Història

La Segona República I La Catalunya Autònoma (1931 - 1936)

1. Per què unes eleccions municipals van dur la República?

• 12 abril 1931 🡪 Eleccions municipals 🡪 Majoria municipis rurals 🡪 Guanyen candidatures monàrquiques

• Capitals de província i principals nuclis urbans 🡪 Triomf republicanosocialista

• A Cat. 🡪 Victòria candidatures republicanes i ESQUERRES com a partit vencedor. El dia 14 d’abril, Francesc
Macià (màxim dirigent d’ESQUERRES) proclama des del balcó de la Generalitat la República Catalana
integrada en una Federació de Rep. Ibèriques

• El mateix 14 abril 🡪 Alfons XIII acata els resultats i abandona Espanya

• A Madrid, els representants del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes, nacionalistes) constitueixen
un govern provisional presidit per Alcalá-Zamora

• L’executiu en mans de la coalició republicanosocialista 🡪 Alcalá Zamora cap de govern

2. El nou règim republicà

2.1. La Constitució del 1931

• Característiques principals:
- Caràcter democràtic i progressista, de caire pacifista i amb possibilitat de constituir governs
autònoms en algunes regions
- Establia el principi de sobirania popular i una divisió de poders accentuada
- Reconeixia drets i llibertats 🡪 Igualtat davant la llei, educació (la primària obligatòria i gratuïta), feina,
no discriminació per raó d’origen, sexe o riquesa
- Facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social
- Sufragi universal +23 anys (masculí i femení)
- Laïcitat de l’Estat (separació Església-Estat), dret al matrimoni civil i al divorci

• On hi ha més debats parlamentaris 🡪 Sufragi universal (vot dones) i laïcitat de l’Estat

• Constitució aprovada el 9 de desembre del 31 (rebuig partits de dretes, catòlics i alguns republicans
moderats) 🡪 Dimissió d’Alcalá Zamora (pel tema religiós. És nomenat president de la República)

• Manuel Azaña 🡪 Nou president del govern

2.2. El sistema de partits i de sindicats

• L’esquerra:
- Estès entre classes mitjanes i intel·lectuals (partits obrers i sindicats entre cl. obrera)
- Partidaris de grans reformes (però no posicions revolucionàries)
- PSOE = partit més sòlid i estructurat (amb suport de l’UGT, que considerava la República com un camí
cap al socialisme)
- Importància coalició de Izquierda Republicana (Azaña)
- Més a l’esquerra 🡪 PCE (Partit Comunista Esp.) 🡪 Sorgit de la branca bolxevic
- CNT (1936: 1 milió d’afiliats) 🡪 Enfrontaments interns amb els trentistes (més moderats i amb suport a
la Rep.) i amb la FAI (def. via insurreccional i armada)

• Centre o centredreta:
- Màx. Representants 🡪 Alcalá Zamora (Partit Republicà Progressista) i Lerroux (Partit Republicà
Radical)
• Dreta:
- CEDA de Gil Robles = Partit fort 🡪 Def. propietat agrària, i pes d’Església i exèrcit
- Grups monàrquics 🡪 Actitud hostil a la República 🡪 Renovación Española (Calvo Sotelo. Necessitat
de cop d’estat vs Rep.) o Comunión Tradicionalista (carlins)

• Feixisme/nacionalsocialisme:
- Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) que s’unirien més endavant amb la Falange
Española (Antonio Primo de Rivera) 🡪 Antidemocràtics, paramilitars i espanyolistes

3. La Generalitat autonòmica i l’Estatut d’Autonomia del 1932

3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria

• Negociacions amb el govern provisional = fi a la idea de la República Catalana 🡪 Reconeixement d’un govern
autonòmic 🡪 Generalitat de Catalunya

• La Generalitat assumia els recursos i competències de les 4 diputacions cat. i Macià = 1r president fins
l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia

• Gov. Cat. convoca una comissió d’experts per elaborar un projecte d’Estatut. Es reuneixen a Núria i redacten
1 avantprojecte 🡪 Lliurat al gov. Gene. (juny 1931)

• Estatut 🡪 Definia Cat. Com un “Estat autonòmic dins la Rep. Esp.”, català com a llengua oficial juntament amb
el cast., possibilitat de federar-se amb països de parla catalana. La Generalitat assumia competències
exclusives en ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, dret civil, agricultura,
ordenació territorial, règim municipal, tribunals de justícia.

• Plebiscit popular 🡪 Participa el 75% del cens 🡪 S’aprova amb el 99% dels vots

3.2. La discussió de l’Estatut a les Corts espanyoles

• 28 juny del 31 🡪 Eleccions generals 🡪 A Cat. es reprodueixen els resultats de l’abril (favorables a l’esquerra) 🡪
Això reforça l’aposta per l’Estatut de Núria

• 2 d’agost és aprovat a Cat 🡪 18 d’agost Macià el presenta a les Corts de Madrid per començar-ne la tramitació
parlamentària 🡪 No va ser fàcil pq la Constitució del 31 definia Esp. com un estat integral (i no federal)

• En les discussions parlamentàries s’hi podia diferenciar 3 posicionaments:

- Govern central 🡪 Partidaris de concedir a Catalunya una autonomia moderada
- Parlamentaris catalans 🡪 Reclamaven una autonomia àmplia
- Oposició de dretes 🡪 L’Estatut posava en perill la unitat d’Espanya i la llengua

• El president Azaña es va mostrar favorable a l’autonomia més republicans mostren fort rebuig a l’intent de cop
d’Estat militar de Sanjurjo (agost 1932) 🡪 Van ser decisius per l’aprovació de l’Estatut a les Corts el 9 de
setembre de 1932

3.3. L’Estatut de 1932

• L’Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria (retallades)

• Conservava les institucions bàsiques: Parlament i Govern Generalitat

• Catalunya = regió autònoma dins l’Estat espanyol, amb sobirania limitada i tant el català com castellà eren
llengües oficials

• Competències Generalitat:
 - Plenes 🡪 Dret civil propi i règim administratiu intern
- Àmplies 🡪 Ordre públic i justícia (nomenament de jutges, magistrats i funcionaris i creació del Tribunal
de Cassació de Catalunya)
- Compartides 🡪 Educació, sanitat, obres públiques...

• Conflictes entre Generalitat i Estat 🡪 S’havien de resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties
Constitucionals

• Malgrat tot, l’Estatut va ser celebrat a Cat.

3.4. Les forces polítiques d’àmbit català

• Amb la Rep., bona part dels partits van ser d’àmbit catalanista

• Forces conservadores Representades per la Lliga Regionalista 1933 canvi de nom: Lliga Catalana

• ERC = partit hegemònic, març 1931 Agrupava nacionalistes independentistes (Estat Català de Francesc
Macià), vells republicans històrics (Partit Republicà Català de Lluís Companys) i petites formacions
republicanes i nacionalistes Programa de reformes polítiques i socials que va atraure grups de la petita
burgesia, de la pagesia i obrers industrials

• Partits marxistes:
- 2 grups socialistes (Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE
- 4 grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit
Comunista de Catalunya) Tots amb poca influència política
- 1935 🡪 Unió del Bloc Obrer i Esq. Comunista Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) Caràcter
antiestalinista
- 1936 🡪 Unió de grups comunistes i socialistes = Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

4. Com va canviar la vida de les dones, la II República?

• II Rep. 🡪 Mov. feminista mobilitza dones defensores de la no-discriminació per raó de sexe

• Constit. 1931🡪 Establia la igualtat entre sexes 🡪 L’aprovació del dret al sufragi femení va enfrontar les
úniques diputades presents en aquell moment: Clara Campoamor (partidària del vot de les dones) i Victoria
Kent i Margarita Nelken (argumentaven que seria un error implantar-lo immediatament pq l’Església tenia
massa influència en la majoria de dones)

• Es va imposar que el dret a vot era un tema de justícia 🡪 Eleccions de 1933 són les primeres que les dones
poden votar a Espanya

• Altres mesures a favor dels drets socials i polítics de les dones 🡪 Matrimoni civil, divorci, igualtat d’accés als
llocs oficials, accés a l’educació (es va reduir l’analfabetisme femení del 60% al 37%)

• Brevetat II Rep. més mentalitat tradicional 🡪 Discriminació, poca presència en l’ensenyament secundari i
universitari.

5. El bienni reformista (1931-1933)

• Reformes durant el bienni d’esquerres (govern Azaña) 🡪 Objectiu: modernitzar Espanya.

• Impulsada per la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista

5.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària

• II Rep. = Nova legislació sociolaboral (artífex = Largo Caballero, socialista). Lleis: Llei
de Termes Municipals, Llei de jurats mixtos, Llei de Treball forçós, jornada màx. 8h
• Llei de Reforma Agrària, 1932 🡪 Projecte de més envergadura 🡪 Obj.: Crear una classe mitja rural propietària
de les seves explotacions 🡪 La llei permetia expropiar sense indemnització terres de la noblesa (els grans
d’Esp.), o expropiar amb indemnització terres mal conreades, arrendades sistemàticament o que no es regaven

• L’aplicació d’aq. llei es va encarregar a l’Institut de la Ref. Agrària (IRA) Tenia pressupost per pagar
indemnització i facilitava assentaments de les famílies pageses

• Complexitat legals i burocràtiques més limitacions pressup. = decepció pagesia pobra (no arribava el tan
esperat repartiment de terres ni les millors condicions de vida)

• Oposició radical dels grans propietaris agrícoles i terratinents (en regions tenien +50% de la terra) i de
propietaris de finques de +100 hectàrees

5.2. Església i laïcisme

• Obj. Rep.: Limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat espanyola:

- Constit. 🡪 No-confessionalitat de l’Estat, llibertat de culte i supressió del pressupost de culte i clero
- Es permet el matrimoni civil i el divorci, es treuen els santcrists de les aules i es secularitzen els
cementiris
- Prohibició que els ordres religiosos exercissin l’ensenyament
- Llei de Congregacions (1933) 🡪 Limita possessió de béns als ordres religiosos i preveu la possibilitat
de dissoldre’ls en cas que suposin perill per l’Estat

• Enfrontament + greu 🡪 Jesuïtes 🡪 Van ser dissolts i els béns, nacionalitzats

• Actitud hostil del cardenal Segura i el bisbe de Vitòria 🡪 Expulsió del territori

• Tot això va provocar una forta polèmica (país de majoria i tradició catòlica). La jerarquia eclesiàstica (alguna
excepció) va manifestar rebuig a la Rep. 🡪 La dreta, catòlics, monàrquics.. van aglutinar les classes
conservadores contra la Rep. = Roja i atea

5.3. La reforma militar

• Exèrcit esp. = institució vella i obsoleta, amb un nombre alt d’oficials mal pagats, amb poques possibilitats de
promoció i excessiu per les necessitats del país

• Objectiu: modernitzar l’exèrcit i assegurar la seva obediència al poder civil

• Per això, 1931: Llei de Retir de l’Oficialitat: oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se
voluntàriament i en òptimes condicions (sou íntegre)

• Altres mesures de la Ref: Supressió d’alguns rangs tradicionals, reducció nombre d’unitats i oficials, i
tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa (sectors + colpistes de l’exèrcit). Clausura de les capitanies
generals i els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar, i també la premsa destinada a l’exèrcit

• La Ref. va ser rebuda per alguns sectors (sobretot africanistes) com una agressió

• Agost 1932 🡪 Intent de cop d’Estat “la Sanjurjada” 🡪 Lleialtat de l’exèrcit no garantida a la Rep. 🡪 Sanjurjo
condemnat a pena de mort 🡪 Finalment a presó

5.4. La descentralització de l’Estat

• El gov. de la Rep. va configurar un Estat que permetés a les nacionalitats històriques tenir autonomia (dins del
marc de la Constit.)

Catalunya
• 1r territori en fer-ho Generalitat i Estatut (amb oposició de la dreta espanyola També s’oposava a les ref.
agrària i religiosa)

País Basc
• Nacionalistes del PNB + carlins redacten un projecte d’estatut (Estatut d’Estella, 1931) Se’n retarda l’aprovació
Oposició del republicanisme d’esq. i dels socialistes El consideraven poc democràtic, confessional i
incompatible amb la Constit. republicana

• Evolució del PNB al centre + pacte amb les esquerres Les Corts aproven un Estatut el 1936, ja començada la
Guerra Civil

• També es constitueix un govern basc Lehendakari José Antonio Aguirre (PNB) amb republicans d’esq.,
socialistes, comunistes i nacionalistes

Galícia
• Menys nacionalisme (sobretot polític) Projecte d’Estatut més lent Es va sotmetre a plebiscit un projecte
d’Estatut Mai va ser aprovat

5.5. La promoció de l’ensenyament i la cultura

• Es van dedicar molts recursos a la reforma de l’ensenyament:

- Construcció de milers d’escoles
- Instauració d’un ensenyament obligatori i gratuït
- Sistema d’educació laic
- Coeducació (i supressió de la separació d’alumnes a les aules per raó del sexe)
- Dotació de noves places de mestres (+ de 3200 l’any)

• També fundació de biblioteques, organització de cursos i conferències…

• No-obligatorietat d’ensenyar religió + caràcter laic de la Ref. = reacció entre sectors conservadors 🡪 Dóna lloc
a l’anomenada “guerra escolar” Protestes d’entitats educatives confessionals i ass. d‘estudiants i pares catòlics

• Renovació educativa i cultural 🡪 Obj.: accés a la cultura a sectors oblidats: Es creen les Missions
Pedagògiques pels pobles i biblioteques i pinacoteques ambulants (literatura, teatre, dansa, arts..)

• També es van obrir Cases de la Cultura amb biblioteques estables i es van fomentar les vacances i colònies
escolars d’estiu, es van crear instituts per a obrers i es van fer iniciatives com el teatre universitari La Barraca

6. Què va fer la Generalitat republicana?

• Molta activitat pel poc que va durar el període efectiu (nov. 1932 a oct. 1934 🡪 Generalitat i Estatut van ser
suspesos pel nou govern de centredreta)

• Camps d’actuació principals:

Econòmic:
- Creació serveis d’estadística, Caixes de Dipòsit i INS d’Investigacions Econòmiques.
- Agricultura 🡪 Foment de coop. i centres d’experimentació agràries, reducció del 50% de rendes que pagaven
els rabassaires i Llei de Contractes de Conreu

Política social:
- Aprovació Llei de bases 🡪 Permetia organitzar la Sanitat i Assistència Social
- Promoció d’habitatges socials
- Millora xarxa hospitals, assistència a malalts, atenció psiquiàtrica, campanyes de vacunació, prevenció de
malalties i higiene pública..

Ensenyament:
- Creació escoles primàries i centres d’ensenyament secundari i professional
- Renovació pedagògica 🡪 Creació de l’Institut Escola, centre que va introduir la coeducació i la laïcitat. També
es van organitzar colònies d’estiu
- Millora condicions laborals i salarials de mestres. També escoles de formació per a mestres
- Creació de biblioteques populars, arxius i museus

Àmbit cultural:
- Normativitzar i normalitzar la llengua catalana 🡪 1932: Publicació del Diccionari general de la llengua
catalana (de Pompeu Fabra)
- Impuls d’activitats literàries i artístiques
- Bilingüisme a les escoles de primària
- L’ús del català va augmentar notablement 🡪 Eina de comunicació social
- Hi havia 27 diaris en català (La Veu de Cat., La Publicitat, La Humanitat...)

7. La crisi de la coalició d’esquerres

• Les reformes del Bienni Ref. van ser contestades per diversos sectors socials:
- Dreta i grups de pressió (patronals, Església, Exèrcit) 🡪 Resistència al procés reformista
- Part de l’esquerra (anarquistes i comunistes) 🡪 Les reformes eren insuficients i feia falta una
revolució social
- Republicans de centre i moderats 🡪 Alarmats per alguna ref. com la religiosa

• Als ja tradicionals problemes de l’economia espanyola (atur agrícola, terres mal repartides, poca
competitivitat, dèficit balança comercial..) s’hi van sumar les conseq. de la crisi econòmica del 1929

• La República va generar desconfiança entre l’empresariat industrial i els grans propietaris agrícoles 🡪
L’augment del salaris va elevar la renda dels treballadors i augmentar la demanda de béns 🡪 No va augmentar
la productivitat 🡪 Baixen els beneficis empresarials 🡪 Desconfiança empresariat

• Política de contenció de la despesa i equilibri pressupostari dels governs 🡪 Va augmentar l’atur

• 1932 🡪 CNT-FAI promou insurrecció a l’Alt Llobregat impulsada pels miners de Fígols i Sallent 🡪
Radicalització organitzacions sindicals 🡪 Destruir ordre burgès
• 1933 🡪 Intents revolucionaris de la CNT (més sectors radicals de l’UGT) a través de la Federació de
Treballadors de la Terra (+ 450.000 membres)

• Augment violència i xoc contra la força pública 🡪 morts, ferits, detinguts... Van erosionar l’autoritat dels
governs, que sovint prenien mesures repressives per restaurar l’ordre públic (gov. Azaña)

• Pèrdua de popularitat + desgast va en augment (estiu 1933) La dreta s’anava reorganitzant

• Repercussió de l’escàndol de Casas Viejas (fets violents de pagesos a Càdis per la ineficaç Ref. Agrària i el
mal repartiment de terres)

• Setembre 1933 🡪 Alcalá-Zamora retira la confiança en el govern i nomena Diego Martínez Barrio president
d’un nou gabinet 🡪 Finalitat: dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals 19 de nov. de 1933

8. El bienni conservador (1933-1936)

8.1. Les eleccions del 1933 i el canvi de govern

• Eleccions 19 nov. 1933 (1es que poden votar dones) 🡪 Gir important a les Corts

• La coalició de dreta va formar una única candidatura en la majoria de llocs 🡪 L’esquerra en candidatures
separades

• Victòria de centredreta a Esp. 🡪 A Cat. també va guanyar la Lliga Catalana (tot i que no per un marge gaire
ampli) 🡪 Van aconseguir 22 escons (ERC 17)
• CEDA (Gil Robles) i PRR (Lerroux) + de 100 diputats (insuficient per governar en solitari)

• Solució: Alcalá Zamora fa formar govern a Lerroux amb el suport d’alguns petits partits de centre o dreta més
la CEDA 🡪 Inici d’una política revisionista

8.2. Els governs de centredreta

• El nou govern comença a capgirar la política reformista del bienni anterior:

- Final de la reforma agrària 🡪 Es tornen terres a la noblesa, s’anul·la la concessió de terres als pagesos i es
concedeix llibertat de contractació (baixen els sous dels jornalers)
- Es contraresta la Ref. Religiosa 🡪 S’aprova pressupost de culte i clero i hi ha negociacions amb la Santa Seu
per signar un concordat
- Exèrcit 🡪 Amnistia per Sanjurjo i els altres militars de l’intent del cop del 32
- Educació 🡪 Reducció considerable del pressupost
- Destitució dels ajuntaments republicans i socialistes Substituïts per comissions gestores (formades
pervpartits monàrquics, lerrouxistes o CEDA)

• Enfrontament amb la Generalitat per la qüestió agrària i la Llei de Contractes de Conreu 🡪 Enfrontament obert
l’octubre de 1934 arran de la proclama de Companys

• Enfrontament també amb els nacionalistes bascos

8.3. La radicalització obrera i la revolta asturiana del 1934

• Gir conservador + fi reformes = radicalització PSOE i UGT (Largo Caballero)

• Juny 1934 🡪 Socialistes declaren vaga general pagesa (per defensar les conquestes legals i les millores
sociolaborals assolides) 🡪 Repressió de la vaga i detenció de dirigents socialistes

• La CEDA endureix la posició 🡪 Reclama + contundència d’ordre públic i exigeix participar en el Govern
(amenaça de retirar el suport si no és així) 🡪 Lerroux accedeix 🡪 Oct. 1934 es donen 3 ministeris a la CEDA

• L’esquerra veu l’entrada de la CEDA al govern com una deriva al feixisme 🡪 En algunes ciutats: vagues i
manifestacions l’endemà del nou govern (UGT i CNT):
- Fracassa gairebé a tot arreu (manca de mitjans per transf. la vaga en insurrecció)
- En algunes províncies hi ha enfrontaments i assalt d’Esglésies i edificis oficials, sufocats amb facilitat
per l’exèrcit i la força pública
- Astúries 🡪 Org. i partits obrers + miners (tenien dinamita i armes) controlen quasi tota la regió 🡪
Insurrecció sufocada pels generals Franco i Goded amb molta repressió: 1100 miners morts (molts
executats), 2000 ferits i 300 militars morts
- Detencions de membres de l’esquerra a tot l’Estat 🡪 Clausura de seus de partits i sindicats

8.4. La crisi del bienni

• Primavera de 1935 es forma nou govern 🡪 Presidit per Lerroux i amb 5 membres de la CEDA (Gil Robles
ministre de guerra, Franco cap de l’Estat Major)

• L’executiu comença la contrarevolució (que alguns tan esperaven) i es presenta un avantprojecte per
modificar la Constitució 🡪 Restricció autonomies, abolició divorci, negació de poder expropiar terres..

• La proposta no es va arribar a aprovar pq la crisi del govern es va fer irreversible:

- D’una banda divisions entre partits que donaven suport al govern
- D’altra escàndols de corrupció (que afectaven a Lerroux) 🡪 Cas de l’estraperlo, relacionat amb el joc
als casinos; i cas Nombela de malversació de fons públic

• Això va provocar-ne el descrèdit 🡪 Alcalá Zamora (presi. Rep.) dissolt les Corts i convoca
9. Els Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya

• Cat. 🡪 Gov. Generalitat continuava en mans d’ERC 🡪 Primeres divergències amb el govern central per la
qüestió rabassaire (problema amb els arrendataris de les vinyes que s’arrossegava de feia anys)

• Abril 1934 🡪 Parlament de Cat. aprova la Llei de Contractes de Conreu 🡪 Garantia als rabassaires accedir a
la propietat de les terres que treballaven pagant als propietaris unes quantitats que el govern havia taxat
prèviament

• El Tribunal Constitucional anul·la la llei 🡪 Conflicte i tensions:

- D’una banda 🡪 Oposició entre pagesos i propietaris i partits d’esquerra i dreta
- D’altra banda 🡪 Enfrontament entre governs català i espanyol

• A més l’entrada de la CEDA 🡪 Amenaça a la República però també a l’autonomia catalana

• En aquesta situació, el 6 d’octubre 🡪 El president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat

Català dins la República Federal Espanyola i va cridar a la vaga general per impulsar un nou ordre federal

• La crida no té gaire ressò i la segueixen només alguns ajuntaments, nuclis reduïts d’obrers socialistes i
comunistes, escamots armats que van alçar barricades per defensar la Generalitat i els Mossos d’Esquadra.

• La CNT se’n va desentendre 🡪 Considerava el govern com a hostil per les seves diferències

• Resposta govern central Repressió:

- Declara l’estat de guerra a Catalunya 🡪 General Batet sufoca la insurrecció
- Detenció del gov. cat. 🡪 Processat i condemnat (Azaña tb detingut, era a Bcn)
- Es dissol l’autonomia, es suspèn l’Estatut i uns 150 ajuntaments
- Detenció de milers de persones, empresonament de pagesos, obrers, autoritats, funcionaris municipals,
dirigents sindicals i polítics, mestres...
- Es van clausurar i intervenir entitats cíviques i públiques (Univ. Autònoma Bcn)

10. El Front Popular (1936)

10.1. La polarització electoral

• Eleccions febrer del 1936 🡪 L’esquerra es presenta en una gran coalició (PSOE, republicans reformistes,
comunistes..) 🡪 Front Popular 🡪 Obj.: Guanyar eleccions i reprendre reformes del primer bienni

• La CNT no participa del Front Popular però tampoc demana l’abstenció electoral

• La dreta s’agrupa en el Bloque Nacional 🡪 CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i en

alguns llocs, els rep. radicals 🡪 No fan candidatura unitària per a tot Esp. ni redacten un programa electoral
conjunt

• A Cat. els partits catalanistes d’esquerra també s’agrupen 🡪 Front d’Esquerres. Programa electoral basat en
🡪 Amnistia presos pels Fets d’Oct., restabliment Estatut i Generalitat, Llei de Contractes de Conreu 🡪 També
donava suport al programa del Front Popular

• Partits dretans catalans Formen el Front Català d’Ordre

10.2. La victòria del Front d’Esquerres

• Front Popular 🡪 Guanya les eleccions (48% dels vots, la dreta el 46,5% i el centre el 5,4%)

• Falange Española (partit d’inspiració feixista) no va aconseguir que Primo de Rivera revalidés l’acta de diputat

• A Catalunya 🡪 Victòria rotunda del Front d’Esquerres 🡪 ERC aconsegueix 23 dels 41 diputats
• El nou govern queda format només per republicans (IR i UR), mentre que la resta de partits de la coalició es
va comprometre a donar suport parlamentari

• Azaña = president de la República

• Casares Quiroga

10.3. L’etapa del Front Popular

• El nou govern comença el programa pactat en la coalició electoral

• Es decreta una amnistia (30.000 presos polítics) i s’obliga a les empreses a readmetre els obrers acomiadats
pels conflictes del 1934

• Torna el gov. de la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia, es restitueixen els regidors i batlles destituïts i la Llei
de Contractes de Conreu torna a ser vigent

• Al País Basc i Galícia reprenen les negociacions per aprovar els seus estatuts

• Etapa de mobilitzacions populars 🡪 Anarquistes proposaven accions revolucionàries i un sector del

socialisme es va orientar a posicionaments propis del comunisme (PCE). Els jornalers ocupen terres

• Rebuig absolut de la dreta 🡪 Oposició de propietaris, empresaris industrials, Església...

10.4. La preparació del cop d’Estat

• Situació política i social 🡪 Molt conflictiva: Enfrontaments al carrer, escalada de vagues i desordres 🡪 Clima de
violència social

• Falange Española i grups d’extrema dreta formen patrulles armades contra líders d’esquerres i sindicalistes 🡪
Rebien la mateixa resposta

• A Cat. no hi havia tanta radicalització 🡪 ERC havia moderat els seus propòsits i la Lliga es desvinculava cada
cop més de l’extrema dreta (dins la CNT els més moderats guanyaven posicions al radicalisme de la FAI) 🡪 La
premsa tampoc va adoptar posicions alarmistes (com sí va passar a diferents llocs d’Espanya amb la premsa
conservadora)

• Oficials de l’exèrcit 🡪 Feia mesos preparaven un aixecament armat (liderat tb per Sanjurjo, estava a
Portugal, i organitzat des de Pamplona pel general Mola) Tenia caràcter antidemocràtic i defensa de la unitat
d’Esp. i la religió catòlica

• 13 juliol 🡪 Assassinat de Calvo Sotelo (líder monàrquics) com a resposta de l’assassinat del tinent Castillo
(socialista, Guàrdia d’Assalt) 🡪 Accelera la insurrecció militar 🡪 17 de juliol al Marroc = Cop d’Estat (18 de
juliol a la Península)