(Joaquin Costa) això serà agafat per partits dinàstics (liberals i
conservadors).

- Sorgirà altre moviment, revisionisme, busca reformes profundes.

Renovació política total (posar fi a el frau, corrupció, tots els partits polítics
poden participar en la vida política i començar a escoltar als partits
nacionalistes i les seves aspiracions). Vol crear un nou sistema.

- Generació del 1898 —- critica el desastre viscut des d'un punt de vista
literari (Pio Baroja, Valle-Inclán...) També plantegen un canvi que ha de
viure Espanya, que obri la visió cap a un concepte més europeista.

- Pèrdua d'un mercat —- preu productes Espanya pujarà i afectarà les

classes populars, crisi de subsistència, i surten al carrer.

- Tèxtil català (depenia del cotó cubà) es queda sense matèria prima i
l’haurà de buscar a altres llocs.

- Quan els indians (comerciants catalans que van a Cuba a fer fortuna)
havien construït aquí cases colonials i tornaran amb tot el que tenen a
Espanya i amb aquests diners invertiran aquí i ajudarà a fer créixer
l'economia catalana.

- Govern observador aplicarà una reforma fiscal rigorosa que implica pujar
impostos per millorar la hisenda pública.

(1897) Tancament de caixes, queixa d'aquests impostos a

Barcelona liderat per l'alcalde Dr. Robert —- tanco indústries per
així no pagar impostos. Aquest moviment se'n va estendre per
Catalunya.

- Nacionalista veu com se li obre una porta.

 CATALANISME

Com a tal neix a principis del segle XIX i neix vinculat a un moviment
intel·lectual cultural —- romanticisme, defensava entre altres coses:
 L'orgull de nació.
 De formar part del territori.
 El reconeixement.

En aquest context i després de l'ocupació borbònica la centralització, l'element

que ens podia servir per articular aquest sentiment era la llengua —- el català.
Ara d'aquesta llengua recuperarem tots aquests elements que ens conformen
neix un nou moviment cultural literari —- la renaixença. Aquest moviment
literari cultural s'articula entorn d'aquesta recuperació d'aquest català, com a
llengua literària. El català tenia un us reprimit.

El punt d'inflexió per continuar parlant d'aquesta recuperació és en 1833 amb

la publicació de "Oda a la pàtria" (obra) es publica al diari "El vapor" o a través
del diari de Barcelona es transmeten aquestes ideals, aquest sentiment
catalanisme. Aquest 1833 posa el punt de partida de creació de la renaixença.
És un moviment elitista, conservador, que vol recuperar un català antic.

En 1858 es recupera un joc literari que són els jocs florals, d'origen medieval
per recuperar aquesta llengua. El punt més important d'aquesta dècada 1870
on són reconeguts com a guanyadors: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
A més de la llengua també es recuperarà altres aspectes de la identitat
catalana, com la història de Catalunya amb la figura de Víctor Balaguer o
Duran i Bas —- aspectes jurídics, també aspectes del folklore català (les
tradicions, balls, vestimenta...).

Aquest moviment s'allunya de les classes populars.

En paral·lel creix una renaixença popular —- també a través d'aquest català
articula aquesta recuperació, però parlem d'un català del carrer, amb errors
(castellanisme, barbarisme), popular, els que havien mantingut durant aquests
dos segles.
Aquesta renaixença popular tindrà una figura clau Anselm Clavé —-
recupera aquest cant coral (Cors de clavé). També hi haurà recuperació
teatre popular català teatre Frederic Soler.
A més ens trobem uns mitjans de comunicació (manera de difondre
aquestes idees) com la "Campana de gracia", "Dari anarquista la
tramuntana".

El primer pas cap a un camí polític són les bullangues —> manifestava un
moviment català i anticentralista.
La segona via es a través del federalisme (ens apareix el sexenni democràtic i
tindrà un gran protagonisme a la primera república amb Pi i Margall el qual
recordi aquest sentiment, identitat de poble i que es va difonent.

Pi i Margall lidera aquest partit republicà federal, defensa aquesta manera de

govern republicana en l'àmbit espanyol, en l'àmbit català de la mà de Valentí
Almirall.

- 1869 se signa "Pacte de Tortosa" —- és una assemblea a on ens trobem la

reunió de republicans federalistes de diferents indrets, catalans, aragonesos,
valencians, balears. Cada territori es gestiona

- 1873 1a república, triomf partit democràtic federal republicà, aquí ens trobem
d'un intent fallit de proclamar l'estat català. Quan la república fracassa
federalisme també.
- 1r distanciament entre Valentí Almirall (defensava aquest catalanisme volia
que fossi exclusivament catalana) i Pi i Margall (federalisme dintre de l'estat).
Provocarà que Valentí Almirall se separi i creï el centre català.

- 1880 se celebrarà el primer congrés catalanisme i en 1883 el segon. Aquests

congressos pretenen marcar les directrius d'aquest moviment catalanisme. En
el primer congrés es reconeix aquesta llengua catalana i es crea acadèmia de
la llengua catalana. També es parla de la descentralització de l'estat, aquest
reconeixement de la identitat catalana i aquest primer congrés sota aquest
republicanisme català passarà les bases del camí a seguir. L'objectiu
d'Almirall la manera de reivindicació catalanisme sigui exclusivament català.

- 1882 una associació "Centre català" (Almirall).

- 1883 segon congrés catalanisme on se continua lluitant, però hi ha un pas

més —- es crida la gent a abandonar els partits dinàstics i anar cap al
catalanisme. Aquest segon congrés es reuneixen les principals entitats
catalanes —- dos problemes:
 Discrepàncies internes.
 Partit republicà progressista que considera que utilitzant la manera
violenta anirà bé, això implica que si han de funcionar per la manera
armada tenen un problema i per això fracassa el segon congrés.

1885 Un meeting (que convoca Almirall amb el centre català) a la llotja a on es

reuneixen les principals forces econòmiques, socials, polítiques... en aquest
context de la llotja es presenta "el memorial de greuges" (document on es
plasma el malestar, reivindicacions, com una queixa).
Aquest memorial de greuges es presentarà davant el monarca (Alfons XII), és
un intent també d'apropar-se a la burgesia que encara és molt pròxima als
partits dinàstics. Denuncia una repressió, un lliurecanvista que perjudica
Catalunya, i el valor del document és aquesta unitat (les entitats) que sumem
a la burgesia.

Almirall defensarà aquesta Catalunya per sobre de, tot i això, ho plasmarà en
1886 "Lo catalanisme" deixa per escrit on reconeix que Catalunya és un
element de progrés per a Espanya, però no ho veu com una separació sinó
que Catalunya és una regió més d'Espanya i s'ha de respectar i tenir en
compte, també defensa una Catalunya laica.

1887 divisions de CC (Centre català) en dos:

1. C. Català (Valentí Almirall).
2. La lliga de Catalunya (conservadors):

 Tindrà com a diari de renaixença, format per grups intel · lectuals

com Àngel Guimerà, figures importants com Francès Cambó i
Enric Prat de la Riba.
 Vol empatitzar amb la burgesia i això els allunya dels patits
tradicionals.
 Plantejar que el català sigui la llengua oficial.
 Catòlic.
 No es crearà com a partit polític.
 Defensarà aquest dret civil català.
 El seu element més rellevant és un missatge que li envien a la
reina regen (Maria Cisitina) en 1888, li demanen l'autogovern per
Catalunya, autonomia NO independència.
 Continua en 1889 amb un altra campanya pel dret civil català,
perquè a les corts de Madrid s'estava canviant aquest dret civil.
Les corts accepten aquestes tradicions i per la lliga de
Catalunya es veurà com un guany per al catalanisme.
(A banda de la lliga, però catalanisme conservador) El catalanisme religiós
conegut també com a Vigatanisme (neix a Vic; autor: Torres i Bages) aquest
catalanisme conservador d'arrel religiosa s'anomena així perquè neix dels
cercles eclesiàstics en l'entorn de Vic.
Torres buscava:
 Que dins d'aquest catalanisme es defensés d'una manera tradicional, els
valors clàssics.
 Anirà en contra del canvi social que s'estava vivint.
 Aquest moviment cultural gira entorn del del "Setmanari de la veu de
Montserrat" i defensa aquest catalanisme d'arrels cristianes.
Torres i Bages en 1892 va publicar ”La Tradició Catalana” i posa les bases del
catalanisme catòlic.
"Catalunya serà cristiana o no serà" frase dita per Torres i Bages, frase que
millor defineix aquest moment.

La unió catalanista és una associació de tots aquests grups catalanistes que entorn

de la lliga de Catalunya cran un nou projecte, aquest nou projecte té la finalitat de

coordinar-se entre ells per tal d'unificar-se, coordinar-se per elaborar uns principis

polítics, econòmics i socials per aquest catalanisme entorn d'aquesta lliga de

Catalunya se sumen tots menys "el centre català" d'Almirall.

El primer president serà Lluís Domenech i Muntaner i el secretari és un jove; Enric

Prat de la Riba.

Aquesta unió venia crescuda després de l'èxit que es va obtenir amb el codi civil,

convoca una assemblea a la ciutat Manresa del 25 al 26 de març en 1892 amb

l'objectiu d'aprovar el seu programa polític que li posaran el nom "Bases per la

constitució regional de Catalunya" o més coneguda popularment "les bases de

Manresa" aquest document té una importància pel futur del catalanisme perquè recull

aquelles característiques en tots els àmbits que volen que tingui Catalunya, té la virtut

d'unir aspectes moderns amb altres tradicionals i és aprovat per unanimitat menys

Almirall. Aquest document enfoca el poder en dues parts:

 Parla d'un poder central que farà referència a les atribucions que podria tenir

Catalunya per ex tenir una política internacional, exercit propi, Catalunya tenir per

ella mateixa relacions econòmiques, tenir una capacitat de resoldre problemes

interns, tenir una separació de podes pròpia, però sempre tenir present que el

cap de l'estat sigui el rei, poder construir carreteres.

 Poder govern regional es parlaria d'una constitució catalana pròpia, llengua

catalana com a única, organització territorial, tenir les competències en educació.

Almirall catalogarà aquest document com a separatista (d'Espanya) i es posarà al

costat dels partits tradicionals que també ho cataloguen com separatista.

El valor d'aquest document NO és la independència, si no és la capacitat

d'autogovern (sobirania de Catalunya), aquest document diu que Catalunya manté la

confessionalitat en quant a la religió.

Els fets que es donen a finals del segle fa que en aquest context catalanista grups

que no ho estaven s'impliquin, la burgesia comença a veure aquesta via com una

opció real.

1901 neix el primer partit catalanista "La lliga regionalista" és un partit de caràcter

conservador, suport social de burgesia, àmbit industrial, propietaris rurals, sectors

liberals, comerciants... també de suports eclesiàstics. Té l'estructura de partit polític,

té afiliats, centres polítics i té un programa. El dirigent més destacat és Enric Prat de

la Riba acompanyat de Francesc Cambó. La premsa, el diari que tindran és "la veu

de Catalunya" i ens trobarem que des del seu naixement anirà tenint presència més

important en la vida política.