T6: LA DINASTIA RESTAURADA: ALTERNANÇA EN EL PODER I CACIQUISME

(1875-1902)

1. EL RETORN DE LA DINASTIA
Durant els anys finals del Sexenni, les forces conservadores van preparar el retorn de la
monarquia amb Alfons XII, que estava exiliat al Regne Unit juntament amb la seva mare
Isabel II.

LA PREPARACIÓ DE LA RESTAURACIÓ ALFONSINA

El principal creador del projecte va ser Antonio Cánovas del Castillo. Per donar al projecte
una sòlida base social, va crear el Partit Alfonsí, amb la finalitat d’atreure monàrquics
descontents amb el Sexenni i ajuntar les classes altes i mitjanes. L’objectiu de l'Exèrcit de
l’església era instaurar un règim que posés fi a l'època de guerres civils, intervencionisme
militar i aixecaments populars.
L’any 1874, des del seu exili, Alfons XII va fer públic el Manifest de Sandhurst (redactat per
Cánovas), on proclamava els plans per el seu futur règim: una monarquia constitucional que
defensés l’ordre social i fes compatible la tradició catòlica amb les noves llibertats. Al mateix
temps el pronunciament militar va proclamar la restauració de la monarquia amb el nou rei
Alfons XII.

UN PROGRAMA D’AUTORITAT I ORDRE

Es va donar lloc un cop d’estat amb la finalitat de que la monarquia retornés l’estabilitat
política, econòmica i social. Un nou règim intentava deixar enrere alguns problemes
endèmics del liberalisme precedent: caràcter partidista, intervencionisme militar en la
política i proliferació d’enfrontaments civils. Així, el nou sistema polític canovista es
basava en 4 pilars bàsics:
- La constitució de 1876: d’inspiració moderada però amb un caràcter obert i flexible.
Deixava els assumptes rellevants en mans del desenvolupament de noves lleis.
- La corona: institució inqüestionable. Els seu paper era exercir d’àrbitre en la vida
política i garantir el bon enteniment i l’alternança entre els partits polítics.
- Els partits dinàstics, el conservador i el liberal: els defensors de l’estabilitat
política que havien d’alternar-se en el poder. Renunciaven accedir al govern
mitjançant cops de força o pronunciaments, però recorrien al falsejament electoral
per a guanyar.
- L'exèrcit: es volia allunyar de la influència de la vida política. Tot i que el rei era el
cap dels militars, els militars tenien absoluta llibertat per els seus assumptes interns.

LA CONSTITUCIÓ DE 1876
Era una constitució en que la defensa dels valors, la família, la religió i la propietat fos
compatible amb la incorporaciò de principis democràtics del 1868. Establia la cosobirania
entre les Corts i la Corona. El rei tenia el poder executiu (controlava la política exterior, tenia
dret de vet, potestat legislativa compartida amb les corts…)
Les Corts estaven formades per dos parts:
- Congrés dels diputats (ciutadans)
- Senat (Rei i membres rellevants de l’aristocràcia, església i excèrcit)
Lleis de sufragi (dret a vot)
- 1878: sufragi censatari (segons condició social)
- 1890: sufragi universal masculí
Es proclama la tolerància religiosa però amb la primacia del catolicisme, i en conseqüència
es restableix el pressupost del culte i clergat. Declaració de drets detallada que restringia
drets d’impremta, expressió, associació i reunió.

FER ESQUEMA p.103

LA TERCERA CARLINADA
Les forces carlines comandades per Ramon Tristany i Francesc Savalls, aconsegueixen
algunes victòries a Catalunya. L’any 1874 van conquerir ciutats com la Seu d'Urgell,
Igualada, Manresa i Vic.

La restauració borbònica va privar la causa carlina de bona part de la seva hipoteca. L’any
1875, l’exèrcit liberal va els carlins dels nuclis on s’havien fet forts i va aconseguir
derrotar-los a tot Catalunya, País Valencià i Aragó.

El 1876 es va produir la rendició total i el pretendent carlí va marxar a l’exili. La

conseqüència va ser l’abolició definitiva del règim foral i les antigues províncies forals van
quedar subjectes al pagament d’impostos i al servei militar comuns de l’Estat. L’any 1878 es
va estipular un sistema de “concrets econòmica que els atorgava una certa autonomia fiscal.

BIPARTIDISME I ALTERNANÇA EN EL PODER

Hi havia dos grans partits: el conservador i el liberal, que coincidien en la defensa de la
monarquia, la Constitució, la propietat privada i la centralització de l’Estat, però jugaven
papers complementaris. La seva base social es nodria de les elits econòmiques i la classe
mitjana acomodada. Eren partits de minories que comptaven amb diaris, centres i comitès
distribuïts arreu del territori espanyol.

Conservadors → immobilisme polític i defensa de l’Església i l’ordre social

Liberals → reformisme progressista i laic
Per garantir l’estabilitat , hi havia un acord tàcit de no promulgar una llei que forcés l’altre
partit a abolir-la quan tornés al govern. El partit liberal-conservador va ser organitzat per
Antonio Cánovas, i el partit liberal-fusionista per Práxedes Mateo Sagasta.

FER ESQUEMA p.104

FRAU ELECTORAL I CACIQUISME

L'alternança en el poder era possible gràcies a un massiu frau electoral. Això va ser
possible gràcies al restabliment del sufragi censatari l’any 1876, però es va mantenir
quan el 1891 es va instaurar el sufragi universal masculí.