VOCABULARI TEMES 7 i 8

Bipartidisme: Sistema polític basat en l'alternança constant i de dos partits polítics en el

Govern. Aquesta alternança pot ser pactada, com ocorre entre el conservador i el liberal
en l'Espanya de la Restauració.

Caciquisme: Sistema que es basa en la intervenció o domini dels líders locals (cacics) en
assumptes polítics, socials i econòmics de la seva comunitat. Els cacics controlaven el
poder local mitjançant la utilització de la influència i el poder econòmic sobre la resta de la
població.

Torn polític: Sistema en què es garanteix l'alternança política entre dos partits, com a
Espanya entre conservadors i liberals durant la Restauració.

Cunero: Diputat elegit per una circumscripció electoral (província) diferent al seu lloc de
naixement o residència.

Oligarquia: Sistema de govern basat en la concentració de poder en mans d'unes poques

persones o un grup social privilegiat.

Tupinada (o topinada): frau electoral consistent en introduir paperetes fraudulentes en

una urna o alterar-ne el recompte per tal de desvirtuar els resultats electorals.

Encasellat: Previsió de resultats electorals feta pel ministre de la Governació (durant la

Restauració). Aquest emplenava les caselles corresponents als districtes electorals amb els
noms dels candidats que tenia previst que n’eixiren elegits. Posteriorment, a partir
d’aquestes previsions, el governador civil de cada província buscava l’acord amb els cacics
per a aconseguir ajustar els resultats electorals a les instruccions rebudes del Ministeri de la
Governació. Per a aconseguir els resultats previstos en les eleccions es recorria
sistemàticament al frau electoral.

Nacionalisme: Doctrina política que reivindica o exalta un territori o nacionalitat per obtenir
el seu ple autogovern. Aquesta ideologia es caracteritza abans de res pel sentiment de
comunitat d'una nació, derivat d'uns orígens, religió, llengua i interessos comuns.

(Es pot contextualitzar en diferents períodes, segons el text)

Regionalisme: Moviment que busca el reconeixement d'una àrea dins d'un Estat des del
punt de vista cultural, lingüístic o de costums.

(Es pot contextualitzar en diferents períodes, segons el text)

Concert econòmic: sistema fiscal propi de les províncies basques i Navarra mitjançant el
qual les seves diputacions forals recapten la totalitat dels impostos i cedeixen a l’Estat una
part (concert) prèviament pactada.

Clientelisme: Pràctica política de consecució i manteniment del poder en un grup

mitjançant l'intercanvi de favors i serveis a canvi de fidelitat.

Desastre del 98: Derrota militar d'Espanya contra els Estats Units que va provocar la
cessió de les últimes colònies ultramarines: Cuba, Filipines, Puerto Rico.

Renaixença: Moviment cultural sorgit a Catalunya de mitjan segle XIX que va promoure
la recuperació de la llengua i identitat catalanes (o la identitat valenciana al territori
valencià).

Partits dinàstics: Grups polítics que van acceptar la dinastia borbònica i van governar
durant la Restauració: conservadors i liberals.

Regeneracionisme: Corrent ideològic sorgit a finals del segle XIX i principis del segle XX
com a conseqüència del desastre del 98 que propugnava la necessitat de renovar la vida
política i social d'Espanya.
La figura més destacada del Regeneracionisme va ser Joaquín Costa que va formular una
intensa crítica de la situació d'Espanya i va denunciar la incultura, el poder de l'oligarquia i
l'endarreriment espanyol en relació amb Europa. Va proposar incentivar l'educació, iniciar
un procés d'europeïtzació i abordar una política econòmica a favor de les obres públiques i
l'agricultura.

Generació del 98: Grup literari i de pensament que va reflexionar amb pessimisme sobre
la crisi d'Espanya després de la pèrdua colonial per cercar solucions als problemes del país.

Insurrecció: Aixecament armat d'un grup de persones o col·lectius amb la finalitat de

canviar la situació existent.

Pacte del Pardo: Acord entre el Partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Liberal
(Sagasta) impulsat per por a la desestabilització del sistema polític de la Restauració després
de la mort d’Alfons XII el 1885 i que tenia com a finalitat donar suport a la regència de Mª
Cristina (embarassada del futur Alfons XIII) i garantir la continuïtat de la monarquia i
l’alternança de poder front a les pressions dels patits de fora del torn (carlins i republicans).

Reformisme des de dalt: És una tendència política partidària de la transformació

progressiva del sistema polític des de les institucions i per iniciativa del govern. L’objectiu
era fer reformes legislatives, sense modificar el règim establert, per a evitar una revolució
des de baix.

(Es pot contextualitzar en diferents períodes, segons el text)

Llei de Jurisdiccions: Norma establerta l'any 1906 per la qual els delictes contra la nació
i l'exèrcit serien jutjats per tribunals militars.

Mancomunitat de Catalunya: Institució antecessora de l'autonomia catalana creada el

1914 que unia les quatre diputacions catalanes de manera únicament administrativa.

Govern de concentració: govern integrat per partits diversos per fer front a una situació
excepcional. Davant la crisi de 1917 el sistema de la Restauració va recórrer a aquesta mena
de govern, que integrava els partits dinàstics i alguns polítics de l’Assemblea de
Parlamentaris i la Lliga Regionalista. El més rellevant va ser l’anomenat Govern Nacional,
presidit per Maura el 1918, que incloïa tots els caps parlamentaris dels partits monàrquics.
Aquest intent només va durar set mesos a causa de les diferències internes entre els líders
que integraven el govern.

Juntes Militars: Agrupacions d'oficials en desacord amb els ascensos per mèrits de guerra
i preocupats per la renovació política del país.

Trienni Bolxevic: Revoltes fonamentalment anarquistes entre els anys 1918 i 1921 que
van consistir en l'ocupació de terres, la presa d'ajuntaments i la crida a la vaga, amb xocs
contra les forces d'ordre públic.

Pistolerisme: Enfrontaments molt violents (principalment a Catalunya) entre la patronal,

amb sicaris contractats, i els sindicats, sobretot de caràcter anarquista, que ocasionaren
centenars de morts entre el 1916 i el 1923.

Llei de fugues: Pràctica que legalitzava la repressió contra els sindicalistes durant el
pistolerisme per la qual la policia podia disparar impunement contra els detinguts si aquests
intentaven escapar.

Directori Militar: Primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-25) en la qual

va implantar el seu poder autoritari i va aconseguir la victòria a la guerra del Marroc.
Locaut: Tancament temporal d’una empresa o un grup d’empreses dut a terme per part
de la direcció en una situació de conflicte laboral.

El locaut pot ésser una mesura preventiva, prèvia a la implantació de noves condicions de
treball, o a una resposta a les reivindicacions i les posicions de força dels obrers.
Considerada fora de la llei en algunes constitucions, fou considerablement utilitzada a
l’inici de la industrialització.

Vaga: Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna
reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.

IMPORTANT!!! La contextualització d’algunes definicions pot variar segons els

documents o el període tractat.