Restauració borbònica (1874 - 1931) 1r període (1874-98)

➢ 1874 - 1898 —> 12/74 (pronunciament Martinez Campos). Es crea i consolida

sistema polític “restauració”. Regents: Alfons XII i Mª Cristina. Al 98, pèrdua colònies
espanyoles “Cuba i Filipines”
➢ 1989 - 1931 —> crisi sistema polític. Regents: Mª Cristina i Alfons XIII. Inclou
dictadura de Rivera (1923 - 1930). Proclamació II República Espanyola (4/1931)

Restauració acaba amb “Sexenni democràtic” i imposa retorn d’Alfons de Borbó (fill Isabel II),
per restaurar monarquia borbònica. Fets:
➢ 1/12/1874 —> Alfons signa “manifest Sanhunt“ a Londres, redactat i proposat per
Cànovas (gran defensor opció borbònica). El reconeix com a legítim rei i acepta tro
➢ 29/12/1874 —> cop d’estat general de Martinez Campos a Sagunt. Alfons proclamat
rei (Cànovas com Regent mentre no està a Espanya)
➢ 14/1/1875 —> arribada Alfons XII a Madrid

1. Bases ideològiques de restauració (sistema canovista):

Règim polític profundament conservador, monàrquic i tradicionalista, políticament
inmobilista, no democràtic, liberal en aspecte econòmic. Prioritats: estabilitat institucional,
manteniment ordre públic, pau social, exèrcit allunyat de intervenció en vida pública. Bases:
➢ Redacció nova constitució —> 1876
➢ Pacificació de país —> posant fi a guerra de Cuba i conflicte Carlí
➢ Establiment sistema polític —> bipartidisme i torn pacífic (gràcies caciquisme)

1.1 Redacció nova constitució:

➢ Caràcter —> liberal, però amb caràcter conservador (monarquia, religió, propietat)
➢ Forma govern —> monarquia constitucional
➢ Sobirania —> compartida (rei i corts), però amb amplis poders en monarca (dret a
votar lleis, nomenar ministres, convocar, suspendre i dissoldre corts sense govern)
➢ Estructura estat —> executiu (rei), judicial (tribunals), legislatiu (corts bicamerals:
senat “no electiu, proposat pel rei” i congrés “electiu, escollit per sufragi”)
➢ Sufragi —> no fix: 1878 (censatari), 1890 (masculí universal)
➢ Confessionalitat —> catòlica, però admet altres creences i cultes (privat)
➢ Declaració drets —> àmpli, però remet seva concreció a lleis ordinàries posteriors
➢ Temps vigència —> (1876 - 1923) suspesa durant dictadura Primo de Rivas (1923 -
1930). Entra en vigor a gener de 1930 fins a proclamació de 2ª republica (14/4/31)

1.2 Pacificació de país:

➢ 3ª guerra carlina (1872 - 1876) —> ofensiva liberal acabada amb presència carlina
a Catalunya (1875). Rendició total a Paris Basc i exili de Carles VII (1876). 2 sectors:
○ General cabrera —> acepten a Alfons XII i joc constitucional
○ R. Nocedal —> constitució nou partit extrema dreta i ultra càtolic (Partido
Integrista Catolico)
➢ Guerra Cuba (1868 - 1878) —> guerra 10 anys Cuba (guerra llarga) acaba amb Pau
de Zajón (1878), on promet abolició esclavitud, reformes polítiques, representació
criolls a Corts espanyoles, autonomia… Incompliment aquestes promeses provoca
insurrecció 1895 (pèrdua illa)
1.3 Establiment sistema polític: bipartidisme i torn pacífic
➢ Bipartidisme —> 2 grans partits dinàstics (defensors dinàstia borbònica) que
alternen poder de manera pacífica mitjançant desició rei i gràcies frau electoral:
○ Partit conservador —> (Antonio Cánovas del Castillo) recolzat per alta
burgesia, classes altes i grans propietaris
○ Partit liberal —> (Práxedes Mateo Sagasta) recolzat per petits i mitjans
propietaris rurals, classes mitjanes, burgesia urbana i professionals
○ En comú:
■ Acepten —> sistema corrupte i falsejament electoral
■ Defensen —> monarquia, propietat privada, estat centralista,
constitució, ordre públic i represió moviment obrer
■ Acord tàcid —> no promulgar lleis que l’altre hagués abolit al poder
○ Diferent:
■ Partit conservador —> inmobilisme polític. Defensa església, sufragi
censatari i ordre social
■ Partit liberal —> reformisme més progressista. Partidari reduir paper
església (laicisme). Defensa sufragi universal masculí

➢ Torn pacífic —> quan partit desgastat, monarca encomana govern a altre partit,
convocant eleccions, mitjà frau electoral. Ministre governació prepara llistes diputats
que arriven a governadors civils de cada provincia. Governadors civils transmeten
ordres a cacics (persones que ostenten poder econòmic en territori rural i tenen
influència sobre població) que controlen vot amb coacció, compra de vots i tupinada
(trampes per controlar sufragi i falsegar-lo, ex: difunts voten). Vida política:
○ 1875 - 1881 —> govern conservador
○ 1881 - 1883 —> govern liberal (llibertat de premsa de càtedra i expressió)
○ 1883 - 1885 —> conservador (pacte pardo “consolida alternança política”)
○ 1885 - 1890 —> parlament llarg “sagasta” (lliberació econòmica, reformisme
polític “sufragi universal 1810”, reformisme social “abolició esclavitud Cuba
1886”, llei associacions “1886”)
○ 1890 - 1892 —> govern conservador
○ 1892 - 1895 —> govern liberal
○ 1895 - 1897 —> govern conservador (anarquista asesina canovas “1897”)
○ 1897 - 1899 —> govern liberal (guerra hispano-americana “1898”)

2. Forces polítiques fora de sistema:

2.1 Derrota del carlisme (1876)
➢ Exili —> Carles VII tindrà entrada prohibida a Espanya, i s’instalarà a Venècia
➢ Integració partit conservador —> acceptan legitimitat d’Alfons
➢ Constituir-se com a partit —> Vázquez de Mella proposa “Acta Loderan” (católic,
autoritat carlina, oposat a democràcia). 1890, reorganitzat, fan assemblees locals
(cercles) i adopta nom “Comunió Tradicionalista”
➢ Formar part “escissió integrista” —> (Ramón Nocedal) “Partido Católico Nacional”,
renega aspiracions de pretendent carlí i es converteix en partit ultra càtolic. A
Catalunya, Sardà i Salvany, representant amb text “liberalismo es pecado (1884)”
2.2 Difusió de republicanisme després del fracàs de 1ª República
➢ Partit republicà possibilista —> (Emilio castelar) moderat, entra en joc de
restauració borbònica. Amb el temps s’incorpora al partit liberal
➢ Partit republicà progressista —> (Ruiz Zorilla) radicalització, opta per
inresurrecció (acció vivienda), que fracassarà i s’integrarà a partit de Salmerón
➢ Partit República centralista —> (Nicolas Salmerón) vol unificar tendències, uneix a
desencantats progressistes
➢ Partit republicà federalista —> (Pi i Maragall) principal força repúblicana a
Catalunya. Almirall deixarà partit per centrar-se en política catalana. Josep Mª Ribot,
donarà nou impuls a partit a 1883. Proposen estructura federal a Espanya

2.3 Moviment obrer

Cal retrocedir fins a regnat d'Isabel:
➢ 1883 - 1868 —> primeres manifestacions de obrerisme
➢ 1868 - 1874 —> arribada idees internacionals socialistes i anarquistes (implantació)
➢ 1874 - 1931 —> fundació de partit (PSOE) i sindicats obrers (UGT, CNT…).
Radicalització del anarquisme

2.3.1 1883 - 1868

Empobriment de pagesia i aparició de proletariat en pèssimes condicions provoquen
primeres manifestacions obreres i pageses. A Andalusia, pagesos reclamen terra que
treballen i produeixen revoltes de camperols com a protesta, obtenint fortes represàlies.

En àmbit obrer, primeres protestes tenen caràcter lúdit (moviment obrer contra màquines):
➢ Incendi fàbrica Bonaplanta —> 1835, Barcelona
➢ Asalt a Alcoi i crema de tallers —> 1821

Proletariat enten que problema no són màquines sinó repartiment de riquesa i establiment
de salaris. Comencen a associar-se. Anys 40 apareixen societats de socors mutus
(associacions obreres on es lliura quota per tenir ajuda en cas d’atur o malaltia):
➢ Associació Mútua teixidors de Bcn —> primera organització sindical. Pagament
quota per crear “caixa de resistència” i tenir sou en cas de vaga (arma principal)

1844 - 1854 (majoria edat Isabel) prohibeixen sindicats. Bienni progressista hi ha revifalla:
➢ 1854 —> vaga de selfactina, Barcelona; 1855 —> vaga general d’estat espanyol

A partir 1857 fins revolució de gloriosa, moviment obrer reprimit i associalisme prohibit

2.3.2 1868 - 1874

Llibertats polítiques de període propicien a creixement de moviment obrer i arribada a
Espanya de idees Europees (socialisme i anarquisme):
➢ 1868 —> creació de sindicat tèxtil que reuneix a filadors i teixidors

Internacionalisme de l’AIT (Associació Internacional Treballadors), primera associació

nacional que defensa a treballadors i lluita per emancipació de classe obrera, creat a Londres
(1864), per Karl Marx i Mikhaïl Bakunim:
 Marxisme: Socialisme científic (Karl Marx) Anarquisme (Mikhaïl Bakunim)
Comú - Defensen revolució per canviar societat, abolició propietat provada (passar a
col·lectiu), societat igualitaria (no classes socials) i sistemes anticapitalistes
Diferen - Lluita organitzada en partits polítics - Contra de lluita política (no partits,
t però si sindicats)
- Revolució utilitzada per conquerir
estat i convertir-lo en estat obrer - Abolició estat (no admeten autoritats)

Arribada internacionalisme a Espanya:

➢ Anarquistes:
○ 1868 —> Guiseppe Faneli (representant facció anarquista de AIT) arriba a
Espanya i difon ideals anarquistes per Bcn i Madrid, creant primers nuclis
○ Influència entre proletariat català i pagesia ansalusa
○ Identificació d’AIT amb anarquisme
○ 1870 —> primer congrés obrer a Barcelona, on es crea FRE (Federació
nacional Regional Espanyola de AIT) de caràcter anarquista

➢ Socialistes:
○ 1871 —> Paul Cofargue arriba a Madrid, creant primer nucli de socialisme
anarquista, junt a Pablo Iglesias i altres
○ 1872 —> nucli expulsat FRE. Creen Nueva Federación Madrileña (socialistes)

2.3.3 1874 - 1931

Amb arribada “Restauració”, s’ilegalitzen organitzacions obreres (etapa clandestinitat). Amb
govern de Sagasta (1881) es torna a legalitzar (quan no tingui vinculació internacional):
➢ FRE —> passa a ser FTRE (Federació Treballadors de Regió Espanyola), augmenta
nombre d’afiliats i discurssions internes (per reprresió de membres)

➢ Divisió de anarquisme —> 2 factors:

○ Anarcosindicats —> partidaris acció col·lectiva de treballadors dins de
sindicats i contraris a acció violenta
○ Anarcocomunista —> partidaris de acció revolucionaria violenta i directa,
(propaganda del fet). Responsables de molts atemptats contra personalitats
(Cánovas, Martinez Campos, bomba al liceu “1893”...). A 1897, després de
proceso de Montjuic, 5 anarquistes executats

“Nueva Federacion Madrileña” es convertí en “Agrupación Socialista Madrileña” (1887), amb

Pablo Iglesias al capdavant, adoptant el nom de PSOE (1888):
➢ 1888 —> creació UGT (Unió General de Treballadors), sindicat socialista declarat no
dependent de cap organització política. Vol millorar condicions laborals i partidari de
negociació col·lectiva, a més de vaga
➢ 1910 —> creació de CNT (Confederació Nacional del Treball), sindicat anarquista
(gran implantació a Catalunya)
3. Guerra de Cuba
Espanya mantenia imperi colonial, però debilitat econòmica i polítiques dificulten control:
➢ Africa —> franja nord de Marroc, Infi, Rio de Oro, Rio de Mimi
➢ Pacífic —> Filipines, Illes Guam, arxipielags menors (Caroline i Maienes)
➢ Carib —> Puerto Rico, occident Santo Domingo, Cuba (important economicament)

3.1 Antecedents
➢ Incompliment acords de Pau de Zajón (1878)
➢ Panorama polític a l’illa
➢ Interessos comercials i expansió imperialista de EUA

3.1.1 Incompliment acords de Pau de Zajón (1878)

Guerra 10 anys acaba amb promesa de reformes i drets per illa (autonomia, abolició
esclavitud i representació a parlament). No es compleixen per presió de comerciants
peninsulars (grans propietaris, comerciants esclaus), provocan revindicacions d’autonomia:
➢ 1893 —> govern liberal proposa reforma d’autonomista (projecte estatud), rebutjada
pels grups econòmics amb interessos per l’illa

3.1.2 Panorama polític a l’illa

Governs espanyols, mentalitat colonial respecte Cuba, Puerto Rico i Filipines (províncies de
segona). Apliquen lleis especials per explotar riqueses en benefici metròpoli. Partidaris:
➢ Partido Autonomista Cubano —> lluita per aconseguir reformes (burgesia criolla)
➢ Unión Constitucional —> no reformes (peninsulars amb interresos economics illa)
➢ Partido revolucionario Cubano —> (Jose Martí) apareix a 1893 i lluita per
aconseguir independència respecte metròpoli (autonomia insuficient). Rep suport de
EUA i liders revolucionaris de Guerra dels 10 anys (Antonio Meceo, Màximo Gomez)

3.1.3 Interessos comercials i d’expansió dels EUA

EUA gran client Cubà (compra tabac i sucre). Venda productes penalitzada per aranzels
(mesura proteccionista espanyola). Al 1891, nou impost per productes no espanyols.

President de EUA, McKindley, amenaça amb no comprar a Cuba si no retira aranzel. Canovas
no fa cas i conflicte està servit.

3.2. Insurreció
1895, inicia rebel·lió dels mambises (rebels cubans) amb el Grito de Barire (24/2) inicià
Guerra Chica (1895 - 1898). Etapes:
➢ General Martinez Campos (1895)
➢ General Valenciano Weyler (1896 - 1897)
➢ General Ramón Blanco (1897 - 1898)
➢ Esclat guerra hispano-nord-americana (1898). Intervenció dels EUA

3.2.1 General Martinez Campos (1895)

Encarregat fer front aixecament generalitzat a illa. No aconsegueix sufocar-lo, intenta
negociar sense èxit
3.2.2 General Valenciano Weyler (1896 - 1897)
Etapa més dura. Weyler aplica mesures fortament represives amb població cubana:
➢ Pena capitals per rebels —> pena de mort
➢ Camps de concentració camperols —> desplaçáts per evitar contacte amb rebels,
abandonen conreus. Extensió de fam. Mortalitat creix (300k morts de fam en 2 anys)
➢ Construcció tractats —> construccions defensives per evitar avanç de rebels (oest)

Tot i situació de terrent selvatic, establiment de guerrilles cubanes dominant territori, mal
aprovisionament de tropes espanyoles i malalties tropicals… Victòria espanyola complicada

3.2.3 Ramón Blanco (1897)

(partit liberal de sagasta) Canvia estrategia, intenta consiliació (autonomia, sufragi universal,
igualtat drets entre cubans i espanyols). Rebels amb suport EUA, no acepten

3.2.4 Esclat guerra hispano-nord-americana (1898). Intervenció dels EUA

America vol evitar que Cuba arribés a ser independent (volia controlar economia cubana)
➢ Abril, 1898 —> (port d’Havanna) explosió de “Cuirassat nord-americà Maire”

Mai es va demostrar que espanyols fossin responsables, però EUA inicia campanya de
desprestigi contra Espanya i envia ultimatum: si en 4 dies no abandona illa, esclatarà guerra
Espanya concient de superioritat americana en confrontament militar, nega culpa i no es
retira, iniciant la Guerra hispano-nord-americana. Guerra molt curta, degut a superioritat
americana. 3/7/1989 en Batalla de Santiago, flota espanyola destruïda. Parel·lament,
Filipines també deixa de ser espanyol després de Batalla de Cavita (1/3/1898)

4. Tractat de Paris (desembre, 1898)

“Pau de Paris” (espanya renúncia a Cuba, Puerto Rico i Filipines, passant a ser protectorats
americans). Venda d’illes “Mariammes” i “Carolines” a Alemanya (finalitza imperi colonial
espanyol). Molts espanyols abandonen illa de Cuba (repartiment capital) i exèrcit humiliat

5. Catalans i la Guerra de Cuba

➢ Clases benestants —> defensen espanyolitat d’illa (grans interessos econòmics i
treien molts beneficis amb explotació catalana)
➢ Clases populars —> oposició a guerra amb actituds antimilitaristes i pacifistes.
Rebutj injust a sistema de reclutament espanyol (sistema de quistes)
➢ Partit republicà federalista —> únic partit en contra. Defensa dret cubans

Amb desenvolupament autonomisme català, forces catalanes conmencen a defensar

negociació amb illa (règim autonòmic a illa)

5. Conseqüències de desastre del 98

➢ Econòmiques —> a curt plaç; poc importants per repartiment de capitals. Necessitat
de pagar deutes de guerra (tancament de caixes)
➢ Polítiques —> (poc important) intent de regenerar sistema (fracasa)
➢ Morals —> (més important) corrent regeneracionista. Espanya humiliada. Necessitat
intel·lectual i econòmica
➢ Militar —> (important) exèrcit humiliat vol canvis polítics