1

TEMA 3: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT

LIBERAL CARLISTA
Història d’Espanya

1. la primera guerra carlista ……………-----------------------..............................................

L'any 1833, per impedir la consolidació del tron d'Isabel II, els sectors absolutistes partidaris de
Carles Maria Isidre van iniciar una insurrecció armada, que va derivar en una guerra civil.

Hi havia els carlins que donaven suport a Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII.

Per altra banda, estaven els isabelins que donaven suport a Isabel II, filla de Ferran VII.
 2

Per acabar, les conseqüències de la guerra es podien dividir en:

2. el procés de la revolució liberal ……………-----------------------...............................

2.1. L’ESTATUT REIAL

Davant la insurrecció carlina, la regent Maria Cristina va proclamar una amnistia als liberals buscant
un acord dinàstic. L’any 1834 es va promulgar l’Estatut Reial, una carta atorgada:
● amb una intenció de fer canvis poc perillosos
● inclusió al govern dels liberals moderats
● Corts estamentals amb dues cambres que no tenien atribucions legislatives
Aquest sistema polític va consolidar la divisió entre liberals moderats i liberals progressistes.

El detonant final de la crisi del règim de l'Estatut van ser les revoltes ciutadanes de l'estiu del 1835.
Les bullangues van començar a Reus i es van estendre a Barcelona i a altres indrets de Catalunya i de
la resta d'Espanya.
● van comportar la crema de convents
● l'atac a les autoritats impopulars
○ l'assassinat del general Bassa
● l'incendi de fàbriques

La Reina Maria Cristina es veu obligada a nomenar com a cap de govern a Juan Álvarez Mendizábal
per ampliar el suport liberal i establir l'autoritat i l'ordre públic.
 3

2.2. EL GOVERN DE CALATRAVA

Durant els governs progressistes de Mendizábal i Calatrava es van:

● desmantellar les estructures econòmiques de l'Antic Règim
● va implantar un règim liberal, constitucional
● implantació d’una monarquia parlamentària

El nou govern va convocar eleccions, que van donar una majoria progressista. Les noves Corts van
redactar una nova Constitució (1837):
● sobirania nacional
● drets dels ciutadans
● el Senat → cambra escollida pels reis
● poders a la corona
● finançament del culte Catòlic

El nou sistema liberal va impulsar una reforma agrària amb tres components essencials:
● abolició dels senyorius jurisdiccionals
○ terres passen a ser dels senyors
● desvinculació dels mayorazgos
● desamortització dels béns del clero
○ excepte els que es dedicaven a l’educació i la sanitat

2.3. TORNADA AL PODER DELS MODERATS

A les noves eleccions van guanyar els moderats i van establir alguns dels principis d'actuació del
liberalisme moderat:
● suspensió de la constitució
● govern autoritari per mitjà de decrets
● restricció de les llibertats ciutadanes
● centralització política

En aquest context, els progressistes es van sentir expulsats del sistema i van reiniciar un nou cicle de
revoltes ciutadanes que provoquen la formació de juntes revolucionàries.
 4

2.4. LA REGÈNCIA D’ESPARTERO

La Reina Maria Cristina es veu obligada a renunciar a la Regència i marxarà a l’exili. El general
Espartero (guanyador davant del Carlisme) assumeix aquesta regència. Espartero va governar amb
un personalimse que s’allunya dels sectors progressistes. Tot això va comportar una sèrie de canvis:
● impuls de les llibertats de premsa i associacionisme obrer
● venda de propietat privada al clero
● aranzel lliurecanvista
○ obrir l’estat als teixits anglesos

El malestar popular va precipitar l'esclat d'una insurrecció a Barcelona on va aplicar un càstig

exemplar: el bombardeig de la ciutat pel general Prim. Quan Barcelona va rendir-se, es van ordenar
detencions massives i execucions, i es va imposar una multa a la ciutat.

3. la dècada moderada ……………-----------------------............................................................

3.1. BASES DEL RÈGIM MODERAT

Les eleccions del 1844 van donar la majoria als moderats, que van formar un govern presidit pel
general Narváez. El seu objectiu era:
● clausurar i jerarquitzar l’administració
● ordre juridic unitari
● sistema electoral basat en districtes nominals
● reforma fiscal
● manteniment de l’ordre públic
El règim moderat es va basar en el predomini de l'oligarquia propietària i els sectors financers amb
el suport de la Corona. Les noves Corts van aprovar la Constitució del 1845:
● model censatari
● censura i delictes de premsa
● pressupost el culte i el clero
● catolicisme com a religió oficial
 5

3.2. LA CRISI DEL MODERANTISME

Els nombrosos governs moderats no van aconseguir donar estabilitat política a l'Estat, i la vida
política no es desenvolupava a les Corts, sinó al voltant de la Cort.
Van haver-hi revolucions a les capitals espanyoles que provoquen la creació del Partit Demòcrata que
va defensar:
● el sufragi universal
● la llibertat d'associació

El desgast dels governs moderats produïts per la corrupció dels seus membres, van donar lloc a
pronunciaments militars.

4. el bienni progressista ……………-----------------------.........................................................

4.1. REVOLUCIÓ DEL 1854

El fracàs a Vicálvaro del pronunciament militar del general O'Donnell va obligar a buscar més suport
social a través del Manifest de Manzanares, que recollia demandes progressistes.
Isabel va nomenar a Espartero com a president i va recuperar:
● sistema electoral
● llibertat d’impremta
● democratització dels poders locals i provincials

4.2. REFORMA ECONÒMICA

El govern progressista va impulsar reformes rellevants que van donar lloc a una etapa de
desenvolupament i expansió econòmica.
● aprovar una nova Llei de Desamortització civil i eclesiàstica
● es va aprovar la Llei general de ferrocarrils
○ regulava i incentivava la construcció de línies ferroviàries

● es va aprovar la Llei de societats bancàries i creditícies

○ sorgiment d'un mercat financer modern

● noves iniciatives
○ posada en marxa del sistema de telègraf
 6

○ ampliació de la xarxa de carreteres

○ foment de les societats per accions
○ desenvolupament de la mineria

4.3. CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA

Davant la conflictivitat social O'Donnell va promoure mesures molt dures que van provocar
l'enfrontament amb Espartero. Va comportar una crisi de subsistència, una epidèmia i una pujada de
preus. Això va causar un:
● clima de conflictivitat
● vaga general
● aixecaments pagesos

5. la desintegració de la monarquia ……………-----------------------............................

5.1. GOVERN DEL GENERAL O'DONNELL

El juny del 1858, la reina va tornar a confiar el govern a O'Donnell, líder de la Unió Liberal, un partit
nascut durant el bienni de la confluència de sectors moderats i progressistes. Van ser anys
d'expansió econòmica i d'increment dels recursos d'Hisenda.
D'aquesta manera, es van dur a terme diverses campanyes de caràcter internacional:
● expedició a la Cotxinxina
● campanyes Militars al Marroc
● intervenció a Mèxic

5.2. CRISI DEL SISTEMA

La radicalització de l'autoritarisme i el intervencionisme de la reina, van provocar una gran
inestabilitat política.
Progressistes i demòcrates exiliats van signar el Pacte d'Oostende:
● posar fi a la monarquia d’Isabel II amb una acció revolucionària
● convocar Corts Constituents elegides per mitjà del sufragi universal masculí.
 7

6. el sexenni democràtic ……………-----------------------.......................................................

6.1. LA GLORIOSA REVOLUCIÓ

En el malestar social que va portar a la revolució del 1868 es va manifestar en forma de:

6.2. CONSTITUCIÓ DE 1869

El govern de Prim va imposar l'Estat de guerra i la repressió va ser molt dura i van establir uns eixos
fonamentals:
● eleccions amb sufragi universal
○ formació d’unes corts que creen una nova constitució
● ampli catàleg de drets i llibertats del ciutadà
○ llibertat de culte
○ ensenyament
○ reunió
● divisió de poders
○ monarquia → poder limitat
○ govern → poder executiu
○ corts → poder legislatiu
○ separació del poder judicial

6.3. MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA

Les Corts van establir una regència amb Prim i Serrano en els seus càrrecs i va iniciar la cerca d'un
nou rei. L'escollit va ser Amadeu de Savoia però s’havia d’enfrontar a:
● 2 GUERRES: un alçament carlí i el conflicte colonial a Cuba
● revoltes del nou moviment obrer
● elits tradicionals defensaven el retorn dels Borbons
 8

6.4. LA PRIMERA REPÚBLICA

Les Corts van decidir proclamar la República amb 258 vots a favor i 32 en contra. La Primera
República es va inaugurar amb un govern format pel Partit Radical de Ruiz Zorrilla, que tenia majoria
dels quals va sortir el primer president Estanislau Figueras.

Dos tipus de concepcions republicanes:

● Radicals i republicans unitaris (Zorrilla i Castelar) defensaven:
○ una república unitària
○ la Constitució del 1869
○ posicions socials conservadores

● Republicans federals (Pi i Margall) defensaven:

○ una república federal
○ ampliació de drets democràtics
○ laïcisme
○ reducció de l'intervencionisme militar
○ reformes socials

6.5. PROBLEMES DE LA REPÚBLICA

La Primera República va haver d'enfrontar-se des de l'inici a greus problemes que van paralitzar
l'acció del govern.
1. no va aconseguir frenar la insurrecció cubana, malgrat les propostes d'integrar Cuba i
Puerto Rico com a territoris de la Federació espanyola

2. a causa de la impaciència del republicanisme intransigent

○ insurreccions populars

3. l'aïllament internacional (excepte els Estats Units i Suïssa)

○ cap potència va reconèixer la República espanyola la qual veien com un règim
revolucionari que podia posar en perill l'estabilitat d'una Europa burgesa i
conservadora.