Tema 10.

La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)

1 L'adveniment de la República

Espanya es desperta republicana

El 12 d'abril del 1931, se celebraven a Espanya unes eleccions municipals que pretenien ser
el primer pas de la tornada a la normalitat constitucional. Aquestes eleccions es van
convertir en un plebiscit a favor o en contra de la monarquia.

RESULTATS ELECTORALS
- Municipis rurals on predominava el caciquisme, va haver-hi una victòria de les
candidatures monàrquiques.
- Principals nuclis urbans, va triomfar la conjunció republicanosocialista (partidària de la
instauració d'un règim republicà).
- A Catalunya, victòria electoral d’ERC.

El 14 d’abril, els diputats electes d'Eibar proclamen la República i, al llarg del dia, ho van fer
els regidors d'altres ciutats.

El mateix 14 d'abril, Lluís Companys, cap de llista d'ERC a Barcelona, proclama la

República des de l'Ajuntament. Hores després Francesc Macià proclama la República
Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Mentrestant, la població sortia al carrer de manera espontània per celebrar-ho. Davant la

situació, Alfons XIII renuncia al tron i s’exilia.

El Govern Provisional

El mateix dia de la proclamació del nou règim es va constituir un Govern Provisional,

presidit pel republicà conservador Niceto Alcalá-Zamora i format pels representants
(republicans, socialistes i nacionalistes) que van signar el Pacte de Sant Sebastià (1930).

El suport popular als partits republicans es va veure revalidat en les eleccions

complementàries celebrades el 31 de maig.

Eleccions a Corts Constituents (28 de juny).Va haver-hi una derrota de la dreta republicana i
els monàrquics i una victòria dels republicanosocialista .Primera tasca de les noves Corts va
ser elaborar una nova Constitució de caràcter republicà.

PRIMERS PROBLEMES
● Règim d’autonomia per a Catalunya amb la Generalitat.
● Conflicte amb l'Església catòlica pel Concordat del 1851
● Esclats de violència anticlerical (crema de convents 10 i 13 maig del 1931)
● Increment de vagues i conflictes socials (anarquistes de la CNT)
La Constitució republicana

El 9 de desembre del 1931, les Corts van aprovar la nova Constitució, molt extensa (125
articles) i detallada.
- Constitució progressista, ideologia democràtica i laïcista de la majoria de les Corts.
-Rebuig de catòlics i sectors més tradicionals ( centralistes)

● Espanya com a República de treballadors de tota classe

● Igualtat de tots els espanyols davant la llei sense distinció de sexe, origen o riquesa
● Sufragi universal (incloent-hi el vot femení)
● Poder legislatiu al Parlament amb preeminència sobre el Govern
● President de la República amb escasses atribucions.Elegit per 6 anys
● Estat integral compatible amb regions i municipis
● Estat laic, sense religió oficial
● Educació primària obligatòria i gratuïta
● Aprovació del matrimoni civil i el divorci

2 El reformisme republicanosocialista (1931-1933)

Temps difícils per a un nou règim democràtic

La República no va arribar en un moment excessivament benaventurat, ja que l'economia
entrava en una fase de depressió derivada del crac de la borsa novaiorquesa i els règims
democràtics europeus es mostraven fràgils i inestables.

La República va intentar donar resposta a alguns dels problemes polítics i socials que
s'arrossegaven des del segle anterior. Així, va aspirar a construir un sistema democràtic que
bandegés les eleccions fraudulentes, les pràctiques caciquils i el clientelisme. És a dir:
construcció d'una autèntica societat civil, oberta a tots els segments socials (dones).

En aquest context complex, el govern de coalició presidit per Manuel Azaña, format per
republicans progressistes, socialistes i membres d'ERC (Lluís Companys, en va ser
ministre) va posar en marxa el programa reformista republicà, que es va desenvolupar entre
octubre del 1931 i setembre del 1933.

3 La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

Desaparició de la República Catalana i el reconeixement d'un govern autonòmic, que va
prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya, que assumia els recursos i les
competències de les quatre diputacions catalanes.Francesc Macià va ser elegit president.

Es va crear una comissió d’experts per redactar un projecte d’Estatut que definís el marc
institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia d'assumir ( santuari de
Núria = Estatut de Núria:)
- Definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República espanyola"
- Declarava el català llengua oficial juntament amb el castellà
- Preveia la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana
- Competències exclusives per a la Generalitat: ensenyament, cultura, policia i ordre
públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim
municipal i tribunals de justícia
- Gestió d’impostos directes

Un plebiscit popular (2 agost 1931) : Participació: 75%, vots favorables: 99% adhesió de
les dones: 400.000 signatures

La discussió de l'Estatut a les Corts espanyoles

El 18 d'agost del 1931 Francesc Macià el va presentar a les Corts de Madrid per
començar-ne la tramitació parlamentària
En la discussió parlamentària s'hi van manifestar tres posicions:
- Govern central: partidari de concedir una autonomia moderada
- Parlamentaris catalans: reclamaven una autonomia àmplia
- Oposició de dretes: en perill la unitat d’Espanya

Manuel Azaña a favor de l'autonomia i el fort rebuig dels republicans a l'intent de cop d'estat
militar protagonitzat pel general Sanjurjo l'agost del 1932 van ser decisius per a l'aprovació a
les Corts de l'Estatut el 9 de setembre.
L'estatut del 1932
L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria tot i que conservava les
institucions bàsiques (govern de la Generalitat, Parlament o Consell).
- Catalunya es constituïa en regió autònoma de l’Estat espanyol
- Tenien sobirania limitada, i tant el català com el castellà eren declarats llengües
oficials.
Competències de l’Estatut:
- Competències plenes: en dret civil propi i règim administratiu intern 3. La
Generalitat i l’Estatut d’Autonomia del 1932
- Competències molt àmplies: en ordre públic i justícia (nomenament de jutges,
magistrats i funcionaris i creació del Tribunal de Cassació de Catalunya)
- Competències compartides amb l’Estat: educació, obres públiques, sanitat...

Els conflictes que poguessin sorgir entre la Generalitat i l'Estat s'havien de resoldre per mitjà
del Tribunal de Garanties Constitucionals.

La Generalitat republicana
Després de l'aprovació de l'Estatut, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya
per al 20 de novembre del 1932.
Dues coalicions:
- Liderada per ERC: defensava un model social republicà, progressista, laic i
d'esquerra moderada
- Liderada per la Lliga: projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al
laïcisme de les esquerres
La candidatura d'ERC va tornar a proclamar-se vencedora indiscutible.
El 13 de desembre Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament i, el 14,
Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat.

La tasca de govern
Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern va ser força
important. Període efectiu: nov. 1932 - oct. 1934 en què l'Estatut i la Generalitat van ser
suspesos pel nou govern de centredreta després dels fets del 6 d'octubre.

- Mesures econòmiques: Creació dels serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions

Econòmiques i les Caixes de Dipòsits
- Agricultura: Creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i
elaboració de la Llei de contractes de conreu (es va posar sobre la taula el problema
dels pagesos arrendataris, especialment dels rabassaires (arrendataris de vinyes),
agrupats en la Unió de Rabassaires, organització propera a Esquerra Republicana.)
- Política social: Llei de bases del 1934 i organització dels serveis de Sanitat i
Assistència Social de la Generalitat
- Ensenyament : Creació d’escoles i instituts. Formació de mestres. Autonomia de la
Universitat de Barcelona. Coeducació i laïcita. Creació de l'Institut-Escola, un
laboratori d'experiències pedagògiques innovadores.
- Àmbit cultural: Publicació del Diccionari de Pompeu Fabra, que va ajudar a la
fixació del català normatiu (normativització i la normalització de la llengua
catalana). Bilingüisme escolar. Creixement de l’ús del català.
 - Organització territorial: Nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un
model comarcal: 38 comarques (1936)

4 L'any 1933: la cruïlla republicana

La radicalització de l'obrerisme
La voluntat revolucionària dels partits i sindicats d'esquerra va aguditzar les tensions.
Dos corrents interns dins de la CNT:
● MODERATS, Trentistes d'Ángel Pestaña i Juan Peiró: Orientació sindicalista.
Suport a la República.

● RADICALS, Federació AnarquistaIbèrica (FAI) de Juan García Oliver,

Buenaventura Durruti i Francisco Acaso: Insurrecció obrera per destruir l'ordre
burgès. El sector radical va anar imposant el seu criteri.

- Reformes lentes i insuficients per a l'esquerra obrera. Defensaven la necessitat d'una

revolució social immediata.
- Des del 1932, a la CNT, s’hi va sumar el sector radical de la UGT. També la Federació de
Treballadors de la Terra (organització socialista del camp).
- Augment de filiació del P. Comunista de José Díaz

L'augment de la conflictivitat social

Als problemes de l'economia espanyola (atur agrícola, repartiment desigual de la terra,

escassa competitivitat, dèficit de balança comercial) s'hi van unir les repercussions de la
crisi econòmica del 1929 i un notable augment de l'atur.

A més, la República va generar desconfiança entre l'empresariat industrial i els grans

propietaris agrícoles, i la inversió privada va disminuir notablement.

La deterioració de l'economia va fer augmentar les vagues, les insurreccions i les

ocupacions de terres. Revolta de miners de l'Alt Llobregat (1932) i pagesos d'Andalusia
(1933). Aquestes revoltes consistien en:
● Presa de l'Ajuntament
● Crema del registre de la propietat
● Col·lectivització de la propietat
● Declaració del comunisme llibertari

Successos de Casas Viejas (Cadis, 1933)--> repressió amb la mort de molts pagesos
pagesos.
Dura repressió per part de les forces de l'ordre (Guàrdia Civil o Guàrdia d'Assalt). Increment
de la violència política i una escalada de morts, ferits i detinguts que va erosionar l'autoritat
del govern.
La reorganització de les dretes

Els diversos sectors descontents amb la trajectòria republicana es van anar organitzant al
voltant dels tradicionals partits conservadors o de les noves organitzacions de caràcter
feixista i autoritari per oposar-se al govern:
● Partido Radical de Lerroux (centredreta): Suport de grups d'empresaris,
comerciants i propietaris agrícoles.
● Confederación Españolade Derechas Autónomas, 1933 (CEDA) de Gil-Robles:
Dreta monàrquica, catòlica i conservadora. Oposició a la reforma religiosa, a la
reforma agrària i a l'Estatut de Catalunya.
● Renovación Española de José Calvo Sotelo, Comunión Tradicionalista (carlins)
i els Grups feixistes de les JONS i Falange Española de J.A. Primo de Rivera van
dur a terme una intensa activitat d'agitació contra tot el que consideraven el perill
d'una revolució bolxevic. Amb les seves acusacions van aconseguir crear un clima
de crispació.

Després del fracàs del cop d'estat del general Sanjurjo, es crear la Unión Militar
Española, 1933 (UME): Organització clandestina de militars dretans
antireformistes.Protagonisme en el cop d'estat de juliol del 1936.

La crisi del govern Azaña

Desgast del govern d’Azaña per les causes següents:

- Repercussions dels successos de Casas Viejas: Azaña acusat d'utilitzar mètodes
dictatorials i ser responsable directe de la matança.

- Els socialistes es van qüestionar si podien continuar fent costat al govern i els
republicans radicals de Lerroux van aprofitar l'oportunitat per aproximar-se a la
CEDA.

- Republicans van perdre les eleccions municipals del mes d’abril: Van perdre la
confiança de socialistes, classes mitjanes i populars.

- President de la República retira la seva confiança al govern, dimissió d’Azaña i

nomenament de Martínez Barrio: Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions
el novembre del 1933

Les eleccions del 1933

El sistema electoral primava les candidatures unitàries.

● Triomf del centredreta que es va presentar unida: La CEDA de Gil-Robles va
aconseguir 115 diputats juntament amb el P.Radical d’Alejandro Lerroux va obtenir
102 diputats.
● Fracàs de l'esquerra, que es va presentar separada: Masses obreres van optar per
l'abstenció per suggeriment de la CNT que defensava el seu tradicional apoliticisme
revolucionari.
 ● Els partits que havien fet costat al govern d'Azaña i que en les Constituents havien
sumat aproximadament 270 diputats, no van aconseguir més que 90 escons en les
Corts del segon bienni republicà.

5 La rectificació conservadora de la República (1934-1935)

El govern radical-cedista
Nou govern presidit per Alejandro Lerroux amb el suport parlamentari de la CEDA. Aquest
govern va proposar alentir i paralitzar les reformes del bienni anterior.
- Fre a la reforma agrària : Devolució de les terres a la noblesa. Total llibertat de
contractació, cosa que va provocar una baixada dels salaris
- Suspensió de la legislació laica : Restitució de la religió a les escoles. Aprovació
del pressupost de culte i clergat. Nou Concordat amb la Santa Seu
- Llei d’amnistia: Alliberament de Sanjurjo, que es va traslladar a Portugal i serà un
dels conspiradors del futur cop d'estat.
- Substitució d'alguns Ajuntaments d'esquerres per comissions nomenades pels
governadors civils.
- La legislació sociolaboral va començar a no ser respectada,especialment al món
rural.

L'augment de la tensió a Catalunya

A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra.
Les contrareformes del govern radical-cedista de Lerroux no van ser ven vistes.

Va haver-hi un enfrontament amb la Generalitat, arran de la qüestió rabassaire. L'abril del

1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que garantia
als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el
pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern. Els rabassaires no
estaven d’acord.

Es va declarar inconstitucional la Llei de contractes de conreu catalana.

El govern de la Generalitat no ho va acceptar i va tornar a aprovar una llei pràcticament

idèntica. L'enfrontament va evidenciar les grans diferències polítiques i socials tant entre
els partits de dretes i d'esquerres catalanistes (Lliga i Esquerra), com entre el govern de la
Generalitat i el govern de la República.

La revolta d'Octubre del 1934

El viratge conservador i l'obstrucció de les reformes van tenir com a conseqüència una
radicalització del PSOE i de la UGT, afavorida per Largo Caballero (esquerra socialista),
enfront d'un sector més moderat.

Convocatòria de vaga pagesa el juny del 34 en defensa de les millores sociolaborals, llavors
La CEDA reclama una acció més contundent i la seva participació en el govern.
5 d’octubre del 1934 Nomenament de 3 ministres de la CEDA per Lerroux.
L'entrada de la CEDA al govern va ser interpretat per les forces d'esquerra i nacionalistes
com una deriva cap al feixisme i la reacció no es va fer esperar.
L'octubre del 1934, els socialistes van declarar una vaga general revolucionària (fracasa
per la resposta governamental). Es va decretar l’estat de guerra.
ASTÚRIES:
- Miners d'esquerres es van apropiar de les armes i van controlar la regió.
- Resposta contundent del govern. Enviament de l'exèrcit africanista dirigits per
Franco.
- Repressió brutal. Milers de detinguts, dirigents empresonats, clausura de seus de
sindicats i partits.

El 6 d'octubre a Catalunya

A Catalunya, la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís

Companys, oposat a l'entrada de la CEDA al govern va proclamar l'Estat Català de la
República Federal Espanyola el 6 d'octubre i va convidar totes les organitzacions
d'esquerres a establir a Barcelona el govern provisional de la República.

Alhora, una aliança de partits i de sindicats d'esquerra (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i
comunistes) organitzava una vaga general.

El govern de la República va declarar l'Estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit, comandat pel

general Batet, va aixafar ràpidament la rebel·lió i va ocupar el palau de la Generalitat.
Detenció de 3.500 personas.

De la repressió a la dissolució de les Corts

Les conseqüències dels fets d'octubre van ser notables:

- Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
- Es van intervenir entitats públiques com la Universitat de Barcelona
- Es va anul·lar definitivament la Llei de contractes de conreu.

A partir de maig del 1935, la CEDA va comptar amb cinc ministres, entre els quals
Gil-Robles com a ministre de la Guerra, el qual va nomenar Francisco Franco cap de
l'Estat Major Central de l'Exèrcit.

Crisi del govern la tardor del 1935:

- Escàndols de corrupció del P. Radical (estraperlo, Nombela)
- Gil-Robles reclama la presidència del Govern.
- Alcalá-Zamora es nega i convoca noves eleccions el febrer del 1936.

6 El Front Popular (febrer-juliol 1936)

Les eleccions de febre

A conseqüència del sistema electoral majoritari es van formar les candidatures segúents:
- Front Popular / Front d’Esquerres a Catalunya, coalició de centreesquerra.
- Front Nacional Contrarevolucionari / Front Català d’Ordre, coalició de dretes
- Manuel Portela Valladares(cap del govern), candidatura republicana de centre
Després d'una intensa campanya electoral, les eleccions van finalitzar gairebé en empat
tècnic: Esquerres: 47,03% vots (285 diputats). Dretes: 46,48% vots (166 diputats).

De nou, com el 1933, els efectes del sistema electoral majoritari van convertir una petita
diferència en nombre de vots en una gran victòria en escons.

Els problemes del Front Popular

- Nou govern republicà.

- Suport parlamentari de la resta de la coalició.
- President de la República, Manuel Azaña.
- President del Govern, Santiago Casares Quiroga

Mesures del Govern de la República:

● Amnistia de 30.000 presos polítics
● Readmissió d'acomiadats el 1934
● Impuls als projectes d'autonomia de Galícia i el País Basc
● Restitució del Govern de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia

Esperançats amb les perspectives de canvi l’esquerra radical es va llançar a una

mobilització popular:
● Mobilització radical del moviment obrer: Convocatòria de vagues a les ciutats i
ocupació de terres al camp

Cop de força dels grups de dreta, intenció de posar fi al Front Popular.

● Propietaris en contra de les mesures del govern
● Tancament de fàbriques d'alguns empresaris
● Campanyes de l'Església contra la República
● Clima de crispació política fomentada per Falange: formación de patrulles armades
que duien a terme accions violentes contra líders de l'esquerra

A Catalunya es va restablir la Generalitat i les seves institucions, el Parlament va confirmar

Lluís Companys com a president i la Llei de contractes de conreu va tornar a entrar en
vigor.

De la conspiració al cop d'estat

- Aquest clima d'intransigència i enfrontaments va esperonar els partidaris del cop d'estat.
Extensió de la conspiració militar gràcies a la Unión Militar Española.

- Al capdavant del cop (juliol 1936), el general Mola. El seu pla consistia en un
pronunciament militar en totes les guarnicions possibles amb protagonisme de l'exèrcit
d'Àfrica (comandat per Franco).
- Amb el general Mola, conegut com El Director, i el general Sanjurjo, que hauria de
posar-se al capdavant d'una junta militar quan la revolta esclatés, els conspiradors van
atreure fins i tot generals republicans com Cabanellas.

- També van aconseguir el suport econòmic del sector financer i suport exterior de la
Itàlia feixista i l'Alemanya nazi. Suport de forces polítiques de la dreta.

- Finalment, l’assassinat del tinent Castillo (guàrdia d'assalt) per grups d'extrema dreta va
produir l’assassinat del líder de dretes Calvo Sotelo com a represàlia. Va ser el moment
triat per executar el cop d'estat que desembocarà en la Guerra Civil.