TEMA 4 ENTRE MODERATS

I PROGRESSISTES (1833-
1874)
 2. EL PROCÉS DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL
(1833-1843)
EL RÈGIM DE L’ESTATUT REIAL
• La regent Maria Cristina i un Consell de govern encapçalat per Francisco Cea
Bermúdez Absolutista tímidament reformista
Van concedir amnistia als liberals
Al mateix temps, van buscar un acord dinàstic
mantenir la línia política anterior de reformes administratives
Pretenien
realitzar canvis “sense innovacions polítiques”

Cal destacar la reforma de la nova divisió territorial d’Espanya en 49 províncies

realitzada per Francisco Javier de Burgos y del Olmo (1833)
• El 1834, el país continuava en guerra i la regent tenia una necessitat de sumar suports
per la causa de la seua filla

Maria Cristina va acceptar l’ inclusió en el govern de liberals moderats

Martínez de la Rosa
Estatut Reial Carta atorgada per formar Corts estamentals amb
Sufragi minoria de la dues cambres que NO tenien atribucions legislati-
població (0,15%) i sols
aquells que pagaven una ves ni de sobirania SOLS tenien caràcter
contribució estipulada o consultiu i subordinat al monarca
reunien determinades
capacitats

El sistema polític de l’Estatut Reial va consolidar la divisió entre els Liberals moderats (partidaris
d’una transició reformista) i els Liberals progressistes (partidaris de recuperar l’obra legislativa de
les Corts de Cadis)
• Al mateix temps
- Els atacs carlins a les poblacions, sols protegides per la milícia urbana de
signe progressista
- El problema del deute
- El malestar social i l’epidèmia de còlera del 1834

Van provocar crítiques a la inacció del govern i una animadversió popular cap al clero
regular, acusat de col·laborar amb els carlins (matança de frares a Madrid, acusats de
propagar una malaltia)

• D’altra banda, es va reactivar una incipient opinió pública a través de diaris, tertúlies i
cafés, factor essencial en la mobilització dels sectors progressistes que apostaven pels
canvis
CEA BERMÚDEZ MARTÍNEZ DE LA ROSA
L’ACCÉS DELS PROGRESSISTES AL PODER
• El detonant final de la crisi del règim de l’Estatut Reial van ser:
- Revoltes ciutadanes de l’estiu del 1835
Protestes, motins i cremes de convents (Saragossa, Barcelona, València, etc.)
Incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona
El malestar va propiciar la formació de juntes revolucionàries progressistes que
reclamaven canvi reals i la reactivació del programa reformista del 1812 i el 1823
• Per augmentar el suport dels liberals i establir l’autoritat i l’ordre públic, la regent va
nomenar un nou govern, encapçalat per un liberal progressista

Juan Álvarez Mendizábal

• Els objectius de Mendizábal van ser:
- Militar derrotar al carlisme convocar lleva de 100.000 homes
- Polític transformar l’Estat en un sentit liberal calia reformar l’Estatut Reial
- Econòmic impulsar una reforma agrària aprovació desamortització
de terres eclesiàstiques
supressió de les congregacions
religioses
• Aquest ambiciós programa de canvis va provocar que Maria Cristina, arran les veus
contràries a les mesures, destituirà a Mendizábal i donara el govern als moderats, a Istúriz.
Els progressistes ho van interpretar com un retorn al punt de partida i, a
l’estiu del 1836, es va iniciar a Andalusia un moviment revolucionari i la
formació de juntes per tota la Península
Es va produir el motí de sergents a La Granja (12-13 d’agost del 1836)
• El motí a La Granja de San Ildefonso (Segòvia) va obligar a Maria Cristina a acceptar la
Constitució del 1812 i tornar el govern als progressistes:

Calatrava va ser convocat a formar govern

Mendizábal va ser nomenat ministre d’Hisenda
EL DESMANTELLAMENT DE L’ANTIC RÈGIM
• Els governs progressistes de Mendizábal (1835-1836) i Calatrava (1836-1837) van
desmantellar les estructures econòmiques de l’Antic Règim i van implantar un règim
liberal, constitucional i una monarquia parlamentària
• Es van convocar eleccions que van ser guanyades pels progressistes i les noves Corts van
redactar una nova constitució
• CONSTITUCIÓ DEL 1837
- El govern progressista va convocar unes corts extraordinàries per a redactar una
constitució que adaptés la del 1812 al nou temps
- Va ser aprovada el juny del 1837
- Era breu
- Deixava espai per a un seguit de qüestions que es regularien posteriorment per
mitjà de llei electorals (electoral, impremta, ajuntaments). Es buscava aconseguir
un text estable, que poguera ser acceptat tant per progressistes com moderats
- Proclamava alguns dels principis bàsics del progressisme:

› Sobirania nacional
› Àmplia declaració de drets ciutadans (llibertat d’impremta, d’opinió,
d’associació...)
› Divisió de poders
› Aconfessionalitat de l’Estat
- També recollia alguns elements moderats:

› Establia dues cambres col·legisladores, el Congrés i el Senat. Aquesta

última era no electiva i designada directament pel rei
› Atorgava poders amplis a la corona (vet de lleis, dissolució del Parlament,
facultat per a nomenar i destituir ministres...)
› Finançament del culte catòlic (per les desamortitzacions i la supressió del
delme)
› El sistema electoral era censatari i es tenia que completar amb una llei
posterior
• Altres lleis van culminar l’entramat jurídic constitucional:
- Llei d’impremta (1837) va incrementar el control sobre els diaris
- Llei electoral (1837) va fixar un sufragi restringit als més grans de 25
anys que pagaren una renda mínima de contribució

Va permetre ampliar el dret a vot al 2,4% de la població

Va triomfar el model censatari de ciutadà propietari, encara

que s’ampliava la participació política a través de
l’elegibilitat en els municipis i també la participació en la
Milícia Nacional
• La Constitució especificava que les colònies serien governades per lleis d’excepció, al
marge de la Constitució, i va donar cobertura al lucratiu negoci esclavista cubà.
Els diputats americans van ser expulsats
LA LIBERALITZACIÓ DEL SISTEMA ECONÒMIC
• Els progressistes van impulsar una reforma agrària orientada a
introduir noves relacions de treball i mercat capitalistes
institucionalitzar els principis de la propietat privada i la lliure
disponibilitat de la terra

• Els tres components essencials d’aquesta reforma agrària van ser:

- Abolició dels senyorius
Ja iniciada durant les Corts de Cadis
Eliminació definitiva de la jurisdicció senyorial
La terra va passar en mans dels antics senyors com a propietat privada
- Desvinculació de les primogenitures
La noblesa podia vendre lliurement les seues terres que fins llavors estaven
unides a perpetuïtat a una família o institució
- Desamortització dels béns del clero regular (1836) i del clero secular (1837)
Precedida per la dissolució dels ordres religiosos
Excepte els dedicats a l’ensenyament i l’assistència sanitària
El seu patrimoni va ser confiscat per l’Estat
Els béns nacionalitzats van ser venuts en subhasta pública i adquirits amb
diners o vals de deute públic
La desamortització de Mendizábal perseguia tres objectius:
Obtenir recursos per proveir l’exèrcit liberal contra els carlins
Disminuir el dèficit d’Hisenda i millorar les finances reials
Forjar una classe de propietaris defensors del règim liberal
• Aquest procés es va completar amb
L’abolició del privilegis de la Mesta i dels gremis
Consolidació de la llibertat de contractació i la llibertat
d’indústria
L’eliminació de les duanes interiors va establir la llibertat de comerç
Va afavorir la creació d’un mercat nacional
LA TORNADA AL PODER DELS MODERATS (1837-1840)
• Aprovada la Constitució, es van convocar noves eleccions (octubre del 1837), que van
guanyar els moderats que romandrien en el poder fins al desembre del 1840.
• Les característiques del seu govern van ser:
Recurs permanent a suspendre el funcionament de la Constitució
Governar de manera autoritària mitjançant decrets i restringint les llibertats
Es va frenar la desamortització
Es va limitar la llibertat de premsa
Es va disminuir el pes de la Milícia Nacional
Centralització política amb el projecte de Llei d’ajuntaments (1840), que
atorgava a la Corona la facultat de nomenar els alcaldes de les capitals de
província i reforçava el control governatiu sobre les institucions municipals
Açò va enfrontar als moderats (centralista) i als progressistes (electiu)
• Els progressistes es van sentir expulsats del sistema i van reiniciar un nou cicle de
revoltes ciutadanes que van provocar la formació de juntes en ciutats com Madrid o
Barcelona

• La regent Maria Cristina va donar suport als moderats, però l’enfrontament es va resoldre
a favor dels progressistes, que van tenir en el general Espartero, símbol de la victòria
enfront del carlisme, un defensor del seu programa

Maria Cristina es va veure obligada a renunciar a la regència i va marxar a l’exili el 1840

LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843)
• Espartero va dissoldre les juntes i va convocar eleccions que van donar la majoria als
progressistes
Una vegada derogada la Llei d’ajuntaments, es tenia que
resoldre si la regència seria única o de tres persones
Espartero va optar per la regència única, en contra de bona
part de progressistes que defensaven la regència de tres
persones

Va iniciar un govern amb un marcat personalisme que el

va aïllar de sectors progressistes crítics amb la seua
gestió, com ara Olózaga
En canvi, va incrementar la importància del reduït grup
de militars afins, coneguts com a “ayacuchos”
• La regència inicialment va permetre
Impuls de les llibertats
Auge de la premsa amb publicacions, inclús de caràcter republicà
Incipient associacionisme obrer
Reactivació de la venda de béns del clero regular i secular a un ritme més
ràpid que a l’etapa anterior
Per primera vegada escollits els primers regidors republicans a ciutats com
Sevilla, València i Barcelona
• També es va iniciar la negociació d’un aranzel lliurecanvista que suposadament havia
d’obrir el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos (1842)
La indústria tèxtil catalana es va sentir amenaçada i es va produir un
alçament a Barcelona
Burgesia Classes populars (veien perillar els seus llocs de
treball)
Espartero va bombardejar la ciutat i va proclamar l’estat de guerra fins que la va controlar
• Des del començament de la seua regència, va comptar amb l’oposició dels militars
moderats finançats des de París per Maria Cristina de Borbó
• L’any 1841, es va produir un moviment militar contra Espartero liderat per O’Donnell,
que va acabar amb el fallit intent d’assalt al palau i la repressió d’alguns generals
participants
• El 1843, tant els progressistes com els generals moderats es van alçar en contra
d’Espartero i van aconseguir que marxés cap a l’exili.
• La Junta de Barcelona va plantejar formar una Junta Central per posar en marxa
reformes de contingut democràtic

Davant aquesta situació i la inconveniència de nomenar una nova regència,

les Corts van avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la van proclamar
reina als tretze anys Després del breu govern d’ Olózaga, els moderats
es van fer amb el poder
 LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
• Els partits polítics del segle XIX no eren com els entenem actualment
- No eren grups compactes i homogenis amb una ideologia i un
programa ben definits
- Es semblaven més a agrupacions de personalitats al voltant d’algun
notable, civil o militar

Més que partits organitzats eren corrents d’opinió o

“camarilles”, vinculades per relacions personals o interessos
econòmics, que s’unien per participar en les eleccions i
controlar les diferents parcel·les de poder
 ELS MODERATS
• Es definien com a “persones d’ordre”
• Era un grup heterogeni format per terratinents,
comerciants i intel·lectuals conservadors,
juntament amb la resta de l’antiga noblesa, l’alt
clero i els alts comandaments militars
• Defensaven el dret a la propietat com a garantia de
l’ordre que volien preservar i restringien el sufragi
segons la riquesa dels electors (sufragi censatari).
• Consideraven la llibertat un bé individual, però per
damunt estaven els principis d’autoritat i d’ordre
social, de manera que desconfiaven de la
participació de les masses en la política, que tenia
que estar en mans de la minoria propietària i
il·lustrada
• Defensaven el principi de sobirania compartida
entre les corts i la corona
ELS PROGRESSISTES
• Es consideraven “defensors de la llibertat”
• Era un grup format per la burgesia mitjana i
xicoteta, l’oficialitat mitjana de l’exèrcit i les
classes populars urbanes (artesans, comerciants,
professionals liberals), que tenien en comú l’esperit
de reforma
• Defensaven la necessitat d’una reforma agrària per
a posar fi a la propietat vinculada
• Mantenien també el sufragi censatari, però eren
partidaris d’ampliar el cos electoral
• Eren partidaris d’enfortir els poders locals
(ajuntaments elegits lliurement, Milícia
Nacional...)
• Defensaven el principi de sobirania nacional com a
font de legitimitat del poder
• Li atorgaven a la Corona amplis poders
d’intervenció en la vida política (nomenar
ministres, dissoldre les Corts, vetar lleis, etc.)
• Eren partidaris de limitar els drets individuals,
especialment els col·lectius com ara les llibertats
de premsa, d’opinió, de reunió i d’associació
• Defensaven la confessionalitat de l’Estat i
atorgaven a l’Església Catòlica una gran
influència social, i representaven, per tant, l’opció
més clerical del liberalisme
• Entre els seus líders cal destacar Ramón María
de Narváez i Francisco Bravo Murillo
• Defensaven el predomini de les Corts en el
sistema polític, mentre refusaven la intervenció
de la corona en la vida política i li atribuïen
només una funció moderadora
• Eren partidaris d’atorgar amplis drets individuals
i col·lectius (llibertats de premsa, d’opinió, de
religió, etc.)
• Preconitzaven limitar la influència social de
l’Església
• Entre els seus líders destacaven Juan Álvarez
Mendizábal, Baldomero Espartero i Joan Prim
 UNIÓN LIBERAL
• L’any 1854 es va formar un nou
partit, la Unión Liberal, que va
néixer d’una escissió dels
moderats, però que va atraure al
seu si els grups més conservadors
del progressisme
• Pretenia constituir-se com a opció
centrista entre els dos partits
clàssics, però no presentava
ideològicament cap novetat
• Era bàsicament una unió política
amb finalitats de govern que
agrupava els sectors descontents
amb la política moderada
• Els seus impulsors van ser els
generals O’Donnell i Serrano
PARTIT DEMOCRÀTIC REPUBLICANISME
• L’any 1849, una escissió dels • El desprestigi de la monarquia
progressistes va ser l’origen de la d’Isabel II va fer que guanyés
formació del Partit Democràtic
força el republicanisme en
• Defensava la sobirania popular i el perjudici del Partit Democràtic
sufragi universal masculí
• Els republicans defensaven la
• Propugnava l’existència d’una cambra
república com a única opció
electiva única (el Congrés), l’ampliació
de les llibertats públiques i el
veritablement democràtica per a
reconeixement dels drets col·lectius permetre l’elecció de tots els
càrrecs públics, inclòs el cap de
• Eren partidaris de la llibertat
l’Estat
d’impremta, de la formació de la Milícia
Nacional, de l’elecció dels ajuntaments i • Presentaven un caràcter social i
de les diputacions i de la implicació de
popular
l’administració en l’ensenyament públic
i en les tasques de la beneficència social
• Reconeixia el predomini social de
l’Església Catòlica, però exigia la
llibertat de culte per a totes les
religions
• La seua força provenia fonamentalment
de les classes populars urbanes i dels
graus baixos de la Milícia Nacional
 3. LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)
LES BASES DEL RÈGIM MODERAT
• Les eleccions del 1844 van donar la majoria als moderats, que van formar un govern
presidit pel general Narváez
Va implantar una política basada en els principis del liberalisme moderat o
doctrinari
Objectius
Clausurar l’etapa revolucionària
Implantar un règim que garantira l’estabilització política a través de
reformes institucionals
combinades
amb fèrries mesures repressives
• El règim moderat es va basar en:
El predomini de l’oligarquia propietària (noblesa i burgesia compradora de
béns nacionals)
Sectors financers pròxims
Suport de la Corona

Per a aquests grups calia consolidar un nou ordre social

que establirà les institucions liberals des d’una òptica moderada

i les protegirà tant de la reacció carlina com de les expectatives de les

classes populars
• CONSTITUCIÓ DEL 1845
- El govern va preparar una reforma de la Constitució del 1837 i va aprovar la del
1845
- Aquesta constitució recollia les idees bàsiques del moderantisme:
> Sobirania compartida entre el rei i les corts
> Ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions del
legislatiu
> Restricció del dret de vot
> Constitució d’un senat no lectiu, sinó de designació reial
> Els ajuntaments i les diputacions van quedar sotmesos a l’administració
central (el govern central els designava i controlava)
> Va ser suprimida la Milícia Nacional
 > Es va atorgar exclusivitat a la religió catòlica, que va ser declarada l’oficial
de l’Estat, i es va acordar el manteniment del culte i clero
- La nova constitució mantenia gran part de l’articulat de la Constitució del 1837,
sobretot pel que fa a la declaració de drets, però la seua regulació es remetia a
lleis posteriors que van ser enormement restrictives amb les llibertats
- Se li atorgava a la Corona enormes atribucions, ja que podia nomenar ministres,
dissoldre les Corts i vetar-ne les decisions i també nomenava als senadors entre
personalitats rellevants i de la seua confiança

• Un decret del 1845 va regular la llibertat d’impremta i va suprimir el jurat per a aquest
tipus de delictes control governamental sobre la premsa
restricció d’una de les llibertats bàsiques de la revolució
liberal
• El 1846, la llei electoral va plantejar un sufragi censatari molt restringit
No superava l’1% de la població
Sols podien votar els majors contribuents de cada localitat i algunes
personalitats destacades de la cultura, de l’exèrcit, de l’Administració i de
l’Església
Es va acceptar el sistema de districtes uninominals, que afavorien el
predomini del vot rural (suposadament més conservador) sobre l’urbà i que
facilitaven la intromissió del govern en les eleccions i afavorien el
falsejament electoral
• Els moderats van buscar millorar les seues relacions amb l’Església
Van paralitzar el procés desamortitzador
Van signar un Concordat amb la Santa Seu (1851), que reconeixia Isabel II
com a reina d’Espanya i acceptava la desamortització prèvia, mentre
l’Estat es comprometia al manteniment de l’Església espanyola amb el
pressupost de culte i clero, la concessió d’àmplies competències en matèria
educativa i el reconeixement del catolicisme com a religió oficial del país
EL DESENVOLUPAMENT DE L’ESTAT LIBERAL MODERAT
• El moderantisme va pretendre consolidar l’estructura de l’Estat liberal sota els principis de
centralisme
uniformitat
jerarquització
• Objectius:
- Centralitzar i jerarquitzar l’administració
Lleis d’administració local i provincial del 1845 van instituir un
Molt d’interès en el control del poder municipal, ja que es sistema jeràrquic de
va aprovar que els alcaldes dels municipis de més de 2.000 control
habitants i de les capitals de província serien nomenats
per la Corona, mentre que el governador civil designaria governadors civils
els dels municipis més xicotets.
diputacions
Es reduïa així el paper que els municipis havien tingut en
la mobilització política a través de les juntes i la Milícia ajuntaments
Nacional
- Sistema electoral basat en els districtes uninominals
Els districtes uninominals permetien el control del vot rural i la conversió del
governador en corretja de transmissió del Govern
Tot això va afavorir la manipulació constant dels resultats electorals per part
del Govern
- Ordre jurídic unitari
Es creava amb l’aprovació del Codi Penal del 1848 i el projecte de Codi
Civil del 1851
Inici de la reforma de l’administració pública amb una Llei de funcionaris
que en regulava l’accés
- Reforma fiscal
Es pretenia racionalitzar i augmentar els ingressos de la Hisenda Pública
Llei Mon-Santillán del 1845
Va centralitzar el sistema impositiu en mans de l’Estat
Va establir la contribució directa sobre la propietat
Va crear l’impopular impost sobre el consum (gravava alguns articles de primera
necessitat)
- Manteniment de l’ordre públic
Es va substituir, el 1844, la Milícia Nacional per la Guàrdia Civil (Duc d’
Ahumada), un cos armat amb finalitats civil però amb estructura militar
Es va encarregar de protegir persones i propietats a les zones rurals en una
etapa de consolidació de la nova propietat i de la proletarització llauradora
- Sistema nacional d’instrucció pública, conegut com el pla Pidal (1845), que
regulava els diferents nivells d’ensenyament i que es va completar amb la Llei
Moyano del 1857
- Adopció d’un únic sistema de pesos i mesures, el sistema mètric decimal
- Per a nodrir l’exèrcit es va aprovar el servei militar obligatori a través del sistema
de quintes per sorteig que era redimible (a canvi d’un pagament en diners un jove
podia “comprar” un substitut i lliurar-se del servei militar)
LA CRISI DEL MODERANTISME
• Els governs moderats no van aconseguir donar estabilitat política a l’Estat, amb 16 governs en 10
anys, malgrat actuar de manera excloent
provocar l’aïllament de l’oposició
reduir la importància del poder legislatiu
• La vida política no es desenvolupava a les Corts, sinó al voltant de la Cort i a partir de la influència
de les diferents camarilles, que buscaven el favor reial o governamental
• Entre els anys 1846 i 1849 es va produir la Segona Guerra Carlina o “Guerra dels Matiners”
Coincidint amb un anys de crisi de subsistències, va esclatar a Catalunya un
nou alçament carlí la Segona Guerra Carlina (1846-1849)
Es coneguda també com Guerra dels Matiners perquè els carlins iniciaven
les seus activitats durant la matinada quan l’exèrcit regular encara
descansava en les casernes
Els carlins donaven suport a la candidatura al tron del comte de Montemolín,
Carles VI (fill de Carles Maria Isidre)
Després d’alguns triomfs obtinguts pel general Cabrera, es va detenir al pretendent en
la frontera i la derrota militar de les partides carlines va acabar amb la insurrecció
• El cicle revolucionari del 1848 es va esdevenir a les barricades de maig a les ciutats de
Madrid, Sevilla i Barcelona davant les quals Narváez va aplicar una dura repressió
• Però el 1849 va sorgir el Partit Demòcrata que va defensar el sufragi universal
la llibertat d’associació
Va atraure sectors del progressisme i va aglutinar nuclis republicans
pròxims al socialisme
• En el Partit Moderat, hi cohabitaven diferents corrents amb el centre de Narváez.
El sector més conservador va tenir la seua etapa de govern durant l’intent de
reforma constitucional proposada per Bravo Murillo el 1852, que reduïa el
règim parlamentari a favor d’una espècie de dictadura tecnocràtica de
representativitat mínima La proposta va fracassar per
l’oposició d’un sector del
moderantisme
• Entre 1852 i 1854, els diferents governs van ser incapaços de frenar el desgast moderat quan
es va conèixer casos de corrupció vinculats a contractes de ferrocarril Els puritans, el
grup més pròxim al progressisme, i sectors de l’exèrcit van optar pel pronunciament
 4. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
LA REVOLUCIÓ DEL 1854
• El monopoli del poder moderat i una nova crisi de subsistències van desembocar en la
revolució del 1854
• El fracàs a Vicálvaro del pronunciament del general O’Donnell (28 de juny del 1854),
gestat dins del moderantisme, va obligar a buscar més suport social a través del
Manifest de Manzanares (7 de juliol del 1754)
Recollia demandes progressistes com O’Donnell va fundar un nou
Reforma de la Llei electoral partit anomenat Unión Liberal
que era de centre
Reducció dels impostos
Restauració de la Milícia Nacional
Progressistes i demòcrates van donar suport a les jornades revolucionàries de juliol del
1854 a ciutats com Saragossa, Barcelona, València i Madrid, i van reactivar les juntes
locals
• El canvi es va fer irreversible i Isabel II va acceptar
Un govern presidit pel progressista Espartero
O’Donnell al capdavant del Ministeri de Guerra
• Es va recuperar la legislació anterior al 1844 en matèries com
el sistema electoral
la llibertat d’impremta
la descentralització
la democratització dels poders locals i provincial
• La convocatòria de Corts constituents amb la Llei electoral del 1837 va permetre una
àmplia majoria a progressistes i unionistes, i per primera vegada va haver-hi una minoria
de 20 diputats demòcrates.
• Les noves Corts van aprovar un projecte de Constitució (1856) que la Corona no va arribar
a sancionar Aprovava la llibertat de culte, Senat electiu i amb els mateixos poders i
responsabilitats que el Congrés
LA NOVA LEGISLACIÓ ECONÒMICA
• El govern progressista va impulsar reformes rellevants que van donar lloc a una etapa de
desenvolupament i expansió econòmica

• Es va aprovar una nova Llei de Desamortització civil i eclesiàstica (1855), obra de Pascual
Madoz També és coneguda com Desamortització dels Béns Comunals
Va afectar especialment la propietat municipal d’ús col·lectiu (béns propis i
comunals)
Amb la venda i privatització d’aquests béns es van aconseguir recursos per a la
Hisenda i es desenvolupar l’agricultura de mercat en benefici de la nova burgesia
agrària i en detriment dels menuts llauradors, desposseïts de les terres comunals
• Es va aprovar la Llei General de Ferrocarrils (1855)
Regulava i incentivava la construcció de línies ferroviàries
Oferia amplis avantatges fiscals i subvencions a les empreses constructores
Tot això va atraure inversors estrangers (francesos i britànics)
Una Llei de societats bancàries i creditícies del 1856 va contribuir a facilitar la
inversió ferroviària i el sorgiment d’un mercat financer modern, i va promoure
l’entrada de capitals i un clima d’eufòria en les borses
Gràcies a les exempcions fiscals i a la llibertat de moviments, van sorgir societats de
crèdit i bancs industrials, comercials i d’emissió arreu del país
La connivència entre el poder econòmic, polític i reial (camarilles) es manifestava en
la composició dels consells d’administració de les empreses concessionàries
beneficiàries de les subvencions estatals
• Aquesta legislació es va completar en la posada en marxa del sistema de telègraf,
l’ampliació de la xarxa de carreteres, el foment de les societats per accions i el
desenvolupament de la mineria
ELS PROBLEMES SOCIALS
• Les mesures reformistes del Govern no van millorar les condicions de vida de les classes
populars que van veure com
crisi de subsistències augment dels preus epidèmia de còlera
que va provocar una
mortalitat molt alta
• El malestar social va derivar en un greu clima de conflictivitat social
A Catalunya forta presència obrera es van declarar vagues a les
fàbriques i la revolta es va
estendre per la ciutat
Els treballadors demanaven la millora dels salaris
i la reducció de la jornada laboral
• El govern va adoptar mesures conciliadores però els mètodes repressius del capità general
de Catalunya (Juan Zapatero y Navas) com
Proclamació de l’estat de setge
Prohibició de les associacions obreres
Detenció de treballadors
Execució de Josep Barceló, un dirigent obrer

Van provocar la primera vaga general el 2 de juliol del 1855 a Barcelona

que es va estendre per les zones industrials de Catalunya
• Durant els primers mesos del 1856 la conflictivitat es va estendre també pel
medi rural i es van produir importants alçaments camperols a Castella que es van
propagar per moltes ciutats del país, amb motins i incendis de finques i fàbriques
LA CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA
• Davant la conflictivitat social del 1856
O’Donnell va promoure mesures repressives molt dures que van provocar
l’enfrontament amb Espartero
• La intervenció directa de la reina nomenant O’Donnell president del Govern
Va fer que un grup de diputats progressistes i demòcrates, amb el suport de la Milícia
Nacional, presentaren una moció de censura a O’Donnell i la sol·licitud perquè la reina
sancionara la Constitució.
La resposta va ser la repressió, fins i tot es va canonejar el Congrés dels
Diputats
• Finalment, desarmada també la Milícia a Saragossa i Barcelona, es va imposar la facció del
l’exèrcit afí a O’Donnell, que va posa fi al Bienni
Es van tancar les Corts
Va destituir ajuntaments i diputacions
Va anul·lar la llibertat de premsa
EL COLP CONTRAREVOLUCIONARI HAVIA TRIOMFAT
 5. LA DESINTREGRACIÓ DE LA MONARQUIA
(1857-1868)
LA REACCIÓ MODERADA
• Després del colp del 2 d’octubre del 1856, la reina va tornar a nomenar a Narváez
president amb l’objectiu de restablir el moderantisme més conservador i autoritari
• Les eleccions del 1857 van donar majoria moderada i van inaugurar una breu
legislatura (1857-1858) que va permetre la promulgació de la Llei d’Instrucció Pública
del ministre Moyano (1857)
Mantenia la divisió de l’ensenyament en tres graus (primària,
secundària i universitària)
Reconeixia a l’Església la inspecció del sistema educatiu
El 1900 l’analfabetisme entre els homes era d’un 33% i entre
les dones un 57% Açò mostra el poc impacte de la llei
• La persistència del cicle de males collites va donar lloc a

Mobilitzacions de demòcrates
republicans
grups de jornalers reclamant faena i salaris
dignes

Es van registrar la crema de registres notarials i enfrontaments amb la

Guàrdia Civil (Utrera o El Arahal)

Les 150 condemnes a mort reflecteixen la intensitat de la repressió

del govern de Narváez
EL GOVERN UNIONISTA O’DONNELL (1858-1863)
• El juny del 1858, la reina va tornar a confiar el govern a O’Donnell, líder de la Unió
Liberal
Partit nascut durant el bienni de la confluència de sectors moderats i
progressistes
• Les noves Corts sorgides de les eleccions del 1858 van mostrar la majoria unionista
• El nou govern va liberalitzar la Constitució del 1845
Va disminuir el control sobre la premsa
Va augmentar l’autonomia dels ajuntaments
Va aprovar una nova llei electoral que ampliava electors i recuperava la
província com a circumscripció
També va prosseguir l’expansió del ferrocarril
va reprendre la desamortització civil
va augmentar la inversió en obres públiques
• Fins al 1866 van ser anys d’expansió econòmica i d’increment de recursos d’Hisenda, que en
bona part es van gastar en una política exterior activa
Espanya va participar en operacions militars que pretenien
refer la seua imatge com a potència colonial
fomentar el nacionalisme espanyol com a aglutinant interclassista
acontentar importants sectors de l’exèrcit
D’aquesta manera, es van dur a terme diverses campanyes de caràcter internacional:
- Expedició a Cotxinxina (1858-1863)
Col·laboració amb França
Aquesta expedició es va justificar per una matança de missioners
Pretenia establir un port per potenciar l’enviament a Cuba de culis xinesos
en règim de semiesclavitud
 - Campanyes militars a Marroc (1859-1860)
Van estar motivades per disputes frontereres i
Triomf a les batalles de Tetuan i Castillejos, capitalitzades per O’Donnell i el
progressista Prim
La pau de Wad-Ras va permetre a Espanya la incorporació del territori d’Ifni
i l’ampliació de la plaça de Ceuta
- Intervenció a Mèxic (1862)
Juntament amb els francesos i britànics
Es volia exigir al govern mexicà el cobrament dels deutes endarrerits
Espanyols i britànics van acabar retirant-se per desavinences amb els
francesos
• Aquests èxits no van poder ocultar el desgast de la coalició governamental pel
descontentament del sector més progressista
• O’Donnell va incorporar a Prim en el govern en 1863 i açò va provocar el disgust de la
reina i una conspiració que va provocar que el líder de la Unió Liberal tingués que dimitir
NARVÁEZ VA TORNAR AL PODER
LA CRISI FINAL DEL SISTEMA (1863-1868)
• La radicalització de l’autoritarisme des del 1863 i el fort intervencionisme de la reina,
confirmat per la gran influència de les diferents camarilles que buscaven el favor reial o
governamental van provocar una gran inestabilitat política
• L’oposició creixia i s’enfortia, especialment en l’àmbit universitari, amb les crítiques al
règim isabelí d’intel·lectuals demòcrates i republicans
Situació que va derivar en els successos de la Nit de Sant Daniel del 1865
a la Universitat de Madrid
• Els progressistes, demòcrates i republicans van responsabilitzar Isabel II de ser exclosos i
del mal funcionament de les institucions
Es van decidir pel pronunciament com a única via d’accés al poder
El 22 de juny del 1866 es va produir la revolta dels sergents de la caserna
de San Gil que va derivar en una revolta popular a Madrid però va ser
durament reprimida (66 afusellaments i 1.000 detinguts)
• El govern de Narváez va tancar les Corts i va adoptar una estratègia defensiva de
repressió davant la inestabilitat política i econòmica.
La situació va empitjorar arran de la crisi de subsistències del 1866
Augment dels preus
Malestar social
• Progressistes i demòcrates van signar el Pacte d’Oostende (Bèlgica, 16 d’agost del 1866)
Posar fi a la monarquia d’Isabel II
Formar un govern provisional
Convocar Corts Constituents per
mitjà del sufragi universal masculí
El 1867 es van incorporar al Pacte d’Oostende els unionistes (després de la mort
d’O’Donnell), amb bona part de la cúpula militar A partir d’aleshores, amplis
sectors de la societat van coincidir a fer un gir a la situació, que ja no podia consistir només
en un canvi de govern