TEMA 4 LA SEGONA REPÚBLICA I CATALUNYA AUTONOMA (1931-

1936

0. Introducció i antecedents

La república va néixer d’una sèrie de circumstàncies:

1. Una llarga crisi política, amb grans problemes econòmics.

2. Desgast del sistema polític instaurat per Cànoves: la monarquia havia anat perdent pes
com a símbol d’unitat, i l’exèrcit guanyant importància donant lloc a una dictadura. Els
moviments nacionalistes que eren una combinació de la classe mitja i pagesia i el
moviment obrer que es van convertir en l’amenaça més greu per a la Monarquia. Però val
a dir que la Segona República va ser fruit de la fallida de la monarquia més que la força
republicana. L’agost de 1930 diferents personalitats polítiques firmen el Pacte de Sant
Sebastià, pacte polític que condueix a la II República on s’acordà: Instaurar la República,
garantir la llibertat religiosa i política, l’elecció d’unes Corts constituents i permetre els
estatuts autonòmics. Entre els signants hi havia republicans, republicans catalans,
socialistes... Les eleccions d’Aznar donen peu a una majoria republicana, Alfons XIII
s’exilia, i és proclama oficialment la II República Espanyola el 14 d’abril de 1931.

1. La proclamació de la República i el període constituent

1.1 Les eleccions i el govern provisional

El 12 d’abril de 1931 és celebren eleccions amb elevada participació, i els partits del Pacte de San
Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) es van imposar a les grans ciutats i a la majoria
dels nuclis industrials. Tot i que hi havia més regidors monàrquics que republicans, els resultats
evidencien que la majoria dels electors volen un canvi de règim.
El 14 d'abril el regidors electes de la localitat guipuscoana d'Eibar van ser els primers a proclamar
la República i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats, mentre la
població sortia al carrer de manera espontània i pacifica per celebrar ho. → Alfons XIII renuncia
la potestat reial i va abandona el país en direcció a l'exili. A Madrid els representants del partits
del Pacte de Sant Sebastian constitueixen un govern provisional que el 14 va fer-se càrrec del
poder i va proclamar oficialment la Segona República Espanyola

El govern provisional convoca eleccions a Corts constituents al dia 28 de juny i pren disposicions
d’urgència:

1. La concessió d'una amnistia general per als presos polítics

2. La proclamació de les llibertats polítiques i sindicals
3. Mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pegat les rendes.

A Catalunya guanyen les candidatures republicanes i d'esquerres → gairebé el triple del nombre
de regidors aconseguits per la dreta. La Lliga perd l’hegemonia i el gran vencedor és Esquerra
Republicana de Catalunya. El 14 d'abril Lluis Companys, el cap de llista d'aquesta formació a
Barcelona proclama la República des del balcó de l'Ajuntament. Poques hores després Francesc

1
Macià el màxim dirigent d'aquest partit, proclama la República Catalana integrada en una
Federació de Repúbliques Ibèriques

La iniciativa dels dirigents catalans no agradà al govern provisional de la República, ja que creien
que la descentralització de l’Estat i la manera com s’articularien les diferents nacionalitats
quedaria reflectit en la Constitució. Una comissió del govern provisional va demanar a Macià que
sotmeti la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts constituents, a
canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia. Per signar aquest acord amb Macià,
Niceto Alcalá Zamora es trasllada a Barcelona el 21 d'abril.

Les eleccions del 28 de juny tenen una participació molt alta i guanya una coalició d’esquerres.
Niceto Alcalá Zamora segueix com a president de la República i es nombra una comissió per
elaborar la Constitució aprovada al desembre.

1.2 La constitució de 1931

Tenia un caràcter democràtic i progressista, declarava que tots els poders emanaven del poble,
definia a Espanya com: una República de treballadors de totes les classes, que s’organitzava
en un règim de llibertat i de justícia.
• Establia els següents principis:

- L’Estat es configurava de manera integral, però s’acceptava la possibilitat de constituir

governs autònoms en algunes regions.
- El Poder legislatiu resideix en les Corts, constituïdes per una sola cambra.
- El Poder executiu recau en el govern, format pel president del govern, pel consell de
ministres i el cap del govern, i també en el president de la República, cap de l’Estat i
representant institucional.
- El Poder presidencial seria moderador (per falta de Senat). El president seria elegit per
6 anys i no podia ser reelegit immediatament. Nomenaria al cap de govern i li podia retirar
la confiança. Podia proposar a les Corts la reconsideració de projectes de llei, que segons
el seu parer podrien ser inconstitucionals. Estava autoritzat a dissoldre les Corts dos cops
i tenia poder de vet.
- El Poder judicial es confia a uns jutges independents. La justícia seria gratuïta pels més
pobres.
- Es creà un Tribunal de Garanties Constitucionals per determinar la constitucionalitat
de les lleis i fer de mitjancer en els conflictes entre el govern central i les CCAA.
- Amplia declaració de drets i llibertats a més de preocupació per temes socials.
- Igualtat absoluta davant la llei; educació, feina, no discriminació per raons d’origen de
sexe o riquesa.
- Sufragi universal i vot des dels 23 anys
- És reconeix la facultat de govern per expropiar bens socials.
- El treball és una obligació social
- Laïcitat de l’estat, divorci i matrimoni civil

La constitució no l’aproven totes les forces, els de dretes (no jodas) → en contra de la laïcitat i la
descentralització de l’estat → Provoca la dimissió de polítics catòlics del govern, Manuel Azaña
passa a dirigir el govern i Alcalà Zamora la presidència de la República.

2
1.3 Partits i sindicats durant la segona república

Les formacions d’esquerra:

1. Izquierda Republicana: Creada el 1934 a partir de la convergència del partit d’Acció

Republicana de Manuel Azaña i del Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí
Domingo. Tenien una certa implantació entre les classes mitjanes i populars i el suport
d’intel·lectuals. A Galicia → Organització Republicana Gallega Autònoma.

2. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE): Tenia influència entre els treballadors i
agrupava dos corrents: un de socialdemòcrata, partidari de consolidar el règim republicà (Julián
Besteiro i Indalecio Prieto), i un altre de revolucionari que veia a la República com el camí cap
al socialisme (Largo Caballero, secretari general de la UGT).

3. Partido Comunista de España (PCE): Fundat el 1921 de l’escissió del PSOE. Tenia un
nombre molt reduït de militants.

4. La CNT: De caire anarquista, tenia un fort arrelament a Catalunya. Tenia dues línies
d’actuació: els trentistes, que defensaven una actuació sindicalista i de caire moderat, donant
suport a la República. I un sector més revolucionari agrupat al voltant de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) que defensaven la via insurreccional i armada (Durruti, Ascaso i Joan
García Oliver)

Els grups de dreta:

1. Grups de centredreta que contribuïren a l’arribada de la República: Partit Republicà
Radical, de Lerroux i la Derecha Liberal Republicana, però es mostren contraris a les reformes
i deriven cap a posicions conservadores.
2. Els Partits conservadors i catòlics: S’enfonsen després de la proclamació de la República
només va sobreviure petits grups com: Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción
Espanyola, un nucli intel·lectual que reivindicava la monarquia catòlica i tradicional com a única
defensa davant de la revolució social. (José Maria Pemán, Ramiro de Maeztu). El gran partit
de la dreta catòlica va ser la Confederación de Derechas Autónomas (CEDA), una coalició
electoral creada el 1933 per Gil Robles (cap d’Acció Espanyola, el partit més gran) que defensava
els interessos dels grans terratinents i de l’Església.
3. Al País Basc: Els grups conservadors autonòmics representat pel PNB.
4. Grups monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo), volia acabar amb la república i
establir acords electorals amb els carlins de la Comunió Tradicionalista.

5. Grups de caire feixista: Creen el 1931 les Juntes de Ofensiva Nacional Sindicalista
(JONS), que al febrer de 1934 es fusionen amb la Falange Española (José Antonio Primo de
Rivera). ↓

Presenten tots una ideologia antidemocràtica i una defensa del nacionalisme espanyol.

3
Els partits d’àmbit català: Amb la República l’espai polític català quedà dominat per partits
d’àmbit catalanista:

1. La Lliga Regionalista: Accepta la república tot i ser de dretes. Gaudeix del suport dels
industrials catalans i grans propietaris agrícoles, el 1933 adopta el nom de Lliga Catalana1.
Resultat força reduïts.

2. Esquerra Republicana de Catalunya: Va tenir l’hegemonia Catalana al llarg de la República,

s’havia format el 1931, agrupava sectors nacionalistes radicals (Estat Català de Francesc
Macià), vell republicans com Lluís Companys, i petites formacions republicanes i nacionalistes.
El seu programa atrau als sectors de la petita burgesia, pagesia i obrers industrials. Proposa un
ampli programa de reformes socials i polítiques.

3. Partits marxistes: Representats per dos grups socialistes (Unió Socialista de Catalunya i
Federació Catalana del PSOE) Quatre grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra
Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya) Tot tenen poca
militància i poc pes polític. El 1935, el Bloc Obrer i Esquerra Comunista constitueixen el Partit
Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el 1936 els altres dos grups comunistes i els dos grups
socialistes funden el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933) → Entre el desembre de 1931 i

el setembre de 1933 el govern d’esquerres presidit per Azaña va impulsar un programa de
reformes algunes ja iniciades durant el govern provisional amb l’objectiu de modernitzar i
democratitzar la societat espanyola.

2.1 La reforma religiosa

Un dels primers objectius de la República era secularitzar la societat espanyola i limitar la
influència de l’ Església. En la Constitució ja quedava reflectida la separació Església – Estat. Es
va anunciar l’objectiu de crear escoles laiques, introduir el divorci, secularitzar els cementiris i
hospitals i reduir o eliminar les nombroses ordres religioses presents al país (els jesuïtes), acusada
de dependre d’un poder estranger, dissolta i amb els bens nacionalitzats.
En educació, és va prohibir que les ordres religioses practicar l’ensenyament. → Llei de
congregacions (maig 1933) que posava límit a les possessions de béns de les comunitats
religioses i va preveure que les ordres religioses poguessin ser dissoltes en cas que es convertissin
en una amenaça per l’Estat.

L’Església es va sentir amenaçada, veia la nova legislació com una agressió de les seves
conviccions. → Neixen avalots, anticlericals amb incendis d’edificis religiosos (11, 12 maig
1931). L’església identificava la república amb l’anarquia, creien que atemptava contra la família,
l’Església i la propietat. La jerarquia eclesiàstica (Francesc Vidal i Barraquer) manifesta la seva
oposició a la república, i les actituds hostils del Cardenal Segura, i del Bisbe de Vitòria
provoquen la seva expulsió del territori espanyol.

1
És reestructura com a partit i hi incorpora gent de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i el sector
més catòlic d'Acció Catalana que es negà a formar part del Partit Republicà Català. Mostren la seva
fidelitat al nou règim sorgit de la Segona República Espanyola i pretenien ser l'alternativa oposada a
l'Esquerra Republicana de Catalunya, de cara a les eleccions generals espanyoles de 1933,

4
2.2 La modernització de l’exèrcit → Reforma militar
El govern creia que l’exèrcit necessitava una transformació. Azaña, assumint la cartera de
defensa, president i ministre de Guerra, impulsa una reforma per a crear un exèrcit professional i
democràtic. Redueix els efectius de l’exèrcit, acaba amb la macrocefàlia2, aboleix el fur especial
dels militars, i prohibeix la tradicional intervenció castrense3 en la vida política. Promulga per
tant, la Llei de retir d’oficialitat (1931) que establia que tots els oficials en actiu havien de
prometre fidelitat a la república, però se’ls donava l’oportunitat de retirar-se amb el sou íntegre.
Es van suprimir les capitanies generals, alguns rangs tradicionals, és clausura l’Acadèmia General
Militar de Saragossa (on hi ha els sectors més propensos al colpisme), els tribunals d’honor,
premsa militar... i es va crear la guàrdia d’assalt, una força d’ordre públic, fidel a la República.
Els resultats de la reforma van ser limitats. → S’aconsegueix la disminució de les despeses de
l’exèrcit, però el pressupost dificulta la modernització de material, armament, i equipaments. La
reforma és rebuda pels africanistes com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit
la seva idea era que Azaña volia destruir-lo. → Oposició de la dreta que aprofita: Anima a una
revolta militar.

2.3 La reforma agrària → El projecte de més abast

Es volia posar fi al latifundisme existent a bona part del centre i sud d’Espanya i millorar les
condicions de vida dels jornalers. Espanya era un país eminentment agrari, el gran pes de
l’economia espanyola. Una sèrie de primers decrets que pretenien protegir els pagesos sense terres
i els arrendataris, van establir la prohibició de rescindir els contractes d’arrendament.
Es va fixar la jornada laboral de vuit hores, salari mínim, i obligació als propietaris de conrear la
terra. És crea a més → Llei de reforma agrària, aprovada el setembre de 1932, que tenia com
objectiu la modernització de l’agricultura i la millora de la situació social de la pagesia.

La llei permetia l’expropiació sense indemnització de les terres d’una part de la noblesa, mentre
que les conreades amb baixa productivitat, les arrendades sistemàticament, podien ser
expropiades però amb indemnització. L’aplicació de la Llei va ser encomanada a l’ Instituto de
Reforma Agrària (IRA) que tenia un pressupost anual per indemnitzar als propietaris i facilitar
l’assentament de les famílies pageses.

La proposta fracassa degut a la dificultat d’aplicar la pròpia llei → les hectàrees expropiades
van ser poques, i l’assentament dels pagesos és inferior al previst. La manca de pressupost per a
les indemnitzacions, les dificultats burocràtiques per l’aplicació, la lentitud, i la resistència dels
propietaris per obstaculitzar-la. La llei augmenta la tensió social.

- Els propietaris s’hi van oposar i donen suport als grups d’extrema dreta disposats a
enderrocar la República.
- Els jornalers queden decebuts amb els resultats i es veuen frustrades les esperances de
canvi dipositades en la República. Una part de la pagesia opta per posicions
revolucionàries i promou revoltes (ocupació de terres, incendis de cortijos...) demanant
un repartiment més equitatiu de la propietat agrària.

2
Un oficial per cada tres soldats (1917)
3
Conjunt específic de pràctiques associades amb els militars o els soldats en general. El concepte pot
descriure l'estil d'uniforme militar, desfilada, o fins i tot la música d'una unitat militar.

5
2.4 La reforma de l’estat centralista
És pretenia la configuració d’un Estat que permetés a les regions amb sentiments nacionalistes
proveir-se d’una organització pròpia i accedir a una autonomia. → La Constitució del 31 va oferir
el marc jurídic adequat per iniciar aquest procés i concedir a les nacionalitats històriques
institucions pròpies i estatuts d’autonomia.
Catalunya va ser la primera en iniciar aquest procés: creació de la Generalitat de Catalunya
(abril 1931) i l’aprovació de l’Estatut del 1932.

Al País Basc el nacionalistes del PNB i els carlins van redactar un projecte d’estatut (l’Estatut
d’Estella) però la seva aprovació es va retardar indefinidament perquè es considerava un projecte
confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució republicana.

L’evolució del PNB cap al centre i el seu pacte amb esquerres permeten que en plena Guerra
Civil (1936) s’aprovi un Estatut d’autonomia → És construeix un govern basc presidit per Jose
Antonio de Aguirre. Govern amb: rep. d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes.

A Galicia la consciencia nacionalista, menys acusada, i el nacionalisme, lluny de ser força política
el provoca un procés més lent. El 28 de juny del 36 és presenta un estatut, mai aprovat per corts
gràcies a l’escalat de la Guerra Civil Espanyola.

2.5 L’obra educativa i cultural

El seu objectiu era promoure una educació laica i liberal i fer que l’Estat garantís el dret a
l’educació a tota la població (1ra vegada). És posa fi a l’hegemonia de l’educació religiosa per
implantar una educació laica, obligatòria, i gratuïta. El pressupost augmenta un 50% → És creen,
en ensenyament primari 10.000 escoles amb 7.000 places per professors.
Els dirigents volent millorar el nivell cultural de la població i fent que la cultura fos un dret
majoritari → Amb intel·lectuals i artistes promouen campanyes culturals destinades a la població
humil. → Les Missions Pedagògiques, formades per estudiants, professors, i intel·lectuals
ambulants que portaven a les zones rurals, biblioteques, cors, conferències, teatre, i cinema. →
La Barraca de Lorca, un dels grups més representatius.

2.6 Les reformes laborals

L’objectiu principal de Francisco Largo Caballero des del Ministeri del Treball va ser millorar
les condicions laborals dels treballadors. Es s’aprova la Llei de contractes de treball, que
regulava la contractació col·lectiva, i la Llei de jurats mixtos, que els atorgava un poder
d’arbitratge vinculant en cas de desacord, i set dies de vacances pagades a l’any. Es va establir la
setmana laboral de 40 hores, es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de
les feines al camp, es va estimular l’augment de salaris...
Les mesures son ben rebudes pels sindicats i treballadors, però provoquen irritació entre la
organitzacions patronals i que aconsegueixen frenar projectes com la intervenció obrera en les
empreses.

6
3. La Catalunya Autònoma
3.1 La Generalitat provisional i Estatut d’autonomia de Núria de 1932
Les negociacions amb el govern provisional de la República donen lloc al govern autonòmic de
Catalunya → La Generalitat de Catalunya. La nova institució queda en mans de republicans i
catalanistes d’esquerra que assumeixen les competències de les 4 diputacions provincials.
El govern pretenia elaborar un Estatut que definís el marc institucional de l’autonomia catalana i
les competències que hauria d’assumir. Es convoca, per tant, una assemblea de representats dels
ajuntaments per escollir una Diputació provisional que rep l’encàrrec de nomenar una comissió
per elaborar l’estatut. La comissió formada per 46 membres i presidida per Jaume Carner és
reuneix al santuari de Núria i redacta un avantprojecte d’Estatut, que es volia, fos assumit per la
majoria de forces polítiques catalanes, és lliura al govern el 20/06/1931.

L’estatut partia que la República havia de ser federal i la sobirania havia de residir al poble de
Catalunya. Era de fet, un “Estat autònom dina de la República Espanyola.”

- Possibilitat de federació dels països de parla catalana.

- Establia les atribucions del poder de la República, i la Generalitat de Catalunya.
- El català és l’idioma oficial i la Generalitat assumia competències exclusives en
ensenyament, cultura, sanitat, policia, ordre públic, obres públiques, agricultura,
regulació del dret civil, tribunals de justícia, orientació territorial i règim municipal.
- Els impostos directes els gestionava la Generalitat i els indirectes l’Admin. Central.

Aprovat per un plebiscit popular el 2 d’agost de 1931. Aprovat pel 99%, el 75 % del cens. Les
dones, sense vot recullen 400.000 signatures. El 18 d’agost Francesc Macià el presenta a Madrid.

La dreta, en contra organitza mítings i manifestos en contra, campanyes de boicot... A més la

constitució del 1931, nomenava una única Sobirania espanyola, prohibien un estat federal amb
l’oficialitat del castellà i no contemplava la separació de competències de l’estat.

L’aprovació de l’Estatut a Corts, a més, es veu interrompuda per la primera sublevació militar
contra la República: el general Sanjurjo ofès per la destitució com a cap de la Guàrdia Civil
encapçala a finals d’agost un aixecament. La sublevació mal planejada i amb pocs recolzaments
és un fracàs i és detingut, jutjat i condemnat a pena de mort que se li commuta per cadena perpètua.
El fracàs del aixecament augmenta el prestigi de la República i possibilita l’aprovació de l’Estatut,
encara que canvia.

- Catalunya constitueix una regió autònoma dins l’Estat Espanyol.

- El català i el castellà ambdós llengües oficials.
- Competències compartides amb l’Estat Central.
- Conflictes entre la Generalitat i l’Estat, resoltes pel Tribunal de Garanties Constitucionals
- Atribucions més importants; ordre pública i admin. de justícia.
- Plenes competències en el dret civil català i règim administratiu.
- Creació del Tribunal de Cassació de Catalunya → Òrgan suprem d’apel·lació.

Al maig del 32, els debats parlamentaris van posar de manifest tres posicions ben definides:

1. La del Govern Central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada.

2. La dels parlamentaris catalans que van fer front comú en reclamar una autonomia àmplia.
3. L’oposició de dretes, que defensava una Espanya unitària.

7
Finalment s’aprovà el text definitiu el 9 de setembre de 1932 amb diferències amb l’Estatut de
Núria. Manuel Azaña, a favor del text.

3.2 La Generalitat Republicana

El novembre de 1932 es convoquen eleccions al Parlament de Catalunya i destaquen dos
coalicions:
- La liderada per Esquerra Republicana, que defensava un model social republicà,
progressista, laic i d’esquerra moderada.
- La formada al voltant de la Lliga, que constituïa un projecte conservador, catòlic, oposat
al reformisme social i al laïcisme de les esquerres.

La candidatura d’Esquerra Republicana guanya les eleccions amb 56 escons de 85, Lliga és
queda amb 16. Lluis Companys, president del Parlament,, Francesc Macià és escollit president
de la Generalitat fins al dia que mor, substituït per Lluís Companys fins el 1940. Macià nomena
un govern format només per conselleres del seu partit, i el juny de 1933 el Parlament aprova Un
Estatut interior a Catalunya, que regula les institucions.

3.3 La tasca del govern

Un cop aprovats, l’estatut, i els traspassos de competències, el govern autonòmic (1932 – 1934)
Que comença a governar el centredreta du a terme canvis en diversos àmbits:
En l’àmbit econòmic: Es creen els serveis d’estadística, l’ Institut d’Investigacions
Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l’agricultura es van fomentar la creació de
cooperatives i centres d’experimentació agrària i es va intentar solucionar el problema dels
rabassaires (arrendataris de vinya, rabassa morta) al voltant d’Unió de Rabassaires. S’aprova
una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i es va fer una llei
que els permetia l’accés a la propietat.

Política social: Gràcies a la Llei de bases del 34, s’intenta organitzar els serveis de Sanitat i
Assistència Social de la Generalitat, millorant la xarxa d’hospitals, d’assistència, atenció
psiquiàtrica... A més, és creen organismes de suport social; l’ Institut Contra l’Atur Forçós (ICAF)
i el Consell de Treball, l’organització dels serveis d’assistència i previsió social.

Ensenyament: Es van fundar escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, el més

representatiu l’Institut-Escola (un laboratori pedagògic). Es creen noves escoles per formar
mestres; (Normal Mixta), i es dona autonomia a la Universitat de Barcelona. Es milloren les
condicions laborals i salarials dels mestres, s’introdueix la coeducació i la laïcitat, seguint pautes
d’innovació pedagògica. S’organitzen colònies d’estiu, i s’amplia el nº de biblioteques, arxius...

Cultura: En el terreny lingüístic s’aprofundeix en la normalització de la llengua catalana i

s’incideix en la normativització i normalització de la llengua catalana. El 1932 es va publicar
el Diccionari General de Pompeu Fabra, que va ajudar a la fixació i difusió de la llengua
catalana. L’ús de català creix, i es converteix en l’eina de comunicació social (premsa) ; 27 diaris
en català. S’estableix a més el bilingüisme a les escoles catalanes.

Divisió territorial: Nova divisió territorial que introdueix un model comarcalista oposat al
provincial i definia la capital de comarca com a centre de serveis d’un conjunt de municipis.

8
S’establien 38 comarques, però aquesta divisió no va ser aprovada fins l’agost del 36, en plena
guerra civil.

4. Els problemes de la coalició republicana socialista → Tot i desvetllar en les classes

populars els desitjos de canvi, i distribució de riqueses, provoca temor i desconfiança en els
propietaris de la terra i empresaris.

4.1 Una conjuntura econòmica desfavorable

Un canvi de règim coincideix amb una depressió econòmica mundial, el Crac del 29, que fa
impossible el creixement econòmic, tot i que Espanya no tingués gaire pes econòmic
internacional. I paralitza l’emigració cap a Amèrica, que era una vàlvula d’escapament per a l’atur
crònic de les regions d’Andalusia i Galícia.
La crisi, agreuja en l’etapa republicana els problemes interns de l’economia espanyola:

- Atur agrícola - Poca competitivitat internacional

- Repartiment desigual de la terra - Dèficit de la balança comercial...

Als problemes crònics s’hi ha d’afegir els derivats de la política econòmica aplicada pel govern
republicà: el creixement de salaris industrials i agrícoles, tot i que augmenta la demanda de bens
de consum i la renda tant al camp com a la ciutat no va anar acompanyat d’un creixement de la
productivitat i això, que provoca un descontentament per part dels empresaris industrials i els
grans propietaris agrícoles, → fa disminuir els beneficis de les empreses, i les inversions privades
s’enfonsen. La coalició republicanosocialista és derrotada a les eleccions de 1933.

El govern, en política pressupostària; Proposa una disminució de la despesa pública per reduir
el dèficit de a dictadura aconseguir l’equilibri de pressupostos de l’Estat. Però la disminució de
les inversions públiques té repercussions sobre els sectors de bens d’inversió, i sobre la creació
de nous llocs de treball. → És redueix la inversió pública i privada.

4.2 La conflictivitat social

El retràs de les reformes, especialment l’agrària, provoca; la impaciència de molts treballadors,
ja que, l’augment de l’atur i l’actitud de la patronal i propietaris agrícoles dificulten qualsevol
negociació.

En aquesta situació la CNT va veure l’ocasió per al seu projecte revolucionari, i fomenta la
conflictivitat social (vagues g.) i la insurrecció pagesa, volent destruir l’ordre burgés. El 1933 als
intents revolucionaris de la CNT s’hi afegeixen els més radicals de la UGT, amb Largo
Caballero també el Partit Comunista (PCE) dirigit des de 1932 per José Díaz, la Federació
Nacional de Treballadors de la Terra.

Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de les terres augmenten progressivament. El 1932
aixecament anarquista de minaires a l’Alt Llobregat i el 1933 de jornalers a Casas Viejas
Andalusia. Això provoca assalts als ajuntaments, incendis a cortijos, registres a la propietat,
ocupació de terres, i la proclamació del comunisme llibertari. La intervenció de la Guardia civil
deixa provoca morts dels dos bàndols.

9
Aquests fets van produir un desgast en el govern d’Azaña, sobretot per les dures mesures policials
adoptades per restablir l’ordre. Crisi que aprofiten els sectors més conservadors que intenten
acabar amb el govern.

4.3 La reorganització de les dretes

Les reformes republicanes; Autonomia de Catalunya, reforma agrària, religiosa... i la conflictivitat
social disgusten les elits econòmiques, socials i ideològiques (església, grans propietaris,
organitzacions patronals...), i alguns sectors de les classes mitjanes que consideraven massa
radicals els canvis. S’organitzen al voltant de partits tradicionalistes, conservadors, i feixistes per
posar fi al govern.

Al voltant del Partit Radical d’Alejandro Lerroux es va reestructurar la centredreta

(empresaris, comerciants, propietaris agrícoles,..). També els sectors catòlics i conservadors es
van mobilitzar contra les reformes del govern republicanosocialista i això va permetre la formació
de la Confederació de Dretes Espanyoles (CEDA) creada el 1933, el seu líder José María Gil
Robles.

També grups minoritaris porten a terme una forta agitació social contra el govern del moment, el
consideraven una amenaça per a Espanya: JONS, la Falange, Renovación Española de José
Calvo Sotelo i Comunió Tradicionalista. Les accions dels partits creen una situació de temor
aprofitat per la dreta per criticar l’actuació del govern.

Alguns sectors de l’exèrcit pretenen aprofitar-se de la problemàtica, i el General Sanjurjo

protagonitza un cop d’ Estat fallit l’agost de 1923. El 1933 es va crear la Unión Militar Española
(UME), una organització clandestina de militars de dretes antireformistes, que tindrà una
participació activa en el cop d’Estat del 36.

5. El bienni conservador (1933-1935) Bienni negre → La tardor de 1933 Azaña

dimiteix, i Alcalà Zamora, president de la república dissol les corts i convoca eleccions.

5.1 Les eleccions de 1933: El govern de dretes

El 18 de novembre de 1933 es celebren eleccions legislatives; les primeres eleccions en les que
poden participar dones. Esquerra s’hi presenta desunida, republicans i socialistes amb
candidatures diferents. I els obrers, anarquistes, s’abstenen a petició de la CNT. L dreta, és
presenta unida i organitzada. El resultat? Victòria dels partits de centredreta. Comença el Bienni
negre, dos anys de govern conservador.

Les dos forces polítiques que van obtenir els millors resultats; El Partit Republicà de Lerroux,
i la CEDA de Gil Robles.

Alcalà Zamora, president de la República, davant les pretensions del CEDA de reformar la
constitució confia el govern a Lerroux. Constitueix, un gabinet monocolor que compta amb el
suport parlamentari del CEDA a canvi d’una rectificació immediata del Bienni d’esquerres.

10
5.2 La paralització de les reformes
El nou govern de Lerroux Canvia les reformes proposades per la coalició republicanosocialista.
Reforma agrària:

- Devolució de terres a la noblesa

- Anul·la la cessió de propietats mal conreades
- Total llibertat de contractació → baixada de salaris dels jornalers

Reforma religiosa: Pretén contrarestar la reforma

- Pressupost del culte i clero

- Inici de negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu

Reforma militar: Exèrcit → Llei d’amnistia

- Amnistia pels revoltats amb Sanjurjo el 1932

- Amnistia per als col·laboradors amb la dictadura de Primo de Rivera

Reforma en educació: Respecta els canvis però redueix el pressupost

Les corts paralitzen la discussió del projecte d’estatut basc. El govern central guanya enemistat
amb els nacionalistes bascos.

El gir conservador que acaba amb el projecte reformista del bienni d’esquerres té com a
conseqüència la radicalització del PSOE i UGT. L’ala esquerrana de Largo Caballero proposa
deixar de col·laborar amb forces burgeses, propugna la revolució social i s’apropa a l’anarquisme.
El 1934, per tant, neixen diverses vagues i conflictes.

5.3 El conflicte rabassaire a Catalunya

A Catalunya el Govern de la Generalitat continua amb els republicans d’esquerra. Les
contrareformes de Lerroux no eren ben vistes per la Generalitat que veien perillar el traspàs de
les seves competències i recursos econòmics necessaris.

Lluís Companys seguia aplicant una política d’esquerres. La llei més conflictiva va ser Llei de
contractes de conreu, aprovada pel legislatiu català el 1934. Aquesta llei garantia als pagesos
rabassaires l’accés a la propietats de les terres que treballaven, amb el pagament als propietaris
d’unes taxes fixades pel govern. Els propietaris organitzats entorn de l’ Institut Agrícola Català
de Sant Isidre, que comptava amb el suport de la Lliga Catalana (1933) es va mostrar contraris
al contingut de la Llei, cerquen ajuda en els conservadors, i la porten al Tribunal de Garanties
Constitucionals, que dicta la inconstitucionalitat i n’anul·la els efectes.

El govern de la Generalitat no ho va acceptar i el setembre de 1934 en va tornar a elaborar una

pràcticament idèntica. El fet, posa en evidència les grans diferències polítiques i socials, entre els
partits de drets i esquerres catalanistes (Lliga i Esquerra) i entre el Govern de la Generalitat i
el central.

11
5.4 La revolució d’octubre de 1934
Gil Robles, líder de la CEDA, va exigir l’entrada al govern de membres del seu partit i una
acció més contundent en matèria d’ordre públic. Lerroux accedeix , i el 5 d’octubre de 1934 es
va constituir un nou executiu amb tres membres de la CEDA. Esquerra ho interpreta cim una
entrada al feixisme. Vist com un perill per a la República i un risc per a les llibertats.
El i el 6 d’octubre es va convocar una vaga general proposada per UGT i amb escassa participació
de la CNT → El moviment fracassa per la poca coordinació i la declaració d’Estat de Guerra
del Govern. És a Astúries i Catalunya on el conflicte és torna greu.

Fets d’Astúries: Els minaires protagonitzen una revolució social. Els moviments insurreccionals
es van estendre entre el 5 i el 18 d’octubre de 1934. Dirigits per l’Aliança obrera (comitès
conjunts UGT-CNT). → Acord entre anarquistes, socialistes, i comunistes. Columnes de minaires
armats ocupen els pobles de la conca, prenen casernes de la Guardia Civil, substitueixen els
ajuntaments per comitès revolucionaris, que assumeixen el funcionament de transports,
subministrament, d’aigua i electricitat... Posen setge a Oviedo.

El govern envia la Legió comandada per Franco i altres unitats de l’exèrcit per sufocar el
moviment. Els revoltats van resistir alguns dies fins que foren derrotats per les forces del govern.
La repressió provoca uns 1.000 morts, molts producte d’execucions 2000 ferits i 5000 detinguts
→ Campanya de solidaritat internacional amb les víctimes.

Fets de Catalunya: Volent evitar l’entrada del CEDA al govern, el 6 d’octubre del 34 Lluís
Companys, va dur a terme un acte de força contra el govern central en proclamar la República
Catalana dins la República Federal Espanyola. I a més una aliança entre partits i sindicats
d’esquerra (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires, i comunistes) organitzant una vaga. La CNT
s’hi nega → fracàs. Reacció de l’Estat central: Declaració de l’estat de guerra i una forta
repressió, encapçalada pel general Batet, que ocupa la Generalitat. 3500 detinguts. Companys,
i els membres del seu govern, diputats que havien donat suport a la insurrecció i els dirigents
destacats d’esquerra detinguts. Azaña, empresonat.

5.5 La crisi del segon bienni

Les conseqüències de la revolució d’octubre son notables:

- La CEDA augmenta influencia en el govern, i és mostra partidària d’aplicar condemnes

amb rigor i procedir a una reorientació de la política.
- És tornen les propietats als jesuïtes.
- José Maria Gil Robles ministre de Guerra i Franco cap d’Estat Major.

El juliol de 1935 CEDA presenta un projecte de reforma de la constitució: Revisió de les

autonomies, abolició del divorci, possibilitat d’expropiació de terres.

A Catalunya: Es suspèn l’Estatut d’Autonomia, s’anul·la la Llei de contractes de conreu →

Rabassaires obligats a pagar les rendes, amb endarreriments inclosos. Desnonats de les terres i
empresonats si és resistien.

12
Esclata una crisi al govern la tardor de 1935. El Partit Radical és acusat de malversació per part
de diferents polítics radicals (Cas Nombela) i corrupció (Cas de l’Estraperlo)4. Això agreuja les
diferències de la coalició governamental.

Els radicals de Lerroux perden legitimació i és necessitava un canvi de poder. Gil Robles intenta
que el nomenin president de la república per poder aplicar la política del seu partit. Alcalà s’hi
nega, i convoca eleccions legislatives el febrer de 1936.

6. El triomf del font popular → La repressió contra les esquerres provoca que uneixin
forces, A les eleccions és foment doc coalicions, l’esquerra i la dreta.

6.1 Les eleccions de febrer de 1936 → Les crisis dels darrers governs porten a la
convocatòria d’eleccions generals el 16 de febrer de 1936.
Els partits catalanistes d’esquerres s’agrupen en el Front d’Esquerres. El seu programa
electoral es basa en l’amnistia política pels empresonats l’Octubre de 1936, el restabliment de
l’Estatut, la Generalitat, i la Llei de contractes de conreu. Donava suport al Front Popular,
una coalició formada per; Izquierda Republicana, PSOE, Partido Sindicalista, POUM i UGT.
Pretenia conquerir el poder i aplicar la legislació reformista suspesa. La CNT no va participar de
manera directa en aquesta aliança electoral però els seus militants van deixar l’abstencionisme
enrere, que va suposar un suport pel partit.
Els partits de dreta (a Catalunya) reaccionen amb la formació de El Front Català d’Ordre →
Coalició organitzada per Lliga. A la resta d’Espanya per tal de contrarestar al Front Popular la
dreta va presentar el Bloc Nacional constituït per la CEDA, republicans de dretes, els monàrquics
i els tradicionalistes.

Amb una participació del 72% del cens el Front Popular guanya les eleccions amb un 48% dels
vots. La dreta un 46,% del sufragi, i el centre un 5,4%. A Catalunya el Front d’Esquerres
aconsegueix el 59% dels vots i 41 diputats, mentre el Front d’Ordre un 41% amb 13 diputats.

Inicia un govern únicament format per republicans d’esquerra (Izquierda republicana i Unión
Republicana) → Front popular. Els socialistes i altres partits donen suport. Azaña, president, i
Santiago Casares Quiroga, cap de govern.

6.2 El front popular

- El nou govern decreta l’amnistia per a presos polítics. → Obliguen les empreses a
readmetre els obrers acomiadats l’Octubre de 1934.
- Al País Basc i Galicia s’inicien negociacions per l’aprovació de l’Estatut.
- És reprenen el procés reformista interromput el 1933.

Els radicals de la CNT defensen la necessitat d’accions revolucionaries, i un sector socialista

s’orienta cap a solucions radicals i properes al PCE. Es convoquen vagues en algunes ciutats i

4
Ruleta trucada intentada implantar a diferents casinos.

13
per demanar el millorament de les condicions laborals, i a Andalusia i Extremadura els jornalers
inicien l’ocupació de terres.

La situació és rebutjada per les dretes; Propietaris de terres s’oposen a les mesures i empresaris
industrials tanquen fàbriques, i expatrien capitals. L’església fa campanyes contra la República.

La Falange, reacciona violentament davant de les forces d’esquerra. → Clima d’enfrontament

civil i crispació política. Els grups Falangistes formen patrulles armades que inicien accions
violentes contra els líders d’esquerra.

A Catalunya és restableix la Generalitat i les seves institucions. El Parlament amb Lluis

Companys com a president. La llei de contractes torna a entrar en vigor. A Catalunya no hi ha un
enfrontament entre la dreta i l’esquerra. (Companys i ERC havien modificat els seus propòsits,
Lliga marxa cap a posicions centristes i ambdós partits és disposen a consolidar l’autonomia de
Catalunya. La CNT guanya poder davant de la FAI.)

6.3 Cap al cop d’estat

La creació d’un clima de violència a Espanya era una estratègia que afavoria els sectors decidits
a dur a terme un cop d’Estat.

En els primers moments la conspiració militar va tenir poca força fins que el General Mola s’hi
va posar al capdavant. El seu pla era organitzar un pronunciament militar simultani, cabdals
Madrid i Barcelona i donar protagonisme a l’exèrcit d’Àfrica comandat per Franco.

Per frenar els rumors colpistes el Govern canvia de destinació als generals. Franco a Canàries,
Mola a Navarra i Goded a les Balears. No els frena.

La conspiració militar era suportada per la dreta (monàrquics, carlins, falangistes...) i amb
l’aquiescència d’Alemanya i Itàlia. Que havien mantingut contactes previs i encoratjat al cop
d’estat oferint suport econòmic i militar.

El 14 de juliol esquerrans assassinen a José Calvo Sotelo (dirigent monàrquic) com a resposta de
l’assassinat al tinent Castillo que col·laborava amb milícies d’esquerra. La mort del polític
accelera els plans colpistes i la insurrecció comença al Marroc el 17 de juliol de 1936.

14
15