Michelle Cabús Salas 1

LA SEGONA REPÚBLICA-----------------------------------------------------------
1931-1936

I. L’adveniment de la República
A. Crisis de la monarquia
1. Pacte de Sant Sebastià
Reunió dels principals polítics que volien un canvi de Monarquia
a República.
● Manuel Azaña
● Niceto Alcalà Zamora
● Largo Caballero
● Indalecio Prieto

Del pacte va sorgir un comitè revolucionari per coordinar aquest

canvi de règim i reconèixer l’autonomia de Catalunya.

2. Insurrecció de Jaca 12/12/1930

Fermín Galán, Antonio Garcia Hernandez, van dirigir un intent
de insurrecció que va fracassar, els dos van ser afusellats i es
van convertir en els primers màrtirs de la república. Dos dies
després, el dia 14, es van empresonar els membres del comitè
revolucionari, per ser considerats els responsables.

El dia 15, va tenir lloc un altre intent de insurrecció per part de

Queipo De Llano ajudat per Ramón Franco, germà de Francisco
Franco, van aconseguir fugir a Portugal.

Al mes de febrer de 1931 el rei nomena cap de govern al

Almirall Aznar, que va haver de convocar eleccions municipals al
mes d’abril.

B. Les eleccions municipals

En algunes eleccions més administratives que politiques, i no
semblava que poguessin provoca un canvi de govern. Els
resultats van ser contradictoris, ja que en conjunt el nombre de
regidors monàrquics de l’estat era de 41224 i de republicans era
Michelle Cabús Salas 2

de 39248, a les grans ciutat en canvi els republicans van

guanyar.

A Eibar (P.B) es va proclamar la II República la matinada del 14

d’abril.
En segon lloc es va proclamar a Barcelona, va ser Lluís
Companys que proclama la II República al 14 d’abril migdia. Una
hora després Francesc Macià va proclamar la República
Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.

La notícia va arribar a Madrid, i molta gent es va concentrar al

centre, que on es trobava el Ministeri de Governació, el rei
aconsellat pels seus condes de confiança, com ara El Comte de
Romànones, va decidir posar en llibertat als membres del
comitè revolucionari de manera que tots els van congregar a la
porta del sol i finalment es proclama a Madrid la II República.
Davant la proclamació de la República catalana, el govern
provisional va anul·lar la iniciativa i va instaurar de manera
provisional la Generalitat i canvi de renunciar a l’idea de
república catalana, es va comprometre a establir el compromís
de presentar a les corts un Estatut d’autonomia, Estatut de
Núria.

C. L’obertura a un procés constituent

El comitè revolucionari es va convertir en el govern provisional
de la República, el president provisional va ser Niceto Alcalá
Zamora, que va convocar eleccions a corts constituents
(diputats) per elaborar una constitució. Al mes de juny de 1931
tenen lloc les eleccions i el resultat va ser favorable per la
conjunción republicana socialista, el partit que va obtenir més
vots va ser el PSOE, també esquerra republicana. Van obtenir el
90% dels escons i va sortir la comissió per redactar la
constitució.
Michelle Cabús Salas 3

II. La constitució 1931

La persona que va coordinar-la va ser Luís Jiménez de Asúa.
Característiques:
1. República Democràtica laica.
2. Sobirania radica en el poble.
3. Cap d’estat (president de la II República) funcions limitades.
4. Sistema unicameral (sense senat), congrés dels diputats.
5. El poder judicial, era independent i es va crear un tribunal de
garanties constitucionals, que havia de controlar la
constitucionalitat de les lleis posteriors a la constitució. I
resoldre els problemes entre estat i autonomies.
6. Defineix a Espanya com un estat integral.
7. Nova organització territorial autonòmica. Espanya es divideix
territorialment per comunitats autònomes, i es reconeix el dret
d’algunes províncies a formar un regim autonomic mitjançant
estatuts.
8. Reconeix una sèrie de drets individuals i col·lectius:

● Al treball Matrimoni civil

● Sufragi universal Educació primaria obligatoria laica
● Divorci civil i gratuïta

La discussió sobre la constitució va crear una divisió entre les forces

polítiques de dretes i d'esquerres, en concret en dos temes:
1. Autonomia de Catalunya
2. Separació entre església i estat

Així que la constitució del 31 va néixer sense el suport dels

monàrquics, els dretans i els catòlics. Els partits republicans, tenien el
suport de les masses d’esquerra (els socialistes, republicans
d’esquerra, bona part dels intel·lectuals espanyols i els professors
universitaris). Un cop aprovada la constitució, es va decidir no
convocar eleccions i el president de la República (Niceto Alcalá), va
encarregar formar govern a Manuel Azaña, que tenia el suport de
socialistes i republicans d’esquerra
Michelle Cabús Salas 4

III. Bienni Reformista 1931-1933

Un cop acabada la fase constitucional, el govern va iniciar una política de
reformes orientada a modernitzar el país

1. Reformas:
a. Reforma de l’Educació pública:
Aquesta era laica i gratuita, es van construir milers d’escoles sobre tot
l'àmbit rural, creació d’instituts, amés que va augmentar les plantilles
de mestres i professors. Es potencia l'ensenyança laica (es va
mantenir l'escola privada, ensenyaven de manera religiosa, que era
prohibit per els jesuitas). També es va crear una inspecció d’educació,
una inspecció de pedagogia.

b. Decret de termes municipals (1931):

Aquest decret prohibia el treball a jurnalers de fora del municipi,
mentre tots els del municipi no tinguessin treball

c. Reforma laboral:
Va enfortir el sindicalisme, va regular els contractes de treball i va
modernitzar la previsió social i la sanitat pública.

d. Reforma militar
Es va dur a terme una reducció dels efectius (reducció d’oficials i alts
càrrecs) els oficials havien de jurar fidelitat a la República o bé
jubilar-se, es va reduir aquest nombre de 20,000 a 8,000. Això era
degut al compromís monàrquic de molts oficials i això feia perill a la
República.
Es modernitza els estudis que donaven accés a l’oficialitat.
A més de que van limitar l’autoritat de l'exèrcit, amb la desaparició dels
tribunals d’honor.
Reduir el pressupost de defensa, en especial, la part africana. I va ser
aquest sector el que va preparar l’aixecament de 1936.
La creació de la guàrdia d'assalt era un cos de seguretat fidel a la
República que havia de mantenir l’ordre públic
Michelle Cabús Salas 5

e. Reforma Agraria 1932

Comportava la expropiació de terres, terres que estaven sense
explotar, amb indemnització i allà s’havien d’establir colons per
treballar-les i modernitzar-les. Es va crear l’Institut de Reforma Agraria
per portar-ho a la pràctica.
Anteriorment s’havia fet una llei similar amb expropiacions sense
indemnitzacions que havia afectat als terratinents implicats en l’intent
de insurrecció de Sanjurjo.
Els resultats d’aquesta reforma, van ser molt limitats a causa del
següent:

1. Els pocs recursos de l’Institut de reforma agraria

2. La lentitud de la reforma, sobretot per la resistència dels
propietaris a cedir les terres. Que es van organitzar en la
Associació de propietaris, per anar contra la llei.
3. La frustració dels camperols que tenien altes expectatives
i que molts cops es va produir protestes sobretot
promogudes per la CNT com ara els fets de Casas Viejas.

Les reformes van quedar bloquejades amb el canvi de govern i

ganara un govern de dretes i farà la llei de contra reforma
agraria.

f. Reforma religiosa
Establiment de la laïcitat de l’estat espanyol, el reconeixement del
divorci, el matrimoni civil i la llibertat d’exercir altres confessions van
portar a un descontentament de la iglesia

1. Lleis de confessions i congregacions

Forçava el tancament de molts centres educatius
religiosos, davant la por a la influencia que tenien les
ordres religiosa en la educació. A més limitava la
possessió dels béns d’aquests ordres i preveia la
possibilitat que fossin dissolts en cas de perill per a l’estat.

g. Reforma autonomica
Les autoritats catalanes van crear una comissió encarregada de
redactar l’Estatut (Estatut de Núria), al mes de juny de 1931. Un cop fet
es va organitzar un referèndum, en el que només poden votar el
Michelle Cabús Salas 6

homes, on el resultat va ser favorable amb 99% dels vots per tant diu
que si. I com les dones no podien votar, van recollir signes i van 400
mil. Al 13 d’agost de 1931 el que va Francesc Macià, porta aquest
projecte al govern a les corts. Alguns diputats no estan d’acord amb el
finançament de la generalitat. l’intent de cop de Sanjurjo 1932, va tenir
com a resultat que el govern República aproves l’Estatut de Núria al
setembre de 1932.

Seguint l’exemple català, el País Vasc també va redactar el seu estatut,

l’Estatut d’Estella, però en la seva redacció, va haver-hi problemes
entre nacionalistes i centralistes, també Galicia i el País Valencià
reclamaven un estatut.

2. Crisi del Bienni

a. Sectors més radicals d’esquerra
L'aparició de la FAI.
Els sectors més radicals d’obrers i camperols, alguns d’ells connectats
a la CNT, a la FAI, veient la lentitut de les reformes, van provocar dos
fets:

1. Els fets de fibuls o aixecament minaire del Baix Llobregat:

Aquest aixecament minaires que es va iniciar a Verga i es
va escampar a altres municipis (Cardona) i es va convertir
en una vaga general de caràcter revolucionari que va
tenir un gran seguiment entre els miners i els treballadors
del tèxtil, que reclamaven el comunisme llibertari. El
govern va ordenar la intervenció de l'exèrcit i fins i tot la
ciutat de Manresa va ser ocupada militarment.

2. Els fets de casas viejas

Van tenir lloc al gener del 33, es tracta d’un aixecament
camperol, del tipus anarquista on es van ocupar terres, es
va assetjar la caserna de la guàrdia civil i el govern va fer
ús de la llei de defensa de la república, que li donava
atribucions per respondre amb duresa. el govern va enviar
Michelle Cabús Salas 7

la guàrdia d’assalt, i el resultat van ser 8 morts i 12

afusellats

3. Socialistes:
Els socialistes també es van radicalitzar i es van dividir en:
- Socialistes moderats → Indalecio Prieto
- Socialistes radicals → Largo Caballero (volen
trencar la col·lisió que hi ha a la repúblic)

b. Sectors de la dreta
1933 → creació de la “falange Española”-> J. A. Primo de Rivera
Apareix la CEDA (confederació espanyola de Dretes Autònomes)
dirigida per José María Gil Robles. Es tracta d'una col·lisió de partits
catòlics de la dreta conservadora, que defensava valors com:
l’autoritat, la patria i la jerarquia i es presentava com una força
antimarxista. es va convertir en un gran partit de masses, ja que
demostrava els interessos dels catòlics, terratinents i classes mitjanes
altes.
* Partit radical de Lerroux, va tirant cap a la dreta. Aquest guanya les
eleccions junt a la CEDA.

c. Sector de l'exèrcit
L’intent de cop d’estat del capità Sanjurjo, es va fer l’agost de 1932, a
Madrid i a Sevilla, va posar en manifest el malestar d’una part de
l'exèrcit.

3. Convocatòria d’eleccions
Els problemes van portar a Niceto Alcalá Zamora decidís dissoldre les
corts i convocar eleccions generals per al novembre de 1933.

En aquestes eleccions generals, segons la nova llei electoral, les

dones ja podien votar. El resultat de les eleccions va ser un gir cap a
la dreta, és a dir que guanya. L’esquerra aconsegueix 99 escons, el
cetre va aconseguir 168 escons i la CEDA aconsegueix 204 escons.
Lerroux va fer govern amb la CEDA. L’esquerra anomena aquest
període el bienni negre, pero també es coneix com bienni radical
cedista.
Michelle Cabús Salas 8

IV. Bienni negre o radical cedista (11-1933/ 4-1936)

El govern de Lerroux es va dedicar a aturar les reformes de l’etapa
anterior.
a) L'església:
Retorn de les retribucions a l'església, reobertura dels col·legis
religiosos.
b) Llei de la contra reforma agraria:
Aturava la llei de reforma agraria, anterior.
c) Retallades als sindicats

Tots aquests canvis van augmentar la conflictivitat social. El govern va

decidir fer diverses reformes.

A. Situació econòmica
La depressió econòmica mundial havia afectat a Espanya amb
menys intensitat que altres països. La producció industrial en
general va baixar però l’atur es va duplicar, les exportacions van
caure un 30% entre el 1930- 1931 i la desconfiança dels sectors
financers i els empresaris (Govern d’esquerra), va provocar una
fuga de capitals que no va ajudar a l’economia: Espanya no era
un país atractiu per invertir, a més durant el bienni reformista el
govern va augmentar els salaris, provocant la baixada dels
beneficis empresarials.
Espanya era un país bàsicament agrari amb una producció
orientada al comerç interior i gràcies a això, la crisi econòmica
mundial va causar menys influència en l’economia espanyola.

B. Problemes socials i polítics

1. A causa de la política del període, va tenir lloc un augment
de la conflictivitat social. L’estiu de 1934 va tenir lloc una
vaga general, de treballadors del camp i al centre i al sud
de la península i a més el govern, va entrar en conflicte
amb la Generalitat que volia aprovar la llei de contractes
de conreu que afavoria a els rabassaires i que els
propietaris de terres, no van acceptar i van recórrer al
Tribunal de Garanties Constitucional (TGC).
El 4-10-1934 es va formar un nu gover, on la CEDA va
obtenir tres ministeris: Treball, justicia, cultura. Això no va
Michelle Cabús Salas 9

agradar a l’esquerra, perquè dins de la CEDA existien

grups contraris a la república

2. Insurrecció d'Astúries (06/10/1934)

Promoguda pel PSOE, la UGT i la CNT que van formar un
comité regional d’Aliança Obrera. El centre de les revoltes,
va ser la Conca Minera Asturiana, però aviat es va
estendre a les ciutats (Mieres, Avilés, Gijón, Oviedo). Al
govern central (Madrid), va encarregar a Francisco
Franco i una part de l'exèrcit colonial la repressió.

3. Lluís Companys al 06/10/1934 va proclamar l’estat Català

dins la República federal Espanyola. I el govern central va
ordenar al general Domènec Batet neutralitzar la situació i
es va declarar l’estat de guerra a Catalunya, vol dir que es
va ocupar el Palau de la Generalitat. Company i els seus
homes van ser portats a un vaixell presso que era al Port
de Barcelona, anomenat Uruguay. Molts ajuntaments van
ser intervinguts, es va suspendre l’estatut d’autonomia i el
govern de la generalitat i es va instituir el governador
general de Catalunya.

C. Les reformes polítiques

El govern es va dedicar a aturar les reformes de l’etapa anterior:

1. Retorn dels sous als eclesiàstics i a les escoles religioses

2. Retallades dels sindicats, per tant dels drets dels treballadors.
3. La llei de contrareforma agraria del 1935. Es retonaven les
terres als propietari.
4. La reforma militar: va consistir en col·locar els llocs de màxima
responsabilitat a oficials antirepublicans. Ex. Francisco Franco,
cap de l’estat major.
5. Supressió de l’Estatut de Núria.
 Michelle Cabús Salas
10

D. Fi del bienni
Van sortir a la llum casos de corrupció que van que van
esquitxar al govern, en concret a Lerroux, Sta-perl, Lerroux va
deixar la presidència i va ser nomenat un nou president de
govern, Manuel Portela. Gil Robles, va passar a ser ministre de
guerra. Era evident el gir cap a la dreta (amb el suport de
l’extrema dreta) i això va obligar a Zamora a dissoldre les corts i
convocar eleccions generals per a canvi de govern, per al 16 de
febrer de 1936.

V. El front popular (1936-1939)

A. Partits
Va tenir lloc una bipolaritzacio de la política d’espanya:
Front popular: seguint el model frances, del Front populaire, va
tenir lloc un pacte entre republicans socialistes i comunistes.
Això va donar lloc a aquesta aliança popular.
El que prometien fer:
- Amnistir als presos polítics
- Continuar amb les reformes del bienni reformista

La dreta havia perdut força recolzament i tenim la CEDA com a

coalició forta. El seu objectiu era reformar la constitució
Dins de l’extrema dreta, apareix un nou partit el Bloque
Nacional, dirigit per José Calvo Sotelo i aquest partit el que volia
era un nou estat unitari i autoritari.
Com altre d’extrema dreta, tenim a la Falange.
Això passa a nivell estatal.
A catalunya tenim una coalició front d’esquerres, que es crea al
1935, aquest agrupa diversos partirs com esquerra república.
Defensa la llibertat als presos polítics, estatut d’autonomia i la llei
de contracte de correu. Però a en quant al front català d’ordre,
també va ser una coalició, liderada per la lliga catalana (abans
lliga regionalista)

B. Formació i obra de Govern

Es va formar un nou govern presidit per azaña, aquest té el
recolzament de les forces republicanes i del PSOE, en concret
la més moderada, Indalecio Prieto, el nou govern va fer:
Michelle Cabús Salas 11

1. Donar amnistia als presos polítics del 1934. Retorn Lluís

Companys. Que va rebre una gran aclamació popular. El
parlament de catalunya, el va aclamar com a parlamnet de
la generalitat, amb el suport de la lliga catalana.
2. Reconèixer l’autonomia política de Catalunya.
3. Va recuperar aquella política reformista del primer bienni,
sobretot la reforma agraria, la laboral i la religiosa.
Tot això va anar acompanyat de conflictes socials i complots de
dretes.
Complots de dretes:
Uns quants militars, agrupats en unió militar espanyola i
recolzats per la falange, van iniciar els preparatius per a un cop
d’estat, que va tenir lloc abans del previst i que malgrat que el
govern coneixia l'existència d’un complot, no va apartar als
oficials implicats. L’aixecament militar va ser preparat per
Sanjurjo, Mola”El director”, Francisco Franco. Bahamonde,
Goded.

C. L’esclat de la Guerra Civil

Al 12 de juliol de 1936, va morir assassinat el tinent de la guàrdia
d'assalt José Castillo, el dia 13 de juliol de 1936 va morir José
Calvo Sotelo, això va provocar que el cop d’estat es produeix
abans.

VI. LA II REPÚBLICA A CATALUNYA

A. SITUACIÓ POLÍTICA.
Els corrents predominants:
- La dreta: Lliga regionalista (amb Cambó), conservadora.
Va canviar el seu nom a Lliga Catalana per donar una
imatge nova.
- Centre: Acció Catalana, Acció Republicana de Catalunya,…
- Esquerra: Estat Català, Partit Republicà Català… Al 1931
es va fer una assemblea i va néixer ERC , dirigida per
Francesc Macià i, a la seva mort, per Lluís Companys.
ERC cada cop tenia més força i va aconseguir tenir 25
regidors dels 50 de Barcelona.
- Anarquistes.
A les eleccions d’Abril de 1931, quan s’instaura la II
República, i Francesc Macià va proclamar la República
 Michelle Cabús Salas
12

Catalana dins la Federació Ibèrica, el Govern Provisional

de Madrid va enviar a Catalunya 3 ministres per negociar i
aconseguir que Macià abandonés la idea, pactant la
creació d’un Estatut d’Autonomia i la Generalitat.

B. OBRA DE LA GENERALITAT
Francesc Macià es va convertir en el president provisional de la
Generalitat, Companys en el Governador Civil de la provincia. A
l'inici tenien poc pressupost i van orientar la seva obra als
àmbits: culturals (Creació del Consell de Cultura), d'educació
(escola primària i Institut-Escola), així com la creació d’una
comissió d’estudi per a la divisió territorial de Catalunya, que va
ser dirigit per Pau Vila i que va proposar el mapa de 38
comarques i 9 regions .
El punt més important va ser l’elaboració i impuls de l’ Estatut de
Núria, aprovat el 9-9-1932 amb moltes retallades.
Un cop aprovat, es van convocar eleccions autonòmiques i el
20-11-32 es va constituir un nou Parlament on ERC va
aconseguir la majoria i Francesc Macià va ser escollit President
de la Generalitat fins la seva mort, el 25-12-33; el seu successor
va ser Lluís Companys.

C. TENSIONS SOCIALS
Les obres iniciades al període anterior, com ara el metro de
Barcelona o l’Exposició Universal del 29, van provocar l'arribada
de molts obrers procedents d’altres regions, especialmente de
Múrcia, molts eren seguidors de les FAI, federació més radical
que la CNT. D’aquesta manera va néixer el TRENTISME: l’agost
de 1931 30 dirigents de la CNT catalana van signar un manifest
on s’oposaven al predomini de les FAI i defensaven un
sindicalisme de masses i col.laboratiu amb ERC/Generalitat. Al
1932 el sector més moderat va ser expulsat del sindicat i a la
CNT es va imposar la facció més radical i partidaria de la
confrontació, provocant un augment dels conflictes socials.
- Gener de 1932: Revolució Llibertària a l'Alt Llobregat.
- Problemes amb els pagesos rabassaires ( Unió Rabassaire),
que volien una llei per facilitar l’accés a la terra i que ERC va
cumplir fent la Llei de Contractes de Conreu aprovada a l’abril
de 1934. Això no va ser aprovat per els propietaris de terres que
 Michelle Cabús Salas
13

van recórrer al Tribunal Garanties Constitucionals que acceptà el

recurs i va deixar la llei sense ús. Això va ser vist com a atac per la
Generalitat.

D. ELS FETS DEL 6 D’OCTUBRE

El 6 d’octubre de 1934 Companys va proclamar l ‘Estat Català,
però el Govern Català va ser empresonat i portat al vaixell-presó
Uruguay. Van tenir lloc aixecaments socials a Barcelona, Lleida,
Girona… que van ser reprimits. Molts ajuntaments van ser
intervinguts , es va suspendre d’ Estatut i es va declarar “l’estat
de guerra” fins l’abril del 35, insituïnt el càrrec de governador
general de Catalunya.

E. EL RETORN DE LLUÍS COMPANYS

El Febrer de 1936, amb el triomf del Front Popular, Companys i
els seus homes van tornar a Catalunya.