La

Restauració
Borbònica
De 1875 a 1902
Retrat del príncep Alfons amb els seus pares, Isabel II i el duc de Cadis, i fotografia amb el seu mentor el duc de Sesto.
•Alfons XII va viure entre 1857 i 1885.
Va morir de tuberculosi als 28 anys.

•Va ser coronat rei amb 17 anys, i es va

casar dos cops:

1r matrimoni amb la seva cosina Maria

de las Mercedes d’ Orleans, en l’ any
1878.
•La reina consort va mori mig any més
tard, de tifus.

2n matrimoni amb la seva cosina

segona Maria Cristina d’ Habsburg-
Lorena, amb qui va tenir tres fills. Els
dos primers fills van ser dos noies.
L´últim nasqué 3 mesos després de la
mort del rei i va ser proclamat rei
acabat de néixer: Alfons XIII.
 1. El sistema polític de la Restauració:
•Pronunciament militar de Martínez Campos i Manifest de Sandhurst,
desembre de 1874.
•Elements que integren el sistema polític: bipartidisme, torn pacífic,
Constitució, rei i exèrcit. La manipulació electoral.
•Pacte del Pardo i Regència de Maria Cristina.

2. Les forces polítiques marginades del sistema.

Índex del
tema 3. Les guerres colonials. Causes, i desenvolupament.

4. Conseqüències de les guerres colonials. Intervenció nord-

americana.

5. Les actituds polítiques i civils durant la guerra.

6. Situació econòmica: Apunts

 Inicis de la Restauració

Gener de 1874: Cop d’ estat del General Pavía

Fi de la I República

1 de desembre de 1874: Publicació del

manifest de Sandhurst, redactat per Canovas
del Castillo i signat pel príncep Alfons.

29 de desembre de 1874: Pronunciament

militar del General Martínez Campos,
proclamant a Alfons rei d’ Espanya

http://www.xtec.cat/~jrovira6/restau11/sandurst.htm Manifest de Sandhurst

 El sistema polític.

El sistema polític el va dissenyar el gran

ideòleg del règim i mentor d’ Alfons XII,
Cánovas del Castillo. Polític del partit
moderat.

Va crear a mida l’ oposició política del seu

partit, i va escollir per això a Mateo
Sagasta, per liderar el partit liberal.
 Mateo Práxedes Sagasta , polític d’
orígens progressistes. Exiliat fora del país
des de 1866 per intentar amotinar l´exèrcit
per derrocar a Isabel II, retornà després de
la Gloriosa. Creà un partit de caire
progressista, però independentment del
que portava el nom Progressista, i escollit
en 1875 per Cánovas per ser l'oposició útil
del règim.

Antoni Cánovas del Castillo, polític del

partit conservador o moderat, que s
´inicià com a tal en la Union Liberal
juntament amb el general O’Donnell i va
ser el redactor del manifest del
Manzanares de 1854.
El sistema polític de la Restauració està constituït
per:

 Bipartidisme, solament dos partit polítics poden

governar, aquests dos partits són dinàstics.
 Torn pacífic, l’ intercanvi de partits es farà per
mitjà d’ eleccions. Aquestes eleccions podien
estar manipulades. Aquest fet estava promogut
pel propi Cánovas del Castillo, ja que el
considerava imprescindible per poder mantenir el
sistema del torn.
 Constitució, creada en 1876 i que recollia tot el
marc de lleis, drets i deures del sistema polític.
 El rei, era l’ àrbitre de la política i en ell requeia
part del poder executiu.
 L’ exèrcit, institució que NO podia participar en
política com fins aquell moment, i que la seva
funció era mantenir la seguretat del país i la pau, i
pacificar els conflictes existents.
 BIPARTIDISME
Partit conservador Partit Liberal
Tots dos són dinàstics: defensors de la corona
Defensors de la constitució de 1876
Defensors de la propietat privada
Partidaris d’ un sistema unitari i centralista i l’ abolició de furs o autonomies
Representaven a una minoria de la societat
Líder fins la seva mort assassinat en 1897, Líder fins a la seva mort en 1902: Mateo
Cánovas del Castillo Sagasta
Bases socials eren l’ aristocràcia, alta Bases socials mitjana burgesia i altres
burgesia i la jerarquia eclesiàstica classes socials posicionades bé
econòmicament.
Sufragi censatari Sufragi universal
Rebutjaven la mobilitat social Creien en la mobilitat social
No creien en drets i llibertats àmplies Defensaven l’ ampliació de drets i llibertats
Estat confessional i gran suport a l’ Societat laica i sense restriccions de
Església l`Església.
 TORN PACÍFIC
Aquest consistia en l’ intercanvi del poder entre els
partits conservador i liberal, per mitjà de les
eleccions, que fins el 1891 van ser de sufragi
censatari.

Una legislatura acabava quan el rei ho deia ( o la

reina regent), i per tant no hi havia un nombre d’
anys exacte de govern. Quan el rei o la reina regent
marcaven la fi de la legislatura, es convocaven
eleccions, el rei / reina deia qui passaria a governar i
es preparava tot el mecanisme perquè sortís escollit
el partit designat.

Objectiu: evitar governs llargs que poguessin

provocar pronunciament militars o cops d’ estat, ja
que la població no era capaç d’ admetre governs
llarga d’ un mateix partit polític.
 Manipulació electoral
Patrons d
• Caciquisme: Influència de determinades persones amb poder i autoritat ´empreses
Sobre el comportament dels electors.
Propietaris
Aquesta influència es notà, sobretot, a partir del sufragi de terres
universal i es va practicar per mitjà de la persuasió i la coacció.

• Frau electoral: Trampes que adulteraven els resultats electorals i que es

coneix amb el nom de tupinada ( pucherazo en castellà)

Aquests trampes es podien realitzar de moltes i variades formes: incloure en el cens

electoral persones mortes ( doc. 3 pàgina 167) Impedir a les vives anar a votar ( doc.
2 pàgina 166 ) Alterar o canviar els resultats, Persuasió o coacció dels cacics.
Aquesta Constitució tenia un caràcter conservador i
amb certa flexibilitat, ja que havia de permetre
governar als dos partits existents: conservador i liberal.

• Àmplia declaració de drets i llibertats.

• Sobirania compartida entre el rei i les Corts, on el rei tenia
àmplies competències.
• El rei era l’ àrbitre de la política, escollia el cap de govern, era
el cap també de l’ exèrcit.
• Les Corts eren bicamerals, cambra dels diputats escollida en
eleccions general, i la del senat, integrada per persones
escollides pel rei.
• Sufragi censatari fins 1890. Després serà universal masculí.
• L’ Estat es reconeixia confessional catòlic, ja que el catolicisme
era la religió oficial de l’ estat.
• Estat de caràcter centralista, no hi havia cap mena de fur o
autonomia política o administrativa.
 El Rei
•El rei era el cap d’
estat i també tenia part
de poder executiu,
designava els senadors i
era l’ àrbitre de la
política.

•Ell designava quan

acabava un govern, qui
seria el següent
governant.

•Era també el cap de l

´exèrcit.
A la mort d’ Alfons XII, en novembre de 1885, la seva segona esposa, Maria Cristina es
convertí en regent, fins la majoria d’ edat del futur rei/na
L’ EXÈRCIT tenia un paper
fonamental en el sistema polític
canovista era la de mantenir la
seguretat del país, i la
pacificació dels conflictes per
poder permetre l’ estabilitat del
règim i el creixement econòmic.

•Per això els militars no podien

exercir a la vegada la política, Tropes liberals
així s´evitarien els cops d’ estat i
els pronunciament militars.
Tropes carlines

•Els conflictes militars durant

aquest període van ser la III
Guerra Carlina i les Guerres
cubanes i filipina.
Forces polítiques marginades del sistema
• Republicans: estaven dividits en 4 grups però tenien en comú,

a) República com a forma d´estat

b) Reformes a favor dels grups socials més necessitats
c) foment del cooperativisme
d) Separació d´Església i Estat
El nombre de representants va ser molt reduït a les Corts.

• Carlins: van quedar en un grup reduït i dividit després de la III guerra carlina, i
perquè el clergat va aproximar-se al sistema canovista. Entre 1876 i 1890 hi haurà
dos faccions una dirigida per Vázquez Mella
la dirigida per Ramon Nocedal

A partir de 1890 les dues branques s´uniren i crearen el partit Comunión Tradicionalista
amb la intenció d´esdevenir un partit de masses.
Forces polítiques
marginades del sistema
• Socialisme: El moviment obrer de caire marxista havia
generat el 1879 el 1r partit obrer: PSOE.

• Entre 1879 i 1881 va viure uns inicis clandestins.

• A partir de la permissivitat del govern liberal començà a
organitzar de forma pública associacions obreres.
• Arrelà a Madrid, Astúries i País Basc.
En altres zones del país, els obrers i camperols
eren més partidaris del republicanisme federal o de l
´anarquisme.
En morir Alfons XII i
proclamar a la reina consort
en regent, els líders dels dos
partits dinàstics van decidir
signar el Pacte del Pardo per
mantenir l’ estabilitat de
règim a partir d’ aquell
moment, i per demostrar-ho
signaren un document on
Cánovas, president del
govern en aquell moment,
renunciava al seu càrrec, i
Sagasta, en l´oposició era
nomenat president.