Tema 7.

L’Estat liberal (1833-1874) Història d’Espanya

Nom i Llinatges: Javier Moreno Alavés Curs: 2n Batx A

3. Llegeix el text i respon les qüestions plantejades:

Espanyols, l’entusiasta acollida que va trobant en els pobles l’exèrcit lib eral; l’esforç dels
soldats que el componen, tan heroicament mostrat als camps de Vicálvaro; l’aplaudiment
amb què en tots llocs ha sigut rebuda la notícia del nostre patriòtic alçament asseguren des
d’ara el triomf de la llibertat i de les lleis que hem de defensar (...).
Nosaltres volem la conservació del tron, però sense camarilla que el deshonri; volem la
pràctica rigorosa de les lleis fonamentals, millorant-les sobretot l’electoral i la
d’impremta; volem la rebaixa dels impostos, fonamentada en una economia estricta; volem
que en els càrrecs militars i civils es respectin l’antiguitat i els mereixements; volem
arrencar els pobles de la centralització que els devora i donar-los la independència local
necessària perquè conse4rvin i augmentin els seus interessos propis, i com garantia de tot
això volem i plantejarem, sota sòlides bases, la Milícia Nacional. Aquests són els nostres
intents, que expressem francament, sense imposar-los per això a la nació.
Les juntes de govern que s’han d’anar constituint a les províncies lliures; les Corts
generals que després es reuneixin; la mateixa nació, en fi, fixarà les bases definitives de la
regeneració liberal a la qual aspirem.

Manifest de Manzanares, juliol de 1854

Aquest text se centra en el Manifest de Manzanares, escrit el juliol de 1854 i considerat una
font important i text polític progressista. Va ser escrit per Antonio Cánovas del Castillo, un
pensador progressista proper en l'actualitat, i signat pel general Leopold O'Donnell. El seu
objectiu era la nació, i especialment les classes baixes i els grups progressistes que encara no
s'havien unit a la causa.
Per explicar el context d'aquest manifest, cal començar a parlar-ne des del regnat d'Isabel II.
Al cap de tretze anys, va jurar lleialtat a la constitució de 1837 que establia una monarquia
constitucional i parlamentària, tot i que la reina sempre ha estat un liberal moderat. El primer
període del regnat d'Isabel II va ser una dècada moderada, iniciada pel general Ramon Maria
Narváez, que va guanyar les eleccions el gener de 1844. A finals de la dècada, va començar
Tema 7. L’Estat liberal (1833-1874) Història d’Espanya

una crisi existencial amb l'augment dels preus del blat sense augments salarials, i aquest
període de dovishness va acabar amb la Declaració de 1854 sota el general O'Donnell. Tot va
començar a Madrid, però el principal enfrontament va tenir lloc a Vicalvaro. Això va ser
perquè la corona va violar els costums del Congrés, provocant una fractura entre els moderats
i els progressistes que s'oposaven al llavors govern del comte de San Luis. Aquesta associació
de radicals va seguir una reunió entre el general O'Donnell i Serrano a Manzanares, que va
proposar concessions polítiques. El text real, el Manifest de Manzanares, va aparèixer en
aquesta reunió.
En el primer paràgraf, esmenta els grups progressistes que intenten unir-se. En el segon
paràgraf, va indicar les demandes relacionades amb l'aixecament: la restauració de la milícia
popular, la millora de les lleis electorals i d'impressió, la liquidació de les faccions imperials
que havien influït en les decisions del poble. de la reina... A més, del que trobem al text,
també podem destacar el que volen restablir la Constitució de 1845 i retallar impostos. En el
tercer paràgraf, conclou que totes aquestes reformes es basen en la "lliure reproducció".
Això va donar pas a un període progressiu de dos anys el 1854, presidit per Espartero i
O'Donnell, nomenat secretari de Guerra.

Entre les grans reformes econòmiques i fiscals hi havia la promoció d'una llei general de
desamortització per part del ministre d'Hisenda, Pascual Mados, l'any 1855, que afectava els
béns de l'Estat, les esglésies, els ordes militars, les institucions, etc., la caritat i sobretot els
béns del ciutat. governs, obligant-los a pagar en efectiu, ja no poden pagar aquests deutes
amb títols. La raó d'això és que necessiten diners per pagar el deute, per finançar la xarxa
ferroviària. La Common Railroad Act també va ser una de les grans reformes que va
introduir: subvencions a les empreses autoritzades, la cessió de terrenys per a la construcció
de rails i una exempció dels drets d'importació de tots els materials necessaris. Això ha atret
inversors estrangers, ha creat economies externes i ha contribuït al desenvolupament del
mercat interior. A més d'aquestes reformes, també cal destacar altres mesures addicionals: la
legislació prohibeix l'emissió i les empreses de crèdit, la constitució del Banc d'Espanya amb
el Banco de San Fernando, l'ampliació de la xarxa viària, el llançament de la telegrafia. i
desenvolupament de la mineria. També es va intentar el 1856 crear una nova constitució que
mai no es va adoptar, la Constitució Non Nata de 1856.

El període de dos anys va acabar amb una crisi de subsistència amb el còlera que va afectar la
classe obrera i que va agreujar el malestar social marcat per aixecaments camperols i
Tema 7. L’Estat liberal (1833-1874) Història d’Espanya

conflictes laborals, especialment a Catalunya. Espartero va dimitir i es va formar un nou

govern sota Leopold O'Donnell, que va declarar la llei marcial, va reprimir les protestes i va
tancar els tribunals. En poques paraules, aquest manifest és un document en el qual tenim
constància de l'inici d'un progressiu període de dos anys durant el qual l'esforç per avançar
molt, com la legislació ferroviària, i malauradament va haver d'acabar en estat de crisi.

5. Llegeix el texts i respon les qüestions plantejades:

Atenent la necessitat i la convivència de disminuir el deute públic consolidat i de lliurar a

l’interès individual la massa de béns arrels que han passat a ser propietat de la nació, a fi
que l’agricultura i el comerç, puguen traure’n els avantatges que no podien aconseguir-se
completament en l’actual estat (...) decret el següent:
Art. 1. Queden declarats en venda des d’ara en endavant tots els béns de qualsevol classe
que hagin pertangut a les comunitats i les corporacions religioses extingides...
Art. 10. El pagament del preu de la rematada es farà d’una d’aquestes dues formes: o en
títols de deute consolidat o en diners en efectiu.
Art. 11. Els títols de del deute consolidat que es donen en pagament de l’import de la
rematada s’admetran per tot el seu valor nominal.

Reial decret de 19 de febrer de 1836

(Desamortització de Mendizabal)

Aquest document té caràcter jurídic i racional i pertany a una col·lecció de reials decrets
aprovats per Juan Álvarez de Mendizábal com a ministre d'Hisenda del govern radical entre
1835 i 1837. El seu objectiu era als estats, especialment aquells que involucren les
disposicions del reial decret, com ara com a corporacions religioses. Aquests reials decrets
incloïen la confiscació de determinades propietats privades, és a dir, l'apropiació de béns de
l'estat que formaven part de la constitució privada.
En el primer paràgraf, justifica l'actuació dels decrets i s'explica la finalitat per la qual es van
dictar. Una de la finalitat directament relacionada és el deute públic, altres que no es troben
en aquest text, que també cal tenir en compte, són l'amortització de la Primera Guerra
Carlina. El primer article indicava quins béns estarien a la venda, tots relacionats amb l'àmbit
Tema 7. L’Estat liberal (1833-1874) Història d’Espanya

eclesiàstic. L'article 10 descriu les diferents formes de pagament disponibles, en forma de

títols de deute públic o en efectiu. L'article 11 estableix que si opteu per pagar amb certificats
de deute públic, s'acceptaran íntegrament pel seu valor. Amb l'adhesió com a regent de la
reina Maria Cristina, es van formar dos moviments liberals: el radical i el moderat. El primer
govern de transició el va establir un regent liderat per Francisco Cea Bermudes, que va
introduir reformes limitades en un intent de mantenir el sistema polític establert. La seva
immobilitat va portar a Maria Cristina a nomenar un altre cap de govern, Francisco Martínez
de la Rosa, liberal moderat. Durant el seu govern, va patir disturbis civils a causa de
l'epidèmia de còlera i la crisi econòmica. El desavantatge va ser que l'estiu de 1835 hi va
haver atacs i crema de monestirs.
Per respondre al poble i restablir l'ordre, el regent va ordenar l'establiment d'un govern
progressista, finalment dirigit per Mendizábal. Va començar a tenir enrabiades que
preocupaven a Maria Cristina, i com a resultat va ser substituït pel liberal moderat Isturiza.
No obstant això, una onada de disturbis va arrasar diverses ciutats i un altre monestir va ser
cremat. Així, el regent es va veure obligat a restablir un govern progressista, en aquest cas
José María Calatrava. I Calatrava va nomenar com a ministre d'Hisenda Mendizábal, que va
dur a terme la confiscació dels béns de l'església. El 1837, els moderats van guanyar les
eleccions i, entre les seves reformes proposades, Maria Cristina va donar suport a un projecte
de llei del consell que concentrava el poder en mans del govern central. Això va provocar un
moviment d'aixecament amb la participació de la milícia popular i els consells revolucionaris.
El regent va dimitir i es va exiliar, és a dir, el general Espartero va ser nomenat regent el 1840
i va deixar pas a un govern liberal més autoritari.
En resum, durant la seva etapa com a regent, Maria Cristina va enfrontar-se a pressions per
establir un estat lliure, passant d'un govern autocràtic moderat a un de liberal progressista. En
aquest govern s'ha confirmat la confiscació que esmenta aquest document. I al final, els
esforços del regent per aturar aquest negoci van resultar en la seva expulsió.