1.

La crisi del liberalisme

IDEES CLAU
- Conceptes nous. Defineix desastre del 98:
El desastre espanyol que va significar la pèrdua de les íntimes colònies. Provocà
la frustració de la classe política espanyola i el pessimisme dels intel·lectuals.
- La continuïtat política. Es van mantenir les bases de la Restauració
durant el regnat d’Alfons XIII? Justifica la resposta.
Al 1902, Alfons XIII va accedir al tron. La constitució de 1876 va continuar
vigent i en va mantenir el “ tron pacient”

- La crisi del Liberalisme. Quins esdeveniments van conduir a la crisi del

sistema liberal? Perquè el general Primo de Rivera va fer un cop d’estat?
Manva va voler posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i
l'administració local; Canalejas va dur a terme una política de descentralització
i l’aprovació de la ley del candado.

El 1923, per tal de protegir-se i posar fi a la guerra va demanar consentiment al

rei per fer un cop d’estat: va suspendre la Constitució, va dissoldre les corts i va
prohibir els partits polítics i els sindicats.

- El final de la monarqu. Quines forces s’oposaven a la monarquia d'Alfons

XIII? Quines mesures van prendre per arribar al poder?
El règim autoritari va començar a ser criticat per intel·lectuals, estudiants,
col·lectius obrers i grups nacionalistes.

Van signar a l’agost de 1930 el pacte de Sant Sebastià amb l’objectiu d’anar junts
a les eleccions i instaurar la república.

ACTIVITATS
1. Analitza la conflictivitat social.
- A partir de quin any es van començar a incrementar les vagues?
Van començar a incrementar entre l’any 1915 i 1917.

2. Llegeix el document 4.
a. Quins sindicats s’esmenten en el manifest?
La Unión General de Trabajadores y la Confederación Nacional del Trabajo.
 b. Quines són les causes de la vaga? Quines peticions fan els vaguistes?
Medio siglo de corrupción.
- Régimen constitucional ficticio.
- Régimen económico de miseria y despilfarro.
- Estado cultural mantenido por oligarcas.

Peticions:
- Una constitució d’un Govern provisional que assumeix els poders
executiu y moderador.
- Una constitución que prepare la celebración de elecciones sinceras de
unas Cortes Constituyentes que aborden, los problemas fundamentals de
la Constitución política del país.

c. Quina opinió tenen els governants dels vaguistes? Quina opinió tenen
els vaguistes d’ells mateixos?
Els governants opinen que els vaguistes són instruments de desordre
social.
Els vaguistes parlen d’ells mateixos com a persones que no fomenten un
desordre social.

2. Catalunya durant el primer terç del

segle XX.
IDEES CLAU
- Conceptes nous. Defineix: catalanisme polític, Mancomunitat i
noucentisme.
Catalanisme polític: És una variant del catalanisme cultural que va sorgir l'any
1830 com a moviment cultural.
Mancomunitat: L'associació de municipis s'anomena Mancomunitat. Per
assolir els seus objectius, l'Associació té personalitat jurídica pròpia. Es poden
crear de manera permanent o només durant un període de temps determinat i
per a un o més esdeveniments concrets.
Noucentisme: Va ser un moviment cultural i ideològic molt popular a Catalunya
durant les tres primeres dècades del segle XX.
Aquest moviment es caracteritza per la diversitat d'intel·lectuals i artistes del
nou segle, tot el nostre contrari als del segle anterior.

- Grups principals. Quins van ser els principals grups polítics

catalanistes?
El principal grup polític del catalanisme és la Lliga de Regionalistes, els dos
líders més importants són Enrique Prat de la Riba i Francisco Cambo.

- Evolució. Quins van ser els fets més destacats en l’evolució del
catalanisme?
1914 Constitució de la Federació Catalana.
Dictadura del general Primo de Rivera de 1925 a 1930.
La crisi política de 1917.

ACTIVITATS
3. Relaciona els textos teòrics i l’obra del catalanisme polític.
a. Què significa la frase “Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat”.
Vol dir que tot territori o país ha d’estar format pels seus propis habitants, el seu
propi govern , la seva propia economia etc.

b. Quina importància va tenir la Mancomunitat?

Aquesta va agrupar les quatre diputacions catalanes en un únic ente regional.

4. Reflexiona sobre l’obra i el pensament del catalanisme.

a. Per què va ser tant important la tasca normalitzadora del noucentisme.
Deguda a la creació de l’institut d’Estudis Catalans.

3. La segona República: u règim

democràtic.
IDEES CLAU.
- El canvi de règim. Era la primera vegada que s’expulsava un monarca en
la història recent d’Espanya? Qui va aconseguir el poder després de la
caiguda de la monarquia?
No va ser el primer, abans d’Alfons XIII van haver-ne molts altres monarques.
Una vegada caiguda la monarquia es va establir a España la segona república
on el president provisional fou Alcalá Zamora, més tard aquest esdevenir
president oficial.

- Els mitjans. Quin fet va precipitar la caiguda de la monarquia? El canvi

de règim es va fer de manera violenta? Per què?
No en va ser un únic fet, en van ser els següents:
- Descontentament popular: La monarquia d'Alfons XIII enfrontava un
creixent descontentament popular a causa de la percepció de corrupció al
govern, la manca de reformes polítiques i socials, i la creixent desigualtat
econòmica.
- Crisi econòmica: Espanya experimentava una greu crisi econòmica a la
dècada de 1930, agreujada per la Gran Depressió mundial.
- Aixecaments militars: Diversos aixecaments militars van tenir lloc a la
dècada de 1930, liderats per oficials militars descontents amb la
monarquia.

Encara que el canvi de règim a Espanya el 1930 no va ser en si mateix un

esdeveniment violent, el malestar polític, social i les tensions ideològiques i
regionals durant la transició espanyola van alimentar la violència i
l'enfrontament a diferents parts del país.

- La constitució. Quines novetats importants tenia la Constitució de 1931?

Va ser aprovada amb el consens de totes les forces polítiques? Quins
punts eren els més problemàtics?
Les novetats més importants van ser:
- La República.
- Drets i llibertat.
- Separació de poders.
- Autonomia local i regional.

La Constitució espanyola al 1931 va tenir diversos punts problemàtics que van

generar controvèrsia i tensions a l'època de la Segona República Espanyola.

- Relació entre Església i Estat

- Reforma agrària
- Autonomia regional
 - Polarització política
- Conflictes regionals i socials

ACTIVITAT
5. Analitza les eleccions a Corts constituents del juny de 1931.
- DOCUMENT 10:
a. Quins dos partits van aconseguir un nombre de diputats més gran?
Els socialistes 116 i els Radicals 90.

b. Quin dels dos partits va obtenir un nombre més petit de representants?

Els radicals van obtenir-ne menys representants.

c. Quin paper van tenir-hi els grups nacionalistes?

Els grups nacionalistes espanyols van tenir un paper important en el context de
la Segona República Espanyola i la promulgació de la Constitució de 1931.
Aleshores van sorgir a diferents punts d'Espanya diversos moviments
nacionalistes que reclamaven l'autonomia i el reconeixement de les identitats
culturals, lingüístiques i polítiques.

- DOCUMENT 11.
a. Enumera els principals partits i els líders de cada tendència política:
dreta, centre i esquerra.
Centrada: Partit Republicà liberal democratic,
D'esquerra: Izquierda Republicana
Dreta: Lliga regionalista de Catalunya
b. Creus que en les eleccions del 1931 estaven representades les principals
tendències polítiques de l’època? Justifica la teva resposta.
A l’època, tot i que amb diferències d'interessos, aquestes tendències hi eren
representades al estat.
c. Quines tendències polítiques van obtenir la majoria dels vots?
L’esquerra amb els socialistes.
 d. A quines comunitats autònomes actuals pertanyen els partits polítics
nacionalistes.
El 1931, durant la Segona República Espanyola, els partits polítics nacionalistes
a Espanya eren presents a diverses comunitats autònomes que conformen el
territori espanyol actual.
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Partit Nacionalista Basc
- Acció Republicana (Galícia)
- Partit Republicà Radical Socialista (València)

e. A quins partits polítics pertanyien els dos presidents de govern que se

citen al text de la pàgina anterior?
Manuel Azaña Díaz, també conegut com Niceto Alcalá-Zamora, va ser un polític
espanyol que, durant la seva carrera política, va pertànyer al partit reformista.

El monarca espanyol l'any 1929 va ser el rei Alfons XIII. Tanmateix, com a
monarca constitucional, Alfons XIII no pertanyia a cap partit polític concret,
perquè les funcions de la monarquia espanyola d'aquella època eren
principalment cerimonials i representatives, i no tenien cap paper actiu en la
política del partit.

f. Busca informació en enciclopèdies o a Internet sobre aquests dos

presidents de govern i escriu una petita biografia de cadascun.