Tema 4.

LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA DICTADURA DE PRIMO

DE RIVERA.

QUÉ ÉS EL QUE PASSA A NIVELL POLÍTIC A ESPAÑA A PARTIR DEL 1898?

4.1. Desastre del del 98.

Amb el Desastre del 98 es refereix a la pèrdua de les darreres posicions colonials a

ultramar (Cuba, Puerto Rico, Filipines, Guam) i que va posar de manifest una crisi política i
un sentiment de decadència d’Espanya. Per alguns historiadors aquesta crisi ja s’havia
iniciat abans i la pèrdua de les colònies va ser una consequencia més d’aquesta crisi.

Al sistema de torn de partit, el caciquisme i el sistema corrupte ja no eren suficients per

mantenir l’establitat política per això alguns polítics van començar a pensar que calia
regenerar el país.

4.2. Regeneracionisme.

Definició. Va ser un moviment de caire polític i intel·lectual que va apreixer a finals del
seglen XIX i inicis del segle XX, impulsat per la crisi del 1898, els objectius dels quals eren
la reforma de l’estat, la supressió del caciquisme i el redreçament moral del país. El seu
màxim representant va ser Joaquin Costa. El 1902 va escriure la seva obra “oligarquia i
caciquisme” on posa de manifest l’endarreriment d’Espanya respecte a Europa, i on proposa
una “Regeneració Nacional” per acabar amb els mals de la pàtria: la corrupció, el mal
repartiment de les terres, les guerres carlistes, l’analfabetisme…. Aquest moviment va
influir en partits d’esquerra i fins i tot a partits de dreta, per exemple en l’esquerra va influir
en el republicanisme i en el socialisme, i en la dreta va influir en la falange.

Alguns dels polítics influenciats pel regeneracionisme: Polavieja, Silvela, Eduardo Dato,
Villaverde.

4.3. Personatges.

- Conservadors: Antonio Maura (nou dirigent del partit conservador i aquest senyor va tenir
fama de ser molt autoritari). Defensa els interessos de les classes altes

- Liberals: José Canalejas (Va morir assesinat, era un home molt més obert als canvis, i serà
el gran personatje dels liberals).

- Alfons XIII (El 1902, amb 16 anys es coronat rei) va ser un rei molt intervencionista, la
constitució li dona poder. I això (intervencionisme) va ser una de les causes de la seva
caiguda a nivell polític. Al seu voltant s’aplagava: Les altes jerarquies catòliques, un grup
d’alts càrrecs de l’èxercit (exèrcit cortesà), Els grans terratenents (estaràn al voltant del
rei, molt manipulable), els grans oligarques (propietaris de les grans empreses). El rei
donava tituls nobiliaris a la burguesia comercial, industrial i finançera del país.
4.4. La crisi del sistema de la Restauració. Govern curt i govern llarg.

Entre el 1901 i el 1916 va tenir lloc una crisi per mantenir el sistema de la Restauració a
causa de:

1. La mort dels dirigents més importants dels partits de torn.

2. L’aparició de nous partits polítics:
- Socialistes
- Republicans
- Partits de tipus nacionalista: Catalans i del País Vasc
3. Les reivindicacions obreres i l’auge del sindicalisme.

Aquesta inestabilitat política es va reflectir en els 12 canvis de govern en aquest periode

(1901-1916, mostra d’inestabilitat) i també en dos moments concrets que són: La Setmana
Tràgica del 1909, i l’assessinat de Canalejas al 1912. La crisi del 1917 també és un altre
mostra d’aquesta problemàtica d’inestabilitat. Abans de la Setmana Tràgica era el predomini
dels conservadors, però a partir d’aquesta es produiex la dimissió del seu dirigent per haver
una alternança dels partits amb un predomini dels liberals. Apartats:

1.1.Etapa de predomini conservador. (1901-1909). Predomini major dels conservadors.

1.2.Setmana Tràgica (1909), fets importants que provoquen la dimissió del líder dels
conservadors donant lloc a una alternança de partits.

1.3.Etapa de predomini liberal. (1910-1918) Alternança de partits amb un predomini major

dels liberals.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1.1. Etapa de predomini conservador. (1901-1909). La dividim en govern curt i govern

llarg:

A l’inici d’aquesta etapa de la crisi de la Restauració, Cànovas ha mort i el succeda Silvela,

que va presidir un govern de “regeneració nacional”, aquest govern estava format per
ministres també regeneracionistes com per exemple: Duran i Bas (ministre d’indústria i
comerç), Polavieja o Villaverde. Primer govern de tipus regeneració nacional.

Aquest govern va defensar la descentralització. (sempre que passaba un fet s’havia

d’esperar una resposta de Madrid ja que tot succeix a partir de Madrid). El govern estava
d’acord en iniciar una descentralització però no ho van cumplir i a més van augmentar
l’impost sobre activitats industrials (i no sobre les activitats agrícoles) que va provocar el
Tancament de Caixes, això va tenir com a consequència la dimissió del ministre d’indústria,
Duran i Bas, i molts actors conservadors catalans van deixar de donar suport al partit (els
conservadors aniran perdents vots).
 1. Govern Curt (1903-1904).
En el govern curt proposen una persona nova, tindrà lloc el liderat de Antonio Maura, qui
va organitzar un viatje del rei a Barcelona 1904 (ambient calent amb el tancament de
caixes) i es doni a coneixer que el rei té interessos amb ells, però surt lo contrari i ho prenen
com una amenaça o provocació per part de Maura ja que l’ambient encara era tens. Aquest
fet provoca un canvi de govern. Entre el 1904-1906 tindrà lloc la governació dels liberals.

2. Fets del Cu-Cut (1906).

Al novembre del 1906 van tenir lloc els fets del Cu-Cut! que era un setmanari satíric on es
publicaven caricatures per ridiculitzar dirigents i fets de l’època. Els fets del Cu Cut! tenen
lloc quan es va publicar un acudit que ridiculitzava a Weyler i el desastre de Cuba i com a
repressaria 300 militars van asaltar les redaccions del setmanari satíric “Cu Cut!” i el diari
“La Veu de Catalaunya” (mateix grup editorial, per tant relacionats). Un altre fet és l’intent
d’assessinat del rei el dia del seu matrimoni per part d’un anarquista. Llavors el govern
crea una llei contra el terrorisme pert tal de reformar el país.

Els fets del Cu-Cut van tenir un altra consequència, que va ser la creació d’una llei: “La Llei
de les Jurisdiccions”. Lo que diu i s’atenta contra els signes de la pàtria els militars podrien
intervindre i prendre mesures pel seu propi compte. Aquesta llei va ser promolgada el 23 de
març del 1906 i que castigava en presó a tots aquells que es burlèssin de l’exèrcit o bé
ridiculitzessin símbols nacionals com la bandera o himne. Això atentava a la llibertat
d’expressió de la societat i va tenir moltes repercussions en Catalunya.

3. Govern Llarg (1906/1907-1909).

Inicia oficialment el 1907 ja que el 1906 el rei nombra a Antonio Maura(regeneracionista)

com a president. Govern presidit per Antonio Maura i on pretenia aplicar el seu programa
polític “La revolución desde arriba” amb tot un seguit de reformes que no va poder
completar pels fets de la Setmana Tràgica. Reformes o lleis del govern llarg:

1. Reformes sobre aspectes o questions socials (per exemple l’establiment del

diumenge, El Descans Dominical). Es va regular el treball de dones i nens, es va
crear el “Instituto Nacional de Previsión”.

2. Les mesures per acabar amb el bandolerisme (el que roba bàsicament) i per fer un
canvi en els costums (els bars tancaran per la nit per exemple), aquestes mesures
anomenades “medidas moralizadoras” es van fer per moralitzar les costums.

3. “La Ley de Represión del Terrorismo”, aquesta llei permetia el tancament de diaris,
de centres anarquistes i que va comptar amb l’oposició de republicans i socialistes.
Hi ha que deien que anava en contra de les llibertats dels ciutadans.

4. Un altre llei va ser la “Nova Llei Electoral”del 1907. Maura vol una reforma i s’ha
d’acabar amb el poder del caciquisme i oligarquia, el poder el controla l’ajuntament i
 és millor que ho deixin(això inclou els vots per part dels morts). Volen treure el poder
a l’ajuntament i per tant als cacics. Aquesta llei reformava la del 1890 (sufragi
universal masculí) i s’incorporava que l’elaboració del Cens ja no la feien els
ajuntaments sinó “El Instituto Geográfica i Estadístico”. A més que els
ajuntaments ja no fan el cens, tampoc controlarien el procés electoral (eleccions)
sinó que ho faria la “Junta Central del Censo”. D’aquesta manera es volia acabar
amb el frau electoral.

5. Per radicalitzar l’economia es fa una “Llei de Foment de la Indústria”.

6. Per modernitzar l’administració es va fer un projecte de llei amb l’objectiu d’unir

diverses diputacions i crear mancomunitats (comunitat autònoma) d’aquesta manera
els polítics catalans es fan feliços. Els liberals estaven en contra d’aquesta llei.

Al juliol del 1909, van tenir lloc els fets de la Setmana Tràgica que van provocar la dimissió
de Maura i un canvi de govern (de conservadors a liberals).

4.5.Setmana Tràgica (1909).

Definicó. La Setmana Tràgica és un moviment popular violent que va esclatar al juliol del
1909 amb motiu de l’enviament de tropes a l’Àfrica(Marroc) per part d’Antonio Maura i que
va desencadenar tota una campanya en contra d’ell provocant la seva dimissió.

Després de la derrota de Cuba el govern va centrar les campanyes militars al Marroc

(queden pocs territoris i volem conservar-los). Cada cop necessitava més soldats i va
començar a reclutar als joves que havien fet el servei militar i que estaven en edat de
treballar, cosa que arruinava a les families (els fills marxen al Marroc i la familia es queda en
quebra). Al 1909 el govern (Maura) va reclutar homes exclusivament a Catalunya com a
càstig per ser un àrea molt revolucionaria (només joves catalans, error de Maura), a més un
grup de dones de la burguesia va organitzar un comité de dones que repartien simbols
religiosos als soldats que estaven al port. Les esposes i les mares dels soldats ho van
considerar una ofensa i van iniciar les protestes.

El 24 de juliol del 1909 es va constituir un “Comité Revolucionari de Vaga” (huelga) amb

representats d’anarquistes, socialistes i els lerrouxistes (seguidores de Lerroux, líder
republicà molt radical). Segons Lerroux, la religió católica s’ha fet perque els pobres es callin
i els rics segueixin disfrutant. Aquesta huelga es prevella per al dia 26 de juliol, però en
comptes de fer-se aquell dia es va fer el mateix dia 24 al vespre i es va convertir en una
revolta urbana molt radical i violenta.

Es van cremar edificis religiosos (més de seixanta) entre esglèsies, convens i escoles
religioses. Als carrers es van formar barricades (murs) i per el centre de la ciutat no es podia
transitar. La revolta es va estendre a localitats com Terrasa, Manresa, Badalona, Sabadell i
Sitges (ciutats al voltant de Barcelona) i es van aïllar les vies ferries per evitar l’arribada de
les tropes.
El Governador Civil de Barcelona (Àngel Osorio y Gallardo) es va negar a treure les tropes
al carrer i va voler pactar amb el comité, però el govern de Madrid el va obligar i el va dimitir.
Les tropes van trigar quatre dies en arribar per mar i nou dies després de l’inici de la revolta
la ciutat es va pacificar. Llavors es va iniciar una dura repressió.

Conseqüències de la Setmana Tràgica: Cabezas de turco (buscar persones random i

executar-les per justiciar-les):

1. L’afosellament de cinc homes acusats de ser els inductors (cabezillas) entre ells un
personatje important és Francesc Ferrer i Guàrdia, que era el fundador de l’escola
moderna (volia un ensenyament modern). A més es van detenir centenars de
persones.
2. Balanç de víctimes. Més de vuitanta civils morts i més de un centenar de ferits,
encara que debien ser més (la gent no els deixaba anar a l’hospital perque llavors
van directament a la presó al estar involucrats).
3. La dimissió de Maura, el president de govern.

Personatjes importants del catalanisme:

1. Joan Maragall(poeta). Va intentar aturar la repressió, denuncia a la repressió.

2. Enric Prat de la Riba. Es va comprometre amb la repressió (que es busquin als

culpables i donin el seu càstig).

4.6. Etapa de Predomini Liberal (1909-1918). Punt d’inflexió: Tripe Crisi del 1917.

El líder del partit liberal serà José Canalejas que era una persona molt reformista i era
democràtic(partidari d’establir una democràcia) i que volia establir un impost nou sobre les
rendes urbanes que no va agradar als grans propietaris urbans, i també volia modificar la llei
de reclutament militar. Tercera cosa que volia fer era aprovar el projecte de llei de les
mancomunitats, i un altre que seria aprovar la “Ley del Candado” que volia controlar el
nombre d’ordres religioses. La creació d’aquesta llei va molestar molt a l’esglèsia catòlica,
un altra mesura que va prendre Canalejas era establir una dura repressió contra els
baristes.

Ordre:

Liberals Conservadors Liberals

1912 1913-1915 1916-1918

Liberals.

El 12 de novembre de 1912, Canalejas va ser assessinat per un anarquista(que es va

suicidar) i llavors va ser sustituit pel Comte de Romanones.
A partir de llavors, el partit liberal va patir una divisó dins del partit, per una part els
seguidors del Comte de Romanones(més moderats) i per altra banda els seguidors de
Santiago Alba (més progressistes).

Conservadors.

Després d’això tenen lloc unes eleccions i surten guanyant el partit conservador.

En el partit dels conservadors també té lloc una divisió, en aquesta divisió tindrem per una
part Eduardo Dato i per altra banda Antonio Maura però ajudat per un polític; Cambó
(defensaven els interessos dels industrials Vascos i Catalans). Durant aquest govern
conservador té lloc un fet a nivell mundial: L”esclat de la I Guerra Mundial. En aquesta etapa
es va aprovar la neutralitat d’Espanya en la I Guerra Mundial. Això provoca un benefici per
Espanya ja que no participa en la Guerra, i per això li compren productes pel fet de ser un
país segur.

Liberals.

El president serà el Comte de Romanones però Santiago Alba que era el seu contrincant
va ser nomenat ministre d’hacienda. Alba va portar a terme un programa de modernització
económica per millorar les infraestructures. Es volia crear un nou impost sobre els
“beneficis extraordinaris” que gravaba les activitats comercials i industrials, i en canvi no
gravaba de la mateixa manera les activitats agràries de manera que es va considerar una
discriminació.

Efectes de la I Guerra Mundial(1914-1918) a Espanya a l’economia espanyola.

La Guerra va fer augmentar la demanda de molts productes als països neutrals més propers
(Espanya) això va beneficiar a una part petita de la societat (els propietaris de les indústries)
mentre que els obrers continuaven en el mateix nivell de vida ja que els preus eren més
cars a causa de l’escassetat que provoca la guerra. Un cop acabada la guerra, la producció
industrial va tornar a baixar fins a l’any 1924-1925.

Conclusió (Explicació Prèvia).

El sistema polític de La Restauració no tenia instruments per integrar els interessos de les
masses (el moviment obrer) ni tampoc servía per integrar els interessos de les sectors més
moderns/democràtics del país generant una sèrie de desequilibris que van provocar que
aquesta Triple Crisi del 1917 estigués apunt d’ensorrar el sistema.

4.7. La Triple Crisi.

La crisi del 1917 o també la triple crisi, en realitat són tres crisis. Estracta d’una banda una
vaga obrera i d’altra un problema polític i militar. 1917 té lloc la revolució rusa amb un rei
amb molt poder i el seu poble es posa al seu contra. Alguns soldats també donen suport al
poble. Perquè els obrers espanyols fem lo mateix i fem una reformació? tenim precarietat
social i vivim en condicions desfavorables.

Crisi parlamentària, crisi de l’èxercit i crisi de la revolta.

1ª crisi. Crisi Parlamentària: Alguns polítics volien modernitzar la política espanyola en

especial la constitució ja que a Rusia s’havia demostrat que si el poder no es reforma la
monarquia pot caure, entre els polítics partidaris d’aquesta reforma estava Francesc Cambó
que volia aprofitar aquesta reforma per aconseguir l’autonomia de Catalunya a la qual
s’oposava el polítics conservador Maura. Maura vs Cambó.

El juliol del 1917, un grup de parlamentaris van demanar la reobertura de les corts i com no
es va fer, van decidir convocar una “Assamblea de Parlamentaris” a Barcelona.19-7-1917
El govern de Madrid la va declarar il·legal però malgrat això es va constituir i es va proposar
iniciar un procés constituent (per fer una constitució) i un govern d’emergència (propi
govern de Catalunya al marge de Madrid).

Al mes d’octubre es va decidir fer una segona sessió (assamblea) en aquesta cas a Madrid
però, la situació es va considerar masa perillosa i es va tancar.

2ª crisi: Vaga revolucionaria. La demanda que havia causat la I Guerra Mundial, l’augment
del nombre dels obrers i la pujada de preus va provocar un increment del nombre d’obrers
sindicats i, per tant, del poder dels sindicats que mobilitzaven als obrers i d’aquesta manera
tenien un gran ressó (importància) social i polític especialment a finals del 1916 quan la
UGT (sindicat PSOE) i la CNT (sindicat anarquista) van decidir que es mobilitzarien
conjuntament per protestar per l’enquariment de la vida (tot pujaba, més car tot). A més les
idees revolucionàries que tenien de Rusia (marxisme per exemple) van arrelar entre els
obrers de manera que a l’estiu del 1917 aquest mal estat social i obrer va coincidir amb la
Assamblea de Parlamentaris i la crisi provocada per les Juntes Militars de Defensa
posant al país en una situació molt perillosa donant lloc a l’esclat d’un altra crisi.

Fets. 13 d’agost del 1917 va tenir lloc una Vaga Revolucionària a Catalunya, País Vasc i
Astúries. El dia 15 arriba al seu punt culminant, més conflictiu i el 19 va ser sufocada.
La repressió que es va exercir per part del govern va ser molt forta en més de 33 morts,
més de 100 ferits i moltísssimes detencions (gent detenida) sobretot, detencions de caire
polític. L’encarregat de la repressió a Astúries va ser el general Franco.

Com a conseqüència d’aquesta forta repressió l’obrerisme es va radicalitzar (ens heu

castigat, ara serem més radicals).

3ª crisi. Les Juntes Militars de Defensa. L’exèrcit espanyol en aquell moment estava
format en tres sectors o blocs:
1. Sector privilegiat. Format pels alts càrrecs propers al rei (amiguitos del rei)
2. Sector africanista: Africanistes o exèrcit colonial que rebien la major part del
pressupost i a més tenien més possibilitat de promoció (subir de càrrec)
3. Sector de l’èxercit de Guarnició o exèrcit de caserna (cuartel):Era el grup més
nombrós, tenia els salaris més baixos no tenia cap sindicat que el defensés i a més
no tenien res de heroi (mal vistos).
Aquest exèrcit de les Juntes Militars de Defensa era el que va a organitzar-se.
A Barcelona, a partir del 1916 es van organitzar les primeres juntes (Una junta és una
reunió de delegats amb un objectiu concret) on s’escrivien proclames i manifestos demanant
una reacció nacional forta. Això es va estendre per tota Espanya, de manera que el govern
(de Madrid) es va espantar i va empressonar a alguns dels caps juntistes, això va tenir lloc
al maig del 1917, però les revoltes obreres i la situació dels parlamentaris van provocar el
suport dels militars al govern que en contrapartida van obtenir millores i es va reformar el
reglament militar introduïnt l’escalafó: és a dir l’ascens de salari i de graduació per raó
d’antiguïtat.