1.

SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA:

Uns dies abans del cop d’estat de Martinez Campos, Alfons XII, estava estudiant uns
estudis militars a Angleterra (en la academia de Sandshurst). Allà elabora el manifest de
Sandshurst:

A partir de la dècada del 1840 l’absolutisme és derrotat (liberalisme representatiu com

referent model). :

- En el manifest diu, que com a bon español, segueix la tradicció catòlica d’Espanya.
Pero ell és un home del seu temps, per tant ell és liberal (si ell regna, la seva
monarquia serà constitucional). A partir d’aquest manifest, la monarquia de la
restauració, combinarà religio i modernitat. Cánovas del castillo va ser qui va
redactar el manifest (Alfons només el va firmar). Cáonvas era conservador

Fonaments del sistema polític canovista:

- Constitució conservadora del 1876: El primer que van fer els borbònics va ser
aprovar la constitució. Aquesta constitució era conservadora, ja que es basaba en el
liberalisme doctrinari = Llei i Ordre . Atorgaven llibertats sempre i que no
contradiguin al sistema.

Característica de la constitució:

- El pilar del sistema és la monarquia

- Sobirania compartida (Monarquia i el parlament-nació) Per tant la monarquia té
poder real (nomena el president del govern). A més el monarca és el cap de l’exercit.
- La religió catòlica té molta importància. La constitució estableix que España té una
religió oficial (confesional). Si tenies un altre religió, no la podies manifestar (però si
expressar) ha de mantenirse en l’àmbit privat.
- S’establiex un estat centralista (no es resepcta la diversitat cultural, territorial…).
Això serà un problema perquè sorgiran ideologies nacionalistes al país vasc i
Catalunya.
- S’estableix el dret a la propietat privada. Ja que el gran suport a la restuaració
l’exercien les clases dominants.

La corona com a poder moderador:

El monarca actua com a mediador entre les 2 tendències liberals, de tal manera que
aconseguirà estabilitat durant el temps.

Suport de les classes dominants:

Aquestes classes es beneficien d’aquest sistema, i per tant, són aquestes les que volen que
perduri el sistema. Conclusió: Aquestes classes controlen aquest estat (els presidents,
parlamentaris… provenen d’aquestes classes. ( Latifundistes (grans propietaris rurals molts
d’ells serán cacics), Gran burguesía indústrial (propietaris de les fàbriques) i Gran burgesia
finaçera) L’estat liberal que es construieix durant la restuaració és un estat liberal oligàrquic
(estat dominat per les classes dominant) I per tant no era un estat democràtic (li tenien por a
les classes dominants, i per tant es crea clima de repressió on evitaven que el poble es
revelès)

Objectius:

- Estabilitat interior i defensa de l’ordre: S’estableix el torn pacífic, manté un ordre

per tal que la clase dominant conservi el seu poder econòmic.
- Posar fi a la ingerència de l’exèrcit a la vida política: Volien acabar amb els cops
d’estat. Dos raons per els quals els militars no intervenen: Els governs de la
restaruació donen molta autonomía als militars. El pressupost militar era dels
presupostos més alts que tenia el govern, i els sous dels alts oficials eren també alts.

L'exèrcit actuava com a repressor del poble. En consequencia: Una part del poble
per tant, veu al exercit com una força repressora, a més estaven obligats al servei
militar ( i per tant si hi ha una guerra ells tenen que anar obligatoriament, i els de
clase alta podien pagar per lliurarse). (antimilitarisme)

- Pacificació del país:

- Fi de la III Guerra Carlina(1876) Desde el 1872 hi ha la tercera guerra

carlina. I quan perden es donen per vençuts (el govern de la restuaració
guanya als Carlins en el 1876)
- Fi del conflicte cubà: Pau de Zanjón(1878) En el 1868 va començar la 1a
guerra de cuba. Cuba era la colonia més importants que tenía España. El
govern de la restauració firma la Pau de Zanjón i s’acaba la guerra.

CARACTERÍSTIQUES.

● Bipartidisme: Aquests 2 partits també s’els anomenen dinàstics (ja que

defensaven el sistema de restauració). I els 2 eren partits liberals, eren els
heureus de les 2 grans tendències del liberalisme.

- Conservadors (moderats): Com a lider hi ha Canovas del Castillo: Suport social

per part de les classes dominants, suportar el poder de l'església, limitació de les
llibertats (si posen en questió el sistema).

- LIberals(progressistes): El lider és Sagasta: Suport social per part de les classes

mitjanes (les clases populars queden fora dels sitema debut a que és un sistema
oligàrquic). Partidaris de limitar la influència de l’esglèsia. Plantegen augmentar les
llibertats.

Aquests 2 partits s’anirien alternant (el torn pacífic), sense cop d’estats significants.
Quan comença el sistema, Canovas no té pressa en l’alternança en el poder. Triguen uns
anys fins que els progressistes no arriben al poder. El 1885, els 2 liders dels partits, signen
un pacte (pacte del Pardo). Aquest pacte el firmen hores abans que mori Alfons XII.
Establiexen aquest pacte perque el sistema pugui mantenir-se. Es comprometen a mantenir
aquest torn pacífic, i d’aquesta manera el sistema podria continuar funcionant. Quan el rey
mor, el que hauria de ser el succesor encara no havia nascut (Maria Cristina d’Hasburg
encara estava emabaraçada). Maria Cristina serà regena regent durant 17 anys.

Malgrat l’establiment del sufragi, la gent es sentia enganyada ja que independement del que
escollisin, els resultats ja estaven preparats. Aquest sistema per tant, va sobreviure gràcies
a la corrupció i el fraude electoral (caciquisme).

Caciquisme: Aquest sistema és vertical: Les ordres sortien del ministeri de governació, on
s’establia l’encasillado (persones que han de sortir com a diputats). Aquesta informació es
transmet als governadors civils , i aquesta als municipis (ajuntaments). Els que aplicaven
aquestes intruccions eren els cacics, les families amb més poder econòmic als municipis
(controlaven la vida rural i eren la base del sistema corrupte).

Els cacics tenien 2 mètodes:

- Coerció violenta
- Influència positiva/negativa: Si fas cas tindràs recompenses sino, tindràs
conseqüències.

Els 2 partits estaven d’acord en aquesta alternança, en els fonaments del sistema, i per això
el sistema perdura:

- La constitució
- Monarquia
- Estat Centralista
- La propietat privada

En consequencia, les clases pouplars queden exlcuides.

LES FORCES D’OPOSICIÓ:

Republicanisme: El congrés és la força d’oposició més gran (tenien alguns diputats), pero
la majoria eren conservadors i liberals. Malgrat això, no tenen posibilitat alguna de guanyar.
Els republicans defensaven les reformes socials, i continuaven amb els debats interns. Les
clases populars urbanes votaven als republicans (debut a les reformes socials). També
algunes clases mitjanas urbanes.

El principal llider va ser Pi Margall, (republicà federal). El territori on tenia més força és a
Catalunya. Del republicanisme federal catala, sorgirà el catalanisme progressitsta.

Carllins: Absolutistes, a partir de la decada del 1880, deixen de banda la insurreció armada
(canvien de estrategia). Es presenten com a partit politic, i utilitzant una proposta política
pacífica, volen extendir la seva influència en la societat). Ells están en contra de la revolució
indústrial,(. També es diuen per això tradicionalistes. El seu lema: “Déu (lo principal),
Pàtria i Rei (monarquia)- l’essència d’Espanya és la religio i la monarquia.”
Territoris on tenien més força: Pais Vasc, Navarra i Catalunya (en les zones rurals de les
3). Tenien força en aquests territoris, debut a que defensaven les lleis tradicionals de cada
territori. El carlisme era furaliste (defensaven els furs del pais vasc, navarra, i la constitució
de catalunya), ex pais vasc: podien tenir arantzels. En el carlisme català, tenim l’origen del
catalanisme conservador.

Obrerisme: Volen acabar amb el capitalisme i establir una societat comunista. Els
anarquistes volen fer una revolució i destruir l’estat (l’estat és sempre opresiu). Volen
establir una Àcracia. Els marxistes: Els obreras han de conquerir l’estat, i crear un estat
obrer

Els anarquistes són contraris a participar en eleccions i en formar partits (com a molt
sindicats). Els marxistes en canvi si serán partidaris de crear partits (partits socialistes).

Els anarquistes tenein força a Catalunya i Andalusia. Els aranquistes tenien més poder a
Espanya que els marxistes. Marxistes: Pais Vasc i Madrid.

Els anarquistes tenen més poder a catalunya i andalusia a causa de la forta

industriatliatzació que tenia catalunya, i la majoria de families andaluses eren jornaleres
(treballen les terres però no tenen propietats.

Els marxistes tenien força al pais vasc i madrid. Van crear el PSOE (1879). El fundador va
ser Pablo Iglesias. També van crear sindicats (1888) UGT

Al principi del s.XX, els marxistes i els anarquistes seran las grans forces d’oposició al
sistema.

CONFLICTE D’ULTRAMAR(1895-1898):

En aquesta època, Espanya conserva 3 colonies: a asia filipines, i al carib, puerto rico i
cuba.

Cuba:

Situació:

-Incapacitat per complir les mesures de la pau de zanjón.

-Desigualtat política entre espanyols i cubans (cubans no escullen als seus representants)
-Manteniment de l’esclavitud (fins al final de la dècada dels 80 no van suprimir la esclavitud)
-Proteccionisme de la metròpoli (Espanya) que dificulta el desenvolupament econòmic l’illa.

En la dècada del 1890, els estats units i cuba tenen relacions comercials intenses, això
perjudava a Espanya. Espanya en consequència, el que fa és establir aratzenls, i aixi
dificultant l’entrada de productes d’estats units a Cuba. Estats units com a resposta,
incentiva el sentiment independentista (ja que li interessa la independència per el llibre
comerç).
A causa d’això, es genera una insurreció armada l’any 1895.

Aquesta insurreció era protagonitzada pel PRC: José Martí (català). Quan comença la
insurreció, ells s’organitzen en guerrilles (coneixen el terreny, mai s’enfronten directament).
A aquest exercit se li anomenaven els mambises.

L'exèrcit espanyol té molta dificultat per eliminar als mambises. L’estat espanyol farà de tot
per parar-ho: utilitza tot els recursos militars i econòmics posibles. Malgrat això, no
aconsegueix frenar-la (no coneixien el terreny, malelties, clima…). Els qui anaven eren els
qui feien el servei militar (las clases populars) i per tant no era un exèrcit tant preparat.
Espanya per tant, canvia l’estratègia militar.

En el 1896, nomena un nou general de l’exèrcit a cuba (Welyer), despres de martinez

campos. “Politica de reconcentració”: eren els primers camps de concentració. Això es
tractava de enviar als camps de concentració a les families pageses cubanes. Les familes
pageses eren el suport logistic de la guerrilla (ja que les guerres es feien en zones rurals), i
per tant si els deixaven sense subministres, les guerrilles no podrien sobreviure.

Malgrat això, la política de reconcentració no té éxit. Canovas del castillo és assesinat, i per
tant el lider de l’altre partit (Sagasta), ofereix als cubans l’autonomia. Cuba es nega ya que
poden mantenir la guerra i tenen el suport d’estats units.

Les cifres oscilen entre 700.000 i 160.000 morts.

Intervenció nord-americana i derrota espanyola:

Espanya i estats units es declaren la guerra. Causa/excusa: En el febrer del 1898 hi ha

l’Iincident del Maine (un vaixell potent d’estats units). Aquest vaixell està al port de l’habana.
En una nit, el vaixell va explotar i van morir 200 soldats americans. Utiitzen aquest incident
com a excusa per declarar la guerra. Estats units abansa de declarar la guerra, li planteja a
Espanya un ultimatum: li planteja comprar l’illa. El govern espanyol no acepta, i per tant els
declara la guerra. Si el govern espanyol haguès acceptat el rendiment, els soldats
s’haguessin revelat (ja que creuen en l’honor de la pàtria). Si hi haguès un cop d’estat, el
sistema canovista haguès perillat. Espanya no tenia cap possibilitat militar contra els estats
units. Hi ha 2 grans batalles navals:

- 1898: Batalla de Cavite: Espanya perd la seva flota del pacífic: Filipines. Espanya
comtpava amb vaixells rapids, pero estats unit comptaven amb canyoneres de gran
alcanç, els quals els hi permetia dispara sense moure’s. Xifres: Espanya: 161, i
estats units 1.
- 1898: Batalla de Santiago: Perd la flota de l’atlàntic. Xifres: 371. Estats Units: 1

No els hi queda més que negociar la Pau (Pau de París), el desembre de 1898. Totes les
colonies queden fora dels estats units. Puerto Rico està associat als Estats Units, filipines
queda com a colonia, i cuba queda independent (en teoria ) pero queden controlats pels
estats units.
CRISI DEL 98:

Conseqüències del desastre:

- Crisi econòmica menor de la que es preveia: Va haver una petita crisi al principi,
però al final la pèrdua de cuba va beneficiar l’economia espanyola, per 2 raons: Es
repatria català, invertit a Cuba, i el nou capital que s’havia d’invertir de cuba,
s’invertiria a Espanya.
- Crisi política, però va contiuar el torn pacífic. Els primers anys alguns polítics
intenten fer reformes en el sistema (ja que han perdut les colonies a casua de la
naturalesa d’aquest). L’essencia del sistema malgrat això, va continuar.
- Augment de la intervenció militar en la vida política. L’exèrcit comença gradualment
a condicionar la vida política, ja que els militar culpen al govern de la pèrdua de les
colonies, i per tant tornen a pensar que ells sol els que haurien d’intervenir en la
política. El 1899, ocurreix el manifest de Polavieja, un militar: Reformar
l’adminstració perque sigui menys corrupte. I proposa una certa descentrelització de
l’estat. Això implica que Catalunya, com està industrialitzada, podria tenir
autogovern, el qual impulsaria la seva economia, i contagaria al reste d’Espanya.

- Crisi ideològica i moral: “nació decadent”, crisi en la conciencia nacional: La societat

Espanyola és conscient que Espanya és una nació en decadència, això passa
perque: ha perdut les ultimes colonies, mentre altres paisos com França i Regne Unit
están en el seu ple imperi,els altres paisos d’europa també consideren que la nació
és decadent.

Nous moviments:

Es plantejen perque espanya es una nació decadent, i proposen diferents solucions

- Regenaracionsime: Necesitat de renovar la vida política i social del país. És un

moviment liberal progressista. Per ells, la solució és Europa. Espanya s’ha de
modernitzar, i ha de ser com els altres paisos d’Europa occidental. S’ha de
modernizar desde 2 àmbits: economica i politicament. Son contraris per tant al
sistema de restuaració.

L’origen d’aquest moviment és d’abans,però al partit d’aquesta època comença a

tenir més força. El regenaracionsime prové de finals de la dècada de 1870. En el
1876 es crea la institución libre de Enseñanza (fundador és Giner de los Ríos). Tots
els professors d’aquesta instituicion defensaven el pensament filosòfic de Krause
(Kraussisme), el qual defensa que la base del progress d’una nació és l’educació.
Espanya li donava poca importància a l’educació, i més a l’exercit (més diners en un
ministeri que un altre).

La institucion libre de enseñanza defensa 3 principis:

- Educació en llibertat
- Esperit crític
- Rigor científic
Això és contrari als valors que defensava l'església catòlica. La instutcion per tan defensa
l’existència d’un estat democràtic i una educació laica.

El pensador més important dels regeneracionistes era Joaquin Costa, defensava una frase:
“Escola i rebost”. Si s’educa a la població, i es disminueixen les desigualtats socials,
espanya es modernitzara. Si es vol acabar amb el sistema de restaruació, primer s’ha
d’acabar els cacis. Joaquin Costa defenia al sistema de restuaració com a oligarquia i
caciquisme.

Generació del 98: EL més important va ser Miguel de Unamuno. Perquè espanya està en
decadencia: Ja que ha perdut la seva essència. I la seva essència es troba en el caràcter de
castella: Austera i autèntica. I els sistema de restuaració ha acabat amb aquesta. La història
real és la “Intrahistòria”, el dia a dia de la població. Volen combinar la tradició i el progrés.

La generació 98 desconfia una mica d’Europa. ja que Espanya vol combinar modernitat i
tradició, mentre que en la d’Europa s’està modernitzant massa (prefereixen el camp a les
grans ciutats).

Per Azorin, el model d’aquella època era el Japó, ja que combinen tradicions i modernitat.
“La tecnologia fa que els estats siguin potents, pero fa els pobles lliures?” -Unamuno.

Que tenen en comú? Creuen que Espanya està en decadència,i que hi ha d’haver canvis
polítics,econòmics i socials.

Això farà que a partir de principis del s.XX, començin les crisis del sistema.