LA FALLIDA DEL

SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ
1898-1931
1. El reformisme
dinàstic
•1.1. Regeneracionisme:
•Derrota de 1898 = expressió simbòlica de
decadència espanyola. Intel·lectuals i polítics >
Espanya en punts + baixos d’evolució històrica.
Crisi 1898 > sobretot moral i ideològica > gran
impacte psicològic en població. Societat i classe
política > desencís i frustració x destrucció del
mite d’imperi espanyol.
•Constatació que Espanya = potència
secundària. Premsa estrangera > Estat espanyol
= “nació moribunda”, exèrcit ineficaç, un sistema
corrupte i polítics incompetents.
•Visió decadent > generalitzada en opinió
pública.> Necessari canvi polític i moral;
intel·lectuals > molt crítics, reclamen necessitat
de REGENERAR vida política i social del país.
 Crisi 1898 configura grup de literats i pensadors “Generació del 98”,
analitzen “problema d’Espanya”, sentit molt crític i to pessimista.
Filòsofs i escriptors (Unamuno, Azorín, Antonio Machado, Ramiro
de Maetzu, Pío Baroja, Àngel Ganivet...) > Espanya = profunda crisi,
única solució = regeneració del sistema, recuperació de “veritable
esperit del país” i l’acostament a Europa.

Joaquín Costa

Representant + destacat de moviment regeneracionista > l’aragonès

Joaquín Costa, “Oligarquía y caciquismo” (1901) > problema d’Espanya
en base de sistema: corrupció i caciquisme.
Defensa
*Necessitat d’enterrar glòries passades (“tancar amb set claus el
sepulcre d’El Cid”).
*Millorar situació del camp.
*Potenciar obres públiques.
*Elevar nivell educatiu i cultural, lema: “Educació i rebost”.
 1.2. Opcions del Reformisme:
Al 1902, Alfons XIII va pujar al tron. Els primers anys del regnat van veure intents de reforma

Partits torn dinàstic > “revolució des de Partits marginats (republicans,

dalt” x evitar “revolució des de baix” > socialistes, catalanistes...) > sensació
criticant frau electoral. de no aprofitar desastre del 98 x
Fins 1912, Conservadors dirigits x desbancar partits del torn > renovar
Silvela i Maura; Liberal x Canalejas. idearis i dirigents x mobilitzar opinió
pública.

Alfons XIII
 1.3. El reformisme conservador:

Antonio Maura, líder Conservador,

intentà crear nova classe política
amb suport de “masses neutres”.
Volia estat fort i eficaç, evitar
caciquisme i ascens de classes
populars.

- Llei d’administració local i Llei electoral amb vot obligatori, x posar fi a caciquisme, sense èxit.
- Intenta integrar catalanisme amb mesures proteccionistes i donant + autonomia a ajuntaments i diputacions.
- Crea Institut Nacional de Previsió, millora legislació laboral, protecció d’accidents de treball, condicions de
treball de dones i nens, descans dominical i vagues.
- Impuls a política exterior > intervenció al Marroc.
- Xo caràcter autoritari, manca d’entesa amb liberals i, sobretot, repressió de Setmana Tràgica > fi de la seva
etapa de cap de govern.
 1.4. El reformisme liberal:
- Plantejà separació Església–Estat > “ley del candado” atura entrada de nous ordes religiosos.
- Reformà sistema d’impostos, substituint el de consum x un progressiu sobre rendes.
- Reformà Llei de reclutament (obligatori en temps de guerra i sense redempció).
- Promulgà lleis de millores laborals (sobre treball femení i contractes laborals).
- Elaborà projecte de Llei de Mancomunitats (associació de diputacions provincials).
- Assassinat de Canalejas x un anarquista (1912) > fi reformisme des dalt, agreuja crisi del torn
dinàstic.

Nou líder José Canalejas, de

tendència + progressista del
Partido Liberal > nou intent
reformista. Des de 1910,
intentà atreure sectors
populars.
 2. FORCES POLÍTIQUES
D’OPOSICIÓ
2.1. El nou republicanisme d’Unió Republicana:
- Nou segle > nou republicanisme reformista que agrupava part de les classes mitjanes i populars, cert èxit en zones
urbanes, amb + llibertat d’expressió i - caciquisme. 1903 > neix Unión Republicana, coalició de varis grups entorn de
Salmerón, volia proclamar la República restaurant la constitució de 1869. Algun èxit electoral a Madrid, València i
Barcelona (on començava a destacar Lerroux).
2.2. Republicanisme lerrouxista:
- Alejandro Lerroux, periodista i polític d’origen andalús establert a Barcelona > retòrica populista i discurs radical,
demagògic i anticlerical (suposadament revolucionari) > va atreure amplis sectors de classes populars fent ressò de les
seves demandes (jornada de 8 hores). Lerroux acusà catalanisme de burgès i clerical, contrari a mov obrer; 1907: Unión
Republicana s’acostà a catalanisme (Solidaritat Catalana), Lerroux fundà Partido Republicano Radical (1908) > seguiment
important fins Setmana Tràgica > perd influència, marxa a Madrid i modera molt el discurs.

Nicolás Alejandro
Salmerón Lerroux
 2.3. El socialisme:
• PSOE defensava acció política i aliança amb republicans (Conjunción Republicano-socialista).
• Incrementà el nombre d’afiliats amb el lideratge de Pablo Iglesias, Julián Besteiro, Indalecio
Prieto i Largo Caballero, cap del sindicat UGT.

Pablo Iglesias

Julián Besteiro Indalecio Prieto Largo Caballero

• Arran de revolució soviètica > fort

debat intern > escisió al 1921,
originant Partit Comunista d’Espanya
(PCE) de José Díaz i Dolores Ibárruri.
• La federació catalana del PSOE
s’escindí creant la Unió Socialista de
Catalunya (USC).

José Díaz Dolores Ibárruri

 2.4. De carlisme a tradicionalisme:
• A principis del s XX, el carlisme i integrisme de Ramón Nocedal sempre tenien representació.
• A la 1a Guerra Mundial, els germanòfils de Juan Vázquez de Mella van fundar el Partido Tradicionalista.
• Amb la República, carlins, integristes i tradicionalistes es van unificar la Comunión Tradicionalista.

Ramón Nocedal
Juan Vázquez
de Mella

2.5. El nacionalisme basc:

• s XX: Partit Nacionalista Basc incrementa
el seu pes > 1911 crea sindicat Solidaritat
de Treballadors Bascos.
• 1916 s’anomena Comunió Nacionalista
Basca, modera el to x atreure industrials.
• 1 Sector autonomista i 1 independentista:
Aberri >1930: s’ajunten de nou sota sigles
PNB.
Sabino Arana
 3. L’OBRERISME ANARQUISTA A
CATALUNYA:
• X consolidar anarquisme i abastar territori espanyol > sindicat barceloní Solidaritat Obrera > creació de
Confederació Nacional de Treball CNT basada en: Independència de burgesia i Estat; Revolució x enderrocar
capitalisme; apoliticisme > abstencionisme. Incidència a Catalunya, Andalusia, València, Aragó, menor en Astúries,
Madrid i País Basc.
• Prohibida entre 1911 i 1914 x intent d vaga general revolucionària.
• 1918 > Congrés de Sants > acord x acció directa quan fos necessari.
 4. SETMANA TRÀGICA I CONSEQÜÈNCIES
• 4.1. La política colonial al Marroc:
• Després del 98 > Interessos econòmics + voluntat d restablir prestigi d’exèrcit > reactiven política colonial: Conferència
d’Algesires (1906) i Tractat Hispanofrancès (1912) > protectorat a Marroc.
• Espanya obté: Rif, Sidi Ifni i Río de Oro, tribus berebers no d’acord > cabiles ataquen, obligant a mantenir presència militar.
• 1909 > rifenys derroten espanyols al Barranc del Llop; x evitar pèrdua d Melilla, govern > enviar reservistes, molts casats
 Ferrer i
Guàrdia

• 4.2. La Setmana
Tràgica de Barcelona:

• Enviament reservistes (famílies humils, molts casats) > moviment de protesta popular, suport: anarquistes, socialistes i
republicans, Solidaritat Obrera + suport UGT i republicans > vaga general.
• Revolta > antimilitarista i anticlerical, barricades i enfrontaments amb forces d’ordre > incendien 80 establiments religiosos.
Declarat estat de guerra > enviats reforços x reprimir manifestacions > radicalitza la insurrecció.
• Conflicte = 1 setmana > + d 100 morts, 300 ferits i + d 100 edificis destruïts. Repressió molt dura, centenars de detinguts,
consells de guerra i condemnes a mort, entre ells el fundador de l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia (era innocent!)
• 4.3. Conseqüències polítiques:
• Repressió de Setmana Tràgica uneix Liberals i republicans contra govern (“Maura, no!”) > Alfons XIII donà govern a
Canalejas > intent reforma des de dalt, fins a la mort en atemptat (1912).
• Sense líders > partits dinàstics afeblits. Comte de Romanones i Santiago Alba disputa x direcció liberal > inestabilitat
permanent. Conservadors perden Eduardo Dato en atemptat (1921).
• Oposició > reorganitza: Lerrouxisme desacreditat x paper ambigu en Setmana Tràgica, molts obrers > anarcosindicalisme;
Republicanisme enfortit > Conjunción Republicanosocialista + creació d partit moderat, Partido Reformista.
• Solidaritat Catalana trencada x suport de Lliga Regionalista a repressió i x augment de catalanisme republicà.

Partido Reformista,
de Melquiades Álvarez

Romanones Santiago Alba

 5. SOLIDARITAT CATALANA I LA MANCOMUNITAT
• 5.1. La candidatura de Solidaritat Catalana:
• Catalanistes al Congrés > hostilitat; govern i premsa > campanya en contra. X 1 acudit considerat ofensiu, militars assalten
seu de revista Cu-cut! i la Veu de Catalunya (1905) > Govern suspèn publicacions i elabora Llei de jurisdiccions > posa sota
jurisdicció militar ofenses contra exèrcit, pàtria i símbols.
• Rebuig a la Llei > origen de Programa del Tívoli > creació d Solidaritat Catalana (1906), coalició d Carlins, Republicans
federals i Lliga Regionalista; defensa donar a Catalunya autogovern i derogar Llei de jurisdiccions. Èxit en eleccions
provincials i generals, xo discrepàncies ideològiques (republicans - conservadors) els afebliren, Setmana Tràgica > punts de
vista oposats, es dispersà.
 • 5.2. La Mancomunitat de Catalunya:
• President de Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, proposà a govern mancomunar les quatre diputacions.
Canalejas elaborà projecte > aprovat x Congrés(1912); xo assassinat el mateix any i bloqueig de Senat l’aturen.
• Govern conservador Dato > decret que autoritza amb finalitat administrativa. > Mancomunitat de Catalunya constituïda 6
abril 1914, mateix pressupost q Diputacions provincials. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch > presidents.
• Mancomunitat actuà en 2 línies: *Crear infraestructura d serveis públics i administratius x potenciar economia, i
*Fomentar llengua i cultura catalana amb projecte cultural i educatiu > renovació pedagògica (mètode Montessori), creen
Escola Industrial, del Treball i de funcionaris públics; + Biblioteques Populars, Escoles Experimentals i Estudis Normals x
preparar quadres tècnics x indústria i comerç.

La Mancomunitat
de Catalunya

l’Escola Industrial
6. LA CRISI DE 1917
1914: 1a Guerra Mundial > conflicte a quasi tota Europa > economia paralitzada x guerra. Espanya neutral > no en guerra,
xo no al marge d’efectes; Guerra > “tema de moda”, llibres, diaris, conversa. Posicionament: classe alta, militars, propers
al poder i monarquia > germanòfils, a favor de Potències Centrals (règims dictatorials). Classes mitjanes, burgesia,
intel·lectuals > aliadòfils, partidaris d’Aliats (règims democràtics).
Nivell econòmic: guerra = creixement. Espanya > proveïdor, es guanyen molts diners. Xo no beneficia a tothom.
Empresaris + burgesia obtenen beneficis i s’enriqueixen, alguns molt; xo no reinvertiren x fer-les + competitives acabant la
guerra. Els beneficis només van fer + rica la burgesia en la guerra. X això es diu etapa de creixement especulatiu.

germanòfils

creixement especulatiu
aliadòfils
 Dato

1917: grans beneficis empresarials > pugen molt preus xo menys els sous > descontentament obrer.
CNT i UGT convocaren vagues. Govern Dato suspèn garanties constitucionals, clausurà Corts i
imposà censura de premsa; a l’estiu > crisi generalitzada:
o Conflicte obrer: convocatòria de vaga general.
o Conflicte militar: malestar d’oficials x sistema d’ascensos, formant-se “juntes de defensa”.
o Conflicte polític: Assemblea de Parlamentaris catalans, convocats x Lliga Regionalista, es va
estendre a tots els parlamentaris espanyols, demanaven nou govern, Corts Constituents, fer
Constitució i descentralitzar Estat.
Repressió molt dura: vaga sufocada x exèrcit (consells de guerra i presó); “juntes de defensa”
desfetes; reunió parlamentària, prohibida i dissolta x Guàrdia Civil. La por a revolució social va fer
recular exèrcit i burgesia. Fracàs de la vaga > allargà el sistema 5 anys, xo obligà al rei a formar
govern de concentració, presidit x García Prieto (conservadors, liberals, reformistes i la Lliga).

“juntes de defensa”
vaga general l’Assemblea de Parlamentaris

García Prieto
 7.1. Crisi econòmica i agitació social:
Final Gran Guerra > reducció d’exportacions > forta crisi, sobretot Catalunya > vagues, conflictes i pistolerisme.
1919: Gran vaga iniciada a l’empresa d’electricitat a BCN “La Canadenca” > 1 mes i mig sense llum ni transport públic > forts
enfrontaments, exèrcit ocupa fàbrica i militaritza treballadors. Finalment acord amb patrons > readmissió d’acomiadats,
alliberament detinguts, augment de jornals i jornada de 8 hores.
la Canadenca

Els anys del pistolerisme. La patronal incomplí readmissió dels

acomiadats, reinici del conflicte. > dura resposta de patronal,
creació del Sindicat Lliure (bandes de pistolers a sou x
assassinar dirigents obrers), x restar força a CNT i el locaut
(tancament d’empreses).
 Patronal demana mesures de força > Govern nomena General Martínez Anido governador civil
de Catalunya i el general Milans del Bosch capità general de Catalunya:
*Exerceixen una forta repressió contra els sindicalistes.
*Protegeixen els pistolers de la patronal.
*Posen en pràctica la llei de fugues que permetia disparar detinguts que intentessin fugir.

Martínez Anido Joaquin Milans del Bosch llei de fugues

 E. Dato
F. Layret

Obrers reaccionen, grups vinculats a CNT (Los Solidarios) > atempten contra
autoritats, patrons i forces d’ordre > fase coneguda com pistolerisme.
Entre 1916 i 1923 > 800 atemptats, entre les víctimes: Francesc Layret, advocat,
Eduardo Dato, cap del Govern, i Salvador Seguí (el Noi del Sucre) –sindicalista-.
Autoritats militars controlen situació > forta repressió.
Entre 1919 i 1922 Catalunya > estat d’excepció.
Salvador Seguí
 Entre 1918 i 1921: al sud d’Espanya mobilització rural, socialista i anarquista, s’ocuparen terres i ajuntaments seguint
l’exemple rus, (trienni bolxevic). El govern declarà l’estat de guerra, empresonà líders i il·legalitzà les organitzacions.

7.2. Descomposició política i projecte d’Estatut:

Governs de concentració, com Govern Nacional de Maura > no van funcionar x divergències
entre ells. De 1917 a 1923: 14 governs, cap durà més de 8 mesos. Sense majoria x aprovar
pressupostos > governaven x decret-llei, suspenent garanties constitucionals i dissolent Corts.
A Catalunya: Lliga, republicans nacionalistes i Mancomunitat > campanya x autonomia (1918),
presenten projecte d’estatut, àmplies competències > mal rebut x govern i x rei > ho veien com
un perill de trencament.
En aquest ambient > Lliga decidí donar suport al govern central i ajornar la reivindicació.
7.3. El problema del Marroc:

Empreses, “africanistes” i rei > mantenir domini

del protectorat, xo opinió pública no veia clar
intervenir en zona pobra i risc de guerra.
1921: exèrcit avança des de Melilla > mal dirigit >
desastre d’Annual > retirada i 13.000 morts,
inclòs general Silvestre.
Impacte terrible > protestes canalitzades x
republicans i socialistes > reclamen abandonar
Marroc i responsabilitats.
Comissió presidida x general Picasso
els “africanistes” >irregularitats i corrupció en exèrcit d’Àfrica.

general Silvestre

general Picasso
8. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
8.1. Fallida del règim constitucional:
el rei accepta la dictadura
Miguel Primo de Rivera
Intent de vaga general fallit
García Prieto intenta reforma: democratitzar
sistema, reduir influència d’església, limitar el rei, i
noves relacions laborals. Rei, exèrcit i església es van
oposar.
Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya
> cop d’Estat (13.set.1923), demanà al monarca
poder x militars. El rei no el va destituir > govern
dimiteix.
El colpista es justificà culpant els polítics de
desgovern: anuncià regeneració política, eliminar
caciquisme i corrupció, recuperar ordre públic,
acabar amb conflictivitat obrera i garantir unitat
davant ascens del catalanisme.
Burgesia, part de classes mitjanes i rei > accepten
dictadura com solució a la crisi; població reacciona
amb indiferència i accepta el cop, suposant que era
temporal.
Només s’oposà CNT > intent de vaga general fallit.
 8.2. El Directori militar (1923-1925):
Primo de Rivera > nomenat president de nou govern militar, el Directori > Declara estat de guerra, suspèn Constitució, dissol
Parlament, il·legalitza partits i sindicats, prohibeix símbols catalanistes i restringeix ús del català a l’àmbit privat.
Dissolució d’Ajuntaments > nous estatuts municipals > juntes de vocals de grans contribuents > substitució de cacics locals x
nous q obeïen autoritat militar.
Política d’ordre públic molt repressiva, sobretot contra CNT > prohibit vagues i manifestacions, empresonant de líders obrers.
Repressió > reduí conflictivitat laboral, violència social i pistolerisme. Legislació social regulà treball de la dona, impulsa
construcció d’habitatges x obrers i obres públiques > reduïen atur.
Marroc > col·labora amb França > desembarcament a badia d’Alhucemas simultani avanç francès des de Fes > derrota del cap
rifeny Abd-el-krim i final de guerra del Marroc.
Abd-el-krim

el desembarcament d’Alhucemas
8.3. El Directori civil (1925-1930):
1925: Directori civil > Primo de Rivera es rodeja de
civils: José Calvo Sotelo i Eduard Aunós.
Dictadura > consolidada amb suport de
conservadors, banca i indústria. Bona conjuntura
(anys 20) > reactiva economia, dirigisme estatal i
nacionalisme.
Model corporatiu italià > formació política: Unión
Patriòtica, sense ideologia, reunint funcionaris,
militars, propietaris rurals i organitzacions
catòliques com base social. Es crea el Somatén,
força armada ciutadana > suport a policia i exèrcit x el Somatén
conflictes interns.
Consell de Treball = sindicat vertical, obrers i
empresaris pactaven salaris i condicions laborals
sota control estatal, UGT participava, xo se’n va
retirar, CNT es nega des d principi, i molts
anarcosindicalistes, perseguits i detinguts o exiliats.
1927: convocada Assemblea Nacional Consultiva;
representants de corporacions sota control del
govern.
8.4. L’actuació anticatalanista de la dictadura:
Abans del cop, Primo de Rivera declarava respecte x llengua i cultura catalanes > burgesia i Lliga Regionalista , suport al
cop d’Estat x eradicar conflictivitat obrera i garantir ordre.
Després del cop > publica Decret x repressió de separatisme, desmantella institucions catalanistes i imposa com
president de Mancomunitat l’anticatalanista Alfons Sala. 1925, dissolta; prohibeix manifestacions en llengua catalana,
11 de setembre i Jocs Florals.
Posa censura a premsa i llibres, depura magisteri i institucions educatives i culturals de Mancomunitat. Camp del
F.C.Barcelona tancat 6 mesos x xiulada a l’himne espanyol.

Alfons Sala

camp del F.C.Barcelona a Les Corts

 8.5. L’oposició a la dictadura:
Poc a poc > opositors: Republicans q fan campanyes de desprestigi del Règim dins i fora del país; un sector d’exèrcit intenta
cop d’estat “Sanjuanada”; grups d’intel·lectuals perseguits i exiliats x criticar dictadura; universitaris denuncien censura i
falta de llibertat > vagues i manifestacions.
Molts catalanistes es van unir a oposició x eliminació de Mancomunitat; > augment d nacionalisme radical. Estat Català
intentà invasió armada des de Prats de Molló, xo fracassà > Macià detingut. Algun sector d’església s’enfrontà a dictadura x
castellanització obligada d’actes i escrits.
Oposició obrera > centrada en Partit Comunista i CNT-FAI > perseguida i prohibida. PSOE, des d 1929, > contacte amb grups
republicans q intenten acabar amb Dictadura i posar República.

“La Sanjuanada”,
un cop d’estat fallit

Estat Català i la fallida

invasió de Prats de Molló

Francesc Macià fou detingut

 8.6. Fi de la dictadura:
Crisi de 1929 a Espanya > augment d’atur i malestar social. Dictadura > perd suport > 27 de gener 1930, Primo de Rivera dimití.
Alfons XIII > intent d retorn constitucional > cap de govern > general Berenguer.
Oposició s’organitzà, signa Pacte de Sant Sebastià, demana república i dret a l’autonomia. Comitè revolucionari > vaga general i
pronunciament militar x proclamar república, xo fracassa.
Nou govern (almirall Aznar) intenta tornar a sistema parlamentari > eleccions municipals x 12 d’abril de 1931...

general Berenguer,
almirall Aznar
“la Dictablanda”
el Comitè revolucionari