TEMA 6

1- Explica el Sistema Canovista ( com funciona, cronologia, els 2 partits, semblances i diferències,
falsejaments vots (procés) constitució, oposició, partits i líders …)
Origens: Antonio Cánovas del Castillo va ser el creador del sistema la base fonamental del qual va ser el “partit
alfonsí”. Es va tractar d'un procés complex ja que primer havia d'abdicar Isabel II al seu fill (1870). “Pau i ordre”
són les paraules que resumeix aquest programa, que va atreure classes mitjanes, altes i l'exèrcit; encara que
Canovas creia que aquest últim havia de quedar al marge de la vida política. És per aquest motiu que el
pronunciament del moderat Martínez Campos a Sagunt per aconseguir la tornada d'Alfons XII no va ser ben vist
per Canovas, ja que pretenia la tornada de la monarquia per la via civil. Al Manifest de Sandhurst (1874) redactat
per Cánovas i signat per Alfons XII a l'acadèmia militar on es formava, es recollien les idees bàsiques del projecte
restaurador.
El projecte polític de Canovas defensava un sistema on la monarquia fos la seva base i els partits un instrument al
seu servei. Aquests partits, que després van fer torns al poder, van ser el Conservador, presidit per Cánovas, i el
Liberal, presidit per Sagasta.

El sistema canovista, polític espanyol Antonio Cánovas del Castillo, va ser un període a la història d'Espanya que
es va estendre aproximadament des de la dècada de 1870 fins a principis del segle XX. Aquest sistema va estar
marcat per la restauració de la monarquia a Espanya després d'un període turbulent de conflictes i canvis polítics.

1. Context: A finals del segle XIX, Espanya travessava una sèrie de crisis polítiques i socials. Havia tingut un
període llarg d'inestabilitat, amb guerres civils i canvis de govern freqüents. Això va crear una necessitat de
restaurar l'estabilitat i l'ordre al país.

2. Restauració de la monarquia: Per restaurar l'estabilitat, es va decidir tornar a tenir un rei. El 1874, Alfons
XII va ser nomenat rei d'Espanya. La monarquía, en aquest cas, era la institució que simbolitzava la unitat i
estabilitat del país.

3. Partits polítics torns: Durant el sistema canovista, es va establir un sistema de torns en què dos principals
partits polítics, el Partit Liberal i el Partit Conservador, feien torns al poder. Cada partit governava durant un
període de temps, generalment quatre anys, i després cedia el poder a l'altre.

4. Estabilitat política: Aquest sistema de torns va ajudar a mantenir l'estabilitat política en evitar canvis bruscos
al govern. Es buscava evitar els conflictes i les revolucions que havien estat comunes en el passat.

5. Restauració borbònica: El sistema canovista també va marcar la restauració de la dinastia borbònica a

Espanya amb l'ascensió d'Alfons XII al tron. La dinastia borbònica havia estat enderrocada al segle XIX, i el seu
retorn simbolitzava la restauració de la monarquia.

El sistema canovista va ser un període a la història d'Espanya en què es va restaurar la monarquia borbònica per
portar estabilitat política al país. Es va establir un sistema de torns entre els dos principals partits polítics, cosa que
va ajudar a mantenir l'estabilitat i a evitar els conflictes que havien plegat a Espanya en el passat. Aquest sistema va
perdurar durant diverses dècades i va contribuir a l'estabilitat política al país.
El sistema canovista, també conegut com el torn pacífic, va ser un període en la història d'Espanya que es va
desenvolupar principalment entre 1874 i 1923. Va ser anomenat així en honor a Antonio Cánovas del Castillo, un
influent polític de l'època.

1. Context històric:
- A mitjans del segle XIX, Espanya va passar per una sèrie de crisis polítiques, socials i militars, incloent-hi
guerres civils i canvis de govern freqüents.
- El país havia experimentat un cicle d’inestabilitat política que va incloure revolucions, pronunciaments
militars i canvis constitucionals.
- La Primera República Espanyola (1873-1874) havia estat un intent fallit destablir un sistema republicà en lloc
de la monarquia.

2. Restauració de la monarquia:
- Per restablir l'estabilitat i l'ordre al país, es va decidir restaurar la monarquia.
- Alfons XII va ser proclamat rei el 1874, marcant el retorn de la monarquia borbònica a Espanya després d'un
breu període de monarquia amadeista.

3. Torn pacífic entre partits:

- El sistema canovista es va caracteritzar per un pacte no escrit entre els dos principals partits polítics de l’època:
el Partit Liberal i el Partit Conservador.
- Aquests partits van acordar alternar-se al poder. Això significa que un dels partits governaria durant un
període de temps (generalment quatre anys) i després cediria el poder a l'altre partit, en un procés conegut com a
“torn pacífic”.
- Aquest acord es va realitzar per evitar canvis bruscos de govern, revolucions i conflictes polítics que havien
estat comuns al passat.

4. Estabilitat política i reformes:

- El sistema canovista va aconseguir mantenir l'estabilitat política a Espanya durant diverses dècades.
- Durant aquest període, es van dur a terme reformes polítiques, socials i econòmiques que van contribuir al
desenvolupament del país, com ara la Llei Electoral de 1878 i la creació del Banc d'Espanya.

5. Continuïtat del sistema:

- El sistema canovista va continuar fins i tot després de la mort d'Alfons XII el 1885 i l'arribada del seu fill,
Alfons XIII, al tron, ja que el jove rei no tenia la capacitat de governar directament a causa de la seva edat.
- El sistema es va mantenir en gran part durant més de quatre dècades, tot i que es va tornar més fràgil amb el
temps a causa de tensions polítiques i socials.

6. Declivi i fi:
- El sistema canovista va començar a enfonsar-se a partir de la dècada de 1910 a causa del descontentament social
i polític, i la creixent pressió de moviments polítics i sindicals, així com la Primera Guerra Mundial.
- El 1923, un cop militar liderat pel general Miguel Primo de Rivera va posar fi al sistema canovista i va establir
una dictadura a Espanya.
Les principals característiques dels dos partits de torn eren:
1. Partit conservador:
- Ideologia: defensors de l'ordre social i públic, dels valors establerts per l'Església i de la propietat.
- Líder: Canovas del Castell.
- Bases socials: burgesia latifundista i financera, aristocràcia i jerarquia catòlica.

2. Partit liberal:
- Ideologia: advoquen per les reformes socials, l'educació i un cert laïcisme.
- Líder: Pràxedes Mateo Sagasta.
- Bases socials: burgesia industrial i comercial, professions liberals i
funcionaris, més classes mitjanes.
- Composició: part dels progressistes, demòcrates i exrepublicans
moderats.

La Restauració a Espanya fa referència a un període de la història política del país que abasta aproximadament des
del 1874 fins al 1931. Es caracteritza per la restauració de la monarquia borbònica amb l'arribada d'Alfons XII al
tron. Durant aquest període, hi va haver importants desenvolupaments polítics que van marcar l'evolució política
d'Espanya:

1. Restauració de la monarquia (1874): El període de la Restauració va començar amb la proclamació d'Alfons

XII com a rei d'Espanya el 1874, després d'un període d'inestabilitat política i militar. Aquest va marcar el retorn
de la monarquia borbònica a Espanya.

2. Sistema Canovista (Torn Pacífic): El sistema polític durant la Restauració es va caracteritzar pel "torn
pacífic" entre els dos principals partits, el Partit Liberal i el Partit Conservador. Tots dos partits van acordar
alternar-se al poder per evitar canvis bruscos i mantenir l'estabilitat política.

3. Reformes polítiques i socials: Durant la Restauració, es van implementar reformes importants, incloent-hi la
Llei Electoral de 1878, que va establir un sistema electoral més equitatiu, i la creació del Banc d'Espanya. A més, es
van promulgar lleis que van permetre una certa modernització en àrees com l'educació i l'administració pública.

4. Problemes i tensions polítiques: Tot i l'estabilitat aparent, la Restauració va enfrontar tensions i problemes.
Hi va haver descontentament social, especialment entre la classe treballadora, i un creixent moviment obrer i
sindical. També hi va haver tensions polítiques i regionalistes, com ara el moviment catalanista i el nacionalisme
basc.

5. Reinado de Alfonso XIII: La Restauració va continuar sota el regnat d'Alfonso XIII, qui va assumir el tron el
1886. Al llarg del seu regnat, Espanya va experimentar moments d'inestabilitat política, incloent l'enfonsament
del sistema de "torn" pacífic" i l'auge de moviments polítics i sindicals d'esquerra.

6. La crisi del 1920: La dècada del 1920 va estar marcada per una crisi econòmica, social i política a Espanya. Hi
va haver disturbis i vagues, i el sistema polític de la Restauració es va afeblir encara més.
7. La Segona República (1931): La Restauració va arribar al final amb la proclamació de la Segona República
Espanyola el 1931. El rei Alfons XIII va abdicar i es va establir un nou sistema polític republicà a Espanya.

Restauració a Espanya va ser un període de restauració de la monarquia borbònica que es va caracteritzar per
l'alternança al poder dels partits Liberal i Conservador, reformes polítiques i socials, tensions polítiques i socials, i
finalment, la transició cap a la Segona República el 1931. Va ser un període d'estabilitat política en aparença, però
que en realitat amagava tensions subjacents i problemes que eventualment van portar a la fi.

Maria Cristina de Borbó (1858-1929) va exercir un paper important durant la Restauració Borbònica a Espanya,
que va començar amb l'arribada al tron del seu fill Alfons XIII el 1886. Maria Cristina va ser la mare d'Alfons XIII
i es va convertir en la Reina Mare durant el regnat del seu fill, cosa que li va atorgar influència en la política
espanyola durant aquest període.

Alfons XIII va pujar al tron d'Espanya el 1886 a l'edat d'un any, ja que el seu pare, Alfons XII, havia mort. Atès
que Alfons XIII era un nen, Maria Cristina va assumir la regència en nom seu fins que arribés a la majoria d'edat.
Durant la regència, Maria Cristina va buscar mantenir l'estabilitat política i la continuïtat de la Restauració
Borbònica. Això va implicar mantenir el sistema polític del “torn pacífic” entre els partits Liberal i Conservador.
Maria Cristina va tenir un paper important en l'educació del seu fill, que es va convertir en rei a una edat
primerenca. La seva influència a l'educació i la formació d'Alfons XIII va ser significativa.
Maria Cristina va defensar la monarquia borbònica i va treballar per enfortir-la, especialment durant els primers
anys del regnat del seu fill. A mesura que avançava el regnat d'Alfons XIII, Espanya va enfrontar tensions
polítiques i socials, incloent disturbis i agitació social. Tot i els seus esforços, María Cristina no va poder evitar
completament els problemes polítics i socials que van afectar Espanya en aquest període.
Maria Cristina va exercir la regència fins al 1902, quan Alfons XIII va assolir la majoria d'edat. Després de la
finalització de la seva regència, va continuar sent part de la família reial i va tenir un paper en esdeveniments
públics i activitats relacionades amb la monarquia.

Maria Cristina de Borbó va tenir un paper fonamental com a regent durant la minoria d'edat del seu fill Alfons
XIII i en l'estabilització de la monarquia borbònica a Espanya durant el període de la Restauració Borbònica. La
seva influència a l'educació d'Alfons XIII i el seu suport a la monarquia van contribuir a la continuïtat d'aquesta
etapa històrica a Espanya. No obstant, no va poder evitar completament les tensions i desafiaments polítics i
socials que van afectar el país durant aquesta època.

2- Explica la Guerra del 98 i la pèrdua de les colònies. Causes i conseqüències .

La crisi del 98 representa el començament de la pròpia crisi del sistema de la restauració. Mentre Europa viu
un llarg període de pau i de desenvolupament econòmic, una Espanya endarrerida i aïllada
internacionalment no serà capaç de contenir l'empenta irresistible de l'imperialisme nord-americà. A
conseqüència de la pèrdua de les nostres darreres colònies, Espanya viurà una de les crisis de consciència més
greus de la seva història: la crisi del 98.
El 98 va ser un any desastrós per a Espanya. El president Roosevelt, recolzat pel quart poder, va declarar la
guerra. La poderosa flota nord-americana va derrotar els embarcacions espanyols a la batalla de Cavite,
Filipines. Espanya va perdre les tres últimes colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines.
A) Causes del conflicte: la qüestió cubana
El 1895 es va reproduir a Cuba una insurrecció sota el denominat “crit de Baire”. Començava així
l'aixecament que el portaria a la seva independència el 1898. Alhora, a les Filipines es produïa també un
moviment emancipador.

Les causes que van conduir a aquesta situació van ser les següents:
L'incompliment per part d'Espanya del pactat al Conveni de Zanjón de 1878 va provocar el malestar dels
cubans davant la situació política, econòmica, financera i tributària de l'illa.
La incapacitat econòmica espanyola per absorbir la producció de sucre i altres productes cubans, i per proveir
l'illa de manufactures. Els cubans consideraven que l'endarreriment econòmic d'Espanya respecte altres
potències, com els Estats Units, estava impedint el desenvolupament de l'illa.
El govern espanyol no havia portat bé el problema perquè no els havia concedit un estatut d'autonomia a
temps que acontentés les seves aspiracions.
El nacionalisme popular cubà i filipí va créixer recolzat pels interessos dels Estats Units i per la dura repressió
realitzada pel govern espanyol.
Va tenir lloc el 1898 i va enfrontar Espanya i els Estats Units. Les causes i les conseqüències d'aquesta guerra
van ser significatives:

CAUSES CONSEQÜÈNCIES

1. Crisi a Cuba: Una de les principals causes de la
guerra va ser la llarga i violenta lluita per la
independència de Cuba contra el domini colonial
espanyol. La situació a Cuba era cada vegada més
inestable, i els Estats Units estaven interessats a
posar fi a la guerra i protegir els seus interessos a
l'illa.
2. Enfonsament de l'USS Maine: El 1898, el
cuirassat nord-americà USS Maine va explotar a la
badia de l'Havana, Cuba. Tot i que les causes de
l'explosió mai no es van aclarir completament, la
premsa groga nord-americana va culpar Espanya.
Això va augmentar les tensions i va contribuir a la
decisió dels Estats Units d'intervenir en el conflicte.
3. Interessos econòmics: Estats Units tenia
interessos econòmics a Cuba i altres territoris
espanyols, com Puerto Rico i Filipines. Buscaven
expandir la seva influència a la regió i protegir les
seves inversions.
1. Tractat de París de 1898: Com a resultat de la
guerra, es va signar el Tractat de París al desembre
de 1898. Espanya va renunciar als seus drets sobre
Cuba i va cedir Puerto Rico, Guam i Filipines als
Estats Units.
2. Independència de Cuba: Cuba es va convertir
en un país independent, encara que els Estats Units
van mantenir una considerable influència a l'illa.
3. Incorporació de Puerto Rico i Filipines:
Puerto Rico i Filipines es van convertir en territoris
dels Estats Units. Puerto Rico encara és un territori
no incorporat dels Estats Units, mentre que
Filipines va obtenir la seva independència el 1946.
4. Repercussions internacionals: La Guerra del
98 va tenir un impacte en la política i la percepció
dels Estats Units a nivell internacional. Va ser un
pas important en la transició dels Estats Units cap a
un paper més actiu a l'escena global.
5. Pèrdua imperi espanyol: La guerra va marcar la
fi de l'imperi espanyol a Amèrica i el Pacífic, i
Espanya es va retirar de gran part de les possessions
colonials.

Va tenir conseqüències significatives en termes de la reconfiguració dels territoris i les relacions entre les
nacions involucrades. Va canviar l'equilibri de poder a la regió i va tenir un impacte durador a la història
d'Amèrica i el món.

B) La Guerra de Cuba (1895-98)

L'aixecament cubà va ser dirigit per José Martí, que, recolzat pels camperols, va revoltar, el 1895, la part
oriental de l'illa. Després de fallar la política inicial de reconciliació, el govern i l'exèrcit espanyol va aplicar
una tàctica de guerra total; creació de línies fortificades, destrucció d'edificacions...
La prolongació de les operacions militars i la duresa de les mateixes van ocasionar les protestes dels Estats
Units. Aquests es van oferir com a mediadors en el conflicte hispanocubà i van demanar la concessió d'una
àmplia autonomia per a l'illa. Espanya va rebutjar l'oferta però va prometre que un cop acabada la guerra
concediria a Cuba una relativa autonomia política.
El president nord-americà va protestar davant del govern espanyol per la dura actuació del nostre exèrcit i va
arribar a proposar a la reina Maria Cristina la compra de l?illa per 300 milions de dòlars. Tant la Reina com el
govern espanyol es van oposar amb rotunditat perquè, a banda del deshonor, això hauria pogut suposar la
caiguda de la Monarquia i l'establiment de la República.
Però els Estats Units no van cedir en els seus objectius i, aprofitant la voladura accidental del cuirassat Maine
(vaixell de guerra americà ancorat al port de l'Havana) el 25 d'abril de 1898, van declarar la guerra a Espanya i
van exigir la renúncia espanyola a la sobirania sobre Cuba.

CAUSES DESENVOLUPAMENT I CONSEQÜÈNCIES

1. Colonialisme espanyol: Cuba havia estat una
colònia espanyola durant segles, ia finals del segle
XIX molts cubans buscaven la independència
d'Espanya i la fi del domini colonial.
2. Descontent i opressió: La població cubana,
especialment els criolls (descendents d'espanyols
nascuts a Cuba), s'enfrontava a l'opressió i la
discriminació per part del govern espanyol. A més a
més, l'economia cubana estava fortament
controlada per Espanya.
3. Lideratge de José Martí: José Martí, un líder
independentista cubà, va exercir un paper crucial
en la lluita per la independència. Va organitzar el
Partit Revolucionari Cubà i va promoure la
insurrecció contra el domini espanyol.
1. La guerra va començar el 1895 i va ser una lluita
prolongada i brutal en què els independentistes
cubans, coneguts com a mambises, van lluitar
contra les forces espanyoles.
2. Intervenció dels Estats Units: L'explosió de
l'USS Maine a la badia de l'Havana el 1898 i la
pressió dels mitjans de comunicació
nord-americans van fer que els Estats Units
intervenint en el conflicte.
3. Fi de la guerra: La guerra d'independència de
Cuba va finalitzar el 1898, amb la derrota
d'Espanya. El Tractat de París de 1898 va posar fi a
la guerra i va conduir a la independència de Cuba ia
la transferència de Puerto Rico, Guam i Filipines
als Estats Units.
4. Independència de Cuba: El Tractat de París de
1898 va reconèixer la independència de Cuba,
encara que els Estats Units van retenir certa
influència en la política cubana.

La Guerra d'Independència de Cuba va ser un conflicte que va durar diversos anys i que va culminar amb la
independència de Cuba i la posterior intervenció dels Estats Units a la regió, cosa que va desencadenar la
Guerra Hispano-Americana de 1898.