Resum primera pagina

La crisi del sistema polític de la restauració comença a partir del 1989 amb la crisi del 98’. Espanya
es trobava en un moment delicat per tant van començar a sorgir idees regeneracionistes per part
dels governs, ja que sabien que Espanya necessitava un canvi, una regeneració.

A partir d’aquestes idees comences els partits regeneracionistes del sistema polític. Al 1899, la
reina regent, Maria Cristina, posa confiança en un nou líder conegut com Silvela, qui serà el nou
líder del partit polític conservador. Silvela posarà polítiques regeneracionistes i serà bastant audaç.
Algunes de les coses que farà seran un projecte de descentralització i una política pressupostaria,
això vol dir que pujarà els impostos a productes de primera necessitat i també crearà impostos
nous amb l’objectiu de pujar els ingressos per poder pagar els deutes que havia ocasionat la
guerra de Cuba. El encarregat de fer aquestes mesures va ser el ministre d’economia i hisenda,
Villaverde. Tots aquests canvis van regenerar una sèrie de protestes, entre elles la protesta de
Setembre de 1899.

En aquesta protesta, els comerciants es van negar a pagar la contribució trimestral, ocasionant
una protesta coneguda com el Tancament de Caixes. Com a resposta, el govern va prendre la
decisió de embargar a tots aquells comerciants que es neguessin a pagar, però l’alcalde de
Barcelona, el dr. Robert, es va negar i al final va acabar dimitint. La situació només es va tensar
més, ja que els comerciants van decidir fer una vaga general de comerciants, que es va estendre
per les ciutats de Sabadell, Manresa, Mataró i Vilafranca, això va fer que el govern prengués la
decisió d’empresonar als morosos i suspendre les garanties constitucionals, el problema també va
ocasionar que es declares l’estat de guerra.

Tot això va ser el que va provocar la primera crisi del govern regeneracionista, necessitant així un
nou govern.

El tancament de caixes va ser una protesta important a Catalunya, ja que té un abans i un després.
Marca el inici de la dinàmica de trencament entre les elites polítiques i els partits dinàstics, ja que
perden la confiança del govern, no resolen els seus problemes i fins i tot resulta perjudicial
econòmicament. Finalment, al 1901 hi ha un fi de l’esperit regeneracionista i es reprèn el torn
dinàstic i l’alternança, que cada vegada serà més delicada.

Al 1902, Alfons XIII pren càrrec com a Rei, i durant els seus primers anys de regnat voldrà fer canvis
de reforma, com posar fi al caciquisme i a la corrupció política.

A causa del fracàs des-de 1902/1903 fins a 1909 governen els conservadors, i fan una política
regeneracionista molt més limitada. Algunes de les coses que fan són les següents, primer al 1903,
Silvela es substituït per Maura, que serà el nou líder del partit conservador. Al 1907, Maura farà
una llei electoral nova, on el vot serà obligatori i hi haurà un control més gran sobre els cens
electorals per intentar evitar el caciquisme i disminuir la corrupció política. Després farà una
política econòmica proteccionista per intentar impulsar l’activitat industrial a Espanya. També
intentarà integrar el catalanisme donant autonomia a ajuntaments i diputacions. Finalment farà
una millora en la legislació laboral on millorarà les condicions de treball dels nens i les dones i
imposarà una llei que diu que no serà legal treballar els diumenges.
Després del govern conservador, governaran els liberals, que tenen com a líder a José Canalejas.
Faran canvis importants, primer faran la Ley del Candado que prohibirà la instal·lació de noves
ordres religioses a Espanya, el segon canvi serà una reforma fiscal en el sistema d’impostos perquè
sigui més just, això vol dir que qui té més paga més i qui té menys paga menys. El tercer canvi que
farà serà en la llei de reclutament, on es servei militar serà obligatori i els que tenen diners ja no
podran pagar per no anar. Després hi haurà un canvi en la llei laboral, es millorarà les condicions
de treball i de vida del treballadors. I per últim es farà un projecte de descentralització, aquí es
crearà la Ley de las Mancomunidades Provinciales, que permetrà a 4 províncies diferents de
espanya actuar com una sola.

Al 1912, morirà Canalejas a un atemptat i a partir d’aquest any fins el 1923, Espanya es trobarà en
una etapa molt complicada.

Durant aquesta etapa tenim a les forces polítiques d’oposició, que són partits polítics que no
governen. BLA BLA BLA.

Durant aquesta etapa van passar moltes crisis, entre elles, la crisi del civilisme de 1905-1906, que
serà la primera crisi important de la segona etapa de la restauració. Tot comença quan al congres
de diputats a Madrid comencen a haver diputats catalanistes, aquests són molt mal rebuts per el
govern espanyol, els partits dinàstics i inclús la prensa de Madrid, que faran una campanya
anticatalanista. En aquest moment de tensió tot empitjora quan hi ha un incident amb una revista
catalanista coneguda com el Cu-Cut. Al 1905 es fa la publicació d’una vinyeta satírica que resulta
ofensiva cap a l’exercit espanyol i s’ho prenen com un atemptat a l’honor. Aquella mateixa tarda
els militars de Barcelona surten al carrer armats i es dirigeixen cap a la redacció i la destrueixen,
tot seguit van a la Redacció de la Veu de Catalunya i fan el mateix. En comptes de ser sancionats,
aquests militars reben el suport d’altres militars d’altres ciutats, i aprofiten això per pressionar al
govern perquè faci una llei de jurisdiccions, que consisteix en que atempta contra l’exercit, la
pàtria o els símbols militars és un delicte que ha de ser sancionat per un jutjat de jurisdicció
militar. Això vol dir un tribunal militar, que dona penes més severes i dures. Aquesta llei limita la
llibertat d’expressió. La llei és molt mal rebuda a Catalunya, i aquest rebuig fa la creació d’una
plataforma política de partits catalanistes, coneguda com Solidaritat Catalana. Aquesta coalició
tindrà dos objectius principals que seran retira la llei de las jurisdiccions i lluita per la autonomia de
Catalunya. Es forma al 1906 però és una realitat 1907. Es presenten a eleccions amb un programa
polític comú, conegut com el Programa de Tívoli, que critica la llei de jurisdiccions i lluita per
l’autonomia de Catalunya. Es celebren les eleccions i tenen resultats molt bons, serà el partit més
votat, però només duraran 2 anys de 1907-1909, desprès d’aquest any es trencarà. Durant
aquesta crisi l’exercit estarà en primera linear política, que és un càrrec que no li correspon, i quan
passa això hi ha perill de cop d’estat.

La segona crisi important d’aquesta etapa serà la crisi del Pacte de Pardo, que va ser un pacte que
es va establir entre la reina regent i els partits dinàstics per restablir l’alternança. Tot comença al
1906 quan es produeix un enfrontament entre Franca i Alemanya al Marroc i com a conseqüència
es convoca la conferencia d’Algeciras. El Marroc es converteix en una mena de semi colònia, entre
Franca al sud i Espanya al nord, aquesta zona serà coneguda com La Zona del Riff. Els habitats
d’aquí seran diferents a la resta d’habitats del Marroc, es diran Berebers i estaran des-del principi
desacord amb la colonització Espanyola. La primera cosa que farà el govern serà enviar militars
cap allà per controlar el territori. Com la colonització va ser mal rebuda, els berebers i el militars
van tindre molts problemes, incidents, etc. Davant de la situació, el govern va decidí encara més
militars cap a la zona. Al 1909, com a conseqüència de l’augment de tropes, el Berebers van fer
una emboscada coneguda com El Barranco del Lobo. Van haver moltes baixes per part del
espanyols i el govern espanyol va decidir enviar encara més tropes, però ja no hi havia més, per
tant va tindre que mobilitzar reservistes, que són persones que ja van fer el servei militar
obligatori en un passat i estan de reserva per si en algun moment se’ls necessita. Aquesta
mobilització serà la chispa que causa un aixecament de protesta a Barcelona, aquesta protesta
serà coneguda com La Setmana tràgica de Barcelona. Això succeeix a la segona quinzena de juliol
de 1909, i hi ha suport dels anarquistes, socialistes i republicans i sobretot es protesta per la
injustícia del sistema de reclutament.