pag 365→ 2 i 3

2. Les principals organitzacions de coordinació dels grups contraris al franquisme i

favorables a la democràcia que van ser creades durant la dictadura franquista a
Espanya són:

1. Junta Democràtica - creada l'any 1974

2. Coordinació Democràtica - creada l'any 1975
3. Plataforma de Convergència Democràtica - creada l'any 1975
4. Assemblea de Catalunya - creada l'any 1971
5. Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) - creat l'any 1936, però es va
reorganitzar durant la dictadura

Aquestes organitzacions van treballar per la fi de la dictadura i la transició cap a una

democràcia. Van organitzar manifestacions i protestes, van publicar periòdics i van
fer campanyes per a la llibertat d'expressió i de reunió. També van promoure la
creació d'altres organitzacions de defensa dels drets humans i de la democràcia.

3. L'any 1975, els partits catalans d'oposició al règim franquista que estaven agrupats per
ideologies eren els següents:

1. Partits d'esquerra:
● Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
● Partit Comunista de Catalunya (PCC)
● Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
● Partit Socialista Unificat de Catalunya-Congrés (PSUC-C)
2. Partits de centre-esquerra:
● Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R)
● Partit Socialista Democràtic de Catalunya (PSDC)
3. Partits de centre-dreta:
● Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
● Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
● Partit Demòcrata Liberal (PDL)

Aquestes formacions polítiques es van unir en diferents coalicions i plataformes durant la

Transició espanyola, i van jugar un paper important en la creació del nou marc polític i
institucional de Catalunya després de la mort de Franco i la instauració de la democràcia a
Espanya.

REPASSA

A) Ientifica personatges

-Carrero Blanco: (1903-1973) va ser un militar i polític espanyol, primer ministre del
règim franquista i assassinat per ETA.
-Fraga Iribarne: (1922-2014) va ser un destacat polític espanyol de dretes, membre
del règim franquista i fundador del partit Aliança Popular. També va ser ministre i
president de la Xunta de Galicia.

-Arias Navarro: (1908-1989) va ser un polític espanyol de dretes, membre destacat

del règim franquista i primer ministre durant els últims anys de la dictadura. Va ser
successor de Carrero Blanco.

-Julián Grimau: (1911-1963) va ser un destacat comunista espanyol i militant

antifranquista, que va ser executat per garrot vil pel règim franquista.

B) Identifica les sigles

-SDEUB: Les sigles SDEUB poden correspondre a diferents organitzacions o

institucions, però si es refereixen a una entitat específica, podrien correspondre a
Servei de Documentació Europea de la Universitat de Barcelona. Aquest servei té
com a objectiu proporcionar informació i documentació sobre la Unió Europea i les
seves polítiques a la comunitat universitària i a la ciutadania en general. També
ofereix serveis de suport a la recerca i a la docència en temes relacionats amb la UE.

-CCOO: Les sigles CCOO corresponen a Comissions Obreres, que és un sindicat

espanyol fundat el 1964. És una organització sindical de caràcter estatal,
independent i democràtica, que representa els drets i interessos dels treballadors i
treballadores. CCOO ha estat una de les organitzacions sindicals més
representatives i influents a Espanya, i ha jugat un paper important en la defensa
dels drets laborals, socials i sindicals, així com en la construcció de la democràcia i
el benestar social del país.

-ETA: Les sigles ETA corresponen a l'organització separatista basca Euskadi Ta

Askatasuna (País Basc i Llibertat, en basc). Fundada a finals dels anys 50, ETA va
lluitar per la independència del País Basc mitjançant la violència i el terrorisme
durant dècades. La seva activitat terrorista va incloure atacs amb bombes,
assassinats selectius, segrestos i altres accions violentes. Després de diversos
intents fallits de negociació i acords de cessament de la violència, ETA va anunciar
el cessament definitiu de la seva activitat armada el 2018.

C) Explica-hoiordena-hocronològicament

-Nova Cançó (1959): va ser un moviment cultural i musical que va sorgir a Catalunya
el 1959, impulsat per un grup de joves cantautors. Aquest moviment es va
caracteritzar per la seva defensa del catalanisme, la denúncia de les injustícies
socials i la llibertat individual. Les cançons de Nova Cançó es van convertir en una
eina de protesta i resistència a la dictadura franquista, i van ajudar a popularitzar la
llengua i la cultura catalanes. Molts dels seus membres van ser perseguits pel règim
i van haver d'exiliar-se o sofrir repressió. La Nova Cançó va influir en altres
moviments musicals i culturals a Espanya i a altres països.

-Fets del Palau de la Música (1960): Els Fets del Palau de la Música es van produir
el 1960 a Barcelona, quan la policia va irrompre en un concert de la Nova Cançó que
s'estava celebrant en aquesta sala, detenint 11 persones. Aquesta actuació va
generar una gran mobilització popular i una onada de protestes per la repressió
cultural i política del règim franquista. Els Fets del Palau de la Música es van
convertir en un símbol de la lluita per les llibertats i la democràcia a Catalunya i a
Espanya. Aquesta acció policial va contribuir a la consolidació de la Nova Cançó i a
la seva projecció com a moviment cultural i polític.

-Òmnium Cultural (1961): és una entitat cultural catalana creada el 1961 per
defensar la llengua i la cultura catalanes, i per promoure la seva difusió i
coneixement. Òmnium té com a objectiu principal la defensa i la promoció de la
identitat i la llengua catalanes, així com la seva projecció internacional. L'entitat ha
impulsat nombroses activitats i projectes en el camp de la cultura, la literatura, la
música i les arts escèniques, així com la defensa dels drets civils i polítics dels
catalans. En els últims anys, Òmnium ha estat una de les entitats més actives en la
defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

-Rosa Sensat (1965): va ser una pedagoga i activista catalana, fundadora de l'Escola
d'Estudis Superiors de la Dona de Barcelona el 1918 i de la Biblioteca Popular de la
Dona el 1933. Sensat va defensar l'educació com a eina per a la transformació social
i la lluita per la igualtat de gènere. La seva obra pedagògica i feminista va ser
reconeguda a nivell nacional i internacional, i va ser una figura clau de la renovació
pedagògica a Catalunya i a Espanya. L'any 1965 es va crear la Fundació Rosa Sensat,
en homenatge a la seva trajectòria i a la seva contribució a la pedagogia i la cultura
catalanes.

-Assemblea de Catalunya (1971): va ser una plataforma política creada el 1971 per
agrupar les forces polítiques i socials que lluitaven per la recuperació de les llibertats
i la democràcia a Catalunya. L'Assemblea va impulsar la creació de consells
populars, sindicats i altres organismes de base per a la lluita antifranquista. L'any
1975 va ser una de les forces polítiques que van impulsar la convocatòria de
l'Assemblea de Catalunya per la Llibertat Nacional, que va reunir a més de 500.000
persones a Barcelona per reclamar la llibertat i la democràcia per a Catalunya.
Després de la transició, molts dels seus membres van participar en la creació de
partits polítics com Convergència Democràtica de Catalunya.
-Congrés de Cultura Catalana (1975): va ser una trobada celebrada el 1975 a Girona
que va reunir a una gran quantitat de personalitats del món cultural català. El CCC va
servir per a la reivindicació de la cultura catalana i la defensa de la identitat i la
llengua catalanes, i va ser un pas important en la recuperació de la cultura i la
llengua catalanes després de la dictadura franquista. Entre altres coses, el CCC va
impulsar la creació de la Institució de les Lletres Catalanes i va reivindicar el dret de
Catalunya a la seva pròpia cultura i identitat.

D) Estableix semblançes i diferències

-Plan de Estabilización / Plan de Desarrollo: Tant el Pla d'Estabilització com el Pla

de Desenvolupament van ser programes econòmics importants per a Espanya
durant el franquisme. El Pla d'Estabilització es va centrar en la reducció de la inflació,
mentre que el Pla de Desenvolupament va impulsar el creixement econòmic a través
de la industrialització i la modernització.

-Immobilistes / oberturistes: Als immobilistes i oberturistes, els primers promovien

polítiques econòmiques proteccionistes, mentre que els segons defensaven
polítiques de lliure mercat i obertura comercial.

CONTESTA

a) En 1957, Franco necessitava canviar la direcció de l'economia, ja que les

promeses anteriors d'autonomia havien portat al col·lapse econòmic, a
l'esgotament de les reserves de divises, al dèficit comercial, a la inflació i
als desequilibris pressupostaris.
Aquests canvis es van manifestar en la introducció de mesures
correctores, l'abolició de l'autarquia i la integració d'Espanya en una
economia de mercat, especialment a partir del programa d'estabilització
de 1959, amb estabilització econòmica, liberalització comercial i fi d'una
economia forta intervenció de l'estat.

b) La nova generació de polítics francesos es va definir com a tecnòcrata

perquè els qui es van incorporar a ella tenien una imatge més tècnica que
política i estaven més ben formats professionalment que els anteriors. Les
propostes dels tecnòcrates estan dirigides a adoptar reformes
administratives i estimular el creixement de l'economia nacional per a
mantenir el poder reduint els conflictes socials. A més de les activitats
econòmiques, en la dècada de 1960 els tecnòcrates van dur a terme una
sèrie d'accions polítiques caracteritzades per un reformisme limitat,
introduint programes de desenvolupament i augmentant el pressupost per
 a serveis socials i infraestructura sense amenaçar al règim. adaptant-ho
als canvis socials que s'han produït i emmascarant els aspectes més
autoritaris. En aquest sentit, cal recordar la creació del Tribunal d'Ordre,
la Llei orgànica de la Seguretat Social, la Llei de Premsa, la Llei
d'Organització de l'Estat, la Llei de Representació Familiar i la Llei de
Successions.

c) La política desenvolupista de Franco va ser una política implementada per

un govern tecnocràtic a partir de 1960, que incloïa una aposta pel
creixement econòmic com a garantia d'estabilitat social i continuïtat
política. Durant l'última dècada, el govern espanyol ha integrat amb èxit la
seva economia en el sistema capitalista occidental a través de diverses
mesures per a estimular el creixement econòmic i aconseguir un fort
desenvolupament. Aquesta política va suposar una transformació
econòmica radical a Espanya, afavorint el creixement de l'activitat
industrial i de serveis, mentre que el declivi de l'agricultura tradicional va
ser substituït per una agricultura més moderna i eficient. Malgrat la
fragilitat del model econòmic espanyol, aquests canvis també han
contribuït a profunds canvis socials, incloent-hi l'expansió d'una societat
de consum, la urbanització massiva i l'emigració del camp, una profunda
modernització de les actituds socials i familiars, una creixent
secularització i una allunyar-se del model tradicional sostingut per les
dictadures.

d) Des de la dècada de 1960, l'oposició a Franco va créixer i es va estendre

per tot l'àmbit polític, així com entre treballadors, estudiants i moviments
socials.
En l'àmbit polític, el PCE continua sent la força més activa, malgrat la seva
repressió i presència en moltes mobilitzacions i lluites socials. El PSOE
també s'ha reactivat, sobretot després de la conferència de Sureny i els
moviments nacionalistes a Catalunya i el País Basc. El País Basc va veure
néixer a ETA, una força terrorista nacionalista radical que, com altres
grups radicals, va iniciar una campanya d'atemptats contra el règim a
partir de 1970. Finalment, hem de recordar el ressorgiment de l'oposició
moderada, especialment després del Congrés de Munic de 1962. Les
dictadures d'aquest grup polític en els últims anys van crear diverses
plataformes unitàries, advocant per la restauració de les llibertats
fonamentals negades per la democràcia i el franquisme, i després, amb la
mort de Franco, van intentar impedir la continuació de la dictadura. En el
 mercat laboral van augmentar els conflictes laborals, especialment amb la
formació dels consells obrers, organitzacions que combinaven la lluita
laboral amb la política en infiltrar-se en el sindicat franquista.
Els estudiants també van lliurar una sèrie de lluites prolongades contra el
Sindicat Espanyol Universitari, controlat pels falangistes, que es va
radicalitzar cada vegada més seguint l'exemple de la joventut francesa al
maig de 1968. Finalment, amb el naixement de nous moviments socials a
favor de la llibertat i la democràcia, cal recordar que van sorgir
associacions veïnals que conjuminaven demandes de millors condicions
de vida per als habitants de les comunitats més desfavorides amb
demandes polítiques de llibertat i democràcia.

e) La crisi final del franquisme en 1970 va ser el resultat d'una combinació de

factors, a més de l'afebliment del propi dictador i la seva creixent
incapacitat per a controlar la situació política. Entre els afins a Franco, el
creixent enfrontament entre pròlegs i paraules quietes ha paralitzat al
Govern, especialment després de la mort de *Carrero Blanco en un
atemptat d'ETA. L'intent del seu successor Arias Navarro d'unir els dos
corrents va fracassar i, com a resultat, el Partit Il·luminat va abandonar el
govern.
f) Al mateix temps, l'oposició va créixer, tant pel funcionament d'una força
política secreta que va crear una plataforma comuna, com pel creixement
dels conflictes socials que van acompanyar l'inici de les dificultats
econòmiques en 1973. A més, les forces terroristes han dut a terme una
sèrie d'accions sostingudes contra la dictadura: el règim només pot
respondre amb una repressió brutal, la qual cosa ha suscitat fortes
crítiques de la comunitat internacional. va tenir una influència decisiva en
el procés de descolonització del Sàhara Occidental. Espanya va acordar un
referèndum sobre l'autodeterminació del territori, però el Marroc, que té
interès a annexionar-se el territori, i la Marxa Verda de milers de civils
organitzada pel rei Hassan II, el govern tem un conflicte. Davant aquesta
possibilitat, Espanya va abandonar un referèndum sobre la cessió de
territori al Marroc i Mauritània en el marc del 14 de novembre de 1975 de
Madrid, que desconeixia les demandes del moviment Front POLISARIO
per la independència del Sàhara.
g)