11.

El Manifest de Manzanares (1854)

El present text és conegut com el Manifest de Manzanares, perquè fou escrit en en quarter que rebia
aquest nom. Fou redactat el 1854 per un jove Antonio Cánovas del Castillo i firmat pel general
O'Donnell.
El 1854 es va produir el pronunciament de Vicálvaro, amb O’Donnell al capdavant amb un nou partit
fundat per ell mateix, la Unió Liberal (volia cobrir l’espai entre moderats i progressistes), i que tenia
com objectiu acabar amb la inestabilitat política i introduir les idees progressistes.
A partir de 1845, any que s’avança la majoria d’edat de la reina, regna Isabel II, i durant deu anys
governa el Partit Moderat, és el període conegut com a "Dècada Moderada". Durant aquest període es
proclamarà la Constitució de 1845, es portarà a terme un Concordat amb la Santa Seu, s’establirà la
Guardia Civil substituint a la Milícia Nacional i es realitzarà una Llei d'Ajuntaments centralitzada. Fou
una època que es caracteritza per la inestabilitat política i el gran problema vendrà en els últims anys
de govern, sobretot a partir de 1852 amb la suspensió de les Corts i el govern a cop de decret que
disgustarà als mateixos membres del partit com Narváez, degut a l’incompliment de la Constitució de
1845.
Aquest aixecament també fou conseqüència de la deriva autoritària dels seus líders (Narváez i Bravo
Murillo); la influència de les camarilles; i el falsejament electoral que varen fer que els progressistes
recorreguessin una altra vegada al pronunciament militar, que conduí al bienni progresista
(1854-56).
Els insurrectes van elaborar l’anomenat Manifest de Manzanares en què demanaven l’acompliment
de la Constitució de 1845, la reforma de la Llei electoral, la reducció dels impostos i la restauració de la
Milícia.
La idea fonamental del text és comunicar l’èxit de l’aixecament de Vicálvaro i la proclamació dels
ideals que amb la revolució de 1854 pretenen una regeneració política de caire liberal a Espanya.
En el segon paràgraf s’assegura que el pronunciament serà un èxit i s’estendrà pel territori nacional,
això en part, es deu a la ràpida difusió d’aquest manifest ja que s’empra el telègraf.
Destaquen unes altres idees pròpies del programa progressista com la del retorn a un règim
representatiu, on el poder legislatiu estigui representat per les Corts, també que es faci una reforma
electoral i que es garanteixi la llibertat d'impremta. Tal i com podem veure en el següent fragment:
volem la pràctica rigorosa de les lleis fonamentals, millorant-les, sobretot l’electoral i la d’impremta.
En el text també podem llegir la frase: “Nosaltres volem la conservació del tron, però sense camarilla
que el deshonri”, on declaren que exigeixen suprimir la camarilla palatina, que tants impediments
provocava per al bon funcionament del sistema parlamentari i així com el bon intervencionisme
d’Isabel. També, veim com encara no es plantejaven un no a la Corona.
També es fa referència als aspectes econòmics, com la suspensió i la reducció d’alguns impostos. A
més, es fa menció a una reforma de l’administració territorial que donés més autonomia als poders
locals, assumpte que està lligat a la disputa entre progressistes i moderats per la llei d’ajuntaments.
1
Per altra banda, també es reivindica una nova Milícia Nacional per vetllar pel bon funcionament del
règim liberal progressista.
Per últim defensa el reconeixement d’alguns drets laborals, entre altres de l’antiguitat i el mèrit tant
en l’estament militar com civil.

Després del pronunciament s’inicia la Revolución de 1854, i finalment la Reina Isabel II cedeix, i es
forma govern presidit pel General Espartero, del Partit Progressista, seguint els principis del Manifest
del Manzanares.
Comença així, el període conegut com Bienni Progressista, caracteritzat per ser una etapa reformista.
Entre les principals reformes es troben la Desamortització Civil de Madoz o la Llei de Ferrocarrils,
ambdues de 1855, no obstant, el projecte més ambiciós fou la de promulgar una nova constitució de
caràcter progressista, la coneguda com "Constitució non nata de 1856".
Tanmateix, el govern progressista, tengué que fer front a tot tipus de problemes. En primer lloc
trobam la revolta obrera de Catalunya a causa de la implantació de noves màquines que provocaren
nombrosos acomiadaments, i també es produí una vaga general el 1855. Per altra banda, hi hagué
una crisi de subsistències, unida a una epidèmia de còlera, que va afectar especialment a les classes
populars i va accentuar el malestar social. A tots aquests factors, hem de sumar l'oposició dels
moderats i de l'Església, i les discrepàncies dins la mateixa coalició, que provocaren la dimissió
d’Espatero. Finalment, O’Donnell va posar fi al Bienni i va clausurar les Corts, va suprimir la Milícia, va
destituir ajuntaments i diputacions i va anul·lar la llibertat de premsa.

El Manifest de Manzanares conduirà a un període breu però d’importants i profundes reformes

progressistes, però que no foren suficients per millorar les condicions de vida de les classes populars
ni van tenir en compte les seves demandes.