La Restauració

Borbònica (1875-1902)
Unitat 6 llibre Història Vicens Vives

Història d’Espanya; 2n Batxillerat

Què en saps del
liberalisme?
El liberalisme econòmic: principis bàsics
Corrent econòmic iniciat amb la publicació de La riquesa de les nacions de l’economista anglès
Adam Smith l’any 1776.
Idees clau:

o La llibertat de producció de comerç i de preus afavoreix el creixement econòmic

i la riquesa de les nacions.
o L’estat no hauria d’intervenir en l’economia si no és per garantir la llibertat.
o El mercat s’autoregula mitjançant la llei de l’oferta i la demanda.
La lliure competència incita a produir a un cost més baix per poder vendre més.
o La divisió del treball augmenta la productivitat dels treballadors i afavoreix la innovació
disminueix la necessitat d’eines.
 El liberalisme polític: principis bàsics

Principis fonamentals:

○ La sobirania nacional: La màxima autoritat de l’Estat correspon a la nació, no al

monarca.
○ El sufragi: és el mitjà per escollir als representants; primer serà un sufragi censatari
(restringit), després serà universal (masculí).
○ La divisió de poders de l’estat: en legislatiu (al Parlament), executiu (Govern) i
judicial (Tribunals de justícia).
○ La igualtat jurídica: Implicava posar fi als privilegis de la societat estamental i
passar de la condició de súbdits a ciutadans, tots iguals davant la llei.
○ Algunes llibertats individuals: especialment les d’opinió i expressió.
 El liberalisme polític: tendències
LIBERALISME DOCTRINARI
• Defensat per la burgesia i les classes
mitjanes altes.
• Partidari del sufragi censatari.
• Proposen llibertats limitades.
• Sobirania compartida entre monarca i
nació, la qual es troba representada per
l’Assemblea legislativa (Parlament).
• Preferència per les formes
monàrquiques d’Estat.
LIBERALISME DEMOCRÀTIC
• Defensat per les classes mitjanes
baixes i les classes populars.
• Partidari del sufragi universal.
• Proposen llibertats àmplies i drets
socials.
• Sobirania popular amb preeminència
del poder legislatiu (Parlament) sobre
l’executiu.
• Preferència per les formes
republicanes d’Estat.
 El segle XIX espanyol. Algunes claus:

• Presencia política constant dels militars.

• La participació política queda restringida a les elits econòmiques i socials.
• Lluita constant entre el liberalisme i l’absolutisme.
• Apareix una nova classe burgesa que poc a poc adquireix una força política i
econòmica més important.
• Apareix una nova classe social, el proletariat, que juntament amb pagesos i
menestrals que queden exclosos del poder polític.
• Sorgeixen el socialisme i l’anarquisme com a forces excloses del sistema.
Índex

1. Introducció
2. El retorn de la dinastia
3. El bipartidisme i el torn pacífic.
4. Les forces polítiques marginades.
5. La crisi d’ultramar.
6. Catalunya i la Guerra de Cuba
2.El retorn de la dinastia
A qui creus que
l’interessa la
Restauració Borbònica?
L’interessava a:
- Polítics conservadors.
- Homes de negocis.
- Militars d’alta graduació.

Tots tenen una mateixa concepció de l’estat:

Defensa de l’ordre social i de la propietat i confiança en la

monarquia com a garantia d’estabilitat.
1. El retorn de la dinastia
• El nou règim serà dissenyat pel conservador
Cánovas del Castillo.
• Va crear el Partit Alfonsí per atraure monàrquics,
classes mitjanes i altes, exèrcit i església sota el lema
“pau i ordre”.
• La seva intenció és superar els problemes de la
monarquia d’Isabel II (intervencionisme militar,
conflictes entre partits, aixecaments populars..).

No es tractava d’un sistema plenament democràtic.

Cánovas del Castillo principal impulsor de la restauración borbònica

1. El retorn de la dinastia
PLA DE CÁNOVAS DEL CASTILLO

• Abdicació d’Isabel II (1870) a favor del seu fill, per aconseguir el suport
de la burgesia.
• Aconseguir un estat d’opinió favorable a la monarquia
(Manifest de Sandhurst, 1874).
• Cerca del suport internacional de les potències europees i del Vaticà.
• Allunyar el militarisme de la vida política.

Isabel II Alfonso XII

FONT llibre Història. pàg. 102

Manifest de Sandhurst, 1874

1. El retorn de la dinastia: un programa d’autoritat i ordre
Pilars del sistema canovista:

o La CONSTITUCIÓ DE 1876: moderada, oberta i flexible.

o MONARQUIA CONSERVADORA com una institució superior, permanent i que faria una funció de
poder moderador i vetllaria per l’alternança en el poder entre partits polítics.

o SISTEMA BIPARTIDISTA basat en l’existència de dos grans partits monàrquics, conservadors i

liberals, que s’anirien tornant al poder de forma pacífica i acordada.

o TORN PACÍFIC pel qual els dos grans partits liberals s’anirien alternant al poder gràcies a la
CORRUPCIÓ ELECTORAL mitjançant el CACIQUISME.

o SUBORDINACIÓ DE L’EXÈRCIT AL PODER CIVIL, allunyant d’aquesta forma als militars de la vida
política.
1. El retorn de la dinastia: la constitució de 1876
Altres:
- Sufragi censatari (5%, fins al
1890)
- Cort bicamerals.
- Catolicisme com religió oficial.
1. El retorn de la dinastia: primers problemes
PRIMERS PROBLEMES DEL RÈGIM: LA DOBLE GUERRA

Fi de la Guerra dels Deu Anys de Cuba (1868-1878). La fi de la guerra carlina va permetre l’enviament
de tropes a Cuba. Amb la Pau de Zanjón (1878),es demanava una àmplia amnistia, l’abolició
l’esclavitud, promesa de reformes polítiques i administratives... L’incompliment dels acords provoquen
la Guerra Chiquita i la posterior insurrecció de 1895.

Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Els Carlins van ser vençuts. Al País Basc i a Navarra es va
abolir el règim foral, substituït per un sistema de concerts econòmics (1878)

FONT. LLIBRE HISTÒRIA. PÀG.103

Art. 1. Els deures que la Constitució ha imposat a tots els espanyols d'acudir al servei de les
armes quan la llei els crida, i de contribuir en la proporció dels seus havers a les despeses de
l'Estat, s'estendran, com s'estenen els drets constitucionals, als habitants de les províncies
de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba (...).

Decret d'abolició dels Furs bascos, 1876.(Traduït del castellà i adaptació)

1. El retorn de la dinastia: El carlisme
CARLISME: Déu, pàtria, furs i rei!
• TRADICIONALISME, plantegen la defensa de la MONARQUIA
ABSOLUTA que renuncia al liberalisme. Defensen unes CORTS
agrupades per estaments.

• Respecte als FURS i/o lleis que permetien certa autonomia

regional. Defensors d’una MONARQUIA ABSOLUTA
FEDERALITZANT.

• Plantegen la UNITAT CATÒLICA regida per l’església. Defensen

un paper important de l’església catòlica.

• Plantegen la defensa dels valors de la PÀTRIA associats al

cristianisme i a la figura del monarca.
Retrat de l'infant don Carlos, Vicente López Portaña, 1825
3. El bipartidisme i el torn pacífic
Antonio Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta
2. El bipartidisme i el torn pacífic
EL TORN PACÍFIC ENTRE PARTITS

• Sistema bipartidista amb alternança pacífica.

• Els dos partits (dinàstics o del torn) són:
o Partido Liberal-Conservador o Conservador (creat per Cánovas i substitut dels
antics moderats).
o Partido Liberal-Fusionista o Liberal (fundat per Sagasta i amb un programa més
progressista).
• Partits clientelars dirigits per notables (no partits de masses).
• Tots dos partits coincidien en: defensa de la monarquia, de la constitució, de la
propietat privada i d’un Estat unitari i centralista.
2. El bipartidisme i el torn pacífic
IDEOLOGIA
PARTIT CONSERVADOR
Líder: Antonio Cánovas
Dirigents:
PARTITS DEL TORN DINÀSTIC
Antics moderats i unionistes
CONSERVADORS
- Sufragi Censatari.
- Immobilisme social.
- Desconfiança de l’ampliació de
llibertats.
- Estat confessional i suport a
l’Església.
Bases socials
Aristocràcia , alta burgesia i jerarquia
eclesiàstica
PARTIT LIBERAL
Líder: Práxedes M. Sagasta
Dirigents:
Antics progressistes, demòcrates i
republicans moderats.
LIBERALS
- Sufragi universal masculí.
- Reformisme social.
- Ampliació de drets i llibertats.
- Societat laica i restricció de privilegis
de l’Església
Bases socials
Mitjana burgesia i classes
mitjanes
 Font: Buxaweb

El sistema de la
Restauració
Era democràtic el
sistema de la
Restauració?
2. El bipartidisme i el torn pacífic

ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ?

• El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic.
• El torn era resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits
econòmiques, polítiques i socials.
• La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a part
de la sobirania.
• El sistema només donava entrada a dos partits polítics.
• L’alternança en el poder s’assegurava a través del frau electoral i del caciquisme.
2. El bipartidisme i el torn pacífic

FRAU ELECTORAL I CACIQUISME (I)

• El sistema del torn es va mantenir durant més de 20 anys gràcies a la corrupció
electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic dels cacics.
• El caciquisme va ser un fenomen que es va donar arreu d’Espanya, però sobretot
a Andalusia, Galícia i Castella.
• L’adulteració del vot va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es
va aconseguir:

o Per mitjà del sufragi censatari.

o El pes electoral més gran dels districtes rurals, més fàcilment manipulables.
o I, sobretot, gràcies a les trampes electorals (tupinada o pucherazo).
2. El bipartidisme i el torn pacífic

FRAU ELECTORAL I CACIQUISME (II)

● El conjunt de trampes electorals es coneix com a
tupinada.
● A tall d'exemple: falsificació del cens (incloent-hi
persones mortes o impedint el vot de les vives),
manipulació d'actes electorals, compra de vots,
amenaces a l’electorat amb coaccions de tota mena,
fins i tot amb l'ús de la violència, etc.
● Fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions mai no
van ser transparents. Els dos partits dinàstics feien
torns mitjançant el caciquisme electoral.
 Font: Buxaweb

Caciquisme
2. El bipartidisme i el torn pacífic

EL TORN DELS PARTITS

● El bipartidisme es va consolidar amb la
mort prematura de rei Alfons XII, l'any 1885.
Cánovas demostrà la seva habilitat política
presentant la dimissió i suggerint a la reina
regent, Maria Cristina que encarregues la
formació d'un nou govern al seu rival, el
liberal Sagasta. Aquest acord va ser
anomenat Pacte del Pardo.
2. El bipartidisme i el torn pacífic
ELS PARTITS DINÀSTICS A CATALUNYA
CONSERVADORS
● Agrupats entorn la Lliga de l’Ordre social.
● Franja més catòlica i conservadora.
● Oposats a mesures com la tolerància de cultes i al
reformisme proposat pels liberals ( llibertat d’associació,
judicis amb jurat, sufragi universal masculí....)
● Enfrontats a Cánovas pel centralisme i uniformisme del
règim.
● Defensors del Dret Civil català.
● Defensors del proteccionisme econòmic.
● També criticaren el caciquisme i la corrupció electoral.
● Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona,
Joan Mañé i Flaquer.
LIBERALS
● Agrupats entorn els progessistes amb la
incorporació d’alguns demòcrates.
● Defensaven un reformisme que augmentés les
llibertats individuals, restés influència a l’Església i
incorporés el sufragi universal.
● Partidaris de dotar Cuba de més autonomia.
● Diari La Vanguardia com a altaveu.
● Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet (alcalde de
Barcelona i impulsor de l’Exposició Universal de
Barcelona del 1888) seran alguns dels seus
representants més importants.
 Font: Buxaweb

La Restauració a
Catalunya
4. Les forces polítiques marginades.
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES

EL REPUBLICANISME (I)
● Malgrat la seva fragmentació, comparteixen
quatre idees clau:
○ La república com a forma d’estat.
○ Les reformes per afavorir els grups
socials més necessitats.
■ Intervenció de l’Estat.
■ Foment del cooperativisme.
■ Concessió de crèdits barats.
○ La fe en el progrés científic i educatiu.
○ La laïcitat (separació de l’Església i
l’Estat).
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES
EL REPUBLICANISME (II)
● Els republicans disposaven d’òrgans de premsa influents com el diari La Publicidad o les revistes
satíriques la Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa.
● Fragmentats:
○ Partit Republicà Possibilista (Castelar). Posicions moderades, acceptava la Restauració.
○ Partit Republicà Progressista (Zorrilla). Republicanisme radical que no descartava l’acció
violenta (per ex, els pronunciaments antimonàrquics)
○ Partit Republicà unitari (Salmerón). Pretenia unificar les diverses opcions republicanes.
○ Partit Republicà Federal (Pi i Margall). El federalisme va patir divisions internes i escissions,
com la de Valentí Almirall a Catalunya; a partir de 1883, amb Josep Ma. Ribot, el partit va tenir
un nou programa i va rebre un nou impuls.
● El 1893 es crea Unión Republicana que aplegava federals, centralistes i progressistes.
● Van obtenir representació minoritària a les Corts de 1886 però el moviment obrer anirà afeblint el
republicanisme.
● A principis del XX hi trobem un increment del republicanisme amb el lerrouxisme i el blasquisme.
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES
EL CARLISME
● L’aparició dels nacionalismes català i basc i l’aliança entre l’Estat i
l’Església li van restar força.
● Molts dels defensors del carlisme es van integrar al Partit Conservador
(exemple Unión Católica).
● Acta de Loredan (1886): Intent de Vázquez de Mella per liderar una
modernització del Partit Carlí.
● Escissió del integristes radicals liderat per Ramon Nocedal (crea el
Partido Tradicionalista: antiliberal, defensor tradicions i religió catòlica) i a
Catalunya, el clergue Sardà i Salvany.
● Van fer l’intent de convertir-se en partit de masses com a Comunió
Tradicionalista (1890). Ideologia antiliberal i catòlica.
 Font: Buxaweb

Les oposicions al sistema

de la Restauració
La Campana de Gràcia, 1879
Saps diferenciar entre
l’anarquisme i el
socialisme?
 Font: Buxaweb

El moviment obrer:
naixement de
l’anarquisme i del
socialisme
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES
EL SOCIALISME (I)
● Amb l’arribada dels liberals al poder es permet la legalització de les
associacions obreres.
● La Nueva Federación Madrileña es transforma en l’Agrupación
Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias.
● L’any 1879 es fundà el Partido Socialista Obrero Español dirigit per
Pablo Iglesias.
● L’any 1888 els socialistes creen a Barcelona un sindicat socialista, la
UGT (combinava la política de negociació amb manifestacions i
vagues.
● El socialisme estava més arrelat a Madrid, Astúries i el País Basc, però
tenia pocs adeptes a Catalunya.
● A Catalunya predominaven entre els col·lectius obrers les tendències
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES
EL SOCIALISME (II)
• El PSOE: partit marxista, obrerista i partidari de la revolució social.
• Es va afiliar a la II Internacional.
• Va participar en la celebració del Primer de Maig del 1890 en defensa de les 8 h de
treball..
• A les eleccions del 1910 obté el seu primer diputat a les Corts.
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES
L’ANARQUISME (I)
● Corrent amb important presència a Catalunya.
● La FRE (Federació Regional Espanyola) de l’AIT es veu
il·legalitzada.
● L’any 1881 canvia de nom i passà a ser la Federació de
Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).
○ Increment d’afiliats.
○ Acció sindical reivindicativa.
○ Un sector proposa l’acció directa (via violenta)
○ Andalusia i Catalunya
3. LES FORÇES POLÍTIQUES MARGINADES
L’ANARQUISME(II)
• La repressió porta a que una part de l’anarquisme opti per l’ACCIÓ DIRECTA.

• Aquesta via va provocar: Atemptats contra personalitats de l’Estat: atemptats contra Alfons XII el 1878, a
Martínez Campos el 1893, assassinat de Cánovas el 1897.

• Atemptats contra la burgesia: Bomba al Liceu de Barcelona el 1893.

• Atemptats contra l’Església: Bomba a la processó de Corpus a Barcelona el 1896.

• Conseqüències: Processos de Montjuïc (1896) on van ser acusats 67 anarquistes i 5 van ser executats.

• La proliferació d’atemptats divideix l’anarquisme entre: partidaris de l’acció directa i partidaris d’una
revolució de masses. Aquesta última es va identificar com anarcosindicalisme i propugnava la creació de
sindicats.

• A Catalunya es va fundar el sindicat Solidaritat Obrera el 1907 i la CNT el 1910

5. La crisi d’ultramar
4. La crisi d’ultramar

L’IMPERI COLONIAL ESPANYOL

● Des de 1824 Espanya només mantenia les colònies de Cuba, Puerto
Rico, al Carib, i les Filipines i altres petites illes al Pacífic.
● Cuba era la principal possessió amb importants interessos i negocis
(tabac, canya de sucre i cafè).
● A Filipines, la població espanyola era escassa. L’illa estava controlada
per un contingent de l’exèrcit i hi havia ordes religiosos.
● Les colònies eren mercats captius (es dificultava l’exportació cap
altres territoris i es forçava la compra de productes espanyols a elevats
preus -blat castellà i teixits catalans) i rebien un tractament colonial.
4. La crisi d’ultramar
EL PROBLEMA CUBÀ (I)
● Des del 1868 les insurreccions cubanes havien estat gairebé permanents i s’havien
anat sufocant tant per la via militar com mitjançant pactes polítics (abolició
esclavitud...).
● Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), l’any 1879 es va produir un nou
intent d’insurrecció, la Guerra Chiquita, també amb victòria espanyola.
● Divisió del panorama polític cubà en dos partits:
○ Partido Unión Constitucional: conservadors, format per espanyols i per grans
latifundistes sucrers.
○ Partido Liberal de Cuba: principalment progressistes partidaris de l’autonomia.
● L’aranzel Cànovas (1891), el qual gravava la importació de productes no procedents
d’Espanya va generar molt malestar entre la població cubana i els EUA.
4. La crisi d’ultramar

EL PROBLEMA CUBÀ (II)

● L’any 1893, José Martí, va fundar el Partido Revolucionario Cubano
independentista, que va obtenir el reconeixement dels EUA.
● El Crit de Baire (1895) va donar inici a un nou aixecament a Cuba.
● Cánovas hi va enviar el general Martínez Campos, que no va aconseguir controlar la
rebel·lió. Va ser substituït pel general Weyler, que va aplicar una forta repressió.
● Després de l’assassinat de Cánovas i conscients del fracàs de la política repressiva
de Weyler, Sagasta intenta introduir reformes (autonomia, sufragi universal, igualtat
de drets, autonomia aranzelària) que els independentistes no acceptaran.
● Coincidint amb la insurrecció cubana, té lloc la rebel·lió de les Filipines (1896-97).
4. La crisi d’ultramar
EL PROBLEMA CUBÀ (III)
● El 1898, els EUA, van decidir declarar la guerra a
Espanya. El pretext fou l’enfonsament del cuirassat
americà Maine al port de l'Havana.
● La guerra va ser curta i la flota nord-americana, molt
superior,va derrotar als espanyols a les batalles de
Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba (Cuba).
● El desembre del 1898 es va signar la Pau de París,
per la qual Espanya, va haver d'abandonar les seves
últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
 Font: Buxaweb

La guerra de Cuba i el
desastre del 98
4. La crisi d’ultramar

L’IMPACTE DEL DESASTRE DEL 98

● Imperi espanyol definitivament derrotat i país en crisi.
● Humiliació de la societat espanyola i commoció moral i col·lectiva.
● Profund pessimisme que generarà l’aparició de la Generació del 98
(Baroja, Unamuno, Machado, Valle-Inclán, etc.)
● Pèrdua de les riqueses i els mercats de les colònies però repatriació
de capitals.
● Crisi del sistema de la Restauració i creixement dels nacionalistes.
● Aparició d’un corrent regeneracionista.
6. Catalunya i la guerra de Cuba
 Font: Buxaweb

Els negrers catalans

5. Catalunya i la guerra de Cuba

● Les relacions econòmiques i demogràfiques amb Cuba eren estretes.

○ Els indians eren catalans que van emigrar a Cuba i van fer fortuna.
○ Es van beneficiar de l’aranzel Cànovas per exportar tèxtil.
● Posicions davant la guerra:
○ El Foment del Treball Nacional (patronal) defensava la guerra.
○ Les classes populars es van oposar a la guerra (rebuig de les quintes).
○ El catalanisme va donar suport a la política del govern espanyol.
○ Els republicans federals (Pi i Margall) es van oposar a la guerra.
5. Catalunya i la guerra de Cuba

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

● Les exportacions catalanes a Cuba es van enfonsar.
● La repatriació de capitals va moderar els efectes del
98.
● Enfrontament amb el govern de Silvela arran
l’increment dels impostos per pagar els deutes de la
guerra (reforma de Villaverde): Tancament de caixes,
encapçalat pel Doctor Robert.
● Resposta repressiva del govern conservador que farà
veure al catalanisme la limitació dels partits de la
Restauració.
 Font: Buxaweb

El desastre del 98
Academia play