Carlisme: ideologia dels partidaris de Carles (carlins), tradicionalista i antiliberal, que

defensava el manteniment de l’Antic Règim, la monarquia absoluta, els valors tradicionals,

el sistema foral i el predomini de l'Església catòlica. Tenia el suport de la noblesa, el clero i
els sectors pagesos al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i Llevant.
Centralisme: La revolució burgesa en països som ara França o Espanya va establir rígids
sistemes d’administració o govern. Les decisions polítiques eren preses per l’administració
central i s’abolien totes les particularitats o privilegis dels diferents territoris, tan abundants
en l’Antic Règim.

Concordat: És un tractat sobre assumptes eclesiàstics signat entre un Estat i el Vaticà. En el

Concordat del 1851, els moderats, per millorar la seua relació amb l’Església, van acordar la
suspensió de la venda dels béns eclesiàstics, la devolució dels no venuts i, a més a més, el
finançament del culte i el clero amb fons públics.També garantien l’oficialitat de la religió
catòlica i la instrucció religiosa. A canvi, la Santa Seu es comprometia a respectar els
propietaris dels béns eclesiàstics adquirits després de la desamortització.

Desamortitzacio Confiscació i venda de béns fins aleshores amortitzats (inalienables)

propietat de l'Església i dels municipis. Al segle XIX les dues grans desamortitzacions van
ser la de Mendizábal (1836) i la de Madoz (1855).

La "Gloriosa": nom que va rebre la Revolució del 1868, que va donar pas a la formació d'un
govern provisional i a la posada en marxa d'un programa de reformes: eleccions amb
sufragi universal masculí i aprovació de la Constitució del 1869, de caràcter liberal
democràtica.

Liberalisme democràtic: tendència política liberal, basada en la creació d'una monarquia

constitucional i parlamentària, la transformació de la propietat feudal en propietat privada i la
llibertat de comerç i indústria.

Milícia Nacional Força militar formada per grups de ciutadans el 1808 per lluitar pel
liberalisme. Va participar en alçaments
antiabsolutistes i des del 1835 en pronunciaments progressistes.

Moderantisme: tendència política consistent en la defensa de la propietat i el sufragi

censatari, de la sobirania compartida entre les Corts i un monarca amb amplis poders, i de
la limitació dels drets individuals. Els moderats eren terratinents, comerciants, nobles i
eclesiàstics.

Pacte d'Ostende: acord mitjançant el qual progressistes i demòcrates, amb el posterior

suport dels unionistes, van implantar un nou sistema polític que es va decidir en unes Corts
constituents elegides per sufragi universal. L'objectiu era enderrocar Isabel II i posar fi al
govern moderat, que havia portat el país al
caos.
Progressisme: concepte polític de tendència reformista, defensava la sobirania nacional i
rebutjava la intervenció de la Corona en política. Els progressistes pretenien reformar
poders locals i drets (llibertat de premsa, opinió, religió). Eren membres de la burgesia i les
classes mitjanes.
Pronunciament: Forma de cop d'Estat militar. S'iniciava amb la lectura d'un manifest a les
tropes per part d'un general, en el qual aquest es pronunciava contra el govern en nom d'un
partit polític concret, i no en el de l'exèrcit.

Sobirania Nacional: VEURE VOCABULARI DELS TEMES 3 I 4

Sobirania popular: la sobirania resideix en el poble, que, en virtut del contracte social,
l'atorga als governants; això implica l'existència del sufragi universal. El terme sorgeix en
certa manera com a reacció a la interpretació restrictiva del concepte de sobirania nacional,
que a través dels sufragi censatari acabava suposant la participació política de només les
capes més elevades de la societat. Els defensors de la sobirania popular, per contra,
reivindiquen el sufragi universal, ja que el subjecte de la sobirania és tot el
poble