La Restauració i els inicis del

catalanisme (1875-1898)

Bases de Manresa

Alfons XII
1
QUE ESTUDIAREM EN AQUESTA UNITAT

1.- La Restauració borbònica.

2.- El funcionament del sistema polític.
3.- L’obrerisme.
4.- El conflicte colonial.
5.- Les conseqüències del “desastre”
6.- Els orígens del catalanisme polític.
7.- Les primeres actuacions del catalanisme.

2
3
 La restauració borbònica
Cánovas del Castillo, representant
dels monàrquics borbònics va
presentar la monarquia com l’única a
alternativa a la situació política del
Sexenni Democràtic.
El 29 /desembre/1874 Martínez
Campos va proclamar Alfons com
a rei d’Espanya. El 9 de gener de
1875 Alfons XII iniciava el seu
regnat.
El candidat, Alfons, va a anar a
estudiar a la acadèmia militar de
Sandhurst (Regne Unit) amb la
intenció de rebre una educació
castrense i que es familiaritzes amb
el sistema polític britànic.
1/desembre/1874 Alfons va publicar
un manifest en el que es
compromet a exercir la monarquia
liberal. Cánovas volia una
restauració pacífica i amb el suport
de la majoria de la població.
4

El nou règim va obtenir
dos èxits importants
Suports del règim:
terratinents andalusos i
castellans, la burgesia catalana
i basca i la jerarquia
eclesiàstica.
No podia ser una monarquia
com la d’abans, calia rebre els
suport dels contraris a Isabel II i
que havien donat suport a
Amadeu I
El 1876 derrota definitivament als
carlistes.
Cánovas aboleix els furs, però
respecta el concert econòmic.
La pacificació de l’illa de Cuba
(pau de Zanjón 1878)
Eren sectors conservadors que
veien mb bons ulls el nou règim ja
que allunyava el perill
revolucionari.
No podien acceptar la
constitució de 1845. havien de
redactar una nova constitució.
Aquesta havia d’incorporar
principis i llibertats del sexenni
5
 Constitució de 1876 Síntesi de les de 1845 i 1869

Amplies llibertats (1869), encara que podien ser més o

menys restrictives segons governessin els conservadors o
liberals.

Torna el concepte de Sobirania Compartida del rei i les

corts (1845). El rei participa de forma activa en la
política.

Poder legislatiu el té les Corts; esta formada per dues cambres: el Congrés on hi
havia un diputat per cada 50000 habitants i el Senat. El sistema electoral no es
concretava, encara que es va establir un sufragi censatari, encara que el 1890 es
va introduir el sufragi universal masculí.

No es reconeix la llibertat
Els militars perden
de culte, encara que hi
protagonisme encara que
haurà tolerància envers
tindran influència.
altres religions.

6
Torn pacífic Dos partits dinàstics (suport a la monarquia d’Alfons XII)

Conservador;
Liberal o fusionista;
Cánovas del
Mateo Sagasta
Castillo

Suports

Antics moderats i Antics progressistes

unionistes, i demòcrates,
terratinents, alta mitjana i petita
burgesia industrial i burgesia i sectors
jerarquia catòlica professionals.
Ideologia

Proteccionisme i
catolicisme Lliurecanvisme i
llibertat religiosa

7
Amb la mort prematura d'Alfons Amb la finalitat de mantenir
XII (1885), Cánovas i Sagasta l’alternança pacífica al llarg del a
signen el PACTE D’EL PARDO regència de Maria Cristina vídua
d'Alfons XII (1885-1902)

Jura de la constitució (1885) de la reina

regent, pintura de Joaquin Sorolla 8
 Funcionament del sistema polític
Entre 1876 i 1899 es van celebrar deu eleccions;
sis les guanyen els conservadors i quatre els
liberals.

A Espanya els governs no eren fruit del Quan la majoria perdia la

resultat electoral. confiança d’un sector de la
El parit vencedor rep del monarca cambra o del rei, llavors la
l’encàrrec del formar govern. minoria era l’encarregada de
governar

Llavors el president del

govern convocava
eleccions que guanyava
còmodament.

9
 Caciquisme
El falsejament de les eleccions era
acceptat pels partits polítics, el
partit que estava a l’oposició
esperava que canviés la situació
per governar.
El sistema electoral
s’estructurava a partir de dies
institucions. El ministeri de
governació i els cacics
locals.

El ministre de
Aquest membres Hi ha via els
governació elaborava
havien de sortir en cuneros, diputats
l’encasillado o
cada que no provenien de
nòmina de diputats,
circumscripció. El la circumscripció per
també hi havia alguns
partit en el govern la que havien estat
membres de
tenia majoria. escollits.
l'oposició.

Totes aquestes ordres eren

seguides de forma estricta Les trampes o TUPINADES
pels governadors civils de es feien a tot el procés
cada província. electoral.

10
Tupinades

11
 El caciquisme Els cacics eren persones o famílies que
controlaven una circumscripció determinada.
Feien servir la coacció violenta ei era
necessari (les partides de la porra)

El caciquisme va ser habitual a L'abstencionisme era molt elevat

zones urbanes i rurals. Encara (80%) dels cens. Una part
que al S-XX va ser més difícil de important de la població (75%)
controlar a zones urbanes. era analfabeta fet que facilitava
la falsificació.

12
 OPOSICIÓ POLÍTICA

 El republicanisme Progressista (Ruiz Zorrilla)

Centralista (Salmeron)
Federal (Pi i Margall)
Possibilista (Emilio Castelar)

 El socialisme PSOE (Pablo Iglesias) el 1910 obtingué el seu

primer diputat a les corts.

 El carlisme es situa a l’extrema dreta política, desapareix

quan es forma el partit integrista.

 Els nacionalismes apareix el regionalisme i el nacionalisme on

busquen identitat cultural i cert autogovern
catalanisme, PNB i Gallec
13
14
 L’obrerisme
Moviment obrer entre 1874 i 1881 Encara que amb el
entra en la clandestinitat motivat govern de Sagasta el
per la política repressiva dels 1881 la situació canvia.
governs conservadors.

Aquesta situació es aprofitada 1890 es va celebrar la

per fundar la FTRE (Federació primera diada del primer de
dels Treballadors de la Regió Maig. (jornada de 8 hores)
Espanyola)

Anarcocol·lectivistes (Bakunin)
destaquen l’acció sindical.
Anarquisme dividit
en dues tendències
Anarcocomunistes (Kropotkin)
defensen l’acció terrorista

15
 En els anys 80 es van produir
violència social en diferent llocs de
l’estat.

A Andalusia
protestes A Catalunya es va imposar la
d’inspiració propaganda pel fet (estratègia
anarquista amb terrorista). El 1893 es van produir
enfrontaments 14 atemptats amb bomba.
entre jornalers i - Contra el general Martínez
terratinents. Campos.
- Llançament de bombes contra el
Liceu.
- Contra la processó de Corpus.

En aquest context el
La repressió va ser molt dura, amb
1897 un anarquista
penes de mort, presó i deportacions en
italià assassinà a
l’anomenat procés de Montjuïc. Ple
Canovas del Castillo,
d’irregularitats jurídiques.
cap de govern
16
Els marxistes, el 1879, van
constituir l’Agrupació Socialista El 1888 es va fundar a
Madrilenya amb el líder Pablo Barcelona el PSOE i el
Iglesias. sindicat UGT

La seva implantació en el
Es va mantenir un sindicalisme
món obrer va ser lenta i fins
apolític de caràcter reformista,
el 1910 no va obtenir la
que només buscava
primera acta de diputat.
reivindicacions laborals.

També un sindicalisme
d’inspiració cristiana

Pablo Iglesias el 1910 a

Barcelona

17
 El conflicte colonial
A finals del S-XIX la feblesa
econòmica d’Espanya va provocar
que la resta de potències europees
planejaven repartir-se les colònies
espanyoles.
Els problemes de relació amb
l’illa eren els següents:
- Producció sucrera (capital
nord-americà)
- Política aranzelària del govern
espanyol
- Corrupció de l’administració
- Negativa a concedir
l’autonomia a l’illa
La situació a Cuba era
complicada, des de 1868, amb la
primera guerra d’independència,
solucionada amb la Pau de
Zanjón, la situació no havia
millorat.
Espanya no havia iniciat les
reformes proposades amb la pau,
com la concessió d’autonomia
entre d’altres.
Aquesta situació provoca
que el 1895 s'iniciés la
darrera guerra de Cuba.
18
 La repressió per part de les
El conflicte va ser encapçalat
autoritats espanyoles va ser molt
per José Martí per part dels
dura, provocant milers de morts,
cubans. Per part espanyola
fet que va desprestigiar a
per general Weyler
Espanya.

De forma paral·lela a El 1897 el govern liberal de

Filipines també Sagasta va donar l’autonomia
s’inicia un moviment a Cuba, però era massa tard.
independentista.

19
 Per interès econòmic i Les relacions entre Espanya i EEUU
estratègic els EEUU van eren tenses. El fet que va iniciar la
ajudar als independentistes guerra va ser l’esclat del cuirassat
cubans. nord-americà (Maine).

A Espanya l’opinió pública, manipulada

Les autoritats nord-americanes van
pels mitjans de comunicació, era
acusar els espanyols de
favorable a la guerra. Excepte els
l’enfonsament del vaixell i li declaren
republicans, socialistes i catalanistes
la guerra el 25 d’abril de 1898.
que eren contraris al a guerra.

La campanya militar va ser breu.

Espanya perdia Filipines, Puerto
Rico i Cuba i tota la seva flota.

20
 Les conseqüències del “desastre”
Les conseqüències van ser molt
greus des de molts punts de
vista.

El cost humà El cost econòmic va ser molt El cost polític.

Els governs elevat. - L’estat va emetre una Pel tractat de París
espanyols van gran quantitat de deute públic, Espanya va perdre tot
dedicar molts que va anar allargant en el l’imperi colonial
recursos humans temps. Per aquest motiu el (Cuba, Filipines,
i econòmics per govern va augmentar els Puerto Rico i l‘illa de
intentar guanyar impostos (tancament de caixes) Guam) El governs va
la guerra. En total - També va perdre el mercat vendre les illes
van ser reclutats colonial, les mercaderies Carolines, Mariannes
uns 250.000 espanyoles no tindran cap i Palau.
homes dels quals avantatge fiscal. Espanya passava a
van morir uns - Es va produir una repatriació ser una potència de
50.000. dels capitals segon ordre.

21
22
 El regeneracionisme
Alguns intel·lectuals liberals es van
adonar del fracàs del Sexenni i de la
Restauració i van fundar la
Institución Libre de Enseñanza
(1876) amb la que volien introduir
nous mètodes pedagògics.
Aquests intel·lectuals es van
adonar de la decadència i de
la humiliació que havia patit
Espanya, i de la necessitat de
reformes urgents.

Les paraules que es van Moviment polític reformista que defensa:

identificar amb el desastre
van ser regeneració i
regeneracionisme.
Els intel·lectuals que més es
van identificar amb el
moviment van ser: la
Generació del 98, Joaquín
Costa
-la moralització de la gestió pública,
-la reforma de l’Estat,
-el foment de la riquesa,
-l’impuls de l’ensenyament,
-la modernització del país,
-l’oblit de les glories del passat.
El regeneracionisme va A Catalunya el
tenir pocs resultats regeneracionisme
pràctics. El més evident va portar a la
va ser la creació del constitució de la
ministeri d’Instrucció Lliga Regionalista
Pública. (1901)
23
 Els orígens del catalanisme polític
El catalanisme polític apareix com
una reivindicació d’autogovern a la
primera meitat del S-XIX.
En el catalanisme van coincidir
diverses reivindicacions lingüístiques i
culturals, econòmiques i socials, i
actituds polítiques pròpies.

Per altra banda les diferències Catalunya societat

socials i polítiques entre Espanya i industrial i model urbà.
Catalunya es van anar fent cada
vegada més grans.
Espanya societat agrària

La industria catalana defensava La burgesia de la resta de

una política econòmica l’estat defensava el
proteccionista lliurecanvisme

També van influir actituds polítiques; els carlistes i el

liberalisme democràtic dels federals van criticar el
centralisme i van defensar la descentralització.
24
25
 Opcions ideològiques del primer catalanisme
El catalanisme va prendre Inicialment va ser un sentiment minoritari, un
una expressió política al llarg moviment de classes mitjanes, amb escassa
de la Restauració. presència entre la burgesia industrial, grans
propietaris agraris i classe obrera.

1.- El republicanisme federal del catalanisme progressista

Després del fracàs de la I República els republicans federals es

van reorganitzar. Valentí Almirall es va separar del Partit Federal i
es va identificar amb el catalanisme. Defensa i reivindica un Estat
Català com una realitat nacional de Catalunya (el particularisme)

Defensa un estat propi perquè Catalunya era una realitat

històrica i cultural i té dret al seu autogovern.

Defensa un catalanisme democràtic i laic (Lo Catalanisme), va

fundar el primer diari en català (Diari Català) i la primera Valentí Almirall
associació política catalanista (el Centre Català)

26
2.- El tradicionalisme catòlic del catalanisme conservador

Amb la Restauració alguns sectors eclesiàstics van evolucionar del

carlisme cap al catalanisme. El màxim representant va ser el bisbe
de Vic Josep Torres i Bages. Josep Torras i Bages

Defensaven l’autonomia, la religió, la monarquia i l’organització tradicional

de la família. Aquestes idees les van desenvolupar en l’obra La tradició
catalana i en la revista La veu del Montserrat.
Es van enfrontar amb la jerarquia de l'Església integrista i espanyolitzada.

3.- El catalanisme romàntic dels jocs florals

Va ser un grup d’intel·lectuals i escriptors liderats per Àngel

Guimerà que defensaven idees radicalment catalanistes, de
vegades independentistes, tolerants amb la religió i contraris a
participar en la política de la Restauració. Van donar veu a les Àngel Guimerà
seves idees al periòdic La Renaixença.
27
 Les primeres actuacions del catalanisme

Per iniciativa de Valentí Almirall Es va acordar la fundació del

els sectors catalanistes es van Centre Català (1882) primera
reunir en el primer congrés associació de caràcter polític.
catalanista (1880) i el segon
congrés catalanista (1883) Va fer una gran propaganda del
catalanisme, va defensar el
proteccionisme econòmic i va
presentar una candidatura a les
La primera gran acció del eleccions del 1886
catalanisme va ser la
presentació del memorial
Redactat en castellà s’expressa
de greuges al rei Alfons XII
el malestar pel menyspreu de la
(1885).
llengua catalana, es defensa el
dret civil català i es posiciona a
favor del proteccionisme.

28
 La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

El creixement del Centre Català va Aquestes tensions van

provocar tensions entre Almirall i el provocar la formació d’una
grup de La Renaixensa nova associació La Lliga de
Catalunya (1887)

L’any 1888, aprofitant la visita a La Lliga era mes

Barcelona de la reina regent els conservadora i nacionalment
membres de la Lliga van fer públic era mes radical
el document, el Missatge a la Reina
Regent, on es demana;
Més autonomia política per
Catalunya. La Lliga va fer
amb èxit una campanya per
mantenir el Dret Civil Català.
Es va mantenir fins avui dia.

29
 La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Lliga de Catalunya va
inspirar la constitució de la
Unió Catalanista (1891)
El 1892 la Unió Catalanista va
celebrar una reunió a Manresa
d’on va sorgir el document
conegut com les Bases de
Manresa (Bases per a la
Constitució Regional Catalana)
Les Bases de Manresa va ser el
programa d’autogovern del
catalanisme
Una mena de federació
d’entitats catalanistes
d’arreu de Catalunya.
Document amb elements federalistes i
tradicionalistes,
- proclamava la sobirania de Catalunya,
- defensa el dret per tenir corts pròpies,
- instituïa el català com a llengua oficial,
- competències en ensenyament i
justícia,
- derogava el servei militar,
- creació d’una policia autonòmica,
- moneda pròpia.
30
La Unió Catalanista va fer una
campanya contra la guerra de
Cuba i el 1897 va publicar un
document conegut com a
Missatge a Creta
La presencia pública del catalanisme
El catalanisme va créixer en
poc temps entre diverses
classes socials. Es va crear la
CADCI, el 1903 (Centre
Autonomista de Dependents
del Comerç i la Industria)
En aquest document es solidaritzava amb
el poble de creta que estava en guerra amb
Turquia establint una paral·lelisme entre
Catalunya i Creta. Document que va
provocar una campanya anticatalanista i la
prohibició de diaris.
Associació a mig camí entre el
sindicalisme i l'agitació cultural,
on va tenir molta activitat
La burgesia industrial es van
apropar al catalanisme al veure
efectes positius i modernitzadors
Escriptors com Àngel Guimerà i
sectors eclesiàstics van
defensar el català
31
Republicans federals
(1868)
Grup de V. Almirall

Diari Català Centre Català

(1882) Centre Escolar
(1879)
Catalanista (1886)

La Renaixença Lliga de Catalunya

Catalanistes romàntics
(1871) (1887)

Nuclis catalanistes
comarcals
(1895)
La Veu de Montserrat
Catalanistes catòlics (1878) Unió Catalanista
(1900) (1891)

32